Historia de la Filosofía PAU 2021

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2021

JULIO 2021

Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

BAREM DE L’EXAMEN:

L’estudiantat haurà de:

- elegir entre les qüestions 1-8 (relatives a un text o un concepte del mateix) que valen 2 punts i contestar dues d’elles (4 punts).

- elegir entre les qüestions 9-12 (tema sobre un autor/a) i contestar una d’elles (5 punts).

- elegir entre les qüestions 13-16 (comentar el pensament d’un autor/a) i contestar una d’elles (1 punt).

2 qüestions de la 1-8: 4 punts; 1 qüestió de la 9-12: 5 punts; 1 qüestió de la 13-16: 1 punt.

BAREMO DEL EXAMEN:

El estudiantado deberá:

-elegir entre las cuestiones 1-8 (relativas a un texto o un concepto del mismo) que valen 2 puntos y contestar dos de ellas (4 puntos).

-elegir entre las cuestiones 9-12 (tema sobre un autor/a) y contestar una de ellas (5 puntos).

-elegir entre las cuestiones 13-16 (comentar el pensamiento de un autor/a) y contestar una de ellas (1 punto).

2 cuestiones de la 1 a 8: 4 puntos; 1 cuestión de la 9 a 12: 5 puntos; 1 cuestión de la 13 a 16: 1 punto.

TEXT I

‒I si algú, vaig fer jo, se l'enduia d'allí arrossegant-lo a la força per la pujada difícil i costeruda, i no l'amollava abans d'haver-lo forçat a seguir-lo fins a la llum del sol, no sofriria i li sabria greu que l'arrosseguessin, i, en arribar a la llum, amb els ulls amarats de claror, oi que no seria capaç de veure ni una de les coses que ara són anomenades veres?

‒No, no en seria, va dir, almenys de seguida.

‒Li caldria, crec, avesar-s'hi, per arribar a veure el que hi ha dalt. I veuria més fàcilment les ombres, d'antuvi, i després el reflex en l'aigua de figures humanes o d'altra mena, i per fi les coses mateixes.

D'ençà d'això podria contemplar el que hi ha en el cel i el cel mateix, de nit, mirant directament a la llum dels astres i de la lluna, més fàcilment que no al sol, de dia, i a la llum del sol.

‒Oi, sens dubte.

‒I fóra el sol, crec, no el seu reflex en l'aigua o en qualsevol altre lloc que no fos el seu sinó el sol mateix en l'àmbit que li és propi, la darrera cosa que podria mirar de ple i seria capaç de contemplar.

‒Per força, va dir.

‒I en acabat ja raonaria sobre el sol, que és ell qui produeix les estaciones i les anyades i que tot ho governa, en la regió visibe, i d’alguna manera el responsable de tot allò que ells veien.

PLATÓ, La República, “Llibre VII”, 515e -516c (Traducció de Carles Miralles)

TEXT II

Així doncs, primerament cal observar açò: que les coses de tal natura tenen una tendència natural a ser corrompudes pel defecte i per I’excés, com estem a punt de veure en els casos del vigor físic i de la salut (ja que en temes obscurs cal fer ús d’exemples clars). En efecte, els exercicis físics practicats en excés i en defecte fan malbé el vigor físic i de manera similar també les begudes i els menjars, quan són massa abundants o massa escassos, fan malbé la salut, mentre que en la seua mesura els propicien, els fan créixer i els conserven. D'aquesta manera, doncs, ocorre també amb la temprança i la valentia així com en la resta de virtuts. I és que qui fuig de tot i a tot té por i no planta cara a res, es fa covard, i qui no sent en absolut por de res, sinó que acudeix a l'encontre de tot, temerari. De manera similar també qui gaudeix de tot tipus de plaer i no se n'aparta de cap, es fa desenfrenat, i qui el defuig tot, com els rústics, un insensible. Certament, la temprança i la valentia són corrompudes per l'excés i el defecte però conservades pel terme mig.

