Análisis Musical PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Anàlisi musical Sèrie 1 Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Part A Exercici 2

Part B

Exercici 3 Exercici 4

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. L’examen s’inicia amb les audicions en què es basen els exercicis 1, 2 i 3.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Aquest exercici consisteix en l’audició de cinc fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d’un petit interval, tornareu a escoltar els cinc fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els cinc fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

1. a) Clarinet.

b) Trompeta.

c) Trombó.

d) Saxòfon.

2. a) Ària d’òpera.

b) Madrigal.

c) Duet.

d) Fuga.

3. a) Recitatiu.

b) Motet.

c) Blues.

d) Lied.

4. a) Compàs binari.

b) Compàs ternari.

c) Compàs quaternari.

d) Compàs d’amalgama (binari + ternari).

5. a) Cobla.

b) Quintet de metall.

c) Big-band.

d) Orquestra simfònica.

Exercici 2

[3 punts en total]

Aquest exercici consisteix en l’audició d’una peça musical que escoltareu dues vegades.

Després d’un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop.

Abans d’escoltar la peça, llegiu atentament les qüestions que hi ha a continuació.

A) Qüestions analítiques

[1 punt: 0,25 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Una vegada feta l’audició, trieu la resposta correcta per a cada qüestió.

1. El compàs d’aquesta obra és

a) quaternari.

b) ternari.

c) binari.

d) compost.

2. El tempo d’aquest fragment és

a) molto lento.

b) prestissimo.

c) andante.

d) vivace.

3. El tema d’aquesta obra conté

a) moltes ornamentacions.

b) digressions.

c) improvisacions jazzístiques.

d) música reservada.

4. Tant l’inici com el final d’aquest fragment són de modalitat

a) composta.

b) mixolídia.

c) menor.

d) major.

B) Anàlisi estructural i estilística

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

1. Feu una proposta de l’estructura musical que té aquesta peça. Podeu emprar lletres majúscules per a les parts principals i minúscules per a les variacions. També podeu elaborar un musicograma o un gràfic aclaridor. En el cas que feu servir abreviatures, cal que n’indiqueu el significat.

2. Identifiqueu l’obra i relacioneu-la amb un moviment estètic i amb el moment històric al qual pertany.

Exercici 3

[3 punts: 1 punt per cada qüestió]

Aquest exercici consta de dues peces musicals i consisteix a comparar-les. Una d’elles ja l’heu escoltat a l’exercici 2. En primer lloc, escoltareu la nova peça musical de l’exercici 3.

Seguidament, tornareu a escoltar la peça musical de l’exercici 2. I, finalment, escoltareu una repetició de la nova peça musical de l’exercici 3.

Responeu a les qüestions següents tenint en compte que les dues obres pertanyen a èpoques, gèneres o corrents estètics diferents.

1. Indiqueu l’ordre cronològic d’aquestes dues peces i justifiqueu-lo segons les harmonies, el ritme o altres recursos del llenguatge musical que serveixin per a definir-ne l’estil i l’època a la qual pertanyen.

2. Quina de les dues obres té més contrastos dinàmics? A partir de l’anàlisi auditiva, expliqueu les característiques musicals que fan més complexa aquesta peça en comparació amb l’altra. Podeu valorar-ho a partir de la dinàmica, l’harmonia, la textura, el timbre o el tempo.

3. Una de les maneres d’expressar l’emoció és enriquir les ornamentacions, modificar el tempo o ampliar les digressions de l’harmonia. Aquestes dues obres presenten repeticions internes. Compareu-les entre si, segons si són més complexes o més uniformes. Hi ha alguna diferència formal entre l’una i l’altra?

Exercici 4

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

L’estiu del 1973, el grup de rock progressiu Gong va actuar a la basílica de Montserrat. L’actuació va ser breu, tot just mitja hora, en un horari discret (després de dinar) i sense publicitat. En van fer un petit film, Gong a Montserrat, en el qual l’espectador pot veure, estupefacte, com després de vagar per les agulles rocoses de perfil lunar, un grapat de hippies, amb estrambòtics barrets cucurutxo acabats en una petita hèlix, aterren al presbiteri i toquen davant la Moreneta una música elèctrica i complicada, engalanada amb les misterioses seqüències del sintetitzador VCS3 i la veu còsmica i ultrareverberada de Miquette Giraudy.

