Biología PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Biologia Sèrie 3 Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Exercici 2

Exercici 3

Exercici 4

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

L’atròfia muscular espinal (AME) és una malaltia genètica causada per una alteració en el cromosoma 5 que es caracteritza per la pèrdua de massa muscular i la disminució de la seva funció.

a) Observeu l’arbre genealògic següent i determineu si aquesta malaltia és dominant o recessiva. Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

b) L’AME és causada per una alteració del gen survival motor neuron 1 (SMN1). Aquest gen codifica la proteïna SMN la variant recessiva a de la qual provoca la síntesi d’una proteïna no funcional.

A banda del gen SMN1, existeix un altre gen, anomenat SMN2, que fabrica una petita quantitat de proteïna SMN. El gen SMN2, en qualsevol individu, pot estar repetit fins a vuit vegades i es considera que és un modificador de les característiques de la malaltia, perquè com més còpies en té un individu, menys greu és l’AME: tres còpies produeixen un fenotip lleu de la malaltia i a partir de cinc l’individu no manifesta la malaltia.

La figura següent mostra els gens SMN1 i SMN2 de cinc persones:

Individu 1 Individu 2 Individu 3 Individu 4 Individu 5

c) Quan la proteïna SMN és deficient, les motoneurones presenten menys activitat metabòlica que les d’un individu no afectat. Per a comprendre la malaltia, és essencial conèixer la funcionalitat de les motoneurones afectades per atròfia muscular espinal (AME) en comparació amb les no afectades. Aquesta comparació es pot dur a terme mitjançant una anàlisi que mesura la taxa de consum d’oxigen (OCR).

El gràfic següent avalua el consum d’oxigen de motoneurones sanes en contrast amb motoneurones afectades per AME.

Font: IRB-Lleida.

Sanes / Gràfica A

Justificació:

Sanes / Gràfica B

Afectades per AME

Justificació:

Afectades per AME

d) Les motoneurones necessiten l’oxigen com a acceptor d’electrons durant la fosforilació oxidativa.

[0,5 punts]

En quina molècula es converteix l’oxigen quan accepta els electrons?

Quina utilitat té aquesta reducció de l’oxigen?

Quins són els dos possibles donadors d’electrons en la fosforilació oxidativa?

e) Un dels tractaments per a l’AME es duu a terme a partir d’una teràpia gènica comercialment anomenada Zolgensma. Aquesta teràpia es basa en un adenovirus genèticament modificat, l’AAV9, el qual transporta episomes (fragments de DNA que es poden replicar i no s’integren als cromosomes de la cèl·lula hoste) amb la còpia correcta del gen a les motoneurones afectades per AME, com es pot observar a la imatge de sota.

Font: Adaptació feta a partir d’https://www.elsevier.es/es-revista-revista -medica-clinica-las-condes-202-articulo-la-atrofia-muscular-espinal -el-S0716864018300993.

Quin paper té l’adenovirus AAV9 en el procés de teràpia gènica per al gen SMN1?

Per què els episomes transportats a les cèl·lules serveixen per a curar la malaltia?

Digueu si la persona que ha rebut la teràpia gènica transmetrà l’aŀlel afectat causant de la malaltia a la descendència i justifiqueu la resposta.

Exercici 2

[2,5 punts en total]

La coccidiosi aviària és una malaltia causada per diferents espècies de protozous paràsits del gènere Eimeria, que pot afectar les gallines.

Es transmet per ingestió d’excrements contaminats. Després de la ingestió, el paràsit experimenta un cicle vital complex dins del tracte intestinal de la gallina, durant el qual es reprodueix i trenca les cèŀlules intestinals. Aleshores, l’animal infectat elimina oocists (ous Font: Elaboració pròpia.

dels paràsits) per les femtes.

La simptomatologia de la coccidiosi és la diarrea, la pèrdua de pes i el descens de la posta d’ous per culpa de la destrucció de l’epiteli intestinal i l’alteració de l’absorció de nutrients.

a) Després de fer un raspat en diferents zones de la mucosa de l’intestí d’una gallina malalta, només s’observen oocists com el que es mostra en la imatge de microscòpia òptica següent en la part més alta de l’intestí.

