Fundamentos Artísticos (antes Fundamentos del Arte) PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Fonaments artístics Sèrie 1

Qualificació

2a correcció

Comprovació

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2

2.1

2.2

3.1

Exercici 3

3.2

3.3

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris i heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[3 punts en total]

Observeu la imatge següent. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

Michelangelo Pistoletto. Venere degli stracci («Venus dels draps») (1967). Marbre compactat i tèxtils, 212 × 240 × 110 cm. Tate Modern, Londres, Regne Unit. L’obra està construïda amb una gran pila de roba usada de colors cridaners, amuntegada a terra de forma aleatòria, i una reproducció de poc valor de l’escultura de Venus, que l’artista va comprar en una botiga de jardineria. Pistoletto ha fet diverses versions d’aquesta obra d’art al llarg de la seva vida utilitzant també un material barat i quotidià com el guix.

Responeu a les qüestions següents. Pel que fa a les dues primeres, escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre la imatge.

1.1. Indiqueu el moviment artístic al qual pertany l’obra de Michelangelo Pistoletto.

Justifiqueu la vostra elecció explicant quatre característiques formals o conceptuals del moviment presents en l’escultura Venere degli stracci.

[1 punt]

1.2. Expliqueu el context de l’època en què es va desenvolupar l’obra de Michelangelo Pistoletto, tot esmentant dos esdeveniments que van succeir durant aquest període.

[1 punt]

1.3. Observeu atentament les imatges següents, corresponents a tres obres. Ordeneules cronològicament i indiqueu quina pertany a la mateixa època que l’escultura de Michelangelo Pistoletto.

[1 punt]

Exercici 2

[3 punts en total]

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

A dalt, Home Pong, la primera videoconsola domèstica desenvolupada per Atari, una empresa de videojocs i ordinadors cofundada per Nolan Bushnell i Ted Dabney als Estats Units el 1972, i que va ser un gran èxit comercial. El Nadal del 1977 se n’havien venut tretze milions d’unitats només als Estats Units. El Pong és un joc d’esports en dues dimensions que simula el tennis de taula. En aquest joc, dos oponents s’enfronten controlant una pala que poden fer moure verticalment. L’objectiu és obtenir més punts que l’oponent al final del joc. A l’esquerra, imatge de la peŀlícula muda en blanc i negre filmada en format de 35 mm Rhythmus 21 («Ritme 21»), del pintor alemany Hans Richter (1921) (3′25″).

Responeu a les qüestions següents. Escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre les imatges.

2.1. Expliqueu quatre característiques formals o conceptuals de la peŀlícula de Hans Richter que s’aprecien en el videojoc Pong.

[1,5 punts]

2.2. Expliqueu raonadament tres motius pels quals creieu que el videojoc Pong comparteix el mateix estil d’art visual de Hans Richter.

[1,5 punts]

Exercici 3

[4 punts en total]

Llegiu atentament el text següent.

Carta a un psiquiatre desconegut Senyor, permeti’m que em dirigeixi a vostè, esperant que sàpiga disculpar aquesta llibertat que m’he pres, així com el meu mal francès, però és que la meva torbació és gran i no m’atreveixo a confiar a cap de les persones que m’envolten uns determinats fenòmens sobre els quals crec que vostè em pot aconsellar.

La cosa va començar aviat farà sis mesos; estava pintant amb entusiasme un quadre en el qual es veia un agradable prat, pel qual passejaven plens de serietat uns quants xais i unes quantes vaques.

Confesso que estava satisfeta, però heus aquí que a poc a poc una força irresistible em va empènyer a posar una petita escala sobre el llom de cada xai, amb una imatge de la meva veïna enfilada al capdamunt, mentre que jo coŀlocava, amb angoixa i precipitació, munts de mocadors ben plegats sobre les vaques. Vostè no es podrà imaginar mai quina sorpresa i quina desolació vaig sentir! Vaig amagar aquest quadre i en vaig començar uns altres de nous, però sempre em veia obligada a introduir-hi elements inesperats […] fins que, un dia que accidentalment m’havia tirat salsa de tomàquet als pantalons, vaig trobar aquella taca tan significativa i commovedora, que vaig retallar ràpidament el tros de tela i el vaig emmarcar. A partir del primer quadre del qual li he parlat, m’he vist obligada a portar una vida clandestina, per por que els que m’envolten em portin a un alienista perquè em vegi… Es tracta, potser, d’una explosió del meu subconscient que vol alliberar-se i que m’empeny a pintar una altra cosa i actuar d’una manera desordenada...? O és que simplement estic boja?

