Fundamentos Artísticos (antes Fundamentos del Arte) PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Fonaments artístics Sèrie 3

Qualificació

2a correcció

Comprovació

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2

2.1

2.2

3.1

Exercici 3

3.2

3.3

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris i heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[3 punts en total]

Observeu la imatge següent. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

Gabriele Münter. Bildnis Marianne von Werefkin («Retrat de Marianne von Werefkin») (1909). Oli sobre cartró, 81,2 × 55,2 cm. Galeria Municipal de la Lenbachhaus i Museu d’Art, Múnic, Alemanya.

Responeu a les qüestions següents. Pel que fa a les dues primeres, escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre la imatge.

1.1. Indiqueu el moviment artístic al qual pertany l’obra de Gabriele Münter. Justifiqueu la vostra elecció explicant quatre característiques formals o conceptuals del moviment presents en la pintura Bildnis Marianne von Werefkin.

[1 punt]

1.2. Expliqueu el context de l’època en què es va desenvolupar l’obra de Gabriele Münter, tot esmentant dos esdeveniments que van succeir durant aquest període.

[1 punt]

1.3. Observeu atentament les imatges següents, corresponents a tres obres. Ordeneu-les cronològicament i indiqueu quina pertany a la mateixa tendència que la pintura de Gabriele Münter.

[1 punt]

Exercici 2

[3 punts en total]

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

Édouard Manet. Un bar aux Folies Bergère («El bar del Folies Bergère») (1882). Oli sobre tela, 96 × 130 cm. Galeria Courtauld, Londres, Regne Unit.

Jeff Wall. Picture for women («Imatge per a dones») (1979). Transparència cibacrom muntada en una caixa de llum, 204,5 × 142,5 cm.

Centre Pompidou, París, França.

Responeu a les qüestions següents. Escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre les imatges.

2.1. Expliqueu quatre característiques formals o conceptuals de la pintura d’Édouard Manet que s’aprecien en la fotografia Picture for women, de Jeff Wall.

[1,5 punts]

2.2. Expliqueu raonadament tres motius pels quals creieu que la fotografia de Jeff Wall està inspirada en la pintura d’Édouard Manet.

[1,5 punts]

Exercici 3

[4 punts en total]

Llegiu atentament el text següent.

PB: I aquest catàleg?

MR: És el catàleg d’una exposició que vaig fer a Beverly Hills, el 1948. En la primera pàgina es veu un objecte compost per seixanta-tres penja-robes enganxats els uns als altres de manera matemàtica, ja que es tracta d’equacions: estan enganxats de manera que formen una progressió aritmètica;

primer, un, després en cada extrem, un altre, la qual cosa fa dos; i sobre aquests dos, dos més, la qual cosa dona quatre; després, vuit; després, setze; després, trenta-dos, fins a arribar a seixanta-tres… N’hi hauria pogut afegir molts més, fins a omplir per complet la galeria. Però ja no es podia entrar a la galeria a veure els quadres que hi havia penjats, i lògicament això es deia Obstrucció. Llavors algú em va dir: «Però vostè s’equivoca, no és Obstrucció, és Abstracció». «No, no, és Obstrucció, parlo molt bé l’anglès, molt millor que el francès.» PB: I què se’n va fer d’aquest artefacte? També va desaparèixer?

MR: No, no! Tot al contrari! La primera vegada el vaig fer jo mateix, i després se’n va fabricar una edició de deu exemplars, sumptuosament presentada en una caixa negra, amb una litografia que indica la manera de muntar-lo i penjar-lo.

PB: I continua dient-se Obstrucció?

MR: Obstrucció. Vaig posar el títol en una de les branques del penja-robes.

PB: És una obra la mar de còmoda per a la gent que té molta roba.

MR: Sí. S’ha exposat moltes vegades. Schwarz, a Itàlia, en va fer una edició de dotze caixes, i crec que es van vendre totes. Jo en vaig fer una altra, per a un museu d’Estocolm, que em van tornar després de l’exposició. Encara la guardo, però desmuntada, perquè els penja-robes van estar penjats al meu estudi durant anys i acumulaven molta pols.

