Historia de la Filosofía PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA:

ORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: Història de la Filosofia

ASIGNATURA: Historia de la Filosofía

BAREM DE L’EXAMEN:

L’examen consta de 3 qüestions:

-Qüestió 1: COMENTARI DE TEXT. S’ha de triar un dels dos textos proposats (a o b), i respondre les tres qüestions plantejades:

(4 puntos).

-Qüestió 2: CONCEPTE. S'ha d’elegir i definir un dels conceptes proposats (2 punts).

-Qüestió 3: REDACCIÓ. S'ha de triar un dels dos temes proposats (a o b), sobre el qual s’ha d’elaborar una redacció i contestar la pregunta que l’acompanya (4 punts).

Comentari de text: 4 punts; concepte: 2 punts; redacció: 4 punts.

BAREMO DEL EXAMEN:

El examen consta de 3 cuestiones:

-Cuestión 1: COMENTARIO DE TEXTO. Se ha de elegir uno de los dos textos propuestos (a o b) y responder las tres cuestiones planteadas (4 puntos).

-Cuestión 2: CONCEPTO. Se ha de elegir y definir uno de los conceptos propuestos (2 puntos).

-Cuestión 3: REDACCIÓN. Se ha de elegir uno de los dos temas propuestos (a o b) y elaborar una redacción sobre él contestando asimismo la pregunta que lo acompaña (4 puntos).

Comentario de texto: 4 puntos; concepto: 2 puntos; redacción: 4 puntos.

1 COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). Llegiu amb cura el text proposat i responeu a les tres qüestions següents:

1.1 Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)

1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).

1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d’aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).

TEXT A

Malgrat que tothom reconegui, com a fet evident, que la felicitat es el bé summe, és possible que hom desitgi que aclarim una mica més què és. Segurament ho aconseguiríem si arribàvem a copsar en què consisteix la tasca de l’home. Vejam, si pel que fa a un que toca l’aule, a un escultor, a un artesà qualsevol o a tot aquell qui duu a terme una tasca o una acció, ens sembla que llur bé i allò que els va bé està en la tasca que fan, semblaria que això també val per a l’home, suposant que hi hagi una tasca de l’home. Potser fusters i sabaters tindran tasques i accions per acomplir, mentre que l’home no en tindrà cap com si la natura no li hagués assignat cap tasca? Si ulls, mans, peus i cadascun dels membres corporals tenen, com tothom constata, una tasca a fer, no deu tenir l’home una tasca, distinta d’aquestes, que li ha estat assignada?

Però, ben mirat, quina seria? Car viure és quelcom de comú que, és clar, les plantes també fan; i nosaltres cerquem allò que és propi de l’home. Deixem de banda, doncs, la vida nutritiva i de creixement. Podríem prosseguir escatint què és la vida sensitiva, però, evidentment, aquesta és comuna al cavall, al bou i a tots els animals. Queda, doncs, la mena de vida activa que correspon a la part racional. D’una banda, aquesta vida es capté com si se sotmetés a la raó i, de l’altra, com si la posseís i pensés. Ara bé, dels dos significats que pot tenir vida racional, cap prendre ací el d’activitat, per tal com sembla que es el li escau preferentment.

ARISTÒTIL Ètica Nicomaquea. 1097b22- 1098a6 (trad.Josep Batalla, Fundació Bernat Metge).

TEXT B

El filòsof format a l’escola de Descartes sap que les coses són dubtoses, que no són com apareixen;

però no dubta que la consciència siga tal com s’apareix a si mateixa; en aquesta, sentit i consciència del sentit coincideixen; des de Marx, Nietzsche i Freud, ho dubtem. Després del dubte sobre la cosa, entrem en el dubte sobre la consciència. Però aquests tres mestres de la sospita no són tres mestres d’escepticisme; són segurament tres grans "destructors" i, tanmateix, ni tan sols això ha d’extraviarnos; (…). És més enllà de la "destrucció" on es planteja la qüestió de saber el que encara signifiquen pensament, raó i fins i tot fe. Ara bé, tots tres desperten l’horitzó per a una paraula més autèntica, per a un nou regnat de la Veritat, no només per mitjà d’una crítica "destructora" sinó mitjançant la invenció d’un art d’interpretar. (…) A partir d’ells, la comprensió és una hermenèutica: buscar el sentit, en endavant, ja no és lletrejar la consciència del sentit, sinó desxifrar les seues expressions.

Paul Ricoeur, Freud: una interpretació de la cultura (traduït del text en castellà d’Armando Suárez, Siglo XXI Editores, 1970). Trad. Servei de Llengües Universitat Jaume I.

2 CONCEPTE (2 PUNTS). Trieu un d'estos conceptes i definiu-lo tenint en compte la seua època/s i/o autor/a/és/as de referència (100 paraules cada concepte, aprox.)

2.a. Mite en el món antic (2 punts).

2.b. Coneixement de si en Sòcrates (2 punts).

2.c. Racionalisme en la filosofia moderna (2 punts).

2.d. Feminisme en Simone de Beauvoir (2 punts).

3 REDACCIÓ (4 PUNTS). Trieu i desenvolupeu un dels dos temes següents (3.a.1 o 3.b.1) i responeu separadament a la pregunta que l’acompanya (3.a.2 o 3.b.2) (800 paraules, aprox.)

3.a.1. Naturalesa i realitat en el pensament presocràtic (3 punts). (600 paraules, aprox.)

3.a.2. A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que hui dia podem extraure lliçons interessants del pensament dels presocràtics?

Per què? (1 punt) (200 paraules, aprox.).

3.b.1. La lluita pels drets: Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges (3 punts). (600 paraules, aprox.).

3.b.2. A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que continuen sent vigents els ideals igualitaristes de la il·lustració en l'actualitat? Per què? (1 punt (200 paraules, aprox.).

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA:

ORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: Història de la Filosofia

ASIGNATURA: Historia de la Filosofía

BAREM DE L’EXAMEN:

L’examen consta de 3 qüestions:

-Qüestió 1: COMENTARI DE TEXT. S’ha de triar un dels dos textos proposats (a o b), i respondre les tres qüestions plantejades:

(4 puntos).

-Qüestió 2: CONCEPTE. S'ha d’elegir i definir un dels conceptes proposats (2 punts).

-Qüestió 3: REDACCIÓ. S'ha de triar un dels dos temes proposats (a o b), sobre el qual s’ha d’elaborar una redacció i contestar la pregunta que l’acompanya (4 punts).

Comentari de text: 4 punts; concepte: 2 punts; redacció: 4 punts.

BAREMO DEL EXAMEN:

El examen consta de 3 cuestiones:

-Cuestión 1: COMENTARIO DE TEXTO. Se ha de elegir uno de los dos textos propuestos (a o b) y responder las tres cuestiones planteadas (4 puntos).

-Cuestión 2: CONCEPTO. Se ha de elegir y definir uno de los conceptos propuestos (2 puntos).

-Cuestión 3: REDACCIÓN. Se ha de elegir uno de los dos temas propuestos (a o b) y elaborar una redacción sobre él contestando asimismo la pregunta que lo acompaña (4 puntos).

Comentario de texto: 4 puntos; concepto: 2 puntos; redacción: 4 puntos.

1 COMENTARIO DE TEXTO (4 PUNTOS). Elija uno de los dos textos propuestos (a o b), léalo detenidamente y conteste las tres cuestiones siguientes:

1.1.Especifique el tema y/o problemática del texto (1 punto) (1 o 2 frases).

1.2. Indique la tesis defendida y explique las ideas en las que esta se apoya en el texto y la relación que guardan entre ellas (1.5 puntos) (100 palabras, aprox.).

1.3. Sitúe el tema o problemática del texto en su contexto histórico-filosófico y relaciónela con otro/a/s/as autor/es/as y/o corriente/s de dicho periodo o de otros que se enfrenten al mismo problema (1.5 puntos) (200 palabras, aprox.).

TEXTO A

Decir que la felicidad es lo mejor parece ser algo unánimemente reconocido, pero, con todo, es deseable exponer aún con más claridad lo que es. Acaso se conseguiría esto, si se lograra captar la función del hombre. En efecto, como en el caso de un flautista, de un escultor y de todo artesano, y en general de los que realizan alguna función o actividad parece que lo bueno y el bien están en la función, así también ocurre, sin duda, en el caso del hombre, si hay alguna función que le es propia. ¿Acaso existen funciones y actividades propias del carpintero, del zapatero, pero ninguna del hombre, sino que éste es por naturaleza inactivo? ¿O no es mejor admitir que así como parece que hay alguna función propia del ojo y de la mano y del pie, y en general de cada uno de los miembros, así también pertenecería al hombre alguna función aparte de éstas? ¿Y cuál, precisamente, será esta función? El vivir, en efecto, parece también común a las plantas, y aquí buscamos lo propio. Debemos, pues, dejar de lado la vida de nutrición y crecimiento. Seguiría después la sensitiva, pero parece que también ésta es común al caballo, al buey y a todos los animales. Resta, pues, cierta actividad propia del ente que tiene razón.

