Historia de la Filosofía PAU 2025
Examen · convocatoria extraordinaria · Comunitat Valenciana
Examen de Historia de la Filosofía – PAU 2025, convocatoria extraordinaria
Cargando el PDF… Si no aparece, ábrelo aquí.
Enunciado del examen en texto
Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.
PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA:
CONVOCATORIA:
JULIOL 2025
JULIO 2025
ASIGNATURA: Historia de la Filosofía
ASSIGNATURA: Història de la Filosofia
BAREM DE L’EXAMEN:
L’examen consta de 3 qüestions:
-Qüestió 1: COMENTARI DE TEXT. S’ha de triar un dels dos textos proposats (a o b), i respondre les tres qüestions plantejades:
(4 puntos).
-Qüestió 2: CONCEPTE. S'ha d’elegir i definir un dels conceptes proposats (2 punts).
-Qüestió 3: REDACCIÓ. S'ha de triar un dels dos temes proposats (a o b), sobre el qual s’ha d’elaborar una redacció i contestar la pregunta que l’acompanya (4 punts).
Comentari de text: 4 punts; concepte: 2 punts; redacció: 4 punts.
BAREMO DEL EXAMEN:
El examen consta de 3 cuestiones:
-Cuestión 1: COMENTARIO DE TEXTO. Se ha de elegir uno de los dos textos propuestos (a o b) y responder las tres cuestiones planteadas (4 puntos).
-Cuestión 2: CONCEPTO. Se ha de elegir y definir uno de los conceptos propuestos (2 puntos).
-Cuestión 3: REDACCIÓN. Se ha de elegir uno de los dos temas propuestos (a o b) y elaborar una redacción sobre él contestando asimismo la pregunta que lo acompaña (4 puntos).
Comentario de texto: 4 puntos; concepto: 2 puntos; redacción: 4 puntos.
1. COMENTARI DE TEXT (4 PUNTS). Trieu un dels dos textos proposats (a o b), llegiu-lo detingudament i responeu les tres qüestions següents:
1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.) TEXT A
Feia molt de temps que havia advertit que, pel que fa als costums, algunes vegades cal seguir les opinions que se sap que són molt incertes com si foren indubtables, tal com he dit abans; però, atés que aleshores tan sols desitjava dedicar-me a la recerca de la veritat, vaig creure que em calia fer tot el contrari, i rebutjar com a absolutament fals tot allò en què poguera imaginar el dubte més xicotet, per tal de veure si, després d’açò, restava alguna cosa en la meva creença que fóra enterament indubtable. Així, como que els nostres sentits més d'una vegada ens enganyen, vaig voler suposar que no hi havia cap cosa que fóra tal com ens la fan imaginar. I, com que hi ha homes que s'equivoquen en raonar, fins i tot respecte de les qüestions més simples de geometría, i hi estableixen parologismes, creient que estava exposat a equivocar-me com qualsevol altre, vaig rebutjar com a falses totes les raons que abans havia pres com a demostracions. I, finalment, considerant que tots els pensaments que tenim quan estem desperts els podem també tenir quan dormim, sense que n’hi haja cap que siga verdader, vaig decidir fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat en el meu esperit no eren més verdaderes que les il·lusions dels meus somnis.
Però immediatament després em vaig adonar que, mentre volia pensar que tot era fals, calia necessàriament que jo, que ho pensava, fóra alguna cosa. I advertint que aquesta veritat: «Pense, ergo existisc», era tan ferma i segura que ni tan sols les suposicions més extravagants dels escèptics eren capaces de fer-la trontollar, vaig creure que sense escrúpols la podia admetre com el primer principi de la filosofia que buscava.
R. DESCARTES, Discurs del mètode, IV (trad. J. M. Gaspar Gutiérrez, H. Arnau, A. Bosch-Veciana)
TEXT B
Il·lustració és la sortida de l’home de la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és culpable.
Minoria d’edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d’altri. Ell mateix n’és culpable si la seva causa no rau en la manca d’enteniment, sinó de decisió i de valor per servirse’n sense la direcció d’altri. Sapere aude! Tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment!
Heus ací, doncs, la divisa de la il·lustració.
