Ciencias Generales PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Ciències generals Sèrie 3 Qualificació Part 1

Part 2

Part 3

Part 4

Comprovació

2a correcció

Exercici 1 Exercici 2 Exercici 1 Exercici 2 Exercici 1 Exercici 2 Exercici 1 Exercici 2

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE parts obligatòries. Cada part val 2,5 punts. En cada part, heu de respondre a TOTES les qüestions de l’exercici 1 i a DUES qüestions de l’exercici 2. Si en l’exercici 2 responeu a més de dues qüestions, només es corregiran les dues primeres.

Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells capaços d’emmagatzemar dades o de transmetre o rebre informació.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Part 1. Un univers de matèria i energia Exercici 1

[1,5 punts en total]

Els adobs químics han suposat una revolució tecnològica de la producció agrícola arreu del món. En particular, els adobs nitrogenats han estat clau per a poder conrear grans extensions de terra i poder produir aliments per a una població creixent i sovint en condicions de superpoblació. El nitrogen és fonamental per a la síntesi de proteïnes, enzims i altres molècules biològiques importants, com ara el DNA. La manera més habitual d’obtenir nitrogen per als adobs químics és la síntesi de l’amoníac, anomenada síntesi de Haber-Bosch. La reacció que es produeix és la següent:

N2(g) + 3 H2(g) → 2 NH3(g) Una vegada sintetitzat l’amoníac, en presència de diòxid de carboni (CO2) és possible generar un adob nitrogenat molt comú anomenat urea (CO(NH2)2), segons la reacció de síntesi següent:

2 NH3(g) + CO2(g) → CO(NH2)2(l) + H2O(l)

1.1. Comproveu si les reaccions de síntesi de l’amoníac i de la urea estan igualades i justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

1.2. El diòxid de carboni (CO2) és un gas d’efecte hivernacle que s’emet constantment a l’atmosfera com a resultat d’activitats humanes com la crema de combustibles fòssils o diversos processos industrials. L’acumulació de CO2 a l’atmosfera és un dels principals responsables de l’escalfament global.

Imagineu que aquest CO2 emès a l’atmosfera es vol aprofitar per a sintetitzar urea, un procés que ajudaria a reduir-ne l’impacte ambiental. Si es parteix d’1 g de CO2, quina massa d’urea es pot obtenir?

[0,5 punts]

Dades: H = 1 g/mol; C = 12 g/mol; N = 14 g/mol; O = 16 g/mol.

1.3. Argumenteu com els resultats obtinguts a l’apartat anterior poden contribuir a una producció industrial més sostenible i que apliqui els principis de l’economia circular.

[0,5 punts]

Espai per a la correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Total

Exercici 2

[1 punt: 0,5 punts per cada qüestió]

Responeu a DUES de les quatre qüestions següents.

2.1. Expliqueu què succeeix a escala microscòpica quan escalfem una substància, com ara aigua líquida, en una cassola. Per a formular la resposta, feu referència a la teoria cineticomolecular de la matèria.

2.2. Quin és el nombre atòmic, Z, d’un àtom neutre amb la configuració electrònica següent:

1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p3? Raoneu la resposta.

2.3. Quina és la diferència entre una substància simple i un compost? Classifiqueu les espècies químiques següents en una de les dues categories: O2, H2O, NaCl, Fe i CO2.

2.4. Indiqueu el nombre de protons, neutrons i electrons presents a l’ió 23 11Na .

Espai per a la correcció

2.1 Exercici 2

2.2

2.3

2.4

Total

Part 2. El sistema Terra Exercici 1 [1,5 punts]

En un article publicat per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (OPNB) es constata que en els últims vint anys hi ha hagut una davallada del 44 % de mitjana entre les diferents poblacions de papallones a Catalunya. De manera molt particular, l’espècie Euphydryas aurinia ha patit un descens del 91,6 %.

Esmenteu quatre possibles causes que hagin provocat la davallada d’aquesta espècie a Catalunya i justifiqueu-les. Proposeu dues possibles solucions per a evitar que aquesta pèrdua de biodiversitat es continuï produint.

Espai per a la correcció Exercici 1

Exercici 2

[1 punt: 0,5 punts per cada qüestió]

Responeu a DUES de les tres qüestions següents.

2.1. Detecteu tres errors en la xarxa tròfica següent.

2.2. Identifiqueu a quin nivell tròfic pertany la papallona Euphydryas aurinia en la xarxa tròfica anterior i justifiqueu la resposta.

2.3. Quina de les espècies (A, B o C) representades en el gràfic següent correspon a l’espècie Euphydryas aurinia? Justifiqueu la resposta.

Espai per a la correcció

2.1 Exercici 2

2.2

2.3

Total

Part 3. Biologia per al segle xxi Exercici 1

[1,5 punts en total]

El maig del 2023 es va publicar un estudi a la revista Nature que consistia a comparar el genoma de 24 200 pacients (6 000 d’espanyols) amb COVID-19 greu amb una base de dades publicada anteriorment. L’estudi va identificar 49 alteracions genètiques associades al risc de patir la malaltia. Algunes de les mutacions genètiques identificades poden facilitar el desenvolupament de noves teràpies contra la infecció. Entre aquestes possibles dianes terapèutiques hi ha diversos gens relacionats amb funcions com el procés inflamatori, l’activació de cèŀlules immunitàries i la inactivació de la replicació viral.

1.1. De quina manera les funcions dels gens damunt esmentats combaten el procés d’infecció de la COVID-19?

[1 punt]

1.2. Quin percentatge dels pacients de l’estudi eren espanyols?

[0,5 punts]

Espai per a la correcció Exercici 1

1.1

1.2

Total

Exercici 2

[1 punt: 0,5 punts per cada qüestió]

Responeu a DUES de les tres qüestions següents.

2.1. En l’esquema següent es mostra el resultat d’una mutació genètica. Fent servir la taula amb el codi genètic, digueu quins pèptids es formaran en la traducció de cada un dels dos RNA missatgers. A quina part de la cèŀlula es produeix la traducció?

2.2. El gràfic següent mostra l’evolució dels casos greus de COVID-19 per cada milió d’habitants a Espanya entre el febrer del 2020 i el març del 2021. A partir del gener del 2021 es va iniciar un procés de vacunació massiva entre la població. Expliqueu quin va ser l’objectiu d’aquesta vacunació i si es veu reflectit en el gràfic algun benefici d’aquesta acció.

2.3. Ompliu la taula següent escrivint una de les opcions donades segons cada cas.

Malaltia

Tipus de malaltia (infecciosa / no infecciosa)

Patogen (bacteri / virus / fong / no en té)

Es recomana tractar-la amb antibiòtics o antimicòtics (sí / no)

Grip Amigdalitis Alzheimer Peu d’atleta Gonorrea COVID-19 Espai per a la correcció

2.1 Exercici 2

2.2

2.3

Total

Part 4. Les forces que ens fan moure Exercici 1

[1,5 punts en total]

Deixem caure un objecte verticalment a la Terra i a la Lluna. La figura següent descriu la posició vertical de l’objecte en funció del temps en els dos experiments, a la Terra i a la Lluna. Tenint en compte que l’acceleració de la gravetat és 9,8 m/s2 a la superfície de la Terra i 1,62 m/s2 a la superfície de la Lluna, responeu a les preguntes següents.

1.1. Quina corba correspon a la trajectòria de l’objecte a la Terra i quina, a la de la Lluna?

Raoneu la resposta.

[0,5 punts]

1.2. Des de quina altura es deixa caure l’objecte en el moment inicial de la seva caiguda? És la mateixa a la Terra i a la Lluna?

[0,5 punts]

1.3. Quina és la distància aproximada recorreguda per l’objecte a la Terra i a la Lluna després d’haver caigut durant 5 segons?

[0,5 punts]

Espai per a la correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Total

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 9 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3 PART 1 Exercici 1 (1,5 punts)

1.1.

1. Síntesi de l’amoníac:

N2 (g) + 3 H2 (g) → 2 NH3 (g) El nombre d’àtoms de nitrogen als reactius és igual al nombre d’àtoms de nitrogen als productes (= 2 àtoms de nitrogen). Per tant, els àtoms de nitrogen estan igualats.

El nombre d’àtoms d’hidrogen als reactius és igual al nombre d’àtoms d’hidrogen als productes (= 6 àtoms d’hidrogen). Per tant, els àtoms d’hidrogen estan igualats.

La reacció està igualada.

2. Síntesi de la urea:

2NH3 (g) + CO2 (g) → CO(NH2)2 (l) + H2O (l) El nombre d’àtoms de nitrogen als reactius és igual al nombre d’àtoms de nitrogen als productes (= 2 àtoms de nitrogen). Per tant, els àtoms de nitrogen estan igualats.

El nombre d’àtoms d’hidrogen als reactius és igual al nombre d’àtoms d’hidrogen als productes (= 6 àtoms d’hidrogen). Per tant, els àtoms d’hidrogen estan igualats.

El nombre d’àtoms de carboni als reactius és igual al nombre d’àtoms de carboni als productes (= 1 àtom de carboni). Per tant, els àtoms de carboni estan igualats.

El nombre d’àtoms d’oxigen als reactius és igual al nombre d’àtoms d’oxigen als productes (= 2 àtoms d’oxigen). Per tant, els àtoms d’oxigen estan igualats.

La reacció està igualada.

Pàgina 2 de 9 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

1.2.

Massa molar del diòxid de carboni (CO2): 2·16 + 1·12 = 44 g/mol.

Massa molar de la urea (CO(NH2)2): 1·12 + 1·16 + 2·14 + 4·1 = 60 g/mol

1 𝑔 𝐶𝑂2 ·

1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝑂2 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝑂(𝑁𝐻2 )2 60 𝑔 𝐶𝑂(𝑁𝐻2 )2

= 1,36 𝑔 𝐶𝑂(𝑁𝐻2 )2 44 𝑔 𝐶𝑂2 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝑂2 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝑂(𝑁𝐻2 )2

1.3.

Sostenibilitat: reducció de l’impacte al medi ambient del CO2 generat per la crema de combustibles fòssils o per diversos processos industrials.

Economia circular: reaprofitament de subproductes industrials com el CO2 en altres processos que els necessitin com a reactius (síntesi de la urea).

Exercici 2:

(Cada pregunta val 0,5 punts.)

2.1.

Quan escalfem una substància com l’aigua, es desencadenen canvis a escala microscòpica que es poden descriure mitjançant la teoria cineticomolecular de la matèria. L’aplicació de calor subministra energia tèrmica, que és absorbida per les molècules, i n’incrementen l’energia cinètica. Això provoca que es moguin més ràpidament i que augmenti la distància que les separa. Quan s’arriba a la temperatura del punt d’ebullició, les molècules posseeixen prou energia per vèncer les forces d’atracció intermoleculars, i provoquen un canvi d’estat, de líquid (aigua líquida) a gas (vapor d’aigua).

2.2.

Com l’àtom és neutre, el nombre atòmic Z és igual al nombre d’electrons que presenta l’àtom i que es distribueixen en nivells creixents d’energia. El nombre total d’electrons es pot calcular a partir de la suma dels exponents de la configuració electrònica. El nombre atòmic Z d’aquest àtom és 2+2+6+2+6+2+10+3 = 33.

Pàgina 3 de 9 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

2.3.

Substància simple: substància pura formada per àtoms d’un únic element. Són substàncies simples el ferro (Fe) i l’oxigen molecular (O2).

Compost: substància pura formada per àtoms de més d’un element, combinats en proporcions fixes. Són compostos l’aigua (H2O), el clorur de sodi (NaCl) i el diòxid de carboni (CO2).

2.4.

El nombre atòmic (Z) indica el nombre de protons i en aquest cas Z = 11. Per tant, el nombre de protons és 11.

El nombre màssic (A) indica la suma de protons i neutrons, i en aquest cas A = 23.

Si se sap que el nombre de protons és 11, el nombre de neutrons és 23 – 11 = 12.

El nombre d’electrons en un àtom neutre coincideix amb el nombre de protons. En aquest cas, com que és un catió amb càrrega 1+, ha perdut un electró, de manera que el nombre d’electrons és 11 – 1 = 10.

Pàgina 4 de 9 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

PART 2 Exercici 1 (1,5 punts)

Causes:

Totes aquestes respostes han de tenir una breu justificació:

Pèrdua d’hàbitat: menys llocs adients per viure-hi.

Canvi climàtic: provoca canvis en les pautes de comportament i possibilitats de supervivència.

Espècies invasores: poden provocar més competència o més depredació.

Contaminació: pot provocar enverinament, desaparició de fonts d’aliment, esterilitat.

Sobreexplotació: menys recursos alimentaris, menys llocs de reproducció.

Malalties: taxa més baixa de supervivència.

Altres causes coherents.

Solucions:

Protegir els ecosistemes Prohibir la sobreexplotació Fer servir menys contaminants Reduir l’emissió de gasos que contribueixen al canvi climàtic Altres solucions coherents

Pàgina 5 de 9 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2:

(Cada pregunta val 0,5 punts.)

2.1.

La línia que va de l’àguila a la iguana hauria d’anar en sentit oposat.

La línia que va del conill a les plantes hauria d’anar en sentit oposat.

L’àguila no menja plantes.

2.2.

Pertany al nivell de consumidors primaris (o herbívors) perquè s’alimenta de productors com les plantes.

2.3.