Alguns grups de prog tenen música que podem imaginar interpretada en una església. No és el cas de la música que feia Gong el 1973: un rock complex, sorollós, amb elements d’improvisació jazzística i de rock dur, amb dissonàncies i distorsions. Daevid Allen va implorar a les energies del temple l’acceptació d’aquella contribució musical «electroespiral» agenollant-se per a presentar els seus respectes a la Moreneta. És d’agrair que el públic es quedés respectuosament al seu lloc fins al final del concert.

Gong —encapçalat per l’australià Daevid Allen, un dels fundadors de Soft Machine, que amb Pink Floyd havia liderat l’escena underground londinenca— va ser un dels grups més importants i influents del rock progressiu europeu, un gènere que el 1973 es trobava en el seu moment àlgid. En una època en què les grans estrelles del rock residien en grans viŀles, amb un tren de despesa i luxe descontrolat, sobta l’austeritat dels Gong, que vivien amb parelles i fills en una mena de casa de colònies enmig del bosc a la Borgonya, en un règim de comunitat de béns implacable. La revista Time havia dit que els monestirs havien estat una gran influència per als hippies, i James Pike, bisbe de Califòrnia, havia declarat fins i tot que aquells joves de cabells llargs evocaven els primers cristians.

Gong reflecteix el camí espiritual hippy d’una manera molt personal, proposant la música com un instrument de canvi del món («acupuntura còsmica») i explorant el contacte amb una divinitat mare connectada amb la Terra. Tenint en compte la gran importància de la música a Montserrat, no és estrany que Daevid Allen volgués actuar-hi. L’estrambòtic món mitològic de Gong era una provocació antisistema a partir de l’ús de l’absurd i la imaginació desbocada, una actitud no gaire allunyada de dadaistes, surrealistes i hippies. Gong encarnava l’esperit creatiu i brivall del Maig del 68.

A les acaballes del franquisme era una onada d’aire fresc que encarnava l’anhel d’una societat diferent. L’actuació iŀlustra l’esperit d’uns temps extraordinaris d’obertura i experimentació en un context molt difícil. Montserrat, com a pol de llibertat humana i política, com a centre musical i artístic, va ser capaç d’acollir-la. Per un breu moment, els músics hippies del planeta Gong i els monjos del monestir de la música van conviure en un Montserrat on tot era possible.

Adaptació feta a partir del text de Salvador Avià i Faure. «La no tan inversemblant trobada de Gong i Montserrat». Serra d’Or, núm. 779 (novembre 2024), p. 54-55

1. Per quina raó un grup de rock progressiu va triar en aquell moment el monestir de Montserrat per a fer-hi una performance tan peculiar?

2. Per al grup Gong, quina funció tenia la música? Quina mena de sintonia mostraven amb altres moviments socials en temps del franquisme? Com es va rebre el seu concert?

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 4 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4 Exercici 1

1. A

2. C

3. A

4. B

5. D

Exercici 2.

A. Qüestions analítiques

1. D

2. C

3. C

4. C

B. Anàlisi estructural i estilística

1.

L'estructura d'aquesta obra ha de correspondre al model:

Exposició (instrumental), on s'escolta el baix continu / A / A / B / B / final instrumental (onzena interpretació del baix continu).

Poden indicar que s'escolten onze vegades la interpretació del baix (ground), com a plus de la nota. No és necessari indicar el nombre total de vegades que s'escolta el baix continu per obtenir el punt de la pregunta. Tampoc és necessari que reprodueixen de manera literal l'estructura proposada, però sí que coincideixi en la seva forma per obtenir 1 punt.

Pàgina 2 de 4 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

2.

