Ciencias Generales PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Ciències generals Sèrie 4 Qualificació Part 1

Part 2

Part 3

Part 4

Comprovació

2a correcció

Exercici 1 Exercici 2 Exercici 1 Exercici 2 Exercici 1 Exercici 2 Exercici 1 Exercici 2

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE parts obligatòries. Cada part val 2,5 punts. En cada part, heu de respondre a TOTES les qüestions de l’exercici 1 i a DUES qüestions de l’exercici 2. Si en l’exercici 2 responeu a més de dues qüestions, només es corregiran les dues primeres.

Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells capaços d’emmagatzemar dades o de transmetre o rebre informació.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Part 1. Un univers de matèria i energia Exercici 1

[1,5 punts en total]

La combustió de la glucosa (C6H12O6) és la reacció global d’un procés biològic anomenat respiració ceŀlular, a través del qual les cèŀlules obtenen energia. En aquesta reacció, la glucosa s’oxida completament, produeix diòxid de carboni i aigua, i allibera energia en forma de calor, tal com es mostra a continuació:

C6H12O6(s) + 6 O2(g) → 6 CO2(g) + 6 H2O(l) En absència d’oxigen, és a dir, quan aquesta reacció no pot produir-se, algunes cèŀlules són capaces d’obtenir energia a través de la fermentació làctica, segons la reacció següent:

C6H12O6(s) → 2 C3H6O3(s)

1.1. Comproveu si les reaccions de combustió i de fermentació de la glucosa estan igualades i raoneu la resposta.

[0,5 punts]

1.2. Si beure una llauna de refresc aporta 30 g de glucosa i aquesta glucosa es consumeix per combustió, quants grams de CO2 es produiran?

[0,5 punts]

Dades: H = 1 g/mol; C = 12 g/mol; O = 16 g/mol.

1.3. Expliqueu quin tipus d’enllaç s’estableix entre el carboni i l’oxigen a la molècula de diòxid de carboni. En cas que es tracti d’un enllaç iònic, indiqueu com es produeix la transferència d’electrons, i en cas que sigui covalent, dibuixeu l’estructura de Lewis corresponent.

[0,5 punts]

Dades: C (Z = 6); O (Z = 8).

Espai per a la correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Total

Exercici 2

[1 punt: 0,5 punts per cada qüestió]

Responeu a DUES de les quatre qüestions següents.

2.1. És possible que un àtom de nombre atòmic 17 tingui com a isòtop un altre àtom amb nombre atòmic 18? Justifiqueu la resposta.

2.2. Com variarà la pressió exercida per un gas si, mantenint el volum constant, se’n duplica la temperatura? Quina llei enuncia la relació entre aquestes dues variables?

2.3. Si una mescla té aspecte uniforme a simple vista, però sota el microscopi poden distingir-se els components que la formen, quin tipus de mescla és? Raoneu la resposta.

2.4. Quina diferència hi ha entre un canvi físic i un canvi químic?

Espai per a la correcció

2.1 Exercici 2

2.2

2.3

2.4

Total

Part 2. El sistema Terra Exercici 1

[1,5 punts en total]

Catalunya ha patit un episodi de sequera perllongada des de l’any 2021. A la taula següent es presenten algunes dades sobre la capacitat total dels pantans de les conques internes (és a dir, excloent-ne la conca hidrogràfica de l’Ebre, integrada pel riu Ebre i els seus afluents a Catalunya) i les reserves en tres dates concretes.

Reserves dels pantans de les conques internes Capacitat total

31/12/2020

31/12/2023

31/12/2024

694,45 hm3

629,24 hm3

116,46 hm3

233,38 hm3

En bona part, aquesta sequera ha estat deguda a la presència, cada cop més freqüent i duradora, d’anticiclons procedents de l’oceà Atlàntic i del continent africà, que fan que els vents freds procedents del nord no arribin a Catalunya. Quan els anticiclons afluixen i hi arriben vents freds, l’aigua calenta de la Mediterrània proporciona prou humitat per provocar precipitacions intenses en un període de temps molt curt (l’anomenada gota freda o dana).

1.1. A partir del que ja coneixeu sobre la circulació dels vents a l’atmosfera, expliqueu de quina manera les situacions meteorològiques exposades a l’enunciat afecten el règim de pluges de Catalunya.

[1 punt]

1.2. Calculeu quin percentatge respecte a la capacitat total de reserves d’aigua hi havia emmagatzemat a Catalunya el 31 de desembre de 2020 i el 31 de desembre de 2023. En quina proporció es van recuperar aquestes reserves amb les pluges del 2024?

[0,5 punts]

Espai per a la correcció Exercici 1

1.1

1.2

Total

Exercici 2

[1 punt: 0,5 punts per cada qüestió]

Responeu a DUES de les tres qüestions següents.

2.1. El pantà de Sau està rodejat d’un bosc mediterrani d’alzines i roures, al massís de les Guilleries. Utilitzant les espècies que es poden trobar habitualment en aquest ecosistema (bosc en zona de muntanya amb un riu), poseu un exemple de cadascuna de les següents formes d’interacció entre éssers vius: parasitisme, simbiosi, depredació, competència.

2.2. Als segles xix i xx, al massís muntanyós de les Guilleries, es van explotar les mines d’Osor per obtenir pirita, galena i esfalerita, mineralitzacions associades a filons hidrotermals. Expliqueu com es van formar aquestes mineralitzacions. En el context geològic de les Guilleries, creieu que és probable trobar-hi carbó, gas o petroli? Creieu que és probable trobar fòssils en un jaciment de roques metamòrfiques? Raoneu les respostes.

2.3. Relacioneu els termes astronòmics de la taula següent amb la seva definició. Per fer-ho, encercleu la lletra de la frase corresponent.

a) Objecte astronòmic que orbita al voltant d’un objecte més gran, generalment un planeta.

b) Objecte astronòmic que orbita al voltant d’un estel o romanent esteŀlar, amb prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, però no per iniciar una reacció de fusió termonuclear.

c) Concentració de matèria de molt alta densitat, fins al punt que la seva força gravitatòria és tan elevada que no permet ni la sortida de la llum.

d) Aglutinacions de gas i pols interesteŀlar, fonamentalment hidrogen, de les quals neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria.

e) Conjunt d’estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units per gravetat en una estructura més o menys definida.

Terme

Definició

Nebulosa

Forat negre

Planeta

Galàxia

Satèŀlit

Espai per a la correcció

2.1 Exercici 2

2.2

2.3

Total

Part 3. Biologia per al segle xxi Exercici 1

[1,5 punts en total]

L’Aina és una estudiant de genètica que té clotets a les galtes. Aquesta característica, que també s’anomena fovea buccalis, ve determinada per un patró d’herència autosòmic dominant. L’Aina s’ha fixat que tant la seva germana com el seu pare tenen clotets a les galtes, però no la seva mare.

1.1. Si el pare de l’Aina és heterozigòtic per a aquest caràcter, elaboreu un arbre genealògic que inclogui els genotips de cada un dels quatre membres de la família. Representeu les dones amb una rodona i els homes amb un quadrat. Indiqueu els individus amb clotets pintant de color fosc el símbol (rodona o quadrat) i indiqueu també qui és l’Aina.

[0,5 punts]

1.2. Si l’Aina té descendència amb una persona que no té clotets, quina és la probabilitat que tinguin un nadó amb clotets? Elaboreu el quadre de Punnett per a aquest cas i justifiqueu el resultat amb els càlculs pertinents.

[0,5 punts]

1.3. Si prèviament l’Aina s’hagués fet una cirurgia facial per tal de deixar de tenir clotets, la probabilitat de tenir un nadó amb clotets canviaria? Per què?

[0,5 punts]

Espai per a la correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Total

Exercici 2

[1 punt: 0,5 punts per cada qüestió]

Responeu a DUES de les tres qüestions següents.

2.1. Completeu la taula següent amb el nom, les funcions i la ubicació de cada orgànul (cèllula animal, cèŀlula vegetal o totes dues).