Font: Biopharm.

b) Per a determinar quina espècie està provocant la malaltia s’utilitza la clau següent. Se sap que cada espècie del gènere Eimeria envaeix un segment específic de l’intestí i que la mida dels oocists varia entre espècies.

Clau de diagnòstic de les espècies d’Eimeria Localització a l’intestí Espècie

E.

acervulina

E.

brunetti

E.

maxima

E.

mitis

E.

necatrix

E.

praecox

E.

tenella

Mida de l’oocist

20 × 30 μm 20 × 29 μm 23 × 39 μm 13 × 16 μm 17 × 20 μm 18 × 22 μm 19 × 23 μm

Font: Taula adaptada de Long i Reid (1982).

c) Quan les aus picotegen el terra amb material fecal de gallines infectades, ingereixen els oocists que els provoquen la malaltia. Mantenir el galliner amb una capa de substrat gruixuda i seca dilueix eficaçment el material fecal de les gallines. D’aquesta manera, les gallines ingereixen un nombre molt reduït d’oocists quan picotegen. El consum d’un nombre reduït d’oocists no és suficient per a provocar la malaltia; és més, ajuda a crear immunitat envers la malaltia provocada per l’espècie de coccidi ingerit.

Indiqueu en la taula següent quin tipus d’immunització es produeix quan les aus picotegen el terra, encerclant l’opció correcta en cada cas, i justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

Quin tipus d’immunització es produeix? Natural/Artificial Justificació:

Quin tipus d’immunització es produeix? Passiva/Activa Justificació:

d) Aquesta immunització és de tipus específic o inespecífic? Justifiqueu la resposta i esmenteu dues cèŀlules que intervenen en aquest tipus d’immunització.

[0,5 punts]

Quin tipus d’immunització es produeix? Específica/Inespecífica Justificació:

Esmenteu dues cèŀlules que intervenen en aquest tipus d’immunització:

e) Un altre mètode per a protegir les gallines és mitjançant l’aplicació de substàncies químiques al terra del galliner, que provoca la mort dels protozous, però s’ha demostrat que no és tan efectiu a causa de l’aparició de resistència envers aquestes substàncies.

Expliqueu com l’ús de substàncies químiques pot fer que la població de protozous esdevingui resistent al tractament.

[0,5 punts]

Exercici 3

[2,5 punts en total]

El setembre de 2020, en un article del Boletín de la Sociedad Española de Biología Evolutiva, l’investigador Carles Lalueza-Fox feia una revisió de les darreres aportacions de la paleogenòmica, concretament en l’estudi del genoma en restes fòssils d’humans moderns, neandertals i denissovans.

Font:

https://thevarsity.ca/2018/09/22/researchers-identify-a -neanderthal-denisovan-hybrid/.

a) Aquests tres grups d’humans van coexistir en el temps. La comparació dels seus genomes ha demostrat que els d’humans moderns no africans contenien entre un 2-2,5 % de gens de neandertals i que els d’humans moderns d’Oceania tenien un 4,5 % de gens de denissovans.

Tenint en compte el concepte biològic d’espècie, valoreu si és correcte referir-se a aquests tres grups d’humans (moderns, neandertals i denissovans) com a espècies diferents. Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

b) Els humans moderns van sorgir a l’Àfrica Oriental i des d’allà es van estendre a altres continents on ja habitaven els neandertals i els denissovans. Temps més tard, els humans moderns van acabar desplaçant els neandertals i els denissovans. Quin avantatge pot haver representat per als humans moderns que van arribar a Àsia i Europa l’encreuament amb neandertals i denissovans?

[0,5 punts]

c) L’estudi del DNA fòssil de denissovans i neandertals ha mostrat freqüències relativament elevades de diverses mutacions deletèries en homozigosi a causa d’una elevada taxa d’endogàmia. Què és l’endogàmia i per què causa aquest efecte?

[0,5 punts]

d) Els estudis de paleogenòmica han revelat que, entre les mutacions deletèries presents en els neandertals amb una freqüència relativament elevada, n’hi havia que provocaven alteracions esquelètiques.