Traducció d’una carta de Remedios Varo (c. 1940) que Núria Rodríguez Calatayud recull al llibre Los textos de la mujer artista durante las primeras vanguardias (1900-1945), publicat el 2012 per la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació (IAM-CeVEI) (p. 395).

Observeu atentament les imatges següents.

René Magritte. La trahison des images (Ceci n’est pas une pipe) [«La traïció de les imatges (Això no és una pipa)»] (1929). Oli sobre tela, 63 × 93 cm. Museu d’Art del Comtat de Los Angeles (LACMA), Califòrnia, Estats Units.

Christoph Niemann. Sunday sketch (Ceci n’est pas une pipe) [«Esbós de diumenge (Això no és una pipa)»] (2016).

Impressió òfset, 50 × 50 cm. Edició artística limitada de cent exemplars, signats i numerats.

3.1. Identifiqueu si el text de Remedios Varo i la pintura de René Magritte pertanyen al mateix moviment. Encercleu tres paraules o conceptes clau del text i extraieu tres característiques formals de la imatge de Magritte que ho justifiquin.

[0,75 punts]

3.2. Per a la representació de l’apartat 3.3, haureu de prendre com a referent una obra d’un altre autor/a del moviment al qual pertany la pintura de René Magritte. Indiqueu quina obra i quin autor/a trieu com a referent.

[0,25 punts]

3.3. Desenvolupeu, a partir del referent que heu indicat en l’apartat 3.2, una nova representació que reculli les característiques del moviment al qual pertany la pintura de René Magritte. Elaboreu, concretament, la perspectiva d’una escultura, d’una instaŀlació, d’una performance, d’una escenografia o d’un espai habitable.

Feu l’exercici utilitzant qualsevol tècnica seca en l’espai DIN A3 d’aquest mateix quadern (pàgines 10 i 11). Podeu fer els primers esbossos de la nova representació a la pàgina 9. La segona imatge de la pàgina anterior us pot servir de referència, però no es pot copiar.

Tingueu en compte les observacions següents:

— La interpretació de les imatges és lliure. Es valorarà la capacitat imaginativa per a transformar una imatge a partir de les característiques del moviment artístic i de l’obra i l’autor/a que heu triat com a referent.

[1 punt]

— Cal posar una atenció especial a mantenir les característiques formals del moviment al qual pertany la pintura de René Magritte, i escriure un títol que ajudi a vincular la vostra nova representació a aquest moviment.

[1 punt]

— Es valorarà la voluntat de combinar text amb ideogrames, grafismes o microdibuixos a l’hora de desenvolupar la proposta. Podeu fer intervenir qualsevol altre element en la vostra representació. Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu.

[1 punt]

[Espai DIN A4 per a fer els primers esbossos de l’exercici 3.]

[Espai DIN A3 per a fer la nova representació de l’exercici 3.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4 EXERCICI 1 [3 punts en total] Qüestió 1.1.

[1 punt] 0,20 punts per identificar el moviment artístic / 0,20 punts per cada característica formal

Koloman Moser. Escriptori i butaca de dama (1903).

Es valora:

Comprensió de l’estructura compositiva de la imatge establint comparacions.

Memòria visual pel que fa referència als trets distintius de Sezessionstil (es consideren correctes Secessió de Viena, Art Noveau, modernisme i equivalents)

Memòria semàntica respecte al context social i les manifestacions de la cultura artística.

Vinculació de l’anàlisi formal i la seva interpretació a una argumentació crítica.

L’ús de la terminologia adequada en l’estètica, la producció i la difusió de l’obra cultural.