Es tracta d’una ària operística pertanyent al barroc (0,25 punts). Si la resposta és més concreta, esmentant que consisteix en el “Lamento” de l’òpera Dido and Aeneas de Henry Purcell, “When I amb laid in earth”, tindrà (0,5 punts). Per tenir 1 punt cal que identifiquin l'obra, l'autor i que la posin en relació al moment històric del barroc.

L’òpera s’estrenà la primavera del 1689 a Londres, a una escola de noies de Chelsea. Està escrita sobre un llibret de Nahum Tate. Està basada en l’Eneida de Virgili. És important que es refereixin a l’estètica barroca i a la voluntat de descriure, des de la música, el patetisme del moment argumental (0,5 punts): Dido decideix suicidar-se perquè així s'acompleixi el que els déus li han ordenat, fent possible que Aeneas pugui marxar i que es destrueixi la ciutat de Cartago.

Aquesta és una de les àries barroques més famoses. També es pot valorar que citin el cromatisme descendent del baix continu com a recurs per a descriure la soledat i la profunda tristesa, amb la veu despullada de la cantant sobre un auster acompanyament de la corda. Al contrari d’altres àries barroques, en aquest cas no hi ha cap exageració en l'ornamentació vocal.

Exercici 3.

1.

Cronològicament l'obra més antiga és Hoy comamos y bebamos de Juan del Encina. Aquesta obra es troba dins del manuscrit conegut com Cancionero Musical de Palacio, una antologia que pertany al repertori interpretat a la cort de Castella. El Cancionero va ser compilat entre finals del s. XV i principis del s. XVI. És una peça cabdal del repertori renaixentista hispànic. Fou publicat, per primera vegada en època moderna, a càrrec de Francisco Asenjo Barbieri l'any 1890.

L'òpera Dido and Aeneas de Purcell es va escriure pels volts de 1688, s'estrenà el 1689, i pertany al barroc. Si només s'indica l'ordre cronològic s'obtenen 0'5 punts.

Per obtenir els altres 0'5 punts cal que es justifiqui alguna raó de tipus tècnic o estètic. Haurien d'aclarir, per exemple, que l'estil modal de la primera suggereix un estil estètic anterior, mentre que l'ària de Purcell és tonal, i d'un tipus més cromàtic.

L'acompanyament instrumental de Purcell, amb el baix continu, és també un tret propi del barroc, mentre que el ritme viu i l'acompanyament amb percussió de Hoy comamos y bebamos es més propi del renaixement. També poden argumentar que la instrumentació de Hoy comamos y bebamos no estrobava indicada, ni de manera precisa ni explícita, al Cancionero, i que podria ser diferent segons els criteris emprats, o segons les diferents versions. En la versió proposada, les veus s'intercalen entre elles, i podem escoltar des d'un cornetto fins a d'altres instruments

Pàgina 3 de 4 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

del que llavors s'anomenava "música alta", interpretada per instruments pensats per al ball i per fer-los sonar a l'aire lliure. No és necessari que identifiquin els instruments amb precisió organològica.

2.

Des del punt de vista textual, "When I'm laid" es trasllada al moment final de la vida, expressant desolació davant la mort propera. L'obra de Purcell ha de ser considerada més dramàtica i patètica que la de Juan del Encina. Si no es justifica la resposta, però sí que s'indica de manera correcta l'ordre cronològic, s'obtenen 0'5 punts. Per obtenir 1 punt cal argumentar la resposta, amb precisions o de tipus literari, o bé de tipus musical. A Hoy comamos y bebamos domina l'expressió folgada de disbauxa i gatzara, molt propi del to burlesc castellà a la literatura de l'època. També es pot entendre com un carpe diem, una resposta al temps d'epidèmies i pestes, com si es tractés d'un conte del Decameró, posem per cas.

No són necessàries les referències literàries. Poden comentar també aspectes musicals: el ritme de dansa, o les hemiòlies de la peça de Juan del Encina, que són vives i desimboltes, mentre que el tempo pausat, el baix descendent, i la modalitat menor de l'ària de Purcell –a més a més de la melodia planyívola– resulten molt més doloroses i dramàtiques.