Calculeu les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència d’un encreuament entre dos individus neandertals sans, però que són heterozigots per a un gen autosòmic que provoca alteracions esquelètiques. Indiqueu els càlculs que heu fet.

[0,5 punts]

e) L’estat de conservació del DNA a les mostres fòssils pot ser un factor limitant per als estudis de paleogenòmica. Tot i que no hi ha un límit temporal determinat, ja que depèn de la temperatura a la qual s’ha conservat el fòssil, difícilment es poden analitzar mostres de més de 0,5 milions d’anys (Ma). Per contra, s’ha vist que algunes proteïnes es poden conservar més de 2 Ma. Segons l’autor d’aquest article, la paleoproteòmica (estudi de les proteïnes de restes fòssils) permetria l’estudi de genomes d’homínids més primitius.

Expliqueu com a partir de l’obtenció de proteïnes de restes fòssils es pot determinar la seqüència dels gens que codifiquen aquestes proteïnes i detalleu-ne els passos.

[0,5 punts]

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SERIE. 3 Exercici 1 (2,5 punts)

a) Recessiva: 0,1 punts Justificació: 0,4 punts. Perquè cap dels dos progenitors, en les parelles amb un fill afectat (individu II3, IV2), està afectat. És correcte justificar amb taula de Punnett.

(Si NO justifica l’opció escollida o la justificació és incoherent, llavors 0 punts.) b) Fenotip sa / Fenotip afectat lleu / Fenotip afectat greu INDIVIDU 1

Fenotip sa

INDIVIDU 2

Fenotip sa

INDIVIDU 3

Fenotip afectat greu

INDIVIDU 4

Fenotip afectat lleu

INDIVIDU 5

Fenotip sa

0,1 punts per cada fila correcta.

c)

Motoneurones sanes. (0,1 punts) Les motoneurones sanes tenen més consum d’oxigen, ja que realitzen amb normalitat les funcions vitals, o bé perquè requereixen més energia, o bé perquè fan amb normalitat la respiració cel·lular (per respostes com aquestes o similars: 0,15 punts) (*)

Motoneurones afectades. (0,1 punts) Consum menor d’oxigen perquè tenen menys activitat metabòlica a causa de la disminució de funcionalitat (0,15 punts) (*)

(*) Nota per al corrector: si només indiquen quin tipus de motoneurones són sense explicació, es considerarà la resposta com a errònia (0 punts).

Pàgina 2 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

d) [0,5 punts]

En quina molècula es converteix l’oxigen quan accepta els electrons?

Aigua (H₂O) (0,1 punts)

Quina utilitat té aquesta reducció de l’oxigen?

La reducció de l’oxigen a aigua és essencial per mantenir el flux d’electrons a través de la cadena de transport d’electrons (0,1 punts).

Això permet la generació d’un gradient de protons que és utilitzat per sintetitzar ATP (0,1 punts).

Quins són els dos possibles donadors d’electrons en la fosforilació oxidativa?

NADH (0,1 punts) i FADH₂ (0,1 punts)

e) Quin paper té l’adenovirus AAV9 en el procés de teràpia gènica per al gen SMN1?

Vector (0,1 punts)

Per què els episomes transportats a les cèl·lules serveixen per curar la malaltia?

Perquè el gen correcte dels episomes es transcriurà i traduirà, sintetitzant-se la proteïna correcta i, per tant, la malaltia no es manifestarà (0,2 punts).

Raoneu si la persona que ha rebut la teràpia gènica transmetrà l’al·lel afectat causant de la malaltia a la descendència. Justifiqueu la resposta.

Sí que el transmetrà, ja que el tractament no modifica el DNA de les cèl·lules germinals.

O bé: perquè el tractament es fa en motoneurones (línia somàtica).

