Historia de la Filosofía PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

ASIGNATURA: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

BAREM DE L’EXAMEN:

L’examen consta de 3 qüestions:

-Qüestió 1: COMENTARI DE TEXT. S’ha de triar un dels dos textos proposats (a o b), i respondre les tres qüestions plantejades:

(4 puntos).

-Qüestió 2: CONCEPTE. S'ha d’elegir i definir un dels conceptes proposats (2 punts).

-Qüestió 3: REDACCIÓ. S'ha de triar un dels dos temes proposats (a o b), sobre el qual s’ha d’elaborar una redacció i contestar la pregunta que l’acompanya (4 punts).

Comentari de text: 4 punts; concepte: 2 punts; redacció: 4 punts.

BAREMO DEL EXAMEN:

El examen consta de 3 cuestiones:

-Cuestión 1: COMENTARIO DE TEXTO. Se ha de elegir uno de los dos textos propuestos (a o b) y responder las tres cuestiones planteadas (4 puntos).

-Cuestión 2: CONCEPTO. Se ha de elegir y definir uno de los conceptos propuestos (2 puntos).

-Cuestión 3: REDACCIÓN. Se ha de elegir uno de los dos temas propuestos (a o b) y elaborar una redacción sobre él contestando asimismo la pregunta que lo acompaña (4 puntos).

Comentario de texto: 4 puntos; concepto: 2 puntos; redacción: 4 puntos.

1 COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). Llegiu amb cura el text proposat i responeu a les tres qüestions següents:

1.1 Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)

1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).

1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).

TEXT A

Aspàsia de Milet és un dels grans personatges lliures i subversius de la història i, alhora, un fantasma fugisser que escapa a la nostra mirada. Des de la distància dels segles, resulta difícil reconstruir la seua figura i el seu llegat més enllà de la maledicència i les incògnites que l’emboliquen. Són molts els impediments, però el major de tots és la desaparició de les seues pròpies paraules –va ser una escriptora l’obra de la qual està quasi totalment perduda. A més, hi ha en la seua biografia enormes llacunes.

Sobre Aspàsia no ens parlen les fonts antigues per mèrits propis, les notícies sobre ella apareixen al fil dels personatges masculins cèlebres amb els quals va tenir relació –sobretot, Pèricles i Sòcrates. Quan queda viuda, es perd tot rastre seu, cosa que significa que els seus biògrafs contemplen fins i tot aquesta gran dona com una mera ombra d’homes poderosos.

Malgrat tot, ha succeït una cosa sorprenent: la seua petjada no s’ha esborrat. És més, el que ens compten d’ella els historiadors i escriptors de l’antiga Grècia, encara que siga de reüll i sense aprofundir, és tan fascinant que molts estudiosos moderns en desconfien, incapaços d’acceptar una presència femenina tan enlluernadora a l’Atenes del segle V a. C. I encara continuen afirmant que Aspàsia és una fabulació novel·lesca o, si no hi ha un altre remei, una bella metàfora. Defense tot el contrari: degué ser una figura colossal, fins i tot superior a la seua llegenda, si el seu record ha triomfat sobre totes les

16 hostilitats, el vigor dels prejudicis, els rancors que sempre desperten els rebels i la força destructiva de 17 l’oblit.

Irene Vallejo, “Aspasia, mujer sabia”, en Margarita Borja i Victoria Cansino, eds., Después de la derrota de Clitemnestra, Instituto de la Mujer de Extremadura y Asociación Clásicas y Modernas (2019).

Trad. al valencià pel Servei de Llengües UJI TEXT B

Doncs bé, a la pregunta de si ja vivim en una època il·lustrada, vet ací la resposta: No, però sí en una època d’il·lustració. Tal com estan les coses, encara falta molt perquè els homes, presos conjuntament, estiguin -o almenys puguin ser posats- en situació de servir-se bé i amb seguretat del seu propi enteniment sense direcció d’un altre en les qüestions religioses. Ara bé, sí que tenim indicis clars que se’ls ha obert el camí per treballar-hi lliurement i que els obstacles per una il·lustració general -o per la sortida de la seva culpable minoria d’edat- són progressivament menors. En aquest sentit, aquesta època és l’època de la il·lustració, o el segle de Frederic.

Kant, I. Què es la Il·lustració? (trad. S.Turró). Edicions 62, 2002.

2 CONCEPTE (2 PUNTS). Trieu un d'estos conceptes i definiu-lo tenint en compte la seua època/s i/o autor/a/és/as de referència (100 paraules cada concepte, aprox.)

2.a. Bé en Plató (2 punts)

2.b. Eudaimonia en Aristòtil (2 punts)

2.c. Lluita pels drets en la filosofia moderna (2 punts)

2.d. Alteritat absoluta en Simone de Beauvoir (2 punts) 3 REDACCIÓ (4 PUNTS). Trieu i desenvolupeu un dels dos temes següents (3.a.1 o 3.b.1) i responeu separadament a la pregunta que l’acompanya (3.a.2 o 3.b.2) (800 paraules, aprox.)

3.a.1. L’antropologia i la concepció de l'ànima en Plató i Aristòtil (3 punts) (600 paraules aprox.).

3.a.2. A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la Història de la filosofia, considereu que aquest debat és rellevant en l'actualitat? Per què? (1 punt) (200 paraules aprox.).

3.b.1. Decadència i dissolució de la filosofia occidental (3 punts) (600 paraules aprox.).

3.b.2. A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que en la societat actual la crisi filosòfica continua? En quin sentit? (1 punt) (200 paraules aprox.).

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

CONVOCATÒRIA:EXTRAORDINÀRIA 2026

ASIGNATURA: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

ASSIGNATURA: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

BAREM DE L’EXAMEN:

L’examen consta de 3 qüestions:

-Qüestió 1: COMENTARI DE TEXT. S’ha de triar un dels dos textos proposats (a o b), i respondre les tres qüestions plantejades:

(4 puntos).

-Qüestió 2: CONCEPTE. S'ha d’elegir i definir un dels conceptes proposats (2 punts).

-Qüestió 3: REDACCIÓ. S'ha de triar un dels dos temes proposats (a o b), sobre el qual s’ha d’elaborar una redacció i contestar la pregunta que l’acompanya (4 punts).

Comentari de text: 4 punts; concepte: 2 punts; redacció: 4 punts.

BAREMO DEL EXAMEN:

El examen consta de 3 cuestiones:

-Cuestión 1: COMENTARIO DE TEXTO. Se ha de elegir uno de los dos textos propuestos (a o b) y responder las tres cuestiones planteadas (4 puntos).

-Cuestión 2: CONCEPTO. Se ha de elegir y definir uno de los conceptos propuestos (2 puntos).

-Cuestión 3: REDACCIÓN. Se ha de elegir uno de los dos temas propuestos (a o b) y elaborar una redacción sobre él contestando asimismo la pregunta que lo acompaña (4 puntos).

Comentario de texto: 4 puntos; concepto: 2 puntos; redacción: 4 puntos.

1 COMENTARIO DE TEXTO (4 PUNTOS). Elija uno de los dos textos propuestos (a o b), léalo detenidamente y conteste las tres cuestiones siguientes:

1.1.Especifique el tema y/o problemática del texto (1 punto) (1 o 2 frases).

1.2. Indique la tesis defendida y explique las ideas en las que esta se apoya en el texto y la relación que guardan entre ellas (1.5 puntos) (100 palabras, aprox.).

1.3. Sitúe el tema o problemática del texto en su contexto histórico-filosófico y relaciónela con otro/a/s/as autor/es/as y/o corriente/s de dicho periodo o de otros que se enfrenten al mismo problema (1.5 puntos) (200 palabras, aprox.).

TEXTO A

Aspasia de Mileto es uno de los grandes personajes libres y subversivos de la historia y, a la vez, un fantasma huidizo que escapa a nuestra mirada. Desde la distancia de los siglos, resulta difícil reconstruir su figura y su legado más allá de la maledicencia y las incógnitas que la envuelven. Son muchos los impedimentos, pero el mayor de todos es la desaparición de sus propias palabras –fue una escritora cuya obra está casi totalmente perdida–. Además, hay en su biografía enormes lagunas. Sobre Aspasia no nos hablan las fuentes antiguas por méritos propios, las noticias sobre ella aparecen al hilo de los personajes masculinos célebres con los que tuvo relación –sobre todo, Pericles y Sócrates–. Cuando queda viuda, se pierde todo rastro suyo, lo que significa que sus biógrafos contemplan incluso a esta gran mujer como una mera sombra de hombres poderosos.

