Dibujo Artístico PAU 2025
Examen · convocatoria extraordinaria · Cataluña
Examen de Dibujo Artístico – PAU 2025, convocatoria extraordinaria
Cargando el PDF… Si no aparece, ábrelo aquí.
Enunciado del examen en texto
Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.
2025 Proves d’accés a la universitat
Dibuix artístic Sèrie 3
Qualificació
Comprovació
2a correcció
Exercici 1. Opció __ Exercici 2
2.1
2.2
Suma de notes parcials Qualificació final
Etiqueta de l’estudiant
Ubicació del tribunal ..................................................................................
Número del tribunal ....................................................................................
Etiqueta de qualificació
Etiqueta de correcció
L’examen consta de DOS exercicis obligatoris. A l’exercici 1, trieu UNA de les dues opcions (A o B).
A l’exercici 2, resoleu TOTS els apartats seguint les instruccions de l’enunciat.
Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.
La figura humana i el seu reflex Exercici 1. Opció A [2 punts]
Observeu la imatge 1.
Feu, en aquesta pàgina, una anàlisi dels elements graficoplàstics i cromàtics de la imatge.
Imatge 1. Édouard Manet (1832-1883). Un bar aux Folies Bergère, 1882. Oli sobre tela, 96 × 130 cm. Courtauld Institute of Art, Londres.
A: Courtauld Institute of Art [en línia]. <https://courtauld.ac.uk/wp-content/uploads/2021/05/A -Bar-At-The-Folies-Bergere.jpg>.
Exercici 1. Opció B [2 punts]
Observeu les imatges 1 i 2.
Feu, en aquesta pàgina, una anàlisi visual comparativa de les dues imatges.
Imatge 2. Francis Bacon (1909-1992). Figure writing reflected in a mirror, 1977. Gravat (sèrie limitada), 102 × 72,5 cm. Galeria Thalberg, Zúric. (L’obra de Francis Bacon es va poder veure a l’exposició «Bacon & Freud: La condición humana», presentada a la Galeria Marlborough de Barcelona del 12 de març al 24 d’abril de 2021.)
A: PuntaFinaNews [en línia]. <https://www.puntafinanews.com/wp-content/uploads/2021/01/ Francis-Bacon-Figure-writing-reflected-in-mirror-1977-%C2%A9%EF%B8%8F-The-Estate-of -Francis-Bacon.-All-rights-reserved.-DACS_VEGAP.-Madrid-2020-814x1024.jpg>.
Exercici 2
[8 punts en total]
Observeu atentament la imatge 3.
Dibuixeu una interpretació lliure de la imatge 3 on apareguin almenys una figura humana i el seu reflex en un mirall. Situeu l’escena en un espai interior.
Per fer-ho, seguiu el guió de treball següent:
2.1.
Feu amb llapis dos esbossos preparatoris, utilitzant per a cadascun una pàgina d’aquest quadern, d’acord amb les indicacions següents:
2.1.1. A la pàgina 8, un esbós per a estudiar la composició general del dibuix.
2.1.2.
2.2.
[1 punt]
A la pàgina 9, un esbós per a estudiar només un detall de la composició.
[1 punt]
Feu el dibuix —utilitzant una tècnica seca monocroma o una tècnica seca cromàtica— en un paper DIN A3 (29,7 × 42 cm), que podeu coŀlocar en posició vertical o horitzontal.
[6 punts]
Tingueu en compte les observacions següents:
— En el dibuix hi pot haver més d’una figura.
— Es valorarà la capacitat expressiva de la figura o figures i el seu reflex.
— Es valorarà especialment la representació del mirall, així com de la figura humana i el seu reflex.
— Tingueu cura de personalitzar l’ambientació i la lluminositat en la representació de l’escena.
— Podeu afegir tots aquells elements o objectes que creieu convenients per a completar el vostre treball.
— Es valoraran la creativitat i la imaginació de la representació.
— Podeu fer la representació a mà alçada, amb regle o combinant els dos sistemes.
— Les imatges 1 i 2 poden servir per a suggerir o mostrar diferents maneres de representar la figura humana i el seu reflex, però tingueu en compte que no les podeu copiar ni parcialment ni totalment.
— Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu.
Imatge 3. Norman Rockwell (1894-1978). Triple self portrait (creat per a la portada de The Saturday Evening Post, edició de 13 de febrer de 1960). Oli sobre tela, 113 × 88 cm. Museu Norman Rockwell, Massachusetts. (Algunes de les iŀlustracions de Norman Rockwell s’han pogut veure com a anuncis publicitaris de McDonald’s o Coca-Cola, entre d’altres, i en portades de revistes com The Saturday Evening Post.)
