Dibujo Artístico PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Dibuix artístic Sèrie 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1. Opció __ Exercici 2

2.1

2.2

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de DOS exercicis obligatoris. A l’exercici 1, trieu UNA de les dues opcions (A o B).

A l’exercici 2, resoleu TOTS els apartats seguint les instruccions de l’enunciat.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Reinterpretació i recreació d’una obra d’art Exercici 1. Opció A [2 punts]

Observeu les imatges 1 i 2.

Dibuixeu, en aquesta pàgina, dos croquis en què analitzeu l’espai i la composició de les dues imatges. Acompanyeu-los amb una breu descripció.

Imatge 1. Fernand Léger (1881-1955). La grande parade [état définitif], 1954. Oli sobre tela, 299,1 × 400,1 cm. Museu Solomon R. Guggenheim, Nova York. (L’obra de Fernand Léger es pot veure a la Fundació Joan Miró de Barcelona.) A: Guggenheim [en línia]. <https://www.guggenheim.org/artwork/2461>.

Exercici 1. Opció B [2 punts]

Observeu les imatges 1 i 2.

Feu, en aquesta pàgina, una anàlisi cromàtica comparativa de les dues imatges.

Imatge 2. Equip Crònica (1965-1981), format per Rafael Solbes (1940-1981) i Manuel Valdés (1942- ). Un cuadro es una ficción. Fernand Léger en la oficina, 1969-1977. Acrílic sobre tela, 198 × 198 cm. (L’obra de l’Equip Crònica es va poder veure a l’exposició «Equipo Crónica. La història de l’art com a pretext», presentada a la Fundació Suñol de Barcelona de l’11 d’abril al 13 de juliol de 2024.) A: Fundación Bancaja [en línia]. <https://www.fundacionbancaja.es/obra/un-cuadro-es-una-ficcion -fernand-leger-en-la-oficina>.

Exercici 2

[8 punts en total]

Observeu atentament la imatge 3 i dibuixeu-ne una reinterpretació lliure.

Per fer-ho, seguiu el guió de treball següent:

2.1.

Feu amb llapis dos esbossos preparatoris, utilitzant per a cadascun una pàgina d’aquest quadern, d’acord amb les indicacions següents:

2.1.1. A la pàgina 8, un esbós per a estudiar la composició general del dibuix.

2.1.2.

2.2.

[1 punt]

A la pàgina 9, un esbós per a estudiar només un detall de la composició.

[1 punt]

Feu el dibuix —utilitzant una tècnica seca monocroma o una tècnica seca cromàtica— en un paper DIN A3 (29,7 × 42 cm), que podeu coŀlocar en posició vertical o horitzontal.

[6 punts]

Tingueu en compte les observacions següents:

— Sovint, al llarg de la història, algunes obres d’art han estat reinterpretades. És el cas, per exemple, del quadre La grande parade [état définitif], de Fernand Léger (imatge 1), de la reinterpretació que n’ha fet l’Equip Crònica a Un cuadro es una ficción.

Fernand Léger en la oficina (imatge 2).

— A l’hora de fer la reinterpretació, podeu canviar, treure o transformar qualsevol dels elements de la imatge 3. També hi podeu afegir personatges, objectes… És imprescindible, però, que es vegi clarament que el vostre dibuix és una reinterpretació de la imatge 3.

— Podeu fer la representació a mà alçada, amb regle o combinant els dos sistemes.

— Podeu transformar lliurement els elements gràfics de la imatge 3 (la línia, la pinzellada, la textura, l’ombra, el color…) per altres tipus de línia, pinzellada, textura, ombra, color… — La imatge 2 pot servir per a suggerir o mostrar una manera de reinterpretar una obra d’art a través de la descontextualització dels seus elements. Podeu utilitzar aquest recurs en la vostra composició si ho considereu convenient.

— Es valorarà especialment la capacitat de reinterpretar la imatge 3. També la creativitat, la imaginació i la versemblança de l’escena dibuixada.

— Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu.

Imatge 3. Georges Prosper Remi, Hergé (1907-1983), i Bob de Moor (1925-1992). Campanya per a la preservació de l’Antàrtida (dècada de 1980). Cartell publicitari original de Tintín per a Greenpeace, 45 × 62 cm.

A: El Independiente [en línia]. <https://www.elindependiente.com/futuro/medio-ambiente/2021/11/ 09/tintin-en-la-antartida-la-olvidada-aventura-ecologista-del-reportero-de-herge>.