A pesar de todo, ha sucedido algo asombroso: su huella no se ha borrado. Es más, lo que nos cuentan de ella los historiadores y escritores de la antigua Grecia, aunque sea de refilón y sin profundizar, es tan fascinante que muchos estudiosos modernos desconfían, incapaces de aceptar una presencia femenina tan deslumbrante en la Atenas del siglo V a.C. Y todavía siguen afirmando que Aspasia es una fabulación novelesca o, en último extremo, una bella metáfora. Defiendo todo lo contrario: tuvo que ser una figura colosal, incluso superior a su leyenda, si su recuerdo ha triunfado sobre todas las

16 hostilidades, el vigor de los prejuicios, los rencores que siempre despiertan los rebeldes y la fuerza 17 destructiva del olvido.

Irene Vallejo, “Aspasia, mujer sabia”, en Margarita Borja y Victoria Cansino, eds., Después de la derrota de Clitemnestra, Instituto de la Mujer Extremadura y Asociación Clásicas y Modernas, 2019 TEXTO B

[…], si ahora se preguntase: ¿vivimos actualmente en una época ilustrada?, la respuesta será: No, pero sí vivimos en una época de ilustración. Todavía falta mucho para que los seres humanos en su totalidad, tal como ahora están las cosas, fuesen capaces ya, o al menos pudieran ponerse en condiciones, de servirse bien y con seguridad del propio entendimiento en asuntos de religión, sin dirección ajena. No obstante, tenemos claros indicios, ciertamente, de que ahora se les abre el campo para trabajar libremente en esa dirección y de que paulatinamente van disminuyendo los obstáculos para una Ilustración general, o para la salida de esa minoría de edad de la que ellos son culpables. Mirando así las cosas, esta época es la época de la Ilustración o el siglo de Federico.

Kant, I. ¿Qué es la Ilustración? (trad. J.B.Llinares). Edición de la Universitat de València, 1990.

2 CONCEPTO (2 PUNTOS). Elija uno de estos conceptos y defínalo teniendo en cuenta su época/s y/o autor/a/es/as de referencia (100 palabras, aprox.).

2.a. Bien en Platón (2 puntos)

2.b. Eudaimonía en Aristóteles (2 puntos)

2.c. Lucha por los derechos en la filosofía moderna (2 puntos)

2.d. Alteridad absoluta en Simone de Beauvoir (2 puntos) 3 REDACCIÓN (4 PUNTOS). Elija y desarrolle uno de los dos siguientes temas (a o b) y conteste asimismo la pregunta que lo acompaña (800 palabras, aprox.)

3.a.1. La antropología y la concepción del alma en Platón y Aristóteles (3 puntos) (600 palabras, aprox.).

3.a.2. A partir de lo expuesto, y si lo considera necesario ayudándose de su conocimiento de la Historia de la filosofía, ¿considera que este debate es relevante en la actualidad? ¿Por qué? (1 punto) (200 palabras, aprox.).

3.b.1. Decadencia y disolución de la filosofía occidental (3 puntos) (600 palabras, aprox.).

3.b.2. A partir de lo expuesto, y si lo considera necesario ayudándose de su conocimiento de la Historia de la filosofía, ¿considera que en la sociedad actual la crisis filosófica continúa? ¿En qué sentido? (1 punto) (200 palabras, aprox.).

Soluciones y criterios de corrección en texto

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

ASIGNATURA: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN CARACTERÍSTIQUES DE L’EXAMEN i CRITERIS GENERALS DE CORRECCIÓ L'examen consta de tres parts:

1. COMENTARI DE TEXT

2. CONCEPTE

3. REDACCIÓ

1. COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS) “Trie un dels dos textos proposats (a o b), llegiu amb cura i responeu a les tres qüestions següents:

1.1. Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)

1.2. Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)

1.3. Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s d'aquest període o d'altres que s'enfronten al mateix problema (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)” L'alumne/a ha de respondre les tres qüestions sobre el text triat.

El text proposat pot correspondre, o bé a fonts primàries de la història de la filosofia i els seus autors o autores clàssiques, o bé a fonts secundàries que s'ocupen dels sabers bàsics de la matèria.

En aquest últim cas, per al desenvolupament de les preguntes s’ha de tenir en compte la temàtica o la problemàtica abordada en el text, així com, si escau, l'autor/a o autors/es i el/s corrent/s o l’etapa o etapes filosòfiques a què al·ludeix el text.