A: Oscar en Fotos [en línia]. <https://oscarenfotos.com/wp-content/uploads/2013/08/norman -rockwell-triple-self-portrait-1960.jpg>.
Exercici 2.1.1 [1 punt]
Dibuixeu, en aquesta pàgina, un esbós per a estudiar la composició general del dibuix.
Exercici 2.1.2 [1 punt]
Dibuixeu, en aquesta pàgina, un esbós per a estudiar només un detall de la composició.
Espai per a la correcció
Exercici 2.1
2.1.1
2.1.2
Suma de notes parcials
Exercici 2.2
Suma de notes parcials
Comprovació:
2a correcció:
3a correcció:
Etiqueta de l’estudiant
L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Soluciones y criterios de corrección en texto
Pàgina 1 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació
SÈRIE 3 La figura humana i el seu reflex Consideracions generals:
Cal tenir en compte que no hi ha una única resposta. Per tant, i només a títol orientatiu, esmentem una llista d’idees clau per a cada opció.
Exercici 1 (2 punts)
Opció A L’estudiant ha de fer una anàlisi dels elements graficoplàstics i cromàtics de la imatge 1.
La imatge 1 està dividida en dos plans. El primer pla mostra la cambrera al centre, de cara a l’espectador, amb un conjunt d’objectes al seu voltant (ampolles, flors, fruita) i al fons trobem un mirall que reflecteix la cambrera d’esquena, l’interior del bar i al públic.
1.
Manet juga amb la perspectiva i la il·lusió òptica, ja que el reflex del mirall no concorda del tot amb la disposició dels elements del primer pla.
2.
La cambrera és el punt central que estructura la composició, la barra i la disposició dels objectes creen estabilitat i organització. Les columnes i les figures humanes accentuen la profunditat.
3.
Els objectes al bar (ampolles, copes) tenen formes simples i clares, que contrasten amb les siluetes més difuses i dinàmiques de la reflexió. Els detalls acurats (reflexos, textures i llum) ofereixen una representació rica, quasi fotogràfica, de l'interior del bar.
4.
Les textures són suggerides a través de pinzellades subtils i difuminades.
5.
En la paleta de colors apareixen games matisades de blancs i negres. La camisa blanca de la cambrera contrasta amb el fons i els vestits foscos del públic.
En la pintura també veiem tocs de colors vius, com el vermell i taronja d’algunes ampolles i la fruita, el verd i el blau en alguns detalls de l’ambient i, l’or i el groc en els reflexos que afegeixen una sensació de luxe.
6.
Manet utilitza contrastos suaus entre llum i foscor, i entre colors càlids i freds (taronges i vermells càlids en objectes, en contraposició amb els blaus i grisos del fons).
Pàgina 2 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació
L'ús del mirall distorsiona les expectatives visuals i genera una certa inquietud. Ens fa qüestionar la posició real de la cambrera. Tot i l'ambient bulliciós del bar, la cambrera transmet una sensació de solitud, accentuada pels colors freds i la seva expressió neutra.
Es valorarà l’ús de la terminologia adequada.
Es valorarà la qualitat de les argumentacions.
Es valoren també aquells comentaris fruit de l’experiència directa i personal de l’alumne o les derivades de visites a exposicions, relacions amb obres literàries, cinematogràfiques o musicals.
OPCIÓ B L’estudiant ha de fer una anàlisi visual comparativa de les dues imatges.
Les imatges tenen prou elements visuals coneguts per l’estudiant perquè pugui suggerir diverses anàlisis. Si s’argumenten de forma coherent, poden ser totes vàlides.
Una anàlisi visual comparativa de "Figura escrivint reflectida en un mirall" de Francis Bacon i el "Bar del Folies-Bergère" d'Édouard Manet revela diferències significatives en estils, intencions i contextos històrics, però també permet explorar semblances en el tractament de la reflexió i la representació humana. Aquí tens una comparació detallada:
1.
Édouard Manet (1832-1883) va ser una figura clau de la transició entre el realisme i l'impressionisme al segle XIX. El seu treball sovint qüestiona les normes artístiques de l'època, amb una atenció especial a la composició, les relacions socials i els espais públics. Francis Bacon (1909-1992) és un artista del segle XX, associat al moviment expressionista i existencialista. El seu estil es caracteritza per figures deformades, un ús intens del color i una exploració psicològica profunda, sovint amb connotacions inquietants.
2.
En l’obra de Manet el mirall és una part essencial de la composició i crea una complexa relació entre la realitat i la il·lusió. Reflecteix l'escena del bar des d'una perspectiva diferent i mostra la interacció entre la cambrera i un client, que no és visible directament. En l’obra de Bacon el mirall no és només un element visual, sinó una eina per distorsionar la realitat i amplificar la tensió psicològica. La reflexió presenta una figura amb formes desfigurades, com si el mirall deforma el cos i l'espai. L'espai és claustrofòbic i ambigu, amb un ús del color intens (vermells, taronges, negres) que transmet incomoditat.
3.
En l’obra de Manet, la cambrera del bar és representada d’un forma més realista, amb un grau d’iconicitat alt, amb un cert aire de melanconia i distància emocional. La figura humana en l’obra de Bacon és fragmentada i deshumanitzada, amb un grau d’iconicitat més baix; una imatge de patiment o ansietat existencial.
Pàgina 3 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació
4.
En el quadre de Manet la reflexió al mirall pot interpretar-se com una metàfora de la doble vida o la dissonància entre aparença i realitat, especialment en l'entorn urbà modern. La reflexió al mirall de Bacon simbolitza una fragmentació de la identitat o una lluita interna. L'obra és visceral, amb l'objectiu de provocar una resposta emocional intensa.
Mentre que Manet fa servir el mirall per qüestionar la realitat i les convencions socials, Bacon l’utilitza per explorar la desintegració emocional i existencial. Les dues obres són profundament reflexives, però s'aproximen a la representació humana de perspectives radicalment diferents.
Es valoren també aquells comentaris fruit de l’experiència directa i personal de l’alumne o les derivades de visites a exposicions o les relacionades amb obres literàries, cinematogràfiques o musicals.
Es valora la qualitat de les argumentacions i molt especialment l’ús de la terminologia adequada i pròpia de l’assignatura
Exercici 2 (8 punts)
Consideracions generals Aquest és un exercici englobat dins el tema “La figura humana i el seu reflex”. La imatge 3 hi fa una referència explícita.
L’objectiu de l’exercici és obtenir una representació de l’espai intuïtiva on es representi una figura humana i el seu reflex en format horitzontal o vertical.
Es tracta d’un exercici de creació complex resultat de sintetitzar, per part de l’examinand, diferents aportacions parcials habituals en l’aprenentatge del dibuix artístic, en aquest cas una representació intuïtiva de l’espai amb els elements demanats. Aquests capacitats són:
La memòria visual, ja que es demanen representacions de figures humanes, objectes i contexts que sens dubte figuren en l’arxiu visual personal.
Capacitat de representació, ja que es requereix versemblança dels elements representats.
Interpretació i imaginació, és a dir, intentar donar una resposta pròpia i original resultat de la transformació subjectiva dels elements triats.
Domini tècnic en l’ús de la tècnica triada.
Pàgina 4 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació
Com a consideracions generals cal tenir en compte que l’examinand té l’opció de resoldre l’enunciat usant diferents graus de figuració i que es valorarà:
Les qualitats estètiques, expressives i representatives per les quals l’examinand ha optat.
La destresa en l’ús de la tècnica emprada i escollida lliurement.
El risc en presentar solucions creatives.
Esbossos (2 punts):
En el primer esbós l’examinand ha d’estudiar la composició general del dibuix (pàgina 8 del quadern d’examen), mentre que en el segon ha de fer un estudi d’un detall (pàgina 9 del quadern d’examen). Aquestes intencionalitats han d’ésser ben evidents als esbossos. NO es puntuen els esbossos que no responguin a l’enunciat de la pregunta. L’esbós ha de servir per preparar realment el dibuix gran.
Es valora:
La utilització clara del dibuix per fer un projecte artístic (dibuix en DIN A3 de 29,7 cm x 42 cm) i com a mitjà de pensament visual.
La destresa en l’ús del mitjà triat.
Treball de 29,7 x 42 cm (6 punts)
Es valora:
La capacitat imaginativa per representar una perspectiva intuïtiva.
La competència gràfica per resoldre la proposta (a mà alçada, amb regles o combinant ambdues).
La capacitat de relacionar la figura i el fons.
L’habilitat de l’examinand a l’hora de crear una ambientació, a través de llums i ombres, degradats, contrastos, superposicions.
La capacitat imaginativa de la representació de l’escena.
El domini de la composició i de la superfície del dibuix.
La creativitat en la interpretació dels elements que es demanen en l’enunciat.
El bon tractament de la tècnica triada.
Pàgina 5 de 5 Dibuix Artístic Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació
Altres aspectes que el corrector pot considerar en funció de la mena de dibuix que s’hagi fet.
El corrector adoptarà els criteris de flexibilitat recomanats a les reunions de correctors.
L’examinand té l’opció d’escollir la tècnica dins de les anomenades “tècniques seques” i optar per una resposta monocroma o en color, per tant, es valorarà especialment l’ús correcte de la tècnica triada lliurement.
Fuente oficial: Generalitat de Catalunya.