Pero aquél, por una parte, obedece a la razón, y por otra, la posee y piensa. Y como esta vida racional tiene dos significados, hay que tomarla en sentido activo, pues parece que primordialmente se dice en esta acepción.

ARISTÓTELES, Ética a Nicómaco. 1097b22- 1098a6 (trad. Julio Pallí, Ed. Gredos).

TEXTO B

El filósofo formado en la escuela de Descartes sabe que las cosas son dudosas, que no son tales como aparecen; pero no duda de que la conciencia sea tal como se aparece a sí misma; en ella, sentido y conciencia del sentido coinciden; desde Marx, Nietzsche y Freud, lo dudamos. Después de la duda sobre la cosa, entramos en la duda sobre la conciencia. Pero estos tres maestros de la sospecha no son tres maestros de escepticismo; son seguramente tres grandes "destructores" y, sin embargo, ni siquiera esto debe extraviarnos; (…). Es más allá de la "destrucción" donde se plantea la cuestión de saber lo que todavía significan pensamiento, razón e incluso fe. Ahora bien, los tres despejan el horizonte para una palabra más auténtica, para un nuevo reinado de la Verdad, no sólo por medio de una crítica "destructora" sino mediante la invención de un arte de interpretar. (…) A partir de ellos, la comprensión es una hermenéutica: buscar el sentido, en lo sucesivo, ya no es deletrear la conciencia del sentido, sino descifrar sus expresiones.

Paul Ricoeur, Freud: una interpretación de la cultura (trad. Armando Suárez, Siglo XXI Editores, 1970).

2. CONCEPTO (2 PUNTOS). Elija uno de estos conceptos y defínalo teniendo en cuenta su época/s y/o autor/a/es/as de referencia (100 palabras, aprox.).

2.a. Mito en el mundo antiguo (2 puntos).

2.b. Conocimiento de sí en Sócrates (2 puntos).

2.b. Racionalismo en la filosofía moderna (2 puntos).

2.c. Feminismo en Simone de Beauvoir (2 puntos).

3. REDACCIÓN (4 PUNTOS). Elija y desarrolle uno de los dos siguientes temas (3.a.1 o 3.b.1) y conteste separadamente la pregunta que lo acompaña (3.a.2 o 3.b.2) (800 palabras, aprox.)3.a.1. Naturaleza y realidad en el pensamiento presocrático (3 puntos). (600 palabras, aprox.)

3.a.2. A partir de lo expuesto, y si lo considera necesario ayudándose de su conocimiento de la Historia de la filosofía, ¿considera que hoy en día podemos extraer lecciones interesantes del pensamiento de los presocráticos? ¿Por qué? (1 punto) (200 palabras, aprox.).

3.b.1. La lucha por los derechos: Mary Wollstonecraft y Olympe de Gouges (3 puntos). (600 palabras, aprox.).

3.b.2. A partir de lo expuesto, y si lo considera necesario ayudándose de su conocimiento de la Historia de la filosofía, ¿considera que siguen siendo vigentes los ideales igualitaristas de la ilustración en la actualidad? ¿Por qué? (1 punto (200 palabras, aprox.).

Soluciones y criterios de corrección en texto

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

ASIGNATURA: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN CARACTERÍSTIQUES DE L’EXAMEN i CRITERIS GENERALS DE CORRECCIÓ L'examen consta de tres parts:

1. COMENTARI DE TEXT

2. CONCEPTE

3. REDACCIÓ

1. COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS) “Trie un dels dos textos proposats (a o b), llegiu amb cura i responeu a les tres qüestions següents:

1.1. Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)

1.2. Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)

1.3. Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s d'aquest període o d'altres que s'enfronten al mateix problema (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)” L'alumne/a ha de respondre les tres qüestions sobre el text triat.

El text proposat pot correspondre, o bé a fonts primàries de la història de la filosofia i els seus autors o autores clàssiques, o bé a fonts secundàries que s'ocupen dels sabers bàsics de la matèria.