Criteris de correcció:

1.1. Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (Fins a 1 punt).

Identificació del tema o assumpte general de què tracta el text. I/o, si és el cas, exposició de la problemàtica o pregunta que s'ha plantejat al text.

1.2. Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (Fins a 1.5 punts).

a) Identificació explícita de la tesi o idea principal defensada al text en relació amb el tema o problema que planteja. (Fins a 0,5 punts)

b) Identificació explícita i explicació clara de les idees del text i de la relació que guarden entre si evitant la mera repetició del text. (Fins a 1 punt).

1.3. Contextualització/relació: Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s d'aquest període o d'altres que s'enfronten al mateix tema o problema. (Fins a 1.5 punts)

a) Contextualització històric-filosòfica. (Fins a 0.5 punts).

S’ha de situar adequadament el text, el tema i la problemàtica tractada, dins del seu context històricfilosòfic i indicar les circumstàncies socials, polítiques i/o culturals rellevants que influeixen en la qüestió presentada.

b) Relació amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s. (Fins a 1 punt) Connexió amb altre/s pensadors: s’ha de relacionar el tema o la problemàtica del fragment amb almenys un altre autor/a o corrent filosòfic del mateix període o d'un altre que aborden un tema o problema semblant. Això inclou esmentar les seues idees i com s'enfronten a la mateixa qüestió. S’ha

de valorar si l'estudiant/a ofereix una anàlisi crítica sobre les semblances i diferències entre les postures de l'autor/a del fragment i els altres autors/corrents esmentats.

2. CONCEPTE (2 PUNTS) “Trieu un d'estos conceptes i definiu-lo tenint en compte la seua època/s i/o autor/a/és/as de referència (100 paraules, aprox.)” S’ha de triar un dels quatre conceptes proposats i definir-lo.

Criteris de correcció:

a) S’ha d'oferir una definició clara i concisa del concepte en qüestió. (Fins a 1 punt)

b) S'ha d'ampliar la definició amb els coneixements pertinents de l'època o èpoques i/o autor/a/s/es pel que es pregunta. (Fins a 1 punt).

3. REDACCIÓ (4 PUNTS)

3.a/b.1 “Trieu i desenvolupeu un dels dos temes següents (a o b) i responeu separadament a la pregunta que l’acompanya.”

3.a/b.2 “A partir del que s’ha exposat, i si ho considereu necessari amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia...” 800 paraules, aprox., en total, distribuïdes proporcionalment entre 3.a/b.1 (600 paraules, aprox.) i 3.a/b.2 (200 paraules, aprox.).

L'alumne/a ha de triar desenvolupar un dels dos temes que se li proposen i respondre també separadament a la pregunta que l'acompanya.

Criteris de correcció:

3.a/b.1. Els temes de la redacció s'emmarcaran en els sabers bàsics de l'assignatura. (Fins a 3 punts) S’han de valorar els aspectes següents:

1. Estructura: la redacció ha de tenir la forma d'introducció, desenvolupament i conclusió, i ha de mostrar coherència argumentativa. (Fins a 1 punt).

2. Desenvolupament adequat del tema. La resposta ha d'oferir els continguts necessaris i un ús adequat de la terminologia per a desenrotllar una exposició pertinent i completa del tema, tenint com a referència l'epígraf dels sabers bàsics en el qual s'emmarca. (Fins a 2 punts).

D'acord amb este epígraf, l'enunciat podrà tindre una formulació general o concreta centrada en un o diversos autors/es.

En el cas d'enunciats generals en els quals es pregunte per un problema en una època determinada, per a optar a la màxima nota en este apartat, l'exposició no ha de limitar-se a tractar un sol autor/a.

3.a/b.2. Cada tema de la redacció està acompanyat d'una qüestió. L'estudiant/a, amb ajuda, si ho creu convenient, del seu conocimiento de la història de la filosofia, ha de posar en relació el tema amb aspectes rellevants de l'actualitat (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics, etc.). (Fins a 1 punt) S’han de valorar els elements següents de manera global:

1) Identificació fonamentada del tema o problemàtica en l'actualitat. S'ha de mostrar la capacitat per a il·lustrar clarament l'impacte del tema o problemàtica treballats amb els aspectes actuals esmentats (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics…)

2) Profunditat de l'anàlisi. S'ha d'evidenciar la rellevància filosòfica de la problemàtica identificada, relació plantejada, utilitzant de manera precisa i pertinent els conceptes dels corrents.