Mandra i covardia són les causes que una part tan gran d’homes, després que la natura els ha alliberat fa temps de direcció aliena (naturaliter maiorennes [fent-los físicament adults]), romanguin per gust menors d’edat al llarg de la seva vida, i que sigui tan fàcil per a altres erigir-se en els seus tutors. Ser menor d’edat és tan còmode! Si tinc un llibre que em fa d’enteniment, un mestre espiritual que em fa de consciència, un metge que em prescriu la dieta, etc., llavors ja no necessito esforçar-me jo mateix. Només que pugui pagar, no tinc necessitat de pensar: els altres s’encarregaran per mi de la feixuga tasca. Ja han pres bona cura aquells tutors, en atorgar-se afablement la feina de direcció, que la major part de la humanitat (inclosa la totalitat del bell sexe) consideri el pas vers la majoria d’edat, a més de difícil, extremament perillós.
I. KANT, Resposta a la pregunta: Què és il·lustració? (trad. de S. Turró).
2. CONCEPTE (2 PUNTS). Trieu un d'estos conceptes i definiu-lo tenint en compte la seua època/s i/o autor/a/és/as de referència (100 paraules, aprox.)
2.a. Mite (2 punts)
2.b. Ànima en Plató (2 punts)
2.c. Doble veritat en la filosofia medieval (2 punts)
2.d. Filosofia de la sospita (2 punts)
3. REDACCIÓ (4 PUNTS). Trieu i desenvolupeu un dels dos temes següents (a o b) i responeu a la pregunta que l’acompanya (800 paraules, aprox.)
3.a. Filosofia i ciutadania en la il·lustració grega (3 punts).
3.a.1. A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, penseu que hi ha algun paral·lelisme entre la concepció de la ciutadania en eixe període de l'antiguitat i l'actual? Justifiqueu la resposta (1 punt)
3.b. Simone de Beauvoir i el desenvolupament del feminisme (3 punts)
3.b.1 A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que el plantejament de l'autora servix per a comprendre la situació de les dones en l'actualitat? Justifiqueu la resposta (1 punt)
PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA:
JULIOL 2025
CONVOCATORIA:
ASSIGNATURA: Història de la Filosofia
JULIO 2025
ASIGNATURA: Historia de la Filosofía
BAREM DE L’EXAMEN:
L’examen consta de 3 qüestions:
-Qüestió 1: COMENTARI DE TEXT. S’ha de triar un dels dos textos proposats (a o b), i respondre les tres qüestions plantejades:
(4 puntos).
-Qüestió 2: CONCEPTE. S'ha d’elegir i definir un dels conceptes proposats (2 punts).
-Qüestió 3: REDACCIÓ. S'ha de triar un dels dos temes proposats (a o b), sobre el qual s’ha d’elaborar una redacció i contestar la pregunta que l’acompanya (4 punts).
Comentari de text: 4 punts; concepte: 2 punts; redacció: 4 punts.
BAREMO DEL EXAMEN:
El examen consta de 3 cuestiones:
-Cuestión 1: COMENTARIO DE TEXTO. Se ha de elegir uno de los dos textos propuestos (a o b) y responder las tres cuestiones planteadas (4 puntos).
-Cuestión 2: CONCEPTO. Se ha de elegir y definir uno de los conceptos propuestos (2 puntos).
-Cuestión 3: REDACCIÓN. Se ha de elegir uno de los dos temas propuestos (a o b) y elaborar una redacción sobre él contestando asimismo la pregunta que lo acompaña (4 puntos).
Comentario de texto: 4 puntos; concepto: 2 puntos; redacción: 4 puntos.
1. COMENTARIO DE TEXTO (4 PUNTOS). Elija uno de los dos textos propuestos (a o b), léalo detenidamente y conteste las tres cuestiones siguientes:
1.1. Especifique el tema y/o problemática del texto (1 punto) (1 o 2 frases)
1.2. Indique la tesis defendida y explique las ideas en las que esta se apoya en el texto y la relación que guardan entre ellas (1.5 puntos) (100 palabras, aprox.)
