Historia de la Filosofía PAU 2021

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

EXEMPLE 2020

EJEMPLO 2020

Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

BAREM DE L’EXAMEN:

L’estudiantat haurà de:

- elegir entre les qüestions 1-8 (relatives a un text o un concepte del mateix) que valen 2 punts i contestar dues d’elles (4 punts).

- elegir entre les qüestions 9-12 (tema sobre un autor) i contestar una d’elles (5 punts).

- elegir entre les qüestions 13-16 (comentar el pensament d’un autor) i contestar una d’elles (1 punt).

2 qüestions de la 1-8: 4 punts; 1 qüestió de la 9-12: 5 punts; 1 qüestió de la 13-16: 1 punt.

BAREMO DEL EXAMEN:

El estudiantado deberá de:

-elegir entre las cuestiones 1-8 (relatives a un texto o un concepto del mismo) que valen 2 puntos i contestar dos de ellas (4puntos).

-elegir entre las cuestiones 9-12 (tema sobre un autor/a) y contestar una de ellas (5 puntos).

-elegir entre las cuestiones 13-16 (comentar el pensamiento de un autor o una autora) y contestar una de ellas (1 punto).

2 cuestiones de la 1 a 8: 4 puntos; 1 cuestión de la 9 a 12: 5 puntos; 1 cuestión de la 13 a 16: 1 punto.

TEXT I

- SÒCRATES: (...), ¿no és també natural, i es dedueix forçosament del que hem dit, que ni els ineducats i inexperts en la veritat podran governar la ciutat com cal, ni tampoc aquells als quals es permeta educar-se indefinidament? Els uns, perquè no tenen en la vida cap objectiu de cara al qual orientar tot el que fan, tant en la seua vida privada com en la pública, i els altres perquè, sentint-se transportats en vida a les illes dels feliços, difícilment s’ocuparan de grat de les qüestions pràctiques.

- GLAUCÓ: És veritat —digué.

- SÒCRATES: Per tant —vaig dir—, és el nostre deure de fundadors forçar les millors naturaleses a arribar al coneixement que dèiem abans, que era el més excels, la contemplació del bé, i efectuar aquella ascensió i, després d’haver-hi pujat i vist suficientment, no permetre’ls el que ara se’ls permet.

- GLAUCÓ: A què et refereixes?

- SÒCRATES: Que s’hi queden —vaig dir— i no vullguen tornar a baixar amb aquells presoners, ni participar dels seus treballs, com tampoc dels seus honors, tant si tenen algun valor com si no.

PLATÓ, La República, Llibre VII, IV, 519b-d (Traducció de Maite Miravet Aymerich).

TEXT II

En efecte, com que tres són els principis que intervenen en els actes d’elecció i tres en els d’aversió —el bell, el convenient, el plaent; i els seus contraris, el lleig, el perjudicial, el penós—, l’home bo és capaç de comportar-se correctament en relació a totes aquestes coses, mentre que el dolent és propens a enganyar-se i especialment en relació al plaer, ja que aquest és comú als éssers vius i acompanya tot el que es produeix per elecció. Efectivament, tant el bell com el convenient semblen quelcom de plaent. A més, el plaer ha estat alimentat en tots nosaltres des de la infantesa. Per això és difícil esborrar per complet aquest sentiment íntimament radicat en la nostra vida. De fet, mitjançant el plaer i el dolor regulem també les nostres accions, uns més, altres menys. Així doncs, per aquesta raó és necessari que tot el nostre estudi tracte aquestes qüestions, ja que no és un assumpte menor sentir goig i sentir pena de manera correcta o incorrecta en les nostres accions. Per altra banda, resulta més difícil lluitar contra un plaer que contra el cor, com diu Heràclit, i tant l’art com la virtut tenen sempre a veure amb el que és més difícil, ja que fins i tot el bé és millor en aquest cas. En conseqüència, també per aquesta raó tot el nostre estudi tracta sobre plaers i dolors tant per a la virtut personal com per a la política, ja que qui faça bon ús d’aquests principis serà bo, mentre que qui faça de dolent, dolent. Quede, doncs, dit que la virtut té a veure amb plaers i dolors; que és augmentada i destruïda per allò que l’origina, tot i que no de la mateixa manera; i que també desenvolupa la seua activitat al voltant d’allò que li donà origen.

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac, II, 1105a. (Traducció de Carles Monzó).