3.

És important que s'indiqui que la sonoritat de la "música alta", o de les xirimies i altres instruments de llengüeta, o el cornetto, juntament amb la percussió – pandereta, pandero, o altres–, són ben diferents de la instrumentació més continguda i íntima de la peça barroca. Caldria que parlessin, en el cas de Purcell, de la viola de gamba, del violone, clavicèmbal i els instruments de corda fregada – com violins i viola–. No cal que esmentin de manera precisa els instruments de cada peça, però sí que parlin de la sonoritat i el timbre amb termes propis de l'assignatura. Seria un plus de nota si esmenten la diferència en la tècnica vocal: la forma de cantar, l'emissió de la veu, de la solista a la peça de Purcell és diferent de les veus del cor de Hoy comamos y bebamos, que són lleument més timbrades, més properes a una interpretació de tradició oral en el cas de la versió proposada.

Si només hi ha un element de comparació s'obté 0'5 punts. És necessària una comparació. Si hi ha més elements coherents llavors s'arriba a 1 punt.

Pàgina 4 de 4 Anàlisi Musical Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 4.

1.

És necessari que es citin els exemples de la Metropolitan Opera, i els dos compositors –Terence Blanchard i Gabriela Ortiz–. En el primer cas, la Metropolitan Opera va crear la figura de la directora de la diversitat. El compositor afroamericà Terence Blanchard va escriure l'obra Fire shut up in my bones que denunciava abusos sexuals. La compositora mexicana Gabriela Ortiz va compondre Altar de cuerda que serveix per exemplificar com la música ajuda a superar traumes. Cada cas es dirigeix a un matís de la diversitat: és més global en el cas del Met –i la directora de Diversitat–, mentre que els altres dos es focalitzen en qüestions com són la discriminació per abusos sexuals, o bé en la capacitat de superació de problemes a través de la música.

Si només s'indiquen els dos exemples, sense justificar, s'obté 0'5 punts. Si expliquen els aspectes concrets, llavors s'obté 1 punt.

2.

Cal indicar que les estadístiques marquen que a l'any 2045 la població blanca serà minoritària als EE. UU., i que s'han adonat que fins ara la cultura, i la política, han estat dominats per grups blancs, s'han bandejat a altres cultures i això provoca que diferents grups no se sentin atrets per certes manifestacions culturals. Si es respon aquesta part s'obté 0'5 punts.

La segona part, sobre l'aplicació d'aquest objectiu a Catalunya, pot acceptar-se una resposta més oberta. Caldria atendre la coherència de l'argumentació i la utilització d'una terminologia adient per obtenir l'altre 0'5 en la puntuació. Seria bo que els estudiants indiquessin que a Catalunya aquest desequilibri també s'està produint.

Potser el seu impacte tindrà unes dates i una intensitat diferent a la dels Estats Units.

En tot cas, seria bo que expressessin que existeixen grups socials desatesos i marginats, i que cal integrar i obrir el discurs cultural.

Les darreres eleccions als EE. UU. han provocat un capgirament radical. Només cal veure la data de publicació d'aquest article i contrastar-ho amb les darreres notícies.

És possible que els estudiants en facin esment, fins i tot de la impossibilitat que ara per ara alguna de les mesures que s'havien iniciat darrerament estiguin fora del complex marc real nordamericà. En la correcció s'haurà de tenir en compte aquest fet, i valorar la coherència i capacitat argumentativa, tot posant èmfasi en la importància de la cultura per evitar que es produeixi un rebuig a les diferències i el respecte a la llibertat que ha definit la societat occidental aquests darrers anys, en especial els progressos assolits a l'entorn europeu i que ara poden estar en risc. Per aconseguir una millor cohesió social, la cultura i la música són unes eines útils, tot i considerarant que no són les úniques. A partir d'aquí els estudiants podrien formular preguntes sobre la utilització de la cultura només com a face washing.