En aquest últim cas, per al desenvolupament de les preguntes s’ha de tenir en compte la temàtica o la problemàtica abordada en el text, així com, si escau, l'autor/a o autors/es i el/s corrent/s o l’etapa o etapes filosòfiques a què al·ludeix el text.

Criteris de correcció:

1.1. Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (Fins a 1 punt).

Identificació del tema o assumpte general de què tracta el text. I/o, si és el cas, exposició de la problemàtica o pregunta que s'ha plantejat al text.

1.2. Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (Fins a 1.5 punts).

a) Identificació explícita de la tesi o idea principal defensada al text en relació amb el tema o problema que planteja. (Fins a 0,5 punts)

b) Identificació explícita i explicació clara de les idees del text i de la relació que guarden entre si evitant la mera repetició del text. (Fins a 1 punt).

1.3. Contextualització/relació: Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s d'aquest període o d'altres que s'enfronten al mateix tema o problema. (Fins a 1.5 punts)

a) Contextualització històric-filosòfica. (Fins a 0.5 punts).

S’ha de situar adequadament el text, el tema i la problemàtica tractada, dins del seu context històricfilosòfic i indicar les circumstàncies socials, polítiques i/o culturals rellevants que influeixen en la qüestió presentada.

b) Relació amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s. (Fins a 1 punt) Connexió amb altre/s pensadors: s’ha de relacionar el tema o la problemàtica del fragment amb almenys un altre autor/a o corrent filosòfic del mateix període o d'un altre que aborden un tema o problema semblant. Això inclou esmentar les seues idees i com s'enfronten a la mateixa qüestió. S’ha

de valorar si l'estudiant/a ofereix una anàlisi crítica sobre les semblances i diferències entre les postures de l'autor/a del fragment i els altres autors/corrents esmentats.

2. CONCEPTE (2 PUNTS) “Trieu un d'estos conceptes i definiu-lo tenint en compte la seua època/s i/o autor/a/és/as de referència (100 paraules, aprox.)” S’ha de triar un dels quatre conceptes proposats i definir-lo.

Criteris de correcció:

a) S’ha d'oferir una definició clara i concisa del concepte en qüestió. (Fins a 1 punt)

b) S'ha d'ampliar la definició amb els coneixements pertinents de l'època o èpoques i/o autor/a/s/es pel que es pregunta. (Fins a 1 punt).

3. REDACCIÓ (4 PUNTS)

3.a/b.1 “Trieu i desenvolupeu un dels dos temes següents (a o b) i responeu separadament a la pregunta que l’acompanya.”

3.a/b.2 “A partir del que s’ha exposat, i si ho considereu necessari amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia...” 800 paraules, aprox., en total, distribuïdes proporcionalment entre 3.a/b.1 (600 paraules, aprox.) i 3.a/b.2 (200 paraules, aprox.).

L'alumne/a ha de triar desenvolupar un dels dos temes que se li proposen i respondre també separadament a la pregunta que l'acompanya.

Criteris de correcció:

3.a/b.1. Els temes de la redacció s'emmarcaran en els sabers bàsics de l'assignatura. (Fins a 3 punts) S’han de valorar els aspectes següents:

1. Estructura: la redacció ha de tenir la forma d'introducció, desenvolupament i conclusió, i ha de mostrar coherència argumentativa. (Fins a 1 punt).

2. Desenvolupament adequat del tema. La resposta ha d'oferir els continguts necessaris i un ús adequat de la terminologia per a desenrotllar una exposició pertinent i completa del tema, tenint com a referència l'epígraf dels sabers bàsics en el qual s'emmarca. (Fins a 2 punts).

D'acord amb este epígraf, l'enunciat podrà tindre una formulació general o concreta centrada en un o diversos autors/es.

En el cas d'enunciats generals en els quals es pregunte per un problema en una època determinada, per a optar a la màxima nota en este apartat, l'exposició no ha de limitar-se a tractar un sol autor/a.

3.a/b.2. Cada tema de la redacció està acompanyat d'una qüestió. L'estudiant/a, amb ajuda, si ho creu convenient, del seu conocimiento de la història de la filosofia, ha de posar en relació el tema amb aspectes rellevants de l'actualitat (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics, etc.). (Fins a 1 punt) S’han de valorar els elements següents de manera global:

1) Identificació fonamentada del tema o problemàtica en l'actualitat. S'ha de mostrar la capacitat per a il·lustrar clarament l'impacte del tema o problemàtica treballats amb els aspectes actuals esmentats (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics…)

2) Profunditat de l'anàlisi. S'ha d'evidenciar la rellevància filosòfica de la problemàtica identificada, relació plantejada, utilitzant de manera precisa i pertinent els conceptes dels corrents.

