Empresa y Diseño de Modelos de Negocio PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

BAREM DE L’EXAMEN: l'estudiantat ha de contestar 6 qüestions. En les qüestions 3, 4, 5 i 6 ha d’escollir entre dues opcions alternatives (en el cas de contestar les dues alternatives plantejades en cada qüestió, només es corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet). Cada qüestió val un màxim d'1 punt (total 6 punts).

També ha de contestar 2 exercicis. En el segon exercici ha d’escollir entre 2 opcions alternatives (si es contesten les dues alternatives, només es corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet). Cada exercici val un màxim de 2 punts (total 4 punts).

Es permet l'ús de calculadores sempre que no siguen gràfiques o programables i que no puguen realitzar càlcul simbòlic ni emmagatzemar text o fórmules en memòria.

QÜESTIONS (cadascuna val fins a 1 punt)

1. Valentina, una jove emprenedora, ha creat una empresa anomenada AlaGO, dedicada al repartiment sostenible mitjançant una app que connecta restaurants de menjar saludable amb clients interessats.

• Comença amb 6 repartidors i una persona de suport administratiu.

• La totalitat del capital inicial procedeix dels seus estalvis i d’un préstec familiar.

• Preveu una facturació anual de 180.000 €.

• Tota l'activitat es realitzarà a la ciutat d'Alacant.

Classifiqueu la nova empresa segons: (1) sector econòmic; (2) mida; (3) titularitat del capital; (4) àmbit geogràfic d'actuació. Justifiqueu la vostra resposta.

2. L'empresa Sabores de Callosa és una petita productora de melmelades artesanals situada a Callosa d'en Sarrià. La seua clientela valora especialment el procés d'elaboració tradicional que utilitza. En els últims anys, l'interès dels consumidors pels productes artesanals i de proximitat ha augmentat, i la participació de l'empresa en diferents fires gastronòmiques l'ha ajudat a ampliar el seu mercat. No obstant això, Sabores de Callosa competeix als supermercats amb grans marques molt conegudes i, a més, encara no ha desenvolupat una estratègia de promoció ni de venda en línia.

A partir de la informació anterior, identifiqueu un element de cadascuna de les categories de l’anàlisi DAFO i justifiqueu la vostra resposta.

3. En relació amb la idea de negoci i eines per innovar, responeu una de les següents opcions:

OPCIÓ A: Què és el llenç de model de negoci o model Canvas? Expliqueu dos dels nou apartats que el componen.

OPCIÓ B: Proposeu dues dinàmiques, eines o tècniques per generar noves idees de negoci i expliqueu en què consisteix cadascuna d'aquestes.

4. En relació amb la funció comercial de l’empresa, responeu una de les següents opcions:

OPCIÓ A: Justifiqueu, entre els següents canals a disposició d’una empresa, quins es poden considerar canals de distribució i quins no.

a) Publicacions en xarxes socials.

b) Botiga en línia a la pàgina web d'una altra empresa.

c) Anuncis en Youtube.

d) Presentació informativa del producte en diferents espais públics.

OPCIÓ B: Expliqueu dues possibles estratègies de preus en funció de la competència.

5. En relació amb l’empresa de fabricació de torrons El Boixet, responeu una de les dues opcions següents:

OPCIÓ A: Justifiqueu a quina funció de direcció correspon cadascuna de les següents activitats del Boixet:

a) Determinar quins objectius de vendes de torró es volen aconseguir l’any vinent.

b) Dividir les tasques que es desenvoluparan a la fàbrica, amb la intenció de complir els objectius establerts de la forma més eficient.

c) Comparar els resultats de vendes aconseguits amb els objectius previstos, per establir mesures que permeten corregir les possibles desviacions.

OPCIÓ B: El Boixet ha comprat una empresa d'explotació agrícola d'ametlers per obtenir la seua pròpia matèria primera directament. En una part del terreny ha construït un hotel rural, El Carraixet, orientat a activitats de turisme esportiu. A més, acaba d'obrir una botiga emblemàtica a la Plaça de l'Ajuntament a València per a vendre els seus torrons directament al consumidor final.

Indiqueu i raoneu quines estratègies d’integració o diversificació està utilitzant El Boixet.

6. En el marc de la gestió de recursos humans de l’empresa, responeu una de les següents opcions:

OPCIÓ A: En el context dels equips de treball, definiu el concepte de sinergia.

OPCIÓ B: Classifiqueu els següents instruments indicant-hi si es tracta de tècniques de reclutament o de tècniques de selecció. Justifiqueu la vostra resposta.

a) Entrevista personal.

b) Cerca de perfils de persones candidates a través de la xarxa social LinkedIn.

c) Dinàmiques de grup.

d) Consulta de borses de treball gestionades per una universitat.

EXERCICIS (cadascun val fins a 2 punts) EXERCICI 1 Alberto acaba de finalitzar els seus exàmens de les PAU i, ara que té temps, vol habilitar el garatge de la seua casa com a taller de reparació de taules per als surfistes de la seua platja favorita. Amb els coneixements que ha adquirit aquest curs en l'assignatura d'Empresa i Disseny de Models de Negoci, vol analitzar la inversió per als dos propers anys, a partir de les següents dades que ha recaptat:

• Desemborsament inicial necessari: 22.000 €

• Fluxos nets de caixa esperats: el primer any 10.500 € i el segon any 12.300 €

• Taxa de descompte: 5 % Es demana que actueu com si fóreu Alberto:

a) Calculeu la taxa interna de rendibilitat (TIR) de la inversió. (Fins a 0,6 punts)

b) Determineu la viabilitat de la inversió en base a la TIR obtinguda i a la taxa de descompte estimada (5%). Justifiqueu la vostra resposta. (Fins a 0,2 punts)

c) Amb bon criteri, la seua amiga Mariola li ha aconsellat que realitze una bona campanya de màrqueting a l'inici per donar-se a conèixer. Fer-li cas a Mariