Análisis Musical PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Anàlisi musical Sèrie 4 Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Part A Exercici 2

Part B

Exercici 3 Exercici 4

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. L’examen s’inicia amb les audicions en què es basen els exercicis 1, 2 i 3.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Aquest exercici consisteix en l’audició de cinc fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d’un petit interval, tornareu a escoltar els cinc fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els cinc fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

1. a) Cor mixt.

b) Cor femení.

c) Cor masculí.

d) Cor de veus blanques.

2. a) Duet romàntic.

b) Motet renaixentista.

c) Ària barroca.

d) Balada contemporània.

3. a) Melodia amb inici anacrúsic.

b) Melodia de tipus tètic.

c) Melodia acèfala.

d) Melodia atemàtica.

4. a) Introducció amb violins i veu.

b) Introducció amb acordió, guitarra, trompetes i percussió.

c) Introducció amb clarinets i veu.

d) Introducció amb guitarra, flauta i veu.

5. a) Compàs d’amalgama.

b) Compàs binari.

c) Compàs ternari.

d) Compàs quaternari.

Exercici 2

[3 punts en total]

Aquest exercici consisteix en l’audició d’una peça musical que escoltareu dues vegades.

Després d’un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop.

Abans d’escoltar la peça, llegiu atentament les qüestions que hi ha a continuació. Mentre l’escolteu, seguiu el text en anglès, del qual teniu una traducció al català.

[Text de la peça]

[Traducció al català]

When I am laid, am laid in earth, Quan jegui, quan jegui sota terra, may my wrongs create que els meus errors no causin no trouble, no trouble in thy breast;

cap mal, cap mal en el teu pit;

remember me, remember me, but ah! forget my fate. recorda’m, recorda’m, però ah!, oblida el meu destí.

Remember me, but ah! forget my fate.

Recorda’m, però ah!, oblida el meu destí.

A) Qüestions analítiques

[1 punt: 0,25 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Una vegada feta l’audició, trieu la resposta correcta per a cada qüestió.

1. El compàs d’aquesta obra és

a) quaternari.

b) binari.

c) compost.

d) ternari.

2. La partitura es va compondre com a acompanyament del cant, sobre

a) una orquestra de cambra formada per una viola i violins amb sordina.

b) un baix que es manté, com se sol fer en tots els laments renaixentistes.

c) un baix continu, anomenat ground, que descendeix cromàticament.

d) un acompanyament de guitarra, orgue i contrabaix.

3. Aquesta obra es caracteritza, pel que fa a l’harmonia, perquè

a) consisteix en una passacaglia en què la melodia es va repetint, amb el mateix nombre de compassos.

b) està en mode menor, en la tonalitat de mi bemoll m, la més patètica de l’època en què es va compondre, i modula constantment tot passant per la tonalitat major.

c) és un ostinato en què es repeteix fins a onze vegades el mateix baix i la mateixa harmonia.

d) s’hi repeteix fins a cinc vegades l’ostinato, el baix continu i la melodia.

4. En la relació entre el text i la música, el compositor se centra en dues paraules:

a) laid i wrongs, en les quals fa un melisma descendent per a emfasitzar la idea de la mort i evitar allò que l’ha provocat.

b) earth i breast, perquè coincideixen a final de vers i, amb això, vol marcar la cadència de la frase.

c) remember i fate, perquè és la conclusió i l’esperança de ser recordada pel seu estimat, i les repeteix fins a arribar al punt més agut.

d) No hi ha cap paraula que destaqui sobre les altres.

B) Anàlisi estructural i estilística [2 punts: 1 punt per cada qüestió]

1. Feu una proposta de l’estructura musical que té aquesta peça. Podeu emprar lletres majúscules per a les parts principals i minúscules per a les variacions. També podeu elaborar un musicograma o un gràfic aclaridor. En el cas que feu servir abreviatures, cal que n’indiqueu el significat.

2. Identifiqueu l’obra i relacioneu-la amb un moviment estètic i amb el moment històric al qual pertany.

Exercici 3

[3 punts: 1 punt per cada qüestió]

Aquest exercici consta de dues peces musicals i consisteix a comparar-les. Una d’elles ja l’heu escoltat a l’exercici 2. En primer lloc, escoltareu la nova peça musical de l’exercici 3.