PB: És com l’aranya de l’Òpera!

MR: Sí. És exactament com una aranya de vidre que cal netejar molt sovint! Estava fart de treure la pols a aquest artefacte!

Traducció d’un extracte del llibre Buenas noches, Man Ray: Conversaciones con el artista, de Pierre Bourgeade, publicat el 2007 per La Fábrica (p. 62-63).

Observeu atentament les imatges següents.

Marcel Duchamp. Porte-bouteilles («Ampoller») (1914).

Ferro galvanitzat, diàmetre a la base: 59,1 × 36,8 cm.

Institut d’Art de Chicago, Estats Units.

Llum de sostre comercialitzat per Las Sola, una empresa de llums per a la llar.

3.1. Identifiqueu si el text de Pierre Bourgeade i l’objecte de Marcel Duchamp pertanyen al mateix moviment. Encercleu tres paraules o conceptes clau del text i extraieu tres característiques formals de la imatge que ho justifiquin.

[0,75 punts]

3.2. Per a la representació de l’apartat 3.3, haureu de prendre com a referent una obra d’un altre autor/a del moviment al qual pertany l’objecte de Marcel Duchamp. Indiqueu quina obra i quin autor/a trieu com a referent.

[0,25 punts]

3.3. Desenvolupeu, a partir del referent que heu indicat en l’apartat 3.2, una nova representació que reculli les característiques del moviment al qual pertany l’ampoller de Marcel Duchamp. Elaboreu, concretament, la perspectiva d’una escultura, d’una instaŀlació, d’una performance, d’una escenografia o d’un espai habitable.

Feu l’exercici utilitzant qualsevol tècnica seca en l’espai DIN A3 d’aquest mateix quadern (pàgines 10 i 11). Podeu fer els primers esbossos de la nova representació a la pàgina 9. La segona imatge de la pàgina anterior us pot servir de referència, però no es pot copiar.

Tingueu en compte les observacions següents:

— La interpretació de les imatges és lliure. Es valorarà la capacitat imaginativa per a transformar una imatge a partir de les característiques del moviment artístic i de l’obra i l’autor/a que heu triat com a referent.

[1 punt]

— Cal posar una atenció especial a mantenir les característiques formals del moviment al qual pertany l’objecte de Marcel Duchamp, i escriure un títol que ajudi a vincular la vostra nova representació a aquest moviment.

[1 punt]

— Es valorarà la voluntat de combinar text amb ideogrames, grafismes o microdibuixos a l’hora de desenvolupar la proposta. Podeu fer intervenir qualsevol altre element en la vostra representació. Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu.

[1 punt]

[Espai DIN A4 per a fer els primers esbossos de l’exercici 3.]

[Espai DIN A3 per a fer la nova representació de l’exercici 3.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3 ORIENTACIONS PER A LA PROVA DE FONAMENTS / CRITERIS EXERCICI 1 [3 punts en total] Qüestió 1.1.

[1 punt] 0,20 punts per identificar el moviment artístic / 0,20 punts per cada característica formal

Gabriele Münter. Retrat de Marianne von Werefkin (1909).

Es valora:

Comprensió de l’estructura compositiva de la imatge i establiment de comparacions.

Memòria visual pel que fa als trets distintius de l’expressionisme alemany.

Memòria semàntica respecte al context social i les manifestacions de la cultura artística.

Vinculació de l’anàlisi formal i la seva interpretació a una argumentació crítica.

L’ús de la terminologia adequada en l’estètica, la producció i la difusió de l’obra cultural.

L’expressionisme inclou un tipus de pintura en què se sobreposa l’expressió subjectiva de l’artista a la representació objectiva de la realitat, que apareix deformada, i s’evita el concepte clàssic de bellesa de manera intencionada. Dins d’aquest moviment, s’hi distingeixen dos grups: Die Brücke (El Pont), creat a Dresden el 1905, i Der Blaue Reiter (El Genet Blau), fundat a Múnic el 1910, en el qual s’inscriu l’obra de Münter. El tret essencial d’aquest grup va ser l’interès per la capacitat expressiva del color per si mateix, independentment del motiu. Això feia que fos un expressionisme de caràcter espiritual que es desentenia progressivament de la realitat objectiva, i obria camí així cap a la pintura abstracta.

