Análisis Musical PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Anàlisi musical Sèrie 3 Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Part A Exercici 2

Part B

Exercici 3 Exercici 4

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. L’examen s’inicia amb les audicions en què es basen els exercicis 1, 2 i 3.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Aquest exercici consisteix en l’audició de cinc fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d’un petit interval, tornareu a escoltar els cinc fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els cinc fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

1. a) Tuba.

b) Trompa.

c) Fagot.

d) Trombó.

2. a) Monòdic.

b) Melodia acompanyada.

c) Contrapuntístic.

d) Homofònic.

3. a) Música aleatòria.

b) New-age.

c) Hard-rock.

d) Música minimalista.

4. a) Madrigal.

b) Lied.

c) Cantata.

d) Chanson.

5. a) Pizzicato.

b) Glissando.

c) Trèmolo.

d) Sprechgesang.

Exercici 2

[3 punts en total]

Aquest exercici consisteix en l’audició d’una peça musical que escoltareu dues vegades.

Després d’un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop.

Abans d’escoltar la peça, llegiu atentament les qüestions que hi ha a continuació.

A) Qüestions analítiques

[1 punt: 0,25 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Una vegada feta l’audició, trieu la resposta correcta per a cada qüestió.

1. El compàs d’aquesta obra és

a) quaternari, i ternari en el desenvolupament.

b) quaternari.

c) ternari.

d) ternari compost.

2. En la darrera secció del fragment que heu escoltat, el piano exposa

a) el mateix tema inicial, però en mode menor i després en major.

b) un nou tema que no havíem sentit.

c) una sèrie d’acords dissonants.

d) un motiu interpretat a la regió més greu.

3. Els diferents temes que exposa el piano els podem classificar de la manera següent:

a) molt contrastats en tempo, uns ràpids i d’altres lents.

b) alguns molt forts i d’altres molt piano.

c) estables pel que fa al temps, amb figuracions diverses.

d) molt poc estables, amb síncopes i dissonàncies.

4. La relació entre l’orquestra i el piano es desenvolupa de la manera següent:

a) a vegades es responen entre ells, és a dir, un acaba el tema que ha iniciat l’altre.

b) sempre comença exposant els temes l’orquestra i els acaba el piano.

c) exposen els temes a l’uníson.

d) Cap de les respostes anteriors no és correcta.

B) Anàlisi estructural i estilística

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

1. Feu una proposta de l’estructura musical que té aquesta peça. Podeu emprar lletres majúscules per a les parts principals i minúscules per a les variacions. També podeu elaborar un musicograma o un gràfic aclaridor. En el cas que feu servir abreviatures, cal que n’indiqueu el significat.

2. Identifiqueu l’obra i relacioneu-la amb un moviment estètic i amb el moment històric al qual pertany.

Exercici 3

[3 punts: 1 punt per cada qüestió]

Aquest exercici consta de dues peces musicals i consisteix a comparar-les. Una d’elles ja l’heu escoltat a l’exercici 2. En primer lloc, escoltareu la nova peça musical de l’exercici 3.

Seguidament, tornareu a escoltar la peça musical de l’exercici 2. I, finalment, escoltareu una repetició de la nova peça musical de l’exercici 3.

Responeu a les qüestions següents tenint en compte que les dues obres pertanyen a èpoques, gèneres o corrents estètics diferents.

1. Indiqueu l’ordre cronològic d’aquestes dues peces i justifiqueu-lo segons les harmonies, el ritme o altres recursos del llenguatge musical que serveixin per a definir-ne l’estil i l’època a la qual pertanyen.

2. En quin dels dos fragments de les dues obres el piano té una presència més important, és a dir, es toca d’una manera més continuada, gairebé sense interrupcions?

3. Quina de les dues obres creieu que és més exigent des del punt de vista virtuosístic, tant pel que fa al piano com a la resta d’instruments? Justifiqueu la resposta.

Exercici 4

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

Llegiu el text següent, corresponent a una carta de Thomas Mann a Josep Maria Corredor, i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Erlenbach-Zúric, març del 1954 Distingit senyor, Em pregunta quina és la meva opinió sobre Pau Casals. No en tinc cap opinió, li tinc profunda veneració i em produeix una joiosa admiració presenciar el fenomen humà d’un magnífic grup d’artistes units per a rebutjar tota concessió al mal, a tot allò que és moralment miserable i ultratjant per a la justícia, de manera que el concepte d’artista es depura i s’eleva, s’escapa per una vegada a tota ironia i, en època de desmoralització, dona exemple d’integritat altiva i incorruptible.