1.3. Sitúe el tema o problemática del texto en su contexto histórico-filosófico y relaciónela con otro/a/s/as autor/es/as y/o corriente/s de dicho periodo o de otros que se enfrenten al mismo problema (1.5 puntos) (200 palabras, aprox.) TEXTO A
Hacía mucho tiempo que había advertido que, respecto de las costumbres, es necesario algunas veces seguir opiniones que se saben muy inciertas, como si fueran indudables, tal como ha sido dicho en la parte anterior; pero, como por entonces quería dedicarme solamente a la búsqueda de la verdad, pensé que era preciso que hiciese todo lo contrario y que rechazase como absolutamente falso todo aquello en que pudiese imaginar la menor duda, a fin de ver si no quedaría, después de esto, algo en mi creencia que fuese enteramente indudable. Así, puesto que nuestros sentidos nos engañan algunas veces, quise suponer que no había cosa alguna tal como nos la hacen imaginar. Y puesto que hay hombres que se equivocan al razonar, incluso en lo tocante a los más simples asuntos de geometría, e incurren en paralogismos, juzgando que yo estaba sujeto a equivocarme, tanto como cualquier otro, rechacé como falsas todas las razones que había admitido con anterioridad como demostrativas. Y en fin, considerando que todos los pensamientos que tenemos estando despiertos se nos pueden también aparecer cuando dormimos, sin que haya ninguno entonces que sea verdadero, resolví fingir que todas las cosas que en cualquier momento habían entrado en mi espíritu no eran más verdaderas que las ilusiones de mis sueños.
Pero, inmediatamente después, advertí que, mientras quería de ese modo pensar que todo era falso, era preciso necesariamente que yo, que lo pensaba, fuese alguna cosa. Y dándome cuenta de que esta verdad: «yo pienso, luego soy», era tan firme y tan segura que las más extravagantes suposiciones de los escépticos no eran capaces de hacerla tambalear, juzgué que podía admitirla, sin escrúpulo, como el primer principio de la filosofía que buscaba.
R. DESCARTES, Discurso del método, IV (trad. M. Guerra Muedra).
TEXTO B
Ilustración significa el abandono por parte del hombre de una minoría de edad cuyo responsable es él mismo. Esta minoría de edad significa la incapacidad para servirse de su entendimiento sin verse guiado por algún otro. Uno mismo es el culpable de dicha minoría de edad cuando su causa no reside en la falta de entendimiento, sino en la falta de resolución y valor para servirse del suyo propio sin la guía del de algún otro. Sapere aude! ¡Ten valor para servirte de tu propio entendimiento! Tal es el lema de la Ilustración.
Pereza y cobardía son las causas merced a las cuales tantos hombres continúan siendo con gusto menores de edad durante toda su vida, pese a que la Naturaleza los haya liberado hace ya tiempo de una conducción ajena (haciéndoles físicamente adultos); y por eso les ha resultado tan fácil a otros el erigirse en tutores suyos. Es tan cómodo ser menor de edad. Basta con tener un libro que supla mi entendimiento, alguien que vele por mi alma y haga las veces de mi conciencia moral, a un médico que me prescriba la dieta, etc., para que yo no tenga que tomarme tales molestias. No me hace falta pensar, siempre que pueda pagar; otros asumirán por mí tan engorrosa tarea. El que la mayor parte de los hombres (incluyendo a todo el bello sexo) consideren el paso hacia la mayoría de edad como algo harto peligroso, además de muy molesto, es algo por lo cual velan aquellos tutores que tan amablemente han echado sobre sí esa labor de superintendencia.
I. KANT, Contestación a la pregunta ¿Qué es la Ilustración? (trad. de R. R. Aramayo).
2. CONCEPTO (2 PUNTOS). Elija uno de estos conceptos y defínalo teniendo en cuenta su época/s y/o autor/a/es/as de referencia (100 palabras, aprox.)
2.a. Mito (2 puntos)
2.b. Alma en Platón (2 puntos)
2.c. Doble verdad en la filosofía medieval (2 puntos)
2.d. Filosofía de la sospecha (2 puntos)
3. REDACCIÓN (4 PUNTOS). Elija y desarrolle uno de los dos siguientes temas (a o b) y conteste asimismo la pregunta que lo acompaña (800 palabras, aprox.)
3.a. Filosofía y ciudadanía en la Ilustración griega (3 puntos).
3.a.1. A partir de lo expuesto, y si lo considera necesario ayudándose de su conocimiento de la Historia de la filosofía, ¿piensa que hay algún paralelismo entre la concepción de la ciudadanía en ese periodo de la antigüedad y la actual? Justifique su respuesta (1 punto)
3.b. Simone de Beauvoir y el desarrollo del feminismo (3 puntos)
3.b.1. A partir de lo expuesto, y si lo considera necesario ayudándose de su conocimiento de la Historia de la filosofía, ¿considera que el planteamiento de la autora sirve para comprender la situación de las mujeres en la actualidad? Justifique su respuesta (1 punto)
Fuente oficial: Generalitat Valenciana.
Ver todos los exámenes de Historia de la Filosofía en Valencia.