Pàgina 2 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Qüestió 1.2.

[1 punt] 0,25 per cada concepte o esdeveniment

La dècada del 1901 al 1910 és la de màxima esplendor del colonialisme i del nacionalisme. El món és a les portes de la Primera Guerra Mundial. El 1905, i motivat en gran part pel resultat de la guerra entre Japó i Rússia pel control de Port Arthur a la Xina, succeeix la Revolució Russa, que acaba amb la monarquia absoluta zarista. El Japó emergeix com una potència internacional i s’estén fins a Tailàndia, Mongòlia i les Filipines. També els Estats Units d’Amèrica, a causa de la derrota d’Espanya en el desastre del 1898, que els ajuda a ampliar el territori i l’esfera d’influència, perquè Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico, les illes Filipines i l’illa de Guam als Estats Units. És una dècada d’invents que canvien el món. Els germans Wright són els primers que volen amb un biplà propulsat a motor als Estats Units el 1903 i marca l’inici de l’aviació. El 1905, Albert Einstein inicia les publicacions sobre la teoria de la relativitat. El 1906 es va fer el primer viatge de vint-i-quatre hores a Suïssa i el zepelí va començar a ser un mitjà de transport de moda a Alemanya. El 1908 comença la producció del Ford-T, el primer cotxe produït en massa. Les dones no tenen dret a vot; la majoria de la població activa és pobra i treballa al camp o les fàbriques a preu fet; la mortalitat infantil és altíssima, la qual cosa fa que la mitjana d’edat d’un adult no arribi ni tan sols als 40 anys en tota la dècada. Figures clau de l’art i la ciència d’aquesta dècada són Ramón y Cajal, Picasso, Sorolla, Gaudí, Einstein, Freud i Hilma af Klint.

Qüestió 1.3.

[1 punt]

Es puntuarà amb 0,5 p. cada ítem correcte. L’ordre correcte és C, A, B. L’obra A pertany a la mateixa tendència.

Imatges ordenades

C – Elisabeth-Louise Vigée Le Brun. Autoretrat amb la seva filla (1789) / A – Emilie Charmy. Dona amb bata japonesa (1907) / C – Sophie Taeuber-Arp. Cap dada (1920).

Pàgina 3 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2. [3 punts en total] Édouard Manet (1882). Un bar aux Folies Bergère (El bar del Folies Bergère).

Jeff Wall (1979). Picture for Women (Imatge per a dones).

Es valora:

Establir connexions entre els diferents àmbits de producció artística fins a l’actualitat.

Memòria visual pel que fa als trets distintius de les dues obres.

Identificar els autors i contextualitzar les seves aportacions en l’entorn social.

Analitzar i interpretar les diverses formes d’expressió artística de diverses èpoques.

L’ús de la terminologia adequada en l’estètica, la producció i la difusió de l’obra cultural.

Qüestió 2.1 [1,5 punts]

L’obra de Manet adopta un punt de vista i enquadrament insòlit fins llavors en la pintura, similar als que proporciona la visió a través d’una càmera fotogràfica, com són els motius descentrats o tallats per les vores del quadre. El tema perd importància en favor del tractament, atès que els pintors impressionistes van renegar dels grans temes, van fixar l’atenció en la realitat immediata, van renunciar a qualsevol missatge de caràcter social i van recórrer a temes banals i quotidians. Els impressionistes com Manet van estudiar una nova manera de pintar que recrea l’atmosfera, que constituirà el tema del quadre. La perspectiva ja no obeeix les regles de la geometria, sinó que resulta de la disposició cromàtica que defineix l’espai.

Pàgina 4 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Qüestió 2.2.

[1,5 punts]

És clara la inspiració d’Imatge per a dones de Jeff Wall en l’obra d’Édouard Manet El bar del Folies Bergère, perquè Wall manlleva l’estructura interna de la pintura per a la seva fotografia. La pintura de Manet mostra una figura femenina d’expressió buida que mira fora de marc i és observada per una figura masculina ombrívola; tota l’escena sembla reflectir-se en el mirall que hi ha darrere de la barra.