Seguidament, tornareu a escoltar la peça musical de l’exercici 2. I, finalment, escoltareu una repetició de la nova peça musical de l’exercici 3.

Responeu a les qüestions següents tenint en compte que les dues obres pertanyen a èpoques, gèneres o corrents estètics diferents.

1. Indiqueu l’ordre cronològic d’aquestes dues peces i justifiqueu-lo segons les harmonies, el ritme o altres recursos del llenguatge musical que serveixin per a definir-ne l’estil i l’època a la qual pertanyen.

2. Tenint en compte el text i el caràcter musical de les dues obres, quina és més dramàtica i patètica? Justifiqueu la resposta.

3. El timbre i la riquesa sonora han canviat al llarg del temps, i també poden variar segons els diferents estils musicals o els usos i les funcions que té la música. Compareu les dues obres pel que fa al timbre instrumental i vocal i identifiqueu l’acompanyament instrumental de les versions que heu escoltat.

Exercici 4

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

La diversitat, l’equitat i la inclusió s’han convertit en una de les prioritats més importants a curt i llarg termini del sector cultural institucional americà. En un context demogràfic en què s’espera que la població blanca del país sigui minoritària el 2045, les organitzacions culturals s’estan esforçant per fomentar les seves relacions amb comunitats que històricament han estat excloses i marginades de certs cercles institucionals i expressions d’art, com l’òpera, la dansa, el teatre o la música simfònica.

Així doncs, actualment la prioritat és que tant audiències com artistes d’aquestes organitzacions puguin reflectir la diversitat de la societat americana pel que fa a l’ètnia, l’edat, l’orientació sexual, la discapacitat, la procedència geogràfica i la classe social; i a la vegada que les persones se sentin integrades com una part important de la concepció i l’execució de les arts.

A tall d’exemple, als Estats Units la definició de diversitat cultural se centra predominantment en la integració d’ètnies minoritàries en l’àmbit cultural institucional. El moviment social Black Lives Matter va ser el detonant per a prendre mesures i transformar un sector institucional cultural dominat per desigualtats racials entre artistes, audiències i Administració, i caracteritzat per una marginació sistèmica de persones d’ètnies no blanques caucàsiques.

Un segon pas consisteix a oficialitzar la promoció de la diversitat dins de les institucions culturals.

Posem per cas la Metropolitan Opera, que el 2021, per primera vegada en la història d’aquesta institució cultural, va fitxar l’advocada afroamericana i exdegana d’estudiants a la Universitat Harvard, Marcia Sells, com la nova directora de Diversitat. La funció de Sells ha estat des d’aleshores desenvolupar, gestionar i impulsar noves iniciatives i estratègies que promoguin la integració de la diversitat en l’àmbit econòmic, artístic, administratiu, educatiu i promocional.

Un altre aspecte que cal considerar se centra en la importància de la programació artística. Sense anar gaire lluny, les institucions culturals més destacades dels EUA ja presenten, periòdicament, obres i repertori creat per artistes vius que pertanyen a comunitats històricament poc representades, i que tracten temes i valors amb què certs sectors de la societat es poden sentir identificats. Per exemple, el compositor afroamericà Terence Blanchard va representar el 2021 al Met l’obra Fire shut up in my bones, que narra la història d’un jove negre d’origen pobre que va patir abusos sexuals. Un altre cas és el de la compositora mexicana Gabriela Ortiz, que el 2022 va estrenar l’obra Altar de cuerda, a càrrec de la Filharmònica de Los Angeles, en la qual aŀludeix al poder de la música per a superar els traumes.

S’ha demostrat que per a atreure audiències diverses, cal que els artistes siguin, també, diversos. En resum, prendre iniciatives que estan funcionant als Estats Units i poder-les implementar a Catalunya amb la finalitat d’obrir una porta a la diversitat en les arts suposaria donar una oportunitat als coŀlectius més silenciats i vulnerables, reflectir el mosaic cultural existent en la nostra societat, reconèixer la riquesa cultural que aporta la diversitat i afavorir la integració.

Adaptació feta a partir del text d’Albert Martínez Fernández. «Diversitat a les arts: quatre propostes que obren camí». Revista Musical Catalana, núm. 383 (setembre-desembre 2024), p. 18-20

1. Esmenteu dos exemples concrets de tractament de la diversitat que proposa el text i expliqueu sobre quins aspectes incideix cadascun.