Orgànul

Nom

Funció o funcions principals

Ubicació

2.2. Les afirmacions següents són totes errònies. Reescriviu cada frase correctament.

a) La glucosa és el principal lípid energètic de l’organisme.

b) Els àcids grassos s’encarreguen de l’emmagatzemament, la transmissió i l’expressió de la informació genètica.

c) L’ADP és la principal molècula d’intercanvi energètic del metabolisme.

d) La unió de proteïnes permet formar els aminoàcids, que duen a terme la majoria de funcions de la cèŀlula.

e) Els nucleòtids més comuns estan formats per una base nitrogenada, una molècula de glucosa i un grup fosfat.

2.3. Definiu breument els conceptes següents:

a) Codi genètic

b) Enzim de restricció

c) OMG (organisme modificat genèticament)

d) Metodologia CRISPR (de l’anglès clustered regularly interspaced short palindromic repeats, ‘repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades’)

e) Transcripció

Espai per a la correcció

2.1 Exercici 2

2.2

2.3

Total

Part 4. Les forces que ens fan moure Exercici 1

[1,5 punts en total]

Deixem anar un objecte d’1 kg per una superfície corba com la que es representa a la figura següent. Al gràfic, la variable y fa referència a l’altura respecte al terra i la variable x, a la posició horitzontal de l’objecte, totes dues en metres. Considereu que la fricció és negligible.

1.1. Indiqueu els valors de l’altura a les posicions horitzontals inicial, intermèdia i final del recorregut.

[0,5 punts]

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1 PART 1 EXERCICI 1 (1,5 punts)

1.1.

En primer lloc, cal equilibrar els àtoms d’oxigen: en tenim 2 als reactius i 1 als productes, per la qual cosa cal afegir un coeficient estequiomètric 2 als productes.

H₂ (g) + O₂ (g) → 2H₂O (l) Seguidament, en tenir 2 àtoms d’hidrogen als reactius i 4 als productes, cal afegir un coeficient estequiomètric 2 a l’hidrogen. Afegint-hi aquests coeficients, la reacció equilibrada és:

2H₂ (g) + O₂ (g) → 2H₂O (l)

1.2.

1 𝑔 𝐻2 ·

1 𝑚𝑜𝑙 𝐻2 2 𝑚𝑜𝑙 𝐻2𝑂 18 𝑔 𝐻2𝑂

= 9 𝑔 𝐻2𝑂 2 𝑔 𝐻2 2 𝑚𝑜𝑙 𝐻2 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻2𝑂

1.3.

La síntesi química de l’aigua 2H₂(g) + O₂(g) → 2H₂O(l) és una reacció exotèrmica que desprèn una gran quantitat d’energia, tal com diu l’enunciat inicial. Si la quantitat de reactius és gran, es desprendrà una gran quantitat d’energia. En el cas del dirigible LZ 129 Hindenburg, considerant el gran volum d’hidrogen utilitzat i la presència d’oxigen a l’atmosfera, es va produir la reacció, provocant una gran explosió. Hauria estat preferible emprar un altre gas, com per exemple, un gas noble com l’heli. Tot i que l’heli és menys lleuger que l’hidrogen, té l’avantatge de no ser inflamable, ja que els gasos nobles tenen una reactivitat extremadament baixa. En conclusió, aquest accident es podria haver evitat si el raonament científic hagués prevalgut per damunt de les aspiracions polítiques de propaganda del partit nazi alemany.

Pàgina 2 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2 (cada pregunta val 0,5 punts)

2.1.

Els enllaços iònics es produeixen per cessió d’electrons, mentre que en els covalents es comparteixen electrons entre els àtoms implicats en l’enllaç. Els enllaços iònics s’estableixen entre un àtom metàl·lic i un no-metàl·lic, mentre que els covalents s’estableixen entre àtoms no-metàl·lics.

2.2.

El nombre atòmic (Z) indica el nombre de protons que té un àtom. Si aquest àtom és neutre, també indica el seu nombre d’electrons. En canvi, el nombre màssic (A) fa referència a la suma del nombre de protons i de neutrons (nombre de nucleons) d’un àtom.

2.3.

Com que es tracta d’un àtom neutre, el nombre d’electrons és el mateix que el nombre de protons (Z = 15). La configuració electrònica és 1s2 2s2 2p6 3s2 3p3.

2.4.