Exercici 2.1.1 [1 punt]

Dibuixeu, en aquesta pàgina, un esbós per a estudiar la composició general del dibuix.

Exercici 2.1.2 [1 punt]

Dibuixeu, en aquesta pàgina, un esbós per a estudiar només un detall de la composició.

Espai per a la correcció

Exercici 2.1

2.1.1

2.1.2

Suma de notes parcials

Exercici 2.2

Suma de notes parcials

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4 Figura humana i perspectiva Consideracions generals:

Cal tenir en compte que no hi ha una única resposta. Per tant, i només a títol orientatiu, esmentem una llista d’idees clau per a cada opció.

Exercici 1 (2 punts)

Opció A.

L’estudiant ha de fer una anàlisi semàntica de la imatge 1 El quadre ens descriu una habitació d'hotel ocupada per una única figura humana. La dona, asseguda a la vora del llit, llegeix un paper desplegat il·luminat per la llum artificial de l'estada per una finestra entreoberta situada a l'esquerra del quadre.

Davant seu queda disposada una butaca en què s'ha col·locat la vestimenta de la dona, just davant seu les maletes. També queden disposats a l'habitació el seu barret i les sabates, aquestes darreres parcialment tapades per una còmoda que, al costat de la paret de la dreta, emmarquen el quadre.

Les ombres fosques que es creen en aquesta paret, la dona i part de el llit contrasten molt amb el color blanc de l'habitació, accentuant allò artificial de la il·luminació en aquest quadre. Els colors de l'habitació són clars i poc ressaltats, fent que la calma regni a l'obra.

La composició és força irregular, el pes cau gairebé al complet sobre la figura de la dona al llit, mentre que el costat esquerre queda descompensat .La perspectiva amb un punt de fuga descentrat és força habitual en els quadres. de Hopper. El pintor col·loca en un punt de vista sota l'espectador de l'obra, fent que el personatge femení s'elevi i dignifiqui.

Al quadre no hi ha ni tan sols una narració. La dona realitza una tasca quotidiana sense rellevància aparent, creant una escena completament estàtica en què el silenci i la calma cobren molta importància.

La figura femenina és tallada pel marc del quadre a l'alçada dels seus peus i és alhora parcialment tapada pel capçal de la llit. D'altra banda, el caràcter de voyeur que dota l'espectador de l'obra queda molt més marcat, ja que entorpeix la visió completa de l'habitació amb una paret i la còmoda abans descrita. també tapa parcialment el rostre

Pàgina 2 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

de la dona amb una ombra pronunciada, cosa que dota el quadre d'un element més misteriós.

La font de lluminositat del quadre és completament artificial, creant un contrast més marcat de llums i ombres Es valorarà l’ús de la terminologia adequada.

Es valorarà la qualitat de les argumentacions.

Es valoren també aquells comentaris fruit de l’experiència directa i personal de l’alumne o les derivades de visites a exposicions, relacions amb obres literàries, cinematogràfiques o musicals.

OPCIÓ B.

L’estudiant haurà de fer una anàlisi visual comparativa de les dues imatges Les imatges tenen prou elements visuals coneguts per l’estudiant perquè pugui suggerir diverses anàlisis. Si s’argumenten de forma coherent, poden ser totes vàlides.

Ens trobem amb un quadre i un fotograma d’una pel·lïcula realitzades, en contextos temporals relativament diferents, Habitació d’Hotel 1931 i La Chambre 2007 realitzades per dos autors, Edward Hopper i Chantal Akerman, Ressaltem:

1. Hopper organitza l’espai d’una habitació d’hotel seguint les normes de la perspectiva cònica i dóna la sensació de profunditat. Akerman escenifica també una habitació amb una dona en un llit en amb pocs plans de profunditat.

2. Cromàticament el fotograma d’Akerman és auster. Formes amb moltes ombres generades pel contrallum de la finestra generen molts grisos que organitzen la imatge.

En la paleta de Hopper trobem una gran gama de colors freds acompanyats de l’ocre de fons i del marró. La llum de la finestra esquerra il·lumina l’escena amb llum lateral i ofereix diverses tonalitats de color.

3. Hopper parteix de la forma, la perspectiva es senzilla i geomètrica, destacant les línies rectes amb tonalitats apagades. La imatge conté espais buits. El fotograma d’Akerman està més ple i té menys espai.