2. Per què es considera necessari que la diversitat i la inclusió siguin les fites principals de la cultura als Estats Units? Es pot aplicar aquest objectiu de manera semblant a Catalunya?

Justifiqueu la resposta.

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 5 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1 Exercici 1

1. D

2. B

3. D

4. B

5. A

Exercici 2

A. Qüestions analítiques

1. B

2. C

3. A

4. D

B. Anàlisi estructural i estilística

1.

L’estructura hauria de correspondre al model:

A (8 compassos) - B (8 compassos) i repetició (amb ornamentacions) d’A - B] // C (8 compassos) - D (8 compassos) i repetició (amb ornamentacions) de C - D.

Si identifiquen correctament l’estructura, tenen 1 punt. És necessari que s’indiqui que cadascuna de les parts té el mateix nombre de compassos o de la mateixa durada. No és necessari donar la xifra exacta dels compassos.

Ha de quedar clar que aquest moviment té una estructura binària, formada per la repetició de dues seccions. Tindran 0,5 punts si només identifiquen una estructura binària amb repeticions, i no s’especifiquen les parts internes.

Pàgina 2 de 5 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

La primera part està formada per dues frases, de vuit compassos cadascuna, amb un final conclusiu. El baix d’aquesta primera part (A) marcarà l’estructura harmònica de les variacions: és un ostinato.

La segona part també té una estructura simètrica. Està formada per dues parts de vuit compassos cadascuna. La primera secció (C) acaba en modalitat menor (en mi menor), mentre que la segona secció (D) acaba amb la mateixa tonalitat major de l’inici: sol major. No és necessari identificar la tonalitat, però si l’identifiquen, caldrà vigilar que la resposta sigui coherent.

Es pot parlar de l’estructura rítmica de la primera secció (A), que està formada per una repetició d’una estructura rítmica derivada dels dos primers compassos.

Aquest aspecte no és necessari, serà només un plus.

2.

La resposta ha d’identificar que es tracta de l’ària de les Variacions Goldberg de J. S. Bach. S’ha de relacionar amb el barroc. Es pot indicar que l’obra es va escriure per a clavicèmbal. Si només es respon una de les dues parts de la pregunta (obra o període estètic), s’obté 0,5 punts.

Tot i que no és necessari, la poden identificar com l’Aria, catalogada amb el BWV 988 (Clavier-Übung, part IV).

Aquesta obra va ser editada el 1741, durant els anys en què Bach va treballar a Leipzig (1723-1750). Consisteix en una ària, el tema, seguida de 30 variacions.

L’obra completa acaba amb la repetició de l’ària. Va ser escrita per a un clavicèmbal de dos teclats. Segons el testimoni del biògraf de J. S. Bach (J. N.

Forkel), les va compondre a petició del comte Hermann Karl von Keyserling perquè les toqués el seu clavecinista (Johann Gottlieb Goldberg), perquè, en escoltar-les, el comte pogués mitigar el seu insomni.

Es pot considerar com un plus en la puntuació que aquesta és una de les variacions barroques més conegudes. La versió al piano enregistrada per Glenn Gould, i que ara farà uns setanta anys, s’ha convertit en una de les interpretacions mítiques de tots els temps.

També es pot indicar que Bach s’inspirà en la seva composició en una xacona i 62 variacions, escrita anys abans per G. F. Händel (HWV 442). Aquesta qüestió seria també un plus que s’ha de valorar a l’hora de posar la nota.

Pàgina 3 de 5 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3

1.

L’obra més antiga és l’Aria de les Variacions Goldberg, mentre que la més recent és el Nocturn op. 9, núm. 2 de Chopin. Si només s’indica l’ordre cronològic, s’obté 0,5 p.

Per obtenir 1 punt, cal que indiquin alguna de les qüestions següents:

La complexitat de l’harmonia i la tècnica pianística, una mica més exigent a Chopin, mostra que es tracta d’una obra del romanticisme.

La tipologia de l’ornamentació és més moderna en l’obra de Chopin.

La versió que s’ha escoltat de l’Aria de les Variacions Goldberg és per a clavicèmbal, i està interpretada amb criteris històrics informats. La sonoritat en fa més evident la seva datació.