OBSERVACIONS GENERALS:

-Si l'estudiant contesta en una pregunta més ítems dels requerits, només es corregirà i tindrà en compte a l'efecte de puntuació la primera resposta donada.

-Es recomana que les respostes s'ajusten a les orientacions d'extensió, sense que el seu excés o defecte suposen cap mena de penalització afegida al considerat com a resposta correcta seguint els criteris de correcció.

DEDUCCIONS PER FALTA DE CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA, LÈXICA I GRAMATICAL (FINS A 1 PUNT DE LA NOTA TOTAL DE L'EXAMEN) El criteri de descompte per faltes d'ortografia és el que consta en el document Proposta d'acords mínims sobre les orientacions de matèries d'accés i admissió a la universitat de la CRUE i també en l'article 13.10 del Reial decret 534/2024, en què s'especifiquen les característiques dels exàmens de la fase general/obligatòria.

En el cas de la matèria Història de la Filosofia, les deficiències en la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica i la presentació del text poden representar fins al 10% de la nota.

El criteri de valoració és aplicable proporcionalment a les persones diagnosticades de dislèxia i/o disortografia o qualsevol altra discapacitat que afecte el desenvolupament del llenguatge, sempre que s'haja gaudit d'aquesta adaptació durant tota l'etapa educativa immediatament anterior a l'accés a la universitat. Aquesta adaptació s’ha d’haver sol·licitat prèviament a l'òrgan competent corresponent a cada districte universitari.

Les penalitzacions s'aplicaran tenint en compte els criteris següents:

• El corrector o correctora ha de marcar els errors en l'exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global.

• La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent:

-Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen.

-Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola.

-A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt.

-Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical.

En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.

CARACTERÍSTICAS DEL EXAMEN y CRITERIOS GENERALES DE CORRECCIÓN El examen consta de tres partes:

1.- COMENTARIO DE TEXTO

2.- CONCEPTO

3.- REDACCIÓN

1.- COMENTARIO DE TEXTO (4 PUNTOS) “Elija uno de los dos textos propuestos (a o b), léalo detenidamente y conteste las tres cuestiones siguientes:

1.1. Especifique el tema y/o problemática del texto (1 punto) (1 o 2 frases)

1.2. Indique la tesis defendida y explique las ideas en las que esta se apoya en el texto y la relación que guardan entre ellas. (1.5 puntos) (100 palabras, aprox.)

1.3. Sitúe el tema o problemática del texto en su contexto histórico-filosófico y relaciónela con otro/a/s/as autor/es/as y/o corriente/s de dicho periodo o de otros que se enfrenten al mismo problema (1.5 puntos) (200 palabras, aprox.)” El alumnado ha de responder las tres cuestiones sobre el texto elegido.

Los textos propuestos pueden corresponder o bien a fuentes primarias de la historia de la filosofía y sus autores o autoras clásicas o bien a fuentes secundarias que se ocupen de los saberes básicos de la materia. En este último caso, para el desarrollo de las preguntas se tendrá en cuenta la temática o la problemática abordada en el texto, así como, si procede, el autor/a o los autores/as y la/s corriente/s o la/s etapa/s filosófica/s aludidos en él.

Criterios de corrección:

1.1.- Especificar el tema y/o problemática del texto. (Hasta 1 punto).

Identificación del tema o asunto general del que trata el texto. Y/o, en su caso, exposición de la problemática o pregunta que se ha planteado en el mismo.

1.2.- Indicar la tesis defendida en el texto y explicar las ideas en las que se apoya (hasta 1 punto).

a) Identificación explícita de la tesis o idea principal defendida en el texto en relación con el tema o problema que plantea (hasta 0.5 puntos).

b) Identificación explícita y explicación clara de las ideas del texto y de la relación que guardan entre sí, evitando la mera repetición del texto (hasta 1 punto).

1.3.- Contextualización/relación: Situar el tema o problemática del texto en su contexto históricofilosófico relacionándola con otro/a/s/as autor/es/as y/o corriente/s de dicho periodo o de otros que se enfrenten al mismo tema o problema (hasta 1.5 puntos).

a) Contextualización histórico-filosófica (hasta 0.5 puntos).