No hi ha cap rastre d’escapisme, de neutralitat estètica, davant dels problemes humans, ni de la tendència a prostituir-se que tan sovint caracteritza l’amable comunitat d’artistes que diuen:

«Treballo per a qui em paga». Un talent fantàsticament captivador, que té assegurat un èxit delirant a tot arreu, al qual s’ofereixen fortunes per les seves actuacions, imposa condicions que no tenen res a veure amb els diners ni amb l’èxit. Aquest home poderós no trepitja cap terra on la llibertat i el dret siguin vulnerats. Tampoc no entra a cap país que, anomenant-se a si mateix lliure, pacti de manera oportunista amb la injustícia. Ell ha negat el seu geni a un món que, tot i estar-hi profundament en deute, especialment amb la seva terra natal, Espanya, es vol recrear estèticament amb el seu talent.

En cap cas ja no accepta invitacions, no abandonarà mai aquell lloc, proper a la frontera francoespanyola, que ha triat com a refugi: Prades. Molt pocs coneixien aquest topònim fins que ell el va unir al seu nom. Ara tothom el coneix, s’ha convertit en el símbol de l’artista que es manté incorruptible, en el símbol de la incommovible unitat de l’art i la moralitat.

Una unitat triomfant, ja que les muntanyes de l’eremita són meta de pelegrinatges devots procedents de tot el món. Sí, el món va cap a aquell que ja no vol anar cap al món, i un any rere l’altre el Festival de Prades és obra de la força d’atracció d’un gran caràcter, com també de l’entusiasme musical, que en aquest lloc no pot evitar esdevenir protesta contra el domini del mal.

Quin triomf! Quina satisfacció més estimulant! La fràgil humanitat sempre ha necessitat persones que la reivindiquin, i aquest artista és una d’aquelles persones que reivindiquen el gènere humà.

Reconec amb alegria que la seva existència constitueix per a mi, com per a altres milers de persones, un gran consol.

Thomas Mann Traducció feta a partir del text d’Anna Dalmau i Anna Mora (ed. i trad.). «Querido Maestro».

Correspondencia de Pau Casals (1893-1973). Barcelona: Acantilado, 2024, p. 489-490

1. Segons Thomas Mann, quin tipus de relació entre la música i l’ètica era necessària? Per a ell, l’art i, concretament, la música es relacionaven d’alguna manera amb la política i la justícia social? Justifiqueu la resposta.

2. Segons la carta que Thomas Mann escriu a Josep Maria Corredor, el secretari de Pau Casals, quina actitud del músic admirava l’escriptor alemany? Creieu que pel fet de respondre a la petició del secretari, Mann va poder exagerar en la valoració i en la seva actitud d’admiració envers Casals? Quines activitats de Casals confirmarien aquest comportament?

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 4 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3 Exercici 1

1. C

2. D

3. B

4. B

5. A

Exercici 2.

A. Qüestions analítiques

1. B

2. A

3. C

4. A

B. Anàlisi estructural i estilística

1.

L’anàlisi ha de reflectir que es tracta de l’exposició del primer moviment d’un concert per a piano i orquestra, i que se sent a partir de l’entrada del piano. Com a molts concerts clàssics, aquesta obra té una “doble Exposició”: s’inicia primer amb l’orquestra sola —que en aquesta audició s’ha suprimit—, seguida de la segona Exposició, en què entra l’instrument solista. A l’audició proposada, se senten també uns compassos de l’inici del Desenvolupament d’aquest primer moviment, un cop l’orquestra ha conclòs la part pertanyent a l’Exposició. No és necessari que l’estudiant indiqui res de la “doble Exposició”.

Un esquema simple, que es pot donar per bo, seria el següent:

[Orquestra, un breu final de la seva exposició inicial]. Entrada del piano:

Exposició (tema A - Pont - tema B - coda) / Desenvolupament (del qual només se sent un fragment). (1 punt) Una estructura més desenvolupada podria indicar les tonalitats, tot i que no és necessari. També podrien indicar els diferents temes i motius, cosa que es consideraria un plus a l’hora de posar-hi nota. El més important, però, és

Pàgina 2 de 4 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

que reflecteixin l’estructura bàsica. Una proposta més elaborada seria la següent:

(Intro. orquestral). Tema A (piano, amb figuracions breus de l’orquestra; està escrit en la tonalitat de si bemoll major) / tema a' / Pont (piano, en modalitat menor) // Tema B (piano, tema compartit amb la flauta; està escrit en la tonalitat de fa M) / tema b' (piano i orquestra) / coda orquestral // Desenvolupament (iniciat per l’orquestra) / tema a'' (piano, en modalitat menor; orquestra respon en intensitat de forte), tema a (piano, en major).

L’estudiant pot arribar a un detall més petit si assenyala cadascuna de les intervencions del solista i les respostes de l’orquestra. L’important és que distingeixi l’estructura bàsica, i que, en el cas que vulguin indicar les diverses manipulacions i variacions dels temes principals, s’explicitin amb claredat.

2.

Es tracta del primer moviment del Concert per a piano i orquestra núm. 27, en si bemoll major de W. A. Mozart (KV 595). Si només indica aquesta part, s’obtenen 0,5 punts. Els altres 0,5 punts s’aconsegueixen si l’estudiant aclareix que és una obra del període clàssic (0,25 punts). Per relacionar-la amb el moment històric (0,25 punts), convindria indicar alguna de les qüestions següents:

La importància dels concerts de Mozart en l’establiment d’un model d’aquest gènere musical.