La manera d’interpretar el Nocturn de Chopin és pròpia del romanticisme, buscant expressivitat, i emprant el pedal de ressonància per modificar el timbre, ampliar la sonoritat tot enriquint-la amb la ressonància de les notes, que en manté els acords i les notes unes damunt les altres.

També es pot relacionar l’obra de l’exercici 2 amb el barroc, mentre que el Nocturn de Chopin s’identifica per l’estil, l’harmonia, els trets melòdics, la sonoritat i la interpretació amb el romanticisme.

2.

El Nocturn op. 9, núm. 2 de Chopin conté més contrastos dinàmics, que van del forte al pianíssimo. L’Aria de Bach, en ser interpretada al clavicèmbal, mostra un perfil molt més equilibrat, sense les ressonàncies del piano i sense les gradacions de dinàmica. La manera d’ornamentar al clavicèmbal no aporta els mateixos contrastos dinàmics que es poden fer al piano.

Si només s’indica que l’obra amb més contrastos dinàmics és la de Chopin, sense cap explicació, s’obté un 0,5. Per arribar a 1 punt és necessària una argumentació al voltant de la complexitat del romanticisme, i que s’incideixi bé en la dinàmica, o en la seva relació amb l’harmonia, o la textura, les fluctuacions del tempo o sobre tot en les característiques del timbre de l’instrument, el piano. En el romanticisme aquest era un concepte fonamental.

Pàgina 4 de 5 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.

La resposta ha de justificar l’expressió emocional basada en la comparació de les dues obres, i en les diferències formals també comparades entre elles. Si només es parla de la forma, o només de l’expressió de l’emoció, s’obté 0,5. Per obtenir 1 punt convé una comparació entre elles, esmentant algun dels elements que s’indiquen tot seguit, sempre guardant coherència en l’argumentació.

L’ornamentació i els canvis de dinàmica són molt evidents en el Nocturn de Chopin, amb algun ritenuto en la interpretació. En canvi, a l’Aria de les Variacions Goldberg de Bach l’intèrpret no introdueix alteracions tant marcades a l’ornamentació, ni altera la dinàmica perquè el clavicèmbal no ho permet.

És important que la resposta defineixi les diferències d’estructures formals i l’expressió de l’emoció.

L’estructura de les dues obres és diferent. En el cas de Chopin, el Nocturn té una forma en 3 parts (A-B-A’), mentre que l’Aria de les Goldberg és bipartita (A-B (repetides) // C-D (repetides)).

En certa mesura Chopin feu servir recursos virtuosos en l’ornamentació i contrastos harmònics molt més marcats en comparació amb l’obra de J. S. Bach.

A partir de l’ornamentació al piano, la modulació harmònica o els grans salts intervàl·lics de la melodia, el Nocturn augmenta l’expressivitat. En la interpretació de Chopin, els ritenuti, els petits accelerandi i altres gradacions de tempo augmenten l’expressivitat.

Pàgina 5 de 5 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 4

1.

S’ha d’assenyalar la importància que la música té al monestir de Montserrat, en relació amb la manera similar de viure que tenia el grup Gong: en comunitat i allunyats del món de luxe i disbauxa que tenien altres grups de rock de l’època.

S’hi poden afegir qüestions com l’estrambòtic món del grup Gong, la seva provocació antisistema o la relació que hi podien trobar amb l’entorn de la muntanya de Montserrat. Per obtenir 1 punt, cal que s’argumenti de forma coherent la tria peculiar del lloc per portar a terme aquella performance.

2.

Pels membres de Gong, la música tenia capacitat de canviar el món d’una manera força surrealista, d’acord amb els corrents hippies de l’època. La resposta ha d’aclarir que ells anomenaven "acupuntura còsmica" aquesta capacitat catàrtica de la música, una explicació que podria ser complexa, o fins i tot surrealista, avui en dia. Si només s’indiquen aquestes qüestions, s’assoleix un 0,5.

Per arribar a 1 punt, cal afegir que en aquells moments la performance va ser una forma de provocació antisistema. Gong va ser un grup compromès amb l’esperit revolucionari del Maig del 68. A la segona part convindria afegir que, malgrat que fou una actuació discreta, hi hagué una implicació per part del monestir de Montserrat que va permetre la performance, posant-ho en el context de l’Espanya del final del franquisme, o els moviments socials de contestació al règim. També poden indicar que el públic es va mostrar respectuós i es va quedar fins al final del concert.