OBSERVACIONS GENERALS:

-Si l'estudiant contesta en una pregunta més ítems dels requerits, només es corregirà i tindrà en compte a l'efecte de puntuació la primera resposta donada.

-Es recomana que les respostes s'ajusten a les orientacions d'extensió, sense que el seu excés o defecte suposen cap mena de penalització afegida al considerat com a resposta correcta seguint els criteris de correcció.

DEDUCCIONS PER FALTA DE CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA, LÈXICA I GRAMATICAL (FINS A 1 PUNT DE LA NOTA TOTAL DE L'EXAMEN) El criteri de descompte per faltes d'ortografia és el que consta en el document Proposta d'acords mínims sobre les orientacions de matèries d'accés i admissió a la universitat de la CRUE i també en l'article 13.10 del Reial decret 534/2024, en què s'especifiquen les característiques dels exàmens de la fase general/obligatòria.

En el cas de la matèria Història de la Filosofia, les deficiències en la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica i la presentació del text poden representar fins al 10% de la nota.

El criteri de valoració és aplicable proporcionalment a les persones diagnosticades de dislèxia i/o disortografia o qualsevol altra discapacitat que afecte el desenvolupament del llenguatge, sempre que s'haja gaudit d'aquesta adaptació durant tota l'etapa educativa immediatament anterior a l'accés a la universitat. Aquesta adaptació s’ha d’haver sol·licitat prèviament a l'òrgan competent corresponent a cada districte universitari.

Les penalitzacions s'aplicaran tenint en compte els criteris següents:

• El corrector o correctora ha de marcar els errors en l'exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global.

• La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent:

-Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen.

-Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola.

-A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt.

-Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical.

En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.

CARACTERÍSTICAS DEL EXAMEN y CRITERIOS GENERALES DE CORRECCIÓN El examen consta de tres partes:

1.- COMENTARIO DE TEXTO

2.- CONCEPTO

3.- REDACCIÓN

1.- COMENTARIO DE TEXTO (4 PUNTOS) “Elija uno de los dos textos propuestos (a o b), léalo detenidamente y conteste las tres cuestiones siguientes:

1.1. Especifique el tema y/o problemática del texto (1 punto) (1 o 2 frases)

1.2. Indique la tesis defendida y explique las ideas en las que esta se apoya en el texto y la relación que guardan entre ellas. (1.5 puntos) (100 palabras, aprox.)

1.3. Sitúe el tema o problemática del texto en su contexto histórico-filosófico y relaciónela con otro/a/s/as autor/es/as y/o corriente/s de dicho periodo o de otros que se enfrenten al mismo problema (1.5 puntos) (200 palabras, aprox.)” El alumnado ha de responder las tres cuestiones sobre el texto elegido.

Los textos propuestos pueden corresponder o bien a fuentes primarias de la historia de la filosofía y sus autores o autoras clásicas o bien a fuentes secundarias que se ocupen de los saberes básicos de la materia. En este último caso, para el desarrollo de las preguntas se tendrá en cuenta la temática o la problemática abordada en el texto, así como, si procede, el autor/a o los autores/as y la/s corriente/s o la/s etapa/s filosófica/s aludidos en él.

Criterios de corrección:

1.1.- Especificar el tema y/o problemática del texto. (Hasta 1 punto).

Identificación del tema o asunto general del que trata el texto. Y/o, en su caso, exposición de la problemática o pregunta que se ha planteado en el mismo.

1.2.- Indicar la tesis defendida en el texto y explicar las ideas en las que se apoya (hasta 1 punto).

a) Identificación explícita de la tesis o idea principal defendida en el texto en relación con el tema o problema que plantea (hasta 0.5 puntos).

b) Identificación explícita y explicación clara de las ideas del texto y de la relación que guardan entre sí, evitando la mera repetición del texto (hasta 1 punto).

1.3.- Contextualización/relación: Situar el tema o problemática del texto en su contexto históricofilosófico relacionándola con otro/a/s/as autor/es/as y/o corriente/s de dicho periodo o de otros que se enfrenten al mismo tema o problema (hasta 1.5 puntos).

a) Contextualización histórico-filosófica (hasta 0.5 puntos).