(Per respostes com aquestes o similars: 0,2 punts)

Pàgina 3 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 (2,5 punts)

a) [0,5 punts]

10 µm = 1,6 cm (acceptem entre 1,5 cm i 1,7cm) Amplària: 3,2 cm*10 µm/1,6 cm = 20 µm (acceptem entre 3,1 cm i 3,3 cm) Llargària: 4,8 cm*10 µm/1,6 cm = 30 µm (acceptem entre 4,7 cm i 5 cm) (0,2 punts) pels càlculs (0,2 punts) pel resultat final correcte (0,1 punts) per indicar les unitats del resultat (µm) b) [0,5 punts]

Probablement l’espècie és Emeria acervulina, ja que es troba a la part alta de l’intestí i les mides resultants corresponen a les d’aquesta espècie segons la taula 20 x 30 µm.

(0,1 punts) pel nom de l’espècie (0,2 punts) per la justificació de la ubicació (0,2 punts) per la justificació a través de la mida NOTA: Si els càlculs estan malament, però diuen que pot ser acervulina o praecox per la situació, llavors (0,2 punts).

Pàgina 4 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

c) [0,5 punts]

Quin tipus d’immunització es produeix?

Justificació

Resposta model Natural

Perquè no es subministra cap agent extern, els oocists provoquen la infecció de manera natural.

(0,1 punts) (0,1 punts)

Resposta model Activa

Perquè l’organisme genera una resposta immunitària, o bé genera anticossos contra el coccidi.

(0,1 punts) O bé:

Perquè es generen cèl·lules de memòria, les quals poden donar una resposta immunitària secundària en cas que la infecció es torni a produir.

(0,1 punts)

+ (0,1 punts) per contextualitzar en les justificacions, segons l’enunciat general de la pregunta.

Puntuació total (0,5 punts)

Pàgina 5 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

d) (0,5 punts)

Quin tipus d’immunització es Justificació produeix?

Específica

Resposta model

(0,1 punts)

Perquè va dirigida específicament contra els oocists del coccidi de les femtes (o contra els seus antígens).

O bé:

Perquè els anticossos són específics per a l’antigen.

(0,2 punts)

Esmenteu dues cèl·lules que intervenen en aquest tipus d’immunització:

Qualsevol d’aquesta llista:

Limfòcits B, macròfags, limfòcits T, dendrítiques (0,1 punts per cada cèl·lula) Màxim: 0,2 punts

e)

[0,5 punts] Els protozous poden tenir mutacions genètiques que els permeten sobreviure i multiplicar-se malgrat l'exposició a aquestes substàncies. Aquestes mutacions són noves i aparegudes a l’atzar, o ja existien en la població sense cap valor adaptatiu fins al moment de l’aplicació d’aquestes substàncies.

Quan una substància química és aplicada, els protozous que no són resistents moren, però aquells que tenen mutacions que els permeten resistir al tractament sobreviuen per selecció natural. Aquests protozous resistents es reprodueixen i transmeten aquesta resistència a les seves generacions futures, augmentant progressivament la població de protozous resistents. Aquest procés s’anomena selecció natural.

(0,1 punts) per parlar de mutacions.

(0,1 punts) pel pas a la descendència.

(0,1 punts) per esmentar explícitament selecció natural.

(0,1 punts) per explicar el procés global.

(0,1 punts) per la coherència del redactat i l’ús del lèxic adequat.

Pàgina 6 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 (2,5 punts)

a)

[0,5 punts] No és correcte referir-se a aquests tres grups com a espècies (0,1 punts) ja que el concepte biològic d’espècie fa referència a poblacions d’individus semblants que poden reproduir-se entre ells i tenir descendents fèrtils (0,2 punts). En aquest sentit, els humans moderns, els neandertals i els denisovans formarien una única espècie ja que hi ha proves de transferència de gens entre ells que s’ha d’haver donat necessàriament per processos reproductius (0,2 punts).

Total de puntuació de la pregunta (0,5 punts):

(0,1 punts) per esmentar que no és correcte referir-se a aquests tres grups com a espècies diferents.

(0,2 punts) per justificar-ho en base al concepte biològic d’espècie (0,2 punts) per especificar que l’evidència que aquests 3 grups d’humans es podien reproduir i donar descendents fèrtils és la transferència de gens que va tenir lloc entre ells.