Apreciem aquesta estructura a la fotografia de Wall. Les figures es reflecteixen de manera similar en un mirall i la dona pren una postura i una expressió com les de la cambrera de la pintura de Manet. A més a més, motius com les bombetes, presents també a la pintura de Manet, donen profunditat a l’escena. El cromatisme brillant i la lluminositat trèmula recreen l’atmosfera.

OBSERVACIÓ:

No s’ha de tenir en compte l’opinió de l’estudiant, perquè el que es valora és l’opinió crítica i els fonaments de l’argumentació a través dels seus trets fonamentals.

Els terços de segle i també les dècades es consideren correctes per datar les aportacions artístiques.

L’alumnat pot combinar grafismes o microdibuixos amb el text per desenvolupar la proposta.

Pàgina 5 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 3 [4 punts en total] Bourgeade, Pierre (2007). Buenas noches, Man Ray: Conversaciones con el artista.

Marcel Duchamp. Porte-Bouteilles (Ampoller) (1958-1959).

Llum de sostre comercialitzat per Las Sola, empresa de lluminàries per a la llar.

Es valora:

Establir connexions entre els diversos àmbits de producció artística fins a l’actualitat.

Identificar i contextualitzar els autors a través dels trets fonamentals del dadasime.

Interpretar les creacions de forma crítica i argumentada des del procés de producció.

Interès per l’art i capacitat per gaudir-ne, així com criteri estètic propi en l’elaboració de la tasca.

Reflexionar sobre el canvi històric des del s. XIX en la difusió i recepció de l’obra cultural.

Qüestió 3.1.

[0,75 punts] Identificar el moviment del text (dadaisme) i si és el mateix o no que el de l’obra (dadaisme).

PB: I aquest catàleg?

MR: És el catàleg d’una exposició que vaig fer a Beverly Hills, el 1948. En la primera pàgina es veu un objecte compost per seixanta-tres penja-robes enganxats els uns als altres de manera matemàtica, ja que es tracta d’equacions: estan enganxats de manera que formen una progressió aritmètica; primer, un, després en cada extrem, un altre, la qual cosa fa dos; i sobre aquests dos, dos més, la qual cosa dona quatre; després, vuit; després, setze; després, trenta-dos, fins a arribar a seixanta-tres... N’hi hauria pogut afegir molts més, fins a omplir per complet la galeria. Però ja no es podia entrar a la galeria a veure els quadres que hi havia penjats, i lògicament això es deia Obstrucció. Llavors algú em va dir: “Però vostè s’equivoca, no és Obstrucció, és Abstracció”. “No, no, és Obstrucció, parlo molt bé anglès, molt millor que francès”.

PB: I què se’n va ser d’aquest artefacte? També va desaparèixer?

MR: No, no! Tot al contrari! La primera vegada el vaig fer jo mateix, i després se’n va fabricar una edició de deu exemplars, sumptuosament presentada en una caixa negra, amb una litografia que indica la manera de muntar-lo i penjar-lo.

PB: I continua dient-se Obstrucció?

MR: Obstrucció. Vaig posar el títol en una de les branques del penja-robes.

PB: És una obra la mar de còmoda per a la gent que té molta roba.

MR: Sí. S’ha exposat moltes vegades. Schwarz, a Itàlia, en va fer una edició de dotze caixes, i crec que es van vendre totes. Jo en vaig fer una altra, per a un museu d’Estocolm, que em van tornar després de l’exposició. Encara la guardo, però desmuntada, perquè els penja-robes van estar penjats en el meu estudi durant anys i acumulaven molta pols.

PB: És com l’aranya de l’Òpera!

Pàgina 6 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

MR: Sí. És exactament com una aranya de vidre que cal netejar molt sovint! Estava fart de treure la pols a aquest artefacte!

Qüestió 3.2.

[0,25 punts] Coherència de l’autor i de l’obra triada amb la proposta.

Qüestió 3.3.

[3 punts] Correspondències sensorials i estructurals de la representació respecte de les imatges donades.