Aquest concert va ser una de les seves darreres obres, i el va compondre entre el 1790 i 1791. No hi ha gaire acord pel que fa a la data de l’estrena d’aquest concert.

També poden obtenir els 0,25 punts restats si indiquen la importància dels aspectes formals, o parlen sobre la utilització de la forma sonata al primer moviment dels concerts per a instrument solista i en destaquen el diàleg que s’estableix entre l’orquestra i el piano solista. En aquest cas, l’orquestra intervé interpretant breus respostes als motius i temes que exposa el piano, com si fossin interjeccions a allò que exposa el solista.

El fragment proposat recull a partir de l’entrada del piano, de manera que no es pot sentir la "doble exposició" que hauria fet abans l’orquestra.

Poden parlar del context sociocultural i històric —amb la Revolució Francesa (1789) i el que va comportar a Europa—; també sobre l’incipient fenomen dels concerts, que primer tenien lloc en àmbits aristocràtics, però, després, van començar a organitzar-se els primers concerts públics, o de la vinculació sociolaboral dels músics de l’època.

Pàgina 3 de 4 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3.

1. L’obra més antiga cronològicament és el Concert de W. A. Mozart, mentre que la més propera als nostres dies és la peça interpretada per Tete Montoliu, Giant Steps. Si només s’exposa l’ordre cronològic sense cap raonament, s’obtenen 0,5 punts. Per aconseguir els altres 0,5 punts, han d’argumentar algunes de les qüestions següents: que l’harmonia, el tempo, l’acompanyament i la melodia de la primera són clarament de tipus clàssic, mentre que la segona és una versió d’una obra de John Coltrane, interpretada segons l’estètica i els codis de llenguatge del jazz. En tot cas, ha de quedar clar que la segona pertany a un altre tipus de llenguatge musical ben diferent: el jazz.

2. El piano té el paper principal, i toca de manera continuada a la segona, Giant Steps, de Tete Montoliu. En el cas de Mozart, hi ha més equilibri entre l'orquestra i el piano.

3. La resposta pot tenir força matisos. Per obtenir 1 punt, cal que l’argumentació sigui coherent. El més probable seria que l’estudiant comentés que, en el cas de Giant Steps, la part del piano —però també la del contrabaix i la bateria— són més difícils tècnicament. Això ho poden argumentar basant-se en el tempo més exigent de la peça, i en els passatges més complexos, des del punt de vista de la tècnica pianística, i, per tant, que pugui semblar més virtuosística.

Però també es podria donar per bo que, per a un pianista, la interpretació d’un concert de Mozart tot i ser aparentment més assequible per la tècnica, pot presentar molta dificultat, tant en la interpretació com en la cerca d’un so net, clar i expressiu.

És important que el raonament sigui coherent i ben argumentat. De les dues opcions, es poden donar per bones tant una com l’altra. A vegades, la complexitat es pot trobar en fer interessant allò que és més simple. No cal que enlluerni la primera evidència de la velocitat o la quantitat de notes que s’han de tocar. Si no hi ha justificació, la pregunta no es pot donar per bona, ja que l’enunciat demana una justificació.

Pàgina 4 de 4 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 4.

1. Mann admirava els artistes que s’oposaven a les morals miserables, i que havien decidit no treballar només per a qui els pagava, si això volia dir treballar per a algú que negava els drets humans i la llibertat, és a dir, treballar per als règims dictatorials. Per a Mann, hi havia una relació evident entre ètica i art: la neutralitat era com voler escapar dels problemes. El veritable artista hauria de tenir un compromís amb la justícia social, de manera que certes actituds polítiques —que Mann qualificava de “desmoralització” o de “moralment miserables” — havien de ser rebutjades per l’artista. Cal que justifiquin la resposta, si no es justifica de manera coherent, només s’obtenen 0,5 punts.

2. Thomas Mann sentia “veneració” per Pau Casals, semblant a la d’altres artistes que mostraven una actitud similar a la de Casals, però que no cita en aquesta carta. Fins aquí, la pregunta tindria només 0,5 punts. Thomas Mann no degué exagerar o sentir-se condicionat en redactar aquesta carta. Posa l’exemple que Casals no va voler tocar a l’Espanya franquista. Mann coneixia els festivals de música de Prada del Conflent, impulsats per Casals des de 1950. La petita vila va passar de ser un lloc del tot desconegut a convertir-se en un indret de peregrinació, no només per raons musicals, sinó també pel reconeixement a l’actitud de Casals davant dels països que no respectaven la llibertat i els drets humans, com ara l’Alemanya nazi o l’Espanya franquista. Si només es respon a una de les preguntes formulades, s’obtenen 0,25 punts. Si es responen totes tres preguntes, s’obté 1 punt.