NOTA: Si un estudiant fa el raonament que humans moderns, neandertals i denisovans comparteixen gens perquè venen d’un ancestre comú i això no implica que siguin de la mateixa espècie també es valorarà correctament. Evidentment els percentatges serien molt més alts, però considerem que això està fora dels continguts treballats.

NOTA PER AL PROFESSORAT: Per elaborar l’enunciat d’aquesta subpregunta hem realitzat una simplificació. En realitat, la comparativa realitzada és el % de seqüències que els primers humans moderns africans no tenien i els europeus o melanèsics sí que tenien, adquirides d’humans neandertals o denisovans. En termes absoluts el 99,9% dels gens de neandertals, denisovans i humans moderns eren compartits ja que provenien de l'avantpassat comú. Igualment, les diferències són en seqüències de DNA dels mateixos gens en els tres grups, però per a la comprensió de l’alumnat s’ha simplificat parlant de “gens neandertals, denisovans i humans moderns”.

Pàgina 7 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

b) [0,5 punts]

La hibridació entre humans moderns i individus neandertals o denisovans va implicar l’adquisició per part dels descendents de seqüències gèniques, o bé al·lels, o bé gens, o bé mutacions (0,2 punts) que atorguessin avantatges adaptatives als nous territoris i condicions ambientals, ja que els neandertals i els denisovans ja les tenien en tractarse de poblacions ja adaptades a aquelles condicions (0,2 punts).

Total de puntuació de la pregunta (0,5 punts):

(0,2 punts) per fer referència a l’adquisició de nous gens per part dels descendents de manera explícita o implícita.

(0,2 punts) per explicar la idea d’avantatge adaptatiu de qualsevol tipus atorgat per aquest gens.

(0,1 punts) per la coherència del text sempre que la resposta sigui correcta.

c) [0,5 punts]

L’endogàmia consisteix en l’existència de processos de reproducció entre individus d’una mateixa família, clan o grup reduït d’individus (0,2 punts). Aquest procés provoca un augment de la freqüència d’homozigosi de mutacions deletèries ja que la probabilitat que dos individus que en siguin portadors s’aparellin és més elevada (0,2 punts).

Total de puntuació de la pregunta (0,5 punts):

(0,2 punts) per explicar explícitament o implícitament en què consisteix l’endogàmia.

(0,2 punts) per relacionar correctament l’endogàmia amb la probabilitat que individus portadors s’aparellin entre ells i això fa que augmentin les freqüències altes d’homozigosi.

(0,1 punts) per la coherència del text sempre que la resposta sigui correcta.

Pàgina 8 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

d) Nomenclatura: A = al·lel normal

a = alteracions esquelètiques

A>a P:

Aa

Aa

AA

Aa

Aa

aa

F1: proporcions genotípiques: ¼ AA + ½ Aa + ¼ aa Proporcions fenotípiques: ¾ individus normals + ¼ individus amb alteracions esquelètiques NOTA 1 PER ALS CORRECTORS/ES: S’acceptarà igualment la resolució del problema fent els creuaments o aplicant probabilitats. Tanmateix les proporcions les poden expressar en forma de fracció, tant per cent o tant per u (per exemple: ¼, o bé 25%, o bé 0,25).

NOTA 2 PER ALS CORRECTORS/ES: Si algun alumne/a resol el problema suposant que els homozigots recessius (aa) moren, atès que l’enunciat fa referència a mutacions deletèries, es valorarà també com a correcte. En aquest cas els resultats han de ser els següents:

F1: Proporcions genotípiques: 1/3 AA + 2/3 Aa Proporcions fenotípiques: 1/1 individus normals Total de puntuació de la pregunta (0,5 punts):

(0,05 punts) per usar una nomenclatura adequada dels al·lels (no cal que la indiquin explícitament al principi).

(0,05 punts) pels genotips correctes dels progenitors.

(0,2 punts) per realitzar correctament l’encreuament o el càlcul probabilístic.

(0,1 punts) pels genotips correctes dels descendents.

(0,1 punts) pels fenotips correctes dels descendents.

Pàgina 9 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

e) [0,5 punts]

Resposta model:

Si es realitza l’aïllament i seqüenciació de les proteïnes, es podrà conèixer els aminoàcids que les formen i el seu ordre (0,1 punts).