Situar adecuadamente el texto, el tema y la problemática tratada, dentro de su contexto históricofilosófico, indicando las circunstancias sociales, políticas y/o culturales relevantes que influyen en la cuestión presentada.

b) Relación con otro/a/s autor/a/es/as y/o corriente/s (hasta 1 punto).

Conexión con otro/s pensadores: se relaciona el tema o la problemática del fragmento con al menos otro autor/a o corriente filosófica del mismo periodo o de otros que aborden un tema o problema similar. Esto incluye mencionar sus ideas y cómo se enfrentan a la misma cuestión. Se valorará si el/la estudiante ofrece un análisis crítico sobre las similitudes y diferencias entre las posturas del autor/a del fragmento y los otros autores/corrientes mencionados.

2. CONCEPTO (2 PUNTOS) “Elija uno de estos conceptos y defínalo teniendo en cuenta su época/s y/o autor/a/es/as de referencia (100 palabras, aprox.)” Elegir uno de los cuatro conceptos propuestos y definirlo.

Criterios de corrección:

a) Ha de ofrecerse una definición clara y concisa del concepto en cuestión (hasta 1 punto).

b) Se ha de ampliar la definición con los conocimientos pertinentes de la época o épocas y/o autor/a/es/as por que se pregunta (hasta 1 punto).

3. REDACCIÓN (4 PUNTOS)

3.a/b.1. “Elija y desarrolle uno de los dos siguientes temas (a o b) y conteste separadamente la pregunta que lo acompaña”

3.a/b.2. “A partir de lo expuesto, y si lo considera necesario, ayudándose de su conocimiento de la historia de la filosofía...” 800 palabras, aprox. en total, distribuidas proporcionalmente entre 3.a/b.1 (600 palabras, aprox.) y 3.a/b.2 (200 palabras, aprox.) de acuerdo con el peso relativo de su puntuación El alumnado elegirá desarrollar uno de los dos temas que se le proponen respondiendo también separadamente a la pregunta que lo acompaña.

Criterios de corrección:

3.a/b.1. Los temas de la redacción se enmarcarán en los saberes básicos de la asignatura (hasta 3 puntos).

Se valorarán los siguientes aspectos:

1. Estructura: la redacción debe tener la forma de introducción, desarrollo y conclusión, mostrando coherencia argumentativa (hasta 1 punto).

2. Desarrollo adecuado del tema. La respuesta debe ofrecer los contenidos necesarios y un uso adecuado de la terminología para desarrollar una exposición pertinente y completa del tema, teniendo como referencia el epígrafe de los saberes básicos en el que se enmarca (hasta 2 puntos).

De acuerdo con dicho epígrafe, el enunciado podrá tener una formulación general o concreta centrada en uno o varios autores/as.

En el caso de enunciados generales en los que se pregunte por un problema en una época determinada, para optar a la máxima nota en este apartado, la exposición no debe limitarse a tratar un solo autor/a.

3.a/b.2. Cada tema de la redacción viene acompañado de una cuestión en la que el estudiantado, apoyándose si lo considera necesario en su conocimiento de la historia de la filosofía, tendrá que poner en relación el tema con aspectos relevantes de la actualidad (científicos, artísticos, históricos, éticos, políticos, filosóficos, etc.) (hasta 1 punto).

Se valorarán los siguientes elementos de manera global

1) Identificación fundamentada del tema o problemática en la actualidad. Se debe mostrar la capacidad para ilustrar claramente el impacto del tema o problemática trabajados con los aspectos actuales mencionados (científicos, artísticos, históricos, éticos, políticos, filosóficos…)

2) Profundidad del análisis. Se debe evidenciar la relevancia filosófica de la relación planteada, utilizando de forma precisa y pertinente los conceptos de las corrientes y/o autores/as que se mencionen.

OBSERVACIONES GENERALES:

-Si el/la estudiante contesta en una pregunta más ítems de los requeridos, solo se corregirá y tendrá en cuenta a efectos de puntuación la primera respuesta dada.

-Se recomienda que las respuestas se ajusten a las orientaciones de extensión, sin que su exceso o defecto supongan ningún tipo de penalización añadida a lo considerado como respuesta correcta siguiendo los criterios de corrección.

DEDUCCIONES POR FALTA DE CORRECCIÓN ORTOGRÁFICA, LÉXICA Y GRAMATICAL (HASTA 1 PUNTO DE LA NOTA TOTAL DEL EXAMEN).

…