TEXT III

Si la nostra existència no fora ja des d’un principi la forçositat de construir amb el material de la naturalesa la pretensió extranatural que és l’home, cap d’aqueixes tècniques existiria. El fet absolut, el pur fenomen de l’univers que és la tècnica, només pot donar-se en aqueixa estranya, patètica, dramàtica combinació metafísica que dos ens heterogenis –l’home i el món– es vegen obligats a unificar-se, de manera que un d’ells, l’home, aconsegueix inserir el seu ésser extramundà en l’altre, que és precisament el món. Aqueix problema, quasi d’enginyer, és l’existència humana.

I, tanmateix, o pel mateix, la tècnica no és en rigor el primer. Ella va a enginyar-se i a executar la tasca, que és la vida; va a aconseguir, és clar, en una o en una altra limitada mesura, fer que el programa humà es realitze. Però ella per si no defineix el programa; vull dir que a la tècnica li és prefixada la finalitat que ella ha d’aconseguir. El protagonista vital és pre-tècnic. El tècnic o la capacitat tècnica de l’home té a càrrec seu inventar els procediments més simples i segurs per a aconseguir les necessitats de l’home.

Però aquestes, com hem vist, són també una invenció; són el que en cada època, poble o persona l’home pretén ser; hi ha, doncs, una primera invenció pre-tècnica, la invenció per excel·lència, que és el desig original.

J. ORTEGA Y GASSET, Meditación de la técnica, Introducción.

(Traducció SLT Universitat Jaume I).

TEXT IV

Ara bé, allò que defineix d’una manera singular la situació de la dona és que, essent com tot ésser humà una llibertat autònoma, es descobreix i es tria en un món on els homes li imposen d’assumir-se com l’Altre: hom pretén de fixar-la en objecte i destinar-la a la immanència, ja que la seva transcendència serà perpètuament transcendida per un altra consciencia essencial i sobirana. El drama de la dona és aquest conflicte entre la reivindicació fonamental de tot subjecte que es considera com l’essencial, i les exigències d’una situació que la constitueix com a inessencial. En la condició femenina, com pot acomplir-se un ésser humà? Quins camins li són oberts? Quins condueixen a atzucacs? Com retrobar la independència al si de la dependència? Quines circumstàncies limiten la llibertat de la dona, i, pot ella ultrapassar-les? Aquestes són les qüestions fonamentals que voldríem elucidar. És a dir, que, interessant-nos per les possibilitats de l’individu, no definirem aquestes possibilitats en termes de felicitat, sinó en termes de llibertat.

S. de BEAUVOIR, El segon sexe, “Introducció”. (Traducció d’Hermínia Grau de Duran).

QÜESTIONS:

Elegeix i contesta dos de les següents qüestions (4 punts):

1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT I (2 punts).

2. Definix el terme “coneixement”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT I (2 punts).

3. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT II (2 punts).

4. Definix els termes “plaer i dolor”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT II (2 punts).

5. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT III (2 punts).

6. Definix el terme “existència humana”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).

7. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autora en el TEXT IV (2 punts).

8. Definix el terme “llibertat”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autora en el TEXT IV (2 punts).

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts)

9. Teoria de l’educació en PLATÓ (5 punts).

10. Felicitat, bé i virtut en ARISTÒTIL (5 punts).

11. Estar i benestar: la tècnica com a producció de la superfluïtat en ORTEGA Y GASSET (5 punts).

12. Problematització de la categoria “dona” en SIMONE DE BEAUVOIR (5 punts).

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

13. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de PLATÓ que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

14. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament d’ARISTÒTIL que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

15. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament d’ORTEGA Y GASSET que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

16. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de SIMONE DE BEAUVOIR que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autora o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

EXEMPLE

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

2020

EJEMPLO

2020

Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

BAREM DE L’EXAMEN:

L’estudiantat haurà de:

- elegir entre les qüestions 1-8 que valen 2 punts (relatives a un text o un concepte del mateix) i contestar dues d’elles (4 punts).

- elegir entre les qüestions 9-12 (tema sobre la filosofia d’un autor/a) i contestar una d’elles (5 punts).

- elegir entre les qüestions 13-16 (comentari del pensament d’un autor/a) i contestar una d’elles (1 punt).

2 qüestions de la 1-8: 4 punts; 1 qüestió de la 9-12: 5 punts; 1 qüestió de la 13-16: 1 punt.