4. La il·luminació de l’escena de Hopper és lateral esquerra i la d’Akerman és un contrallum.

5. L’obra de Hopper pertany al moviment anomenat “Realisme” i l’obra de Akerman ha estat influenciada per la “Nouvelle vague” .

Pàgina 3 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Es valoren també aquells comentaris fruit de l’experiència directa i personal de l’alumne o derivada de visites a exposicions, o d’establir relacions amb obres literàries, cinematogràfiques o musicals.

Es valora la qualitat de les argumentacions i molt especialment l’ús de la terminologia adequada i pròpia de l’assignatura.

Exercici 2 (8 punts)

Consideracions generals:

Aquest és un exercici englobat dins el tema «Figura humana i perspectiva ». Les imatges 3 i 4 hi fan una referència explícita.

L’objectiu de l’exercici és obtenir una representació de l’espai intuïtiva on es presenta una habitació i una figura humana en format horitzontal o vertical.

Es tracta d’un exercici de creació complex resultat de sintetitzar, per part de l’examinand, diferents aportacions parcials habituals en l’aprenentatge del dibuix artístic, en aquest cas una representació intuïtiva de l’espai amb els elements demanats. Aquests capacitats són:

1. La memòria visual, ja que es demanen representacions de figures humanes, objectes i contexts que sens dubte figuren en l’arxiu visual personal.

2. Capacitat de representació, ja que es requereix versemblança dels elements

3. representats.

4. Interpretació i imaginació, és a dir, intentar donar una resposta pròpia i original resultat de la transformació subjectiva dels elements triats.

5. Domini tècnic en l’ús de la tècnica triada.

Com a consideracions generals cal tenir en compte que l’examinand té l’opció de resoldre l’enunciat usant diferents graus de figuració i que es valorarà:

Les qualitats estètiques, expressives i representatives per les quals l’examinand ha optat.

La destresa en l’ús de la tècnica emprada i escollida lliurement.

El risc en presentar solucions creatives.

Pàgina 4 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Esbossos (2 punts):

En el primer esbós l’examinand ha d’estudiar la composició general del dibuix (pàgina 9 del quadern d’examen), mentre que en el segon ha d’estudiar un element o objecte de l’habitació (pàgina 10 del quadern d’examen). Aquestes intencionalitats han d’ésser ben evidents als esbossos. NO es puntuen els esbossos que no responguin a l’enunciat de la pregunta. L’esbós ha de servir per preparar realment el dibuix gran.

Es valora:

‐ La utilització clara del dibuix per fer un projecte artístic (dibuix en DIN A3 de 29,7 cm x 42 cm) i com a mitjà de pensament visual.

La destresa en l’ús del mitjà triat.

Treball de 29,7 x 42 cm (6 punts)

Es valora:

-La capacitat imaginativa per representar una perspectiva intuitiva.

-La competència gràfica per resoldre la proposta (a mà alçada, amb regles o combinant ambdues).

-La capacitat de relacionar la figura i el fons.

-L’habilitat de l’examinand a l’hora de crear una ambientació, a través de llums i ombres, degradats, contrastos, superposicions, tal com es demana a l’enunciat.

-La capacitat imaginativa de la representació de l’escena.

-El domini de la composició i de la superfície del dibuix.

La creativitat en la interpretació dels elements que es demanen en l’enunciat.

El bon tractament de la tècnica triada.

Altres aspectes que el corrector pot considerar en funció de la mena de dibuix que s´hagi fet.

Pàgina 5 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

El corrector adoptarà els criteris de flexibilitat recomanats a les reunions de correctors.

L’examinand té l’opció d’escollir la tècnica dintre de les anomenades “tècniques seques” i optar per una resposta monocroma o en color, per tant, es valorarà especialment l’ús correcte de la tècnica triada lliurement.

D’acord amb l’enunciat el corrector pot agrupar els diferents aspectes a avaluar en quatre blocs genèrics:

A. . Representació intuïtiva de l’espai i dels elements que apareguin a l’escena així com l’aspecte general de la representació.

(Valoració fins a 2 punts)

B. Tractament tècnic del dibuix. Bon ús del material triat.

(Valoració fins a 1 punt)

C. Creativitat, imaginació i risc en les aportacions.

(Valoració fins a 1,5 punts)

D. Composició (ocupació del pla gràfic, equilibri de zones, ordenació i estructura dels elements, resolució dels efectes de perspectiva.

(Valoració fins a 1,5 punt)