OBSERVACIÓ: cal valorar les correspondències sensorials i estructurals de la representació respecte de les imatges donades o la correspondència del text amb les paraules subratllades al document quan aquest i l’obra de la imatge coincideixin en el moviment artístic. L’erudició respecte de dades lingüístiques o gràfiques quedarà en un segon terme, perquè el que es valora en primer terme són els fonaments de l’argumentació a través dels trets fonamentals del moviment artístic que s’hagi identificat.

Pàgina 7 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Rúbriques proves PAU Qüestió 1.1 Estàndard d’aprenentatge Detectar les característiques formals

Indicador de nivell 1:

0,5 punts No relaciona les imatges.

Indicador de nivell 2:

0,75 punts No relaciona les imatges.

Indicador de nivell 3:

1 punt Relaciona les imatges.

Analitza, extreu i explica una Analitza, extreu i explica dues Analitza, extreu i explica quatre característica formal a partir de la o les característiques formals a partir de la característiques formals a partir de les imatges proposades.

o les imatges proposades.

imatges proposades.

Qüestió 1.2 Estàndard d’aprenentatge Relacionar l’obra amb el context de l’època

Qüestió 1.3 Estàndard d’aprenentatge Identificar obres en relació amb els moviments i la seva situació en el temps

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, no són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, són molt aclaridors.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Menciona i situa en el temps un esdeveniment relacionat.

Indicador de nivell 2:

0,75 punt Menciona i situa en el temps dos esdeveniments relacionats.

Indicador de nivell 3:

1 punt Menciona i situa en el temps dos esdeveniments relacionats.

Pràcticament no fonamenta la seva vinculació.

Pràcticament no fonamenta la seva vinculació.

La seva vinculació està fonamentada.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Identifica l’obra que pertany a la mateixa dècada que la proposada.

Indicador de nivell 2:

0,75 punts Identifica l’obra que pertany a la mateixa dècada que la proposada.

Indicador de nivell 3:

1 punt Identifica l’obra que pertany a la mateixa dècada que la proposada.

No ordena de forma correcta les obres.

Ordena de forma correcta una de les Ordena de forma correcta les tres tres obres.

obres proposades.

Pàgina 8 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Rúbriques proves PAU

Qüestió 2.1 Estàndard d’aprenentatge Identificar les característiques del moviment proposat

Qüestió 2.2 Estàndard d’aprenentatge Analitzar i comparar àmbits.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Analitza i indica una de les aportacions importants del moviment proposat.

Indicador de nivell 2:

Indicador de nivell 3:

1 punt 1,5 punts Analitza i indica dues de les Analitza i indica quatre de les aportacions importants del moviment aportacions importants del moviment proposat.

proposat.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, no són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, són molt aclaridors.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Analitza i compara els dos àmbits de manera superficial, però no justifica la resposta.

Indicador de nivell 2:

1 punt Analitza, extreu i explica un parell de motius en la comparació dels dos àmbits proposats.

Indicador de nivell 3:

1,5 punts Analitza i explica tres idees o conceptes que justifiquen perfectament la resposta.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

Respecta el límit màxim de 80 paraules.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, no són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, són aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, són molt aclaridors.

Pàgina 9 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Rúbriques proves PAU Qüestió 3.1 Estàndard d’aprenentatge

Indicador de nivell 1:

0,15 punts

Indicador de nivell 2:

0,20 punts

Indicador de nivell 3:

0,25 punts

Identificar el moviment

Indica el moviment del text i de la imatge i una característica formal i subratlla una paraula clau.

Indica el moviment del text i de la imatge i dues característiques formals i subratlla dues paraules clau.

Indica el moviment del text i de la imatge i tres característiques formals i subratlla tres paraules clau.

Qüestió 3.2 Estàndard d’aprenentatge

Indicador de nivell 1:

0,25 punts

Seleccionar un referent

Indica l’obra i l’autor que tria com a referent.

Qüestió 3.3 Estàndard d’aprenentatge Analitzar i interpretar imatges

Indicador de nivell 1:

0,25 punts Analitza i extreu informació de les imatges observades i en fa una …