BAREMO DEL EXAMEN:

El estudiantado deberá:

-elegir entre las cuestiones 1-8 que valen 2 puntos (relativas a un texto o un concepto del mismo) y contestar dos de ellas (4 puntos).

-elegir entre las cuestiones 9-12 (tema sobre la filosofia de un autor/a) y contestar una de ellas (5 puntos).

-elegir entre las cuestiones 13-16 (comentario del pensamiento de un autor/a) y contestar una de ellas (1 punto).

2 cuestiones de la 1 a 8: 4 puntos; 1 cuestión de la 9 a 12: 5 puntos; 1 cuestión de la 13 a 16: 1 punto

TEXTO I

- SÓCRATES: (…) ¿No es natural y no se sigue forzosamente de lo dicho que ni los ineducados y apartados de la verdad son jamás aptos para gobernar una ciudad, ni tampoco aquellos a los que se permite seguir estudiando hasta el fin; los unos, porque no tienen en la vida ningún objetivo particular apuntando al cual deberían obrar en todo cuanto hiciesen durante su vida pública y privada; y los otros porque, teniéndose por transportados en vida a las islas de los bienaventurados, no consentirán en actuar?

- GLAUCÓN: Es cierto —dijo—.

- SÓCRATES: Es, pues, labor nuestra —dije yo—, labor de los fundadores, el obligar a las mejores naturalezas a que lleguen al conocimiento del cual decíamos antes que era el más excelso, y vean el bien y verifiquen la ascensión aquella; y, una vez que, después de haber subido, hayan gozado de una visión suficiente, no permitirles lo que ahora les está permitido.

- GLAUCÓN: ¿Y qué es ello?

- SÓCRATES: Que se queden allí —dije— y no accedan a bajar de nuevo junto a aquellos prisioneros ni a participar en sus trabajos ni tampoco en sus honores, sea mucho o poco lo que éstos valgan.

PLATÓN, La República, Libro VII, IV, 519b-d (Traducción de J. M. Pabón y M. Fernández Galiano).

TEXTO II

En efecto, como son tres los objetos de preferencia y tres los de aversión —lo hermoso, lo conveniente y lo agradable, y sus contrarios, lo feo, lo perjudicial y lo penoso—, respecto de todo esto el bueno acierta y el malo yerra, pero sobre todo respecto del placer; pues éste es común también a los animales y acompaña a todo lo preferible, pues también lo hermoso y lo conveniente

parecen agradables. Además todos nosotros lo hemos mamado desde niños, y por eso es difícil borrar esta afección que ha impregnado nuestra vida. Además regulamos nuestras acciones, unos más y otros menos, por el placer y el dolor. Por eso es necesario dedicarles todo nuestro estudio: no es, en efecto, de poca importancia para las acciones el complacerse y contristarse bien o mal. Pero además es más difícil luchar con el placer que con la ira, como dice Heráclito, y lo más difícil es siempre objeto del arte y de la virtud, pues hasta lo bueno es mejor en este caso. De suerte que también por esta razón toda la atención, tanto de la virtud como de la política, versa sobre el placer y el dolor, puesto que el que se sirve bien de ellos será bueno, y el que lo hace mal, malo. Quede, pues, asentado que la virtud se refiere a placeres y dolores; que lo mismo que la produce es causa de su incremento y de su decaimiento, si no funciona del mismo modo, y que se ejercita sobre aquello mismo que le dio origen.

ARISTÓTELES, Ética a Nicómaco, Libro II, 1105a (Traducción de María Araujo y Julián Marías).

TEXTO III

Si nuestra existencia no fuese ya desde un principio la forzosidad de construir con el material de la naturaleza la pretensión extranatural que es el hombre, ninguna de esas técnicas existiría. El hecho absoluto, el puro fenómeno del universo que es la técnica, sólo puede darse en esa extraña, patética, dramática combinación metafísica de que dos entes heterogéneos –el hombre y el mundo- se vean obligados a unificarse, de modo que uno de ellos, el hombre, logre insertar su ser extramundano en el otro, que es precisamente el mundo. Ese problema, casi de ingeniero, es la existencia humana.

Y, sin embargo, o por lo mismo, la técnica no es en rigor lo primero. Ella va a ingeniarse y a ejecutar la tarea, que es la vida; va a lograr, claro está, en una u otra limitada medida, hacer que el programa humano se realice. Pero ella por sí no define el programa; quiero decir que a la técnica le es prefijada …