L’espècie Euphydryas aurinia és la representada per la línia de punts (Espècie A), ja que passa d’aproximadament 5.300 exemplars el 2003 a uns 500 exemplars el 2022, i és la línia que correspon al 91,6 % de davallada que diu l’enunciat. (500/5300)·100 = 9,4% 100 – 9,4 = 91,6 %.

Pàgina 6 de 9 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

PART 3 Exercici 1 (1,5 punts)

1.1.

Procés inflamatori: la inflamació és un procés de resposta inespecífica contra els agents del medi, en aquest cas del virus de la covid. El seu objectiu és aïllar i destruir l’agent infecciós. (0,4 punts)

Activació de cèl·lules immunitàries: quan hi ha una infecció per covid, el sistema immune activa un conjunt de cèl·lules immunitàries que combaten les cèl·lules infectades pel virus de manera específica. (0,3 punts)

Inactivació de la replicació viral: per poder-se multiplicar i infectar altres cèl·lules, el virus de la covid necessita fer moltes còpies del seu material genètic mitjançant la replicació. Si aquesta replicació es veu afectada, el procés d’infecció també. (0,3 punts)

1.2.

6000/24200 = 0.248 -> 24,8 % Exercici 2:

(Cada pregunta val 0,5 punts.)

2.1.

ARNm normal = Met-Thr-Asp-His-stop ARNm alterat = Met-Thr-Asp-Gln-stop La traducció es produeix en els ribosomes.

Pàgina 7 de 9 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

2.2.

L’objectiu de la vacunació massiva va ser immunitzar un gran nombre de persones per tal de frenar la propagació de la infecció del virus de la covid.

La vacunació massiva va ser molt beneficiosa, ja que tal com es veu reflectit en el gràfic, els casos greus van disminuir dràsticament a partir del mes de febrer del 2021.

2.3.

Malaltia

Grip Amigdalitis Alzheimer Peu d’atleta Gonorrea Covid

Tipus de malaltia (infecciosa o no infecciosa) Infecciosa Infecciosa No infecciosa Infecciosa Infecciosa Infecciosa

Patogen (bacteri, virus, fong, no en té) Virus Bacteri No en té.

Fong Bacteri Virus

Es recomana tractar amb antibiòtics o antimicòtics (sí o no) No Sí No Sí Sí No

Pàgina 8 de 9 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

PART 4 Exercici 1 (1,5 punts)

1.1.

Com que l’acceleració de la gravetat és més gran a la Terra que a la Lluna, l’objecte haurà recorregut més distància a la Terra que a la Lluna en un mateix període de temps de la caiguda. Per tant, la línia discontínua correspon al moviment a la Terra i la línia contínua al moviment a la Lluna. Es tracta d’un moviment rectilini uniformement accelerat i, per tant, la corba posició-temps respon a una equació parabòlica.

1.2.

Al moment inicial (t = 0 s), tots dos moviments parteixen d’una posició inicial de 200 m. La posició inicial és igual a tots dos experiments.

1.3.

Al moment final (t = 5 s), la posició de l’objecte a la Terra és d’aproximadament 80 m, i haurà recorregut una distància vertical total de 200 – 80 = 120 m. A la Lluna, la posició final és de 180 m, i haurà recorregut un total de 200 – 180 = 20 m.

Exercici 2:

(Cada pregunta val 0,5 punts.)

2.1.

Freqüència: ones de ràdio < microones < infraroigs < llum visible < ultraviolat < raigs X < raigs gamma.

Energia: ones de ràdio < microones < infraroigs < llum visible < ultraviolats < raigs X < raigs gamma.

2.2.

La força nuclear forta és la principal responsable de mantenir units els neutrons i protons que formen el nucli atòmic.

Pàgina 9 de 9 Ciències Generals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

2.3.

A les centrals nuclears, el procés fonamental que genera energia té lloc al reactor mitjançant una reacció en cadena coneguda com a fissió nuclear. En aquest procés, els neutrons impacten en els nuclis d’àtoms pesants, fet que en provoca la divisió en nuclis més lleugers, i s’alliberen neutrons addicionals i una gran quantitat d’energia tèrmica. Aquesta energia s’utilitza per produir vapor d’aigua i moure una turbina que genera energia elèctrica.

2.4.

Segons la teoria de la relativitat especial d’Einstein, el germà que ha quedat a la Terra serà més vell. Aquest fenomen pot explicar-se mitjançant el principi de la dilatació del temps, que estableix que el temps transcorre més lentament per als cossos que es mouen a velocitats properes a la velocitat de la llum en comparació amb aquells que es troben en repòs. Pel germà que ha fet el viatge, el pas del temps és més lent i, per tant, a la seva tornada serà més jove que el germà que s’ha quedat a la Terra.