Situar adecuadamente el texto, el tema y la problemática tratada, dentro de su contexto históricofilosófico, indicando las circunstancias sociales, políticas y/o culturales relevantes que influyen en la cuestión presentada.

b) Relación con otro/a/s autor/a/es/as y/o corriente/s (hasta 1 punto).

Conexión con otro/s pensadores: se relaciona el tema o la problemática del fragmento con al menos otro autor/a o corriente filosófica del mismo periodo o de otros que aborden un tema o problema similar. Esto incluye mencionar sus ideas y cómo se enfrentan a la misma cuestión. Se valorará si el/la estudiante ofrece un análisis crítico sobre las similitudes y diferencias entre las posturas del autor/a del fragmento y los otros autores/corrientes mencionados.

2. CONCEPTO (2 PUNTOS) “Elija uno de estos conceptos y defínalo teniendo en cuenta su época/s y/o autor/a/es/as de referencia (100 palabras, aprox.)” Elegir uno de los cuatro conceptos propuestos y definirlo.

Criterios de corrección:

a) Ha de ofrecerse una definición clara y concisa del concepto en cuestión (hasta 1 punto).

b) Se ha de ampliar la definición con los conocimientos pertinentes de la época o épocas y/o autor/a/es/as por que se pregunta (hasta 1 punto).

3. REDACCIÓN (4 PUNTOS)

3.a/b.1. “Elija y desarrolle uno de los dos siguientes temas (a o b) y conteste separadamente la pregunta que lo acompaña”

3.a/b.2. “A partir de lo expuesto, y si lo considera necesario, ayudándose de su conocimiento de la historia de la filosofía...” 800 palabras, aprox. en total, distribuidas proporcionalmente entre 3.a/b.1 (600 palabras, aprox.) y 3.a/b.2 (200 palabras, aprox.) de acuerdo con el peso relativo de su puntuación El alumnado elegirá desarrollar uno de los dos temas que se le proponen respondiendo también separadamente a la pregunta que lo acompaña.

Criterios de corrección:

3.a/b.1. Los temas de la redacción se enmarcarán en los saberes básicos de la asignatura (hasta 3 puntos).

Se valorarán los siguientes aspectos:

1. Estructura: la redacción debe tener la forma de introducción, desarrollo y conclusión, mostrando coherencia argumentativa (hasta 1 punto).

2. Desarrollo adecuado del tema. La respuesta debe ofrecer los contenidos necesarios y un uso adecuado de la terminología para desarrollar una exposición pertinente y completa del tema, teniendo como referencia el epígrafe de los saberes básicos en el que se enmarca (hasta 2 puntos).

De acuerdo con dicho epígrafe, el enunciado podrá tener una formulación general o concreta centrada en uno o varios autores/as.

En el caso de enunciados generales en los que se pregunte por un problema en una época determinada, para optar a la máxima nota en este apartado, la exposición no debe limitarse a tratar un solo autor/a.

3.a/b.2. Cada tema de la redacción viene acompañado de una cuestión en la que el estudiantado, apoyándose si lo considera necesario en su conocimiento de la historia de la filosofía, tendrá que poner en relación el tema con aspectos relevantes de la actualidad (científicos, artísticos, históricos, éticos, políticos, filosóficos, etc.) (hasta 1 punto).

Se valorarán los siguientes elementos de manera global

1) Identificación fundamentada del tema o problemática en la actualidad. Se debe mostrar la capacidad para ilustrar claramente el impacto del tema o problemática trabajados con los aspectos actuales mencionados (científicos, artísticos, históricos, éticos, políticos, filosóficos…)

2) Profundidad del análisis. Se debe evidenciar la relevancia filosófica de la relación planteada, utilizando de forma precisa y pertinente los conceptos de las corrientes y/o autores/as que se mencionen.

OBSERVACIONES GENERALES:

-Si el/la estudiante contesta en una pregunta más ítems de los requeridos, solo se corregirá y tendrá en cuenta a efectos de puntuación la primera respuesta dada.

-Se recomienda que las respuestas se ajusten a las orientaciones de extensión, sin que su exceso o defecto supongan ningún tipo de penalización añadida a lo considerado como respuesta correcta siguiendo los criterios de corrección.

DEDUCCIONES POR FALTA DE CORRECCIÓN ORTOGRÁFICA, LÉXICA Y GRAMATICAL (HASTA 1 PUNTO DE LA NOTA TOTAL DEL EXAMEN).

El criterio de descuento por faltas de ortografía será el que consta en el documento “Propuesta de …