Predomina la sobrietat formal. Els treballs són molt estructurats, es dona molta importància a la geometrització. La decoració no té ondulacions de la forma orgànica ni naturalista. Les línies rectes i superfícies planes creen un estilisme abstracte. L’estructura i l’ornamentació està pensada relacionant la forma amb la funció. Això el diferència de l’Art Nouveau (Bèlgica i França) i altres estils semblants com Modern Style (Anglaterra), Jugendstil (a Alemanya i Països Nòrdics), Liberty (Estats Units), stile Liberty o stile floreale (Itàlia) i modernisme (Catalunya i Espanya), per exemple. Però no pot ser Art Déco perquè va sorgir justament quan acaba l'Art Nouveau cap al 1910, i aquest disseny és del 1903. També perquè no porta materials de nova fabricació com el crom, el vidre, l’ivori i el lacat més propis de l’Art Déco. El que si veiem son les incrustacions de fusta i metall que caracteritzaven al Sezessionstil (Austria). Tampoc trobem cap influència de l’avantguarda com el color dels fauves o la simplificació de la forma dels cubistes, l’abstracció, el futurisme o el constructivisme. El disseny pertany la Secessió de Viena, que es fundà el 1897 per artistes com ara Gustav Klimt, Josef Hoffmann i el propi autor d’aquest disseny, Koloman Moser, entre altres, per apartar-se de l’art oficial i seguir una direcció artística pròpia.

Pàgina 2 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Qüestió 1.2.

[1 punt] 0,25 per cada concepte o esdeveniment

Al començament del segle, un notable increment de població que es trasllada del camp a la ciutat per una Segona Revolució Industrial que consolida l’obrerisme i porta l'auge de la burgesia, nova classe social amb poder adquisitiu per comprar mobiliari, i influir en l'arquitectura i les arts decoratives del modernisme, un nou estil artístic que sorgeix de la unió entre indústria i art. del primer cinema dels germans Lumière a París, de l’enunciat de la teoría de la relativitat d’Albert Einstein i de l'aparició de potències econòmiques no europees com els Estats Units i el Japó, però el major dinamisme cultural era a Viena amb la influència del psicoanàlisi de Sigmund Freud, la intensitat i exuberància de la música de Mahler, l'arquitectura racional d’Otto Wagner, els escrits d’Adolf Loos rebutjant les formes decoratives, i la pintura de Klimt, Schiele o Kokoschka, art que explora l'inconscient seguint Freud i va fer visible la la sexualitat. Tota aquest dinamisme es trenca amb la Gran Guerra del 1914 fins el 1918, que marca la fi de l'Imperi austrohongarès i la mort de Wagner, Klimt o Schiele, víctimes de l'anomenada grip espanyola, una pandèmia que va causar més morts que la mateixa guerra.

Qüestió 1.3.

[1 punt]

Es puntuarà 0,5 cada ítem correcte. L’ordre correcte és B, C, A. L’obra B pertany a la mateixa època.

Imatges ordenades

B – Mary Chase Perry. Gerro (1903) / C – Varvara Stepanova (1923). Dissenys a la revista LEF - Varvara Stepanova posa amb roba esportiva de disseny propi /A – Helen Frankenthaler (1966). Tutti-Fruitti.

Pàgina 3 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2. [3 punts en total] Le Corbusier (1945). Unitat d'habitatge de Marsella.

BeaMalevich. HOUSE Unité d'Habitation. Joc de construcció i alhora element de decoració.

Es valora:

Establir connexions entre els diferents àmbits de producció artística fins l’actualitat.

Memòria visual pel que fa referència als trets distintius de les dues obres.

Identificar els autors i contextualitzar les seves aportacions en l’entorn social.

Analitzar i interpretar les diverses formes d’expressió artística de diferents èpoques.

L’ús de la terminologia adequada en l’estètica, la producció i la difusió de l’obra cultural.

Qüestió 2.1 [1,5 punts]

Es tracta d'una gran estructura en forma de bloc, elements geomètrics i simètrics, formes repetitives i amb una mínima ornamentació (panells de colors plans als balcons). Els elements estructurals visibles, fins i tot s'exageren i es ressalten. Tot el marc estructural els deixa al descobert. Els fonaments de l’estructura estan construïts de lloses, bigues i pilars de formigó armat. Sobre aquesta estructura, reposen els departaments que s'acoblen de forma independent sobre la base d'elements constructius com la fusteria o els envans. La façana es compon d'elements prefabricats de formigó armat que estan units al marc estructural. Introdueix la innovació de l'ús del formigó vist o, com ho definiria Le Corbusier, del “formigó en brut”, i d'aquí surt el nom d'una nova tendència, el brutalisme. Aquest és el seu primer edifici.