L’entropia és una variable termodinàmica que mesura el grau de desordre d’un sistema. En el cas d’una substància, el sistema es caracteritza per la velocitat i posició de les seves partícules. En una substància en estat sòlid, les partícules tenen menor rang en la seva distribució de posicions i velocitats, ja que estan fixes. Per tant, l’entropia d’un sòlid és més baixa que la mateixa substància en estat gasós perquè presenta major ordre i, en conseqüència, menor entropia. En estat gasós, en canvi, les partícules tenen una major llibertat de moviment i, per tant, presenta menor ordre i la seva entropia és major.

Pàgina 3 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

PART 2 EXERCICI 1 (1,5 punts)

1.1.

La tectònica de plaques és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra. Segons aquesta teoria, la superfície de la Terra està formada per unes plaques que es desplacen per convecció sobre l’astenosfera, una capa més interna de la Terra, molt més fluida que la litosfera. En les zones on dues plaques es mouen en direccions oposades, el magma de l’interior de la Terra surt cap a la superfície, com succeeix a les dorsals oceàniques. Aquest material nou de la litosfera, més calent, desplaça els materials més antics, que es van refredant, es fan més densos i s’enfonsen de nou en l’astenosfera, en les zones de subducció.

1.2.

L’existència de serralades equivalents a Amèrica del Nord i Europa, continents situats a l’hemisferi nord, indica que procedeixen de la mateixa regió de Pangea, la regió boreal de Lauràsia.

La presència de fòssils d’espècies no marines a diverses regions de l’hemisferi sud indica que totes aquestes regions formaven un territori contigu a la regió meridional de Pangea, Gondwana. Així, els fòssils de Listrosaurus relacionen l’Índia, Sud-àfrica i l’Antàrtida; els de Mesosaurus relacionen Amèrica del Sud i Àfrica, i els de Lyddekerina, Austràlia i Àfrica.

Pàgina 4 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2 (cada pregunta val 0,5 punts)

2.1.

Les fases ordenades són:

Observar

Fer-se preguntes sobre el que s’ha observat

Elaborar la hipòtesi

Dissenyar l’experiment

Realitzar l’experiment

Ordenar els resultats

Establir les conclusions

Validar o refutar la hipòtesi

Comunicar el projecte a la comunitat científica

Un exemple de contextualització de la fase 1 seria que Wegener va observar que les formes dels continents eren molt semblants, i una contextualització de la fase 9 seria quan va publicar “L’origen dels continents i dels oceans” el 1915.

Pàgina 5 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

2.2.

Objecte astronòmic Estrella Planeta Galàxia Forat negre Asteroide Cometa Nebulosa Satèl·lit Meteorit Planeta nan (planetoide)

Sistema solar SÍ SÍ SÍ

Sistema Solar NO

NO NO SÍ SÍ NO SÍ SÍ SÍ

2.3.

L'efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. A l’atmosfera terrestre, els principals gasos responsables són el CO2 i el vapor d’aigua (també hi contribueix, encara que menys, l’ozó). L’escalfament actual del planeta és degut a un increment excessiu dels nivells de CO2 i d’altres gasos que, en condicions normals, no serien a l’atmosfera o només serien presents en quantitats ínfimes (com el metà, els òxids de nitrogen o els gasos fluorats).

Pàgina 6 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

PART 3 EXERCICI 1 (1,5 punts)

1.1.

Glicogen – Carbohidrats (reserva energètica) Triglicèrids – Lípids (reserva energètica) Actina i miosina - Proteïnes DNA – Àcids nucleics

1.2.

Membrana, nucli, mitocondri, reticle endoplasmàtic llis, reticle endoplasmàtic rugós, ribosoma, lisosoma, aparell de Golgi...

1.3.

D’entrada, no. L’obesitat és una condició patològica multifactorial, en la qual, en principi, no hi juguen cap paper els processos infecciosos contra els quals normalment van dirigides les vacunes.

Pàgina 7 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2 (cada pregunta val 0,5 punts)

2.1.

Si un dels possibles fills pertany al grup AB, obligatòriament un dels progenitors ha de ser del grup A i l’altre, del grup B. Així, la taula de Punnett serà la següent:

Progenitor 1

AB

B-

A-

--

Progenitor 2

Si el segon al·lel de cada progenitor es 0, llavors aquesta parella podria tenir un fill que fos del grup AB i un altre que fos del grup 0. Per tant, el criminalista s’equivoca.

2.2.

Terme

Posició al text

àcids nucleics

ADN

aminoàcids

ARN

enzims

Pàgina 8 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

2.3.

Via de transmissió:

Infeccioses: mitjançant un patogen extern que afecta l’individu. Es pot transmetre a altres individus (contagi).

Genètiques: mutació en un dels gens de l’individu. No es pot transmetre més que a la descendència.

Desenvolupament:

Infeccioses: tenen un període d’incubació abans de produir la crisi; habitualment s’activa el sistema immune de l’individu que, per ell mateix o amb ajuda de fàrmacs, acaba induint la remissió de la malaltia.

Genètiques: es posen de manifest des del primer moment en què l’organisme necessita activar el gen mutat. Normalment, el sistema immune o no s’activa o s’activa contra el propi organisme. No hi ha fase de remissió.

Exemples

Infeccioses: grip, refredat, covid-19, SIDA, malària, pesta, disenteria, còlera, etc.

Genètiques: hemofília, daltonisme, fibrosi quística, fenilcetonúria, espina bífida, etc.

Pàgina 9 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

PART 4 EXERCICI 1 (1,5 punts)

1.1.

Primer cotxe (gràfic superior): el primer cotxe comença la seva marxa movent-se cap a la dreta amb una velocitat positiva constant de 5 km/h durant 4 segons. Després canvia de sentit de la marxa i es mou cap a l’esquerra amb una velocitat constant de -10 km/h durant 4 segons més. A continuació, s’atura durant 4 segons i seguidament reprèn la marxa cap a la dreta amb una velocitat constant de 30 km/h durant 4 segons. Per últim, el cotxe s’atura durant els últims 4 segons.

Segon cotxe (gràfic inferior): el segon cotxe comença aturat durant 4 segons. A continuació, es mou cap a l’esquerra amb una velocitat constant de -15 km/h durant 4 segons i a -20 km/h durant 4 segons més. Seguidament, torna a aturar-se durant 4 segons i per últim reprèn la marxa cap a la dreta amb una velocitat constant de 50 km/h durant els darrers 4 segons de la seva trajectòria.

1.2.

El primer cotxe ha estat aturat durant dos períodes de 4 segons i, per tant, un temps total de 8 segons. El segon cotxe també ha estat aturat un total de 8 segons en dos períodes de 4 segons. Per tant, tots dos han estat aturats el mateix temps.

1.3.

Els cotxes es mouen cap a la dreta durant els períodes amb velocitat positiva.

Primer cotxe:

1ℎ 5 𝑘𝑚 1000 𝑚

= 5,56 𝑚 3600 𝑠 1ℎ 1 𝑘𝑚 1ℎ 30 𝑘𝑚 1000 𝑚 4s·

= 33,33 𝑚 3600 𝑠 1ℎ 1 𝑘𝑚

4s·

Distància total = 5,56 + 33,33 = 38,9 m.

Segon cotxe:

1ℎ

4 s · 3600 𝑠 · Distància total = 55,56 m.

50 𝑘𝑚 1000 𝑚

· 1 𝑘𝑚 = 55,56 𝑚 1ℎ

Pàgina 10 de 10 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2 (cada pregunta val 0,5 punts)

2.1.

a) Electrons (lliures).

b) La intensitat del corrent elèctric, que es mesura en amperes (A).

2.2.

Els paràmetres n1, n2 són els índexs de refracció de la llum en cadascun dels dos medis. Els angles θ1, θ2 són els angles d’incidència i refracció, respectivament.

L’explicació es pot complementar amb un simple esquema de la difracció del feix de llum en passar del medi 1 al medi 2.

2.3.

La despesa energètica total durant un dia (24 hores) seria 24 h ·

3600 𝑠 100 𝐽

· 1 𝑠 = 8.640.000 J 1ℎ

2.4.

Fusió nuclear. Aquest procés té lloc de manera natural al nucli de les estrelles, com el Sol. Allà, les altes temperatures i pressions permeten que els nuclis d’hidrogen es fusionin per formar heli, alliberant grans quantitats d’energia.