A partir de l’ordre dels aminoàcids i usant el codi genètic es pot deduir la seqüència de bases de mRNA. (0,2 punts) En el cas dels triplets de bases que codifiquen per un mateix aminoàcid només es podrà conèixer les diferents seqüències possibles.

A partir de la seqüència del mRNA i tenint en compte la complementarietat de bases entre el RNA i el DNA es podrà conèixer la seqüència del gen corresponent a la proteïna. (0,2 punts) Total de puntuació de la pregunta (0,5 punts):

(0,1 punts) per explicar que primer cal seqüenciar la proteïna per conèixer els aminoàcids que la formen i el seu ordre.

(0,2 punts) per explicar com a partir de la seqüència de la proteïna es pot deduir la del mRNA.

(0,2 punts) per explicar com a partir de la seqüència del mRNA es pot conèixer la seqüència del gen (o del DNA).

No és necessari que esmentin què passa en el cas dels codons degenerats però si ho fan, evidentment, es valorarà com a correcte i això pot servir per compensar alguna de les dècimes atorgades a altres parts de la resposta, en cas que no estiguin ben explicades del tot.

Pàgina 10 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 4 (2,5 punts)

a) b) Núm.

Fase del cicle

Explicació del procés

Fixació o adsorció o unió (0,1 punts)

Penetració (0,1 punts)

Proteïnes de l’embolcall del virus (o de la càpsida) reconeixen proteïnes (o receptors) de la membrana de les cèl·lules humanes.

(0,1 punts) NOTA: Si sols diuen que el virus s'uneix a la membrana cel·lular, s’atorgaran (0,05 punts).

El virus entra per endocitosi. Les vesícules d’endocitosi s’obren i el virus entra al citoplasma.

(0,1 punts)

Replicació del genoma viral (o bé fase de síntesi, o bé fase d’eclipsi).

(0,1 punts) Expressió del genoma viral

Ensamblatge (0,1 punts)

Alliberament (0,1 punts)

Es fan còpies del RNA del virus.

Els ribosomes de la cèl·lula hoste tradueixen el RNA viral i produeixen diverses còpies de les proteïnes del virus.

(0,1 punts) El RNA viral queda embolcallat per un tros de membrana on hi ha les proteïnes de la seva càpsida. També poden dir que es formen noves partícules víriques a partir del genoma del virus i les proteïnes de la càpsida.

(0,1 punts) Les vesícules es fusionen amb la membrana plasmàtica i els nous virus són alliberats per exocitosi (o per lisi cel·lular).

(0,1 punts)

Total de puntuació de la pregunta a) (0,5 punts):

(0,2 punts) per anomenar la fase de fixació o adsorció (0,1 punts) i explicar-la correctament (0,1 punts).

(0,2 punts) per anomenar la fase de penetració (0,1 punts) i explicar-la correctament (0,1 punts).

(0,1 punts) per anomenar la fase de replicació del genoma viral (o bé fase de síntesi, o bé fase d’eclipsi).

Pàgina 11 de 13 Biologia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Total de puntuació de la pregunta b) (0,5 punts):

(0,1 punts) per explicar correctament la fase d'expressió del genoma viral (0,2 punts) per anomenar la fase d’ensamblatge (0,1 punts) i explicar-la correctament (0,1 punts) (0,2 punts) per anomenar la fase d’alliberament (0,1 punts) i explicar-la correctament (0,1 punts) c) [0,5 punts]

Errada (copieu el fragment del text on es troba)

Justificació

...produeixen l’apoptosi de les cèl·lules infectades, és a dir, la seva recuperació.

L’apoptosi és la mort programada o induïda de les cèl·lules i no la seva recuperació després de la seva infecció per un virus.

(0,2 punts) NOTA: Si només esmenten que no es tracta de la recuperació de les cèl·lules, sense especificar què és l’apoptosi s’atorgaran (0,1 punts) Els limfòcits T helpers el que fan és activar i no inhibir els limfòcits B.

(0,2 punts)

Els limfòcits B, inhibits pels limfòcits T-helper,...

...d’anticossos contra SARS-CoV-2.

…