Però no només el naixement, el desenvolupament i la corrupció de les virtuts es produeixen pels mateixos motius i sota les mateixes condicions, sinó que també els seus actes tindran lloc en les mateixes circumstàncies. I és que també ocorre així en els altres casos que són més clars, com ara el del vigor físic. Efectivament, aquest es produeix pel fet de tenir una bona alimentació i resistir moltes fatigues, i açò podria fer-ho principalment el vigorós. Així ocorre també en el cas de les virtuts. En efecte, és pel fet d'apartar-nos dels plaers que ens fem temperats i és principalment en ser-ho que tenim la capacitat d'apartar-nos dels plaers. De manera similar ocorre en el cas de la valentia, ja que és acostumant-nos a menystenir els temors l a resistir-los que ens fem valents, i és en ser-ho que tindrem les majors possibilitats de resistir els temors.

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac. “Llibre II”, 1104a -1104b (Traducció de Carlos Monzó)

TEXT III

Que espai i temps són únicament formes de la intuïció sensible i, per consegüent, només condicions de l'existència de les coses com a fenòmens; que nosaltres, a més d'això, no tenim altres conceptes de l'enteniment ni, per tant, tampoc tenim cap element per al coneixement de les coses, llevat que a aquests conceptes puga ser donada la intuïció corresponent; que, en conseqüència, no podem tenir coneixement de cap objecte com a cosa en si mateixa, sinó solament en tant que objecte de la intuïció sensible, és a dir, com a fenomen; tot això es demostra en la part analítica de la crítica. D'això, doncs, en resulta, per descomptat, la limitació de tot coneixement especulatiu possible de la raó únicament als mers objectes de l'experiència. Tanmateix, i això cal remarcar-ho bé, ací hem de fer sempre la reserva que nosaltres precisament, encara que no podem conèixer aquests mateixos objectes també com a coses en si mateixes, certament almenys cal que puguem pensar-los. Altrament, d'això se'n seguiria la proposició absurda que hi hauria fenomen sense que res apareguera. Doncs bé, admetem ara que hom no ha fet la distinció, feta necessària per la nostra crítica, entre les coses com a objectes de l'experiència i aquestes mateixes coses com a coses en si mateixes; aleshores el principi de causalitat i, per consegüent, el mecanisme natural en la determinació d'aquesta, hauria de ser completament vàlid per a totes les coses en general com a causes eficients. En conseqüència, d'un mateix ésser, com és ara l'ànima humana, jo no podria dir, sense caure en contradicció manifesta, que la seua voluntat fóra lliure i que alhora, tanmateix, fóra sotmesa a la necessitat de la natura ‒és a dir, que no fóra lliure‒, perquè en ambdues proposicions hauria pres l'ànima en la mateixa significació, ço és, com a cosa en general (com a cosa en si mateixa), i, sense crítica prèvia, tampoc no podria prendre-la d'una altra manera.

IMMANUEL KANT, Crítica de la raó pura, “Pròleg de la segona edició”, B XXV-BXXVII (Traducció de Joan Baptista Llinares)

TEXT IV

Una condemna de la vida per part del vivent no deixa de ser, en últim lloc, res més que el símptoma d'una espècie determinada de vida: amb açò, la qüestió de si aqueixa condemna és justa o injusta, no està plantejada de cap manera. Caldria situar-se fora de la vida i, d'altra banda, conèixer-la tan bé com un, com molts, com tots els qui l'han viscuda, perquè fóra legítim tocar el problema del valor de la vida en general: raons suficients per a comprendre que el problema és un problema inaccessible per a nosaltres. Quan parlem de valors, ho fem sota la inspiració, sota l'òptica de la vida: la vida mateixa ens obliga a establir valors, la vida mateixa valora per mitjà de nosaltres quan hi posem valors... D'ací que també aquella contranaturalesa com a moral que entén Déu com un contraconcepte i com una condemna de la vida, tan sols és un judici de valor de la vida ‒ de quina vida?, de quina mena de vida? ‒ Però ja he contestat: de la vida descendent, debilitada, cansada, condemnada. La moral tal com s'ha entès fins ara ‒ tal com l'ha formulada encara últimament Schopenhauer, com a “negació de la voluntat de vida” ‒ és l'instint-de-décadance mateix, que fa de si mateix un imperatiu: aqueixa moral diu: “mor!” ‒ és el judici dels condemnats...

FRIEDRICH NIETZSCHE, El crepuscle dels ídols, “La moral com a contranaturalesa” (Traducció de Joan Baptista Llinares i Rafa Gomar)

QÜESTIONS:

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):

1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT I (2 punts).

2. Definix el terme “veure el que hi ha dalt”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT I (2 punts).

3. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT II (2 punts).