Dona preferència a les necessitats i la comoditat dels usuaris per davant de la bellesa i manté la màxima del Funcionalisme: “la forma segueix la funció”. L'edifici respon a plantejaments higienistes buscant proporcionar la il·luminació, la ventilació i l'orientació adequades als habitatges.

Pàgina 4 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Qüestió 2.2.

[1 punt]

És clara la inspiració en l'edifici de Le Corbusier perquè veiem a la imatge que, una vegada finalitzat el joc, el resultat presenta una estructura en forma de bloc, que està formada per elements geomètrics (peces quadrades i formes rectangulars) i formes repetitives (rectangles de dues mides diferents). La influència també la trobem en les peces quadrades que conformen l'estructura, perquè se sostenen gràcies a unes bases de fusta força més gruixudes. Aquestes son imprescindibles per a fer possible l'estructura, però no caldria que focin visibles i, pel seu gruix, en comparació al de les peces quadrades, estan exagerades i ressalten igual que a l’edifici de Le Corbusier. El joc presenta una gamma cromàtica semblant a la de la Unitat d'habitatge de Marsella: colors primaris i i secundaris, saturats i plans.

OBSERVACIÓ:

No es tindrà en compte l’opinió d’estar d’acord, o no, perquè el que es valora és l’opinió crítica i els fonaments de l’argumentació a través dels seus trets fonamentals.

Els terços de segle i també les dècades es consideraran correctes per datar les aportacions artístiques.

L’alumnat pot combinar grafismes i/o micro-dibuixos amb el text per a desenvolupar la proposta.

Pàgina 5 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 3 [4 punts en total] Piet Mondrian. Realidad natural y realidad abstracta (1919-1920).

René Magritte. Golconda (1953).

Dave Meyers. Videoclip ME! de la cantante Taylor Swift. (2019).

Es valora:

Establir connexions entre els diferents àmbits de producció artística fins l’actualitat.

Identificar i contextualitzar els autors a través dels trets fonamentals de surrealisme.

Interpretar les creacions de forma crítica i argumentada des del procés de producció.

Interès per l’art i capacitat de gaudir-ne, així com criteri estètic propi en la realització la tasca.

Reflexionar sobre el canvi històric des del s. XIX en la difusió i recepció de l’obra cultural.

Qüestió 3.1.

[0,75 punts] Identificar el moviment del text (neoplasticisme) i si és el mateix o no que el de l'obra (surrealisme).

Conversa entre I, aficionat a la pintura X, pintor naturalista i Z, pintor abstracte-realista [...] I. - I el predomini del tràgic cessa mitjançant la destrucció de la forma?

Z. - La forma, per la seva limitació, impedeix l'expansió: el que és tràgic és això mateix. Si la limitació no existís tot el tràgic desapareixeria amb ella, però alhora desapareixeria també tota aparença de realitat als nostres ulls. D'aquí que a la plàstica la limitació no pugui ser del tot abolida, però es pot vèncer la seva força dominant. La limitació ha de ser interioritzada: la forma s'ha de fer mitjançant el pla i la línia recta.

I. - I l'expansió?

Z. - En la forma, l'expansió sol expressar vagament contra la nitidesa definida de la limitació. Per això aquesta darrera predomina. L'expansió, la manifestació plàstica de la força vital, ha de ser portada del

Pàgina 6 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

vague al definit per poder actuar plàsticament, per poder contraposar-se en equivalència a la limitació interioritzada.

I. - La Nova Plàstica és, doncs, la plàstica de la limitació interioritzada i de l'expansió definida?

Z. - Sí. I ja li vaig dir que això conté la plàstica de la línia recta i del pla: expansió i limitació no es poden expressar en equivalència, sinó mitjançant la línia recta. Aquests dos extrems s'expressen plàsticament per mitjà de la diferència de posició duta a l'extrem, és a dir, per mitjà de l'angle recte.

I. - I com s'expressen en el color l'expansió i la limitació?

Z. - Mitjançant la relació dels colors entre si, però també mitjançant el color com a tal. De la mateixa manera que la línia ha de ser oberta, recta, per expressar l'expansió en allò que s'ha definit exacte, el color ha de ser, per a la mateixa expressió, ser obert, pur, clar. Si és així, resplendeix de força vital; si és tancat i tèrbol reté la força vital i expressa el predomini de la limitació, és a dir, allò tràgic. Mitjançant la seva tècnica, sobretot mitjançant la seva plàstica del pla, la Nova Plàstica està en condicions d'arribar, també pel color, a l'expressió equilibrada “de l'un i l'altre”.

I. - El que vostè deia de la línia i del color són, doncs, veritats generals... Que rar que no estigui generalitzada si acceptació com a tals veritats!

Qüestió 3.2.

[0,25 punts] Coherència de l’autor i de l’obra triada amb la proposta.

Qüestió 3.3.

[3 punts] Correspondències sensorials i estructurals de la representació respecte de les imatges donades.

OBSERVACIÓ: es valoraran les correspondències sensorials i estructurals de la representació respecte de les imatges donades i/o la correspondència del text amb les paraules subratllades al document quan aquest i l’obra de la imatge coincideixin en el moviment artístic. L’erudició respecte de dades lingüístiques o gràfiques quedarà en un segon terme, perquè el que es valorarà en primer terme són els fonaments de l’argumentació a través dels trets fonamentals del moviment artístic que s’hagi identificat.

Pàgina 7 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Rúbriques proves PAU Qüestió 1.1 Estàndard d’aprenentatge Detectar les característiques formals

Qüestió 1.2 Estàndard d’aprenentatge Relacionar l’obra amb el context de l’època

Qüestió 1.3 Estàndard d’aprenentatge Identificar obres en relació amb els moviments i a la seva situació en el temps

Indicador de nivell 1:

0,5 punts No relaciona les imatges.

Indicador de nivell 2:

0,75 punts No relaciona les imatges.

Indicador de nivell 3:

1 punt Relaciona les imatges.

Analitza, extreu i explica una característica formals a partir de la o de les imatges proposades.

Analitza, extreu i explica dues Analitza, extreu i explica quatre característiques formals a partir de la característiques formals a partir de les o de les imatges proposades.

imatges proposades.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests no són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests són molt aclaridors.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Menciona i situa en el temps un esdeveniment relacionat.

Indicador de nivell 2:

0,75 punt Menciona i situa en el temps dos esdeveniments relacionats.

Indicador de nivell 3:

1 punt Menciona i situa en el temps dos esdeveniments relacionats.

Pràcticament no fonamenta la seva vinculació.

Pràcticament no fonamenta la seva vinculació.

La seva vinculació està fonamentada.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Identifica l’obra que pertany a la mateixa dècada que la proposada.

Indicador de nivell 2:

0,75 punts Identifica l’obra que pertany a la mateixa dècada que la proposada.

Indicador de nivell 3:

1 punt Identifica l’obra que pertany a la mateixa dècada que la proposada.

No ordena de forma correcta les obres.

Ordena de forma correcta una de les Ordena de forma correcta les tres tres obres.

obres proposades.

Pàgina 8 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Rúbriques proves PAU

Qüestió 2.1 Estàndard d’aprenentatge Identificar les característiques del moviment proposat

Qüestió 2.2 Estàndard d’aprenentatge Analitzar i comparar àmbits.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Analitza i indica una de les aportacions importants del moviment proposat.

Indicador de nivell 2:

Indicador de nivell 3:

1 punt 1,5 punts Analitza i indica dues de les Analitza i indica quatre de les aportacions importants del moviment aportacions importants del moviment proposat.

proposat.

Manté el màxim de 80 paraules .

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules .

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests no són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests són molt aclaridors.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Analitza i compara els dos àmbits de manera superficial, no justifica la resposta.

Indicador de nivell 2:

1 punt Analitza, extreu i explica un parell de motius en la comparació dels dos àmbits proposats.

Indicador de nivell 3:

1,5 punts Analitza i explica tres idees o conceptes que justifiquen perfectament la resposta.

Respecta el màxim de vuitanta paraules.

Respecta el màxim de vuitanta paraules.

Respecta el màxim de vuitanta paraules.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests no són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests són aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o …