4. Definix el terme “terme mig”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT II (2 punts).

5. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT III (2 punts).

6. Definix el terme “cosa en si mateixa”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).

7. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT IV (2 punts).

8. Definix els termes “vida” i “valors”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor en el TEXT IV (2 punts).

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

9. Teoria de l'educació en PLATÓ (5 punts).

10. La Política en ARISTÒTIL (5 punts).

11. Anàlisi transcendental del coneixement científic en IMMANUEL KANT (5 punts).

12. Crítica del món metafísic: la veritat com a metàfora en FRIEDRICH NIETZSCHE (5 punts).

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

13. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de PLATÓ que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

14. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de ARISTÒTIL que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

15. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de IMMANUEL KANT que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

16. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de FRIEDRICH NIETZSCHE que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2021

JULIO 2021

Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

BAREM DE L’EXAMEN:

L’estudiantat haurà de:

- elegir entre les qüestions 1-8 (relatives a un text o un concepte del mateix) que valen 2 punts i contestar dues d’elles (4 punts).

- elegir entre les qüestions 9-12 (tema sobre un autor/a) i contestar una d’elles (5 punts).

- elegir entre les qüestions 13-16 (comentar el pensament d’un autor/a) i contestar una d’elles (1 punt).

2 qüestions de la 1-8: 4 punts; 1 qüestió de la 9-12: 5 punts; 1 qüestió de la 13-16: 1 punt.

BAREMO DEL EXAMEN:

El estudiantado deberá:

-elegir entre las cuestiones 1-8 (relativas a un texto o un concepto del mismo) que valen 2 puntos y contestar dos de ellas (4 puntos).

-elegir entre las cuestiones 9-12 (tema sobre un autor/a) y contestar una de ellas (5 puntos).

-elegir entre las cuestiones 13-16 (comentar el pensamiento de un autor/a) y contestar una de ellas (1 punto).

2 cuestiones de la 1 a 8: 4 puntos; 1 cuestión de la 9 a 12: 5 puntos; 1 cuestión de la 13 a 16: 1 punto.

TEXTO I

‒Y, si se lo llevaran de allí a la fuerza ‒dije‒, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado y, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?

‒No, no sería capaz ‒dijo‒, al menos por el momento.

‒Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras, luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.

‒¿Cómo no?

‒Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que él estaría en condiciones de mirar y contemplar.

‒Y, después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible y es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.

PLATÓN, La República, “Libro VII”, 515e -516c (Traducción de José María Pabón y Manuel Fernández Galiano)

TEXTO II

En primer lugar hemos de observar que está en la índole de tales cosas el destruirse por defecto y por exceso, como vemos que ocurre con la robustez y la salud (para aclarar lo oscuro tenemos que servirnos, en efecto, de ejemplos claros): el exceso y la falta de ejercicio destruyen la robustez;

igualmente la bebida y la comida, si son excesivas o insuficientes, arruinan la salud, mientras que usadas con medida la producen, la aumentan y la conservan. Lo mismo ocurre también con la templanza, la fortaleza y las demás virtudes. El que de todo huye y tiene miedo y no resiste nada, se vuelve cobarde, el que no teme absolutamente a nada y a todo se lanza, temerario; igualmente el que disfruta de todos los placeres y de ninguno se abstiene se hace licencioso, y el que los rehúye todos como los rústicos, una persona insensible. Así, pues, la templanza y la fortaleza se destruyen por el …

Soluciones y criterios de corrección en texto

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2021

JULIO 2021

Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

La o l'estudiant ha de respondre quatre preguntes: dos de la 1 a la 8, que corresponen a la 1a qüestió i/o la 2a qüestió que es detalla baix (si respon més de dues només es comptaran les dues primeres contestades); una de la 9 a la 12, que correspon a la 3a qüestió que es detalla baix (si contesta més d'una només es comptarà la primera contestada); una de la 13 a la 16, que correspon a la 4a qüestió que es detalla baix (si contesta més d'una només es comptarà la primera contestada).

PRIMERA QÜESTIÓ (Fins a 2 Punts)

Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un argument a partir d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en aquests termes:

«Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor».

En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text.

D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès:

1.

2.

Quines són les idees o els arguments principals del text.

Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o conclusió general.

Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

SEGONA QÜESTIÓ (Fins a 2 Punts)

«Definix el(s) terme(s relacionats) ......, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».

S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.

1.

La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).

2.

La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.

3.

L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.

Valoració: Els tres criteris valen igual, fins un terç dels dos punts cadascú..

TERCERA QÜESTIÓ (Fins a 5 Punts)

«Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text».

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe.

1.

Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades.

2.

L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada.

Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

QUARTA QÜESTIÓ (Fins a 1 Punt)

«Comenta breuement qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani».

S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.

Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.

Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i justificada en què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.

1.

2.

Valoració: Fins a 1 punt.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2021

JULIO 2021

Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

El o la estudiante ha de responder cuatro preguntas: dos de la 1 a la 8, que corresponden a la 1ª cuestión y/o la 2ª cuestión que se detallan abajo (si responde más de dos sólo se contarán las dos primeras contestadas); una de la 9 a la 12, que corresponde a la 3ª cuestión que se detalla abajo (si responde más de una sólo se contará la primera contestada);

una de la 13 a la 16, que corresponde a la 4ª cuestión que se detalla abajo (si responde más de una sólo se contará la primera contestada).

1ª CUESTIÓN (Hasta 2 Puntos)

Salvo que la pregunta solicite, excepcionalmente, la reconstrucción de un argumento a partir de un enunciado concreto del texto, su formulación invariable se expresará en estos términos:

«Sintetiza las ideas del texto mostrando en tu resumen la estructura argumentativa o expositiva desarrollada por el autor».

En cualquiera de sus dos posibles formulaciones –invariable o a partir de un enunciado concreto del texto– se debe valorar la capacidad para mostrar con claridad la estructura argumentativa o expositiva del texto.

De acuerdo con el criterio general precedente, la síntesis que se pide como respuesta debe mostrar que se ha comprendido:

1.

2.

Cuáles son las ideas o los argumentos principales del texto.

Cómo se relacionan entre sí dentro de su estructura expositiva o argumentativa para llegar a la tesis o conclusión general.

Valoración: Los dos criterios valen por igual, hasta 1 punto cada uno.

2ª CUESTIÓN (Hasta 2 Puntos)

«Define el (los) término(s relacionados) ..…, partiendo de la información ofrecida por el texto y completándola con el conocimiento que tengas de la filosofía del autor».

Se debe valorar la capacidad para definir términos filosóficos, o expresiones, analizándolos a partir de su uso en el texto del examen.

1.

La respuesta debe incluir expresamente una definición del término propuesto (o, en su caso, de los dos propuestos, aclarando su relación).

2.

La definición debe ser elaborada a partir de la información ofrecida por el texto, haciendo referencias explícitas al uso del término o los términos en el mismo.

3.

La explicación del término o de los términos se debe complementar con el conocimiento general sobre ellos derivado del estudio de la filosofía del autor.

Valoración: Los tres criterios valen por igual, hasta 1/3 de los 2 puntos cada uno.

3ª CUESTIÓN (Hasta 5 Puntos)

«Redacción sobre un tema de la filosofía del autor del texto».

Se debe valorar la capacidad para desarrollar el tema propuesto centrándose en su formulación concreta y aplicando su conocimiento general del texto completo y del autor trabajados en clase.

1.

Los contenidos de la Redacción deben centrarse en responder a la formulación concreta del enunciado, sin digresiones innecesarias e incluyendo en su desarrollo la explicación y justificación de las ideas expuestas.

2.

La exposición de la Redacción debe ser, a su vez, clara y ordenada.

Valoración: El primer criterio se valorará hasta 3,5 puntos y el segundo hasta 1,5 puntos.

4ª CUESTIÓN (Hasta 1 Punto)

«Comenta brevemente cualquier aspecto del pensamiento del autor del texto que juzgues importante en alguno de estos sentidos: por su relación con el de otros filósofos, con hechos históricos relevantes (especialmente si son coetáneos del autor o tienen relación con su vida) o con rasgos significativos del mundo contemporáneo».

Se debe valorar la capacidad para aplicar o relacionar el pensamiento del autor con cualquiera de los aspectos sugeridos en la cuestión.

1.

2.

Se valorarán los contenidos de interés filosófico expuestos.

Se valorará la originalidad de la propuesta del alumno o la alumna y su exposición reflexiva y justificada, evitando respuestas memorísticas o estereotipadas.

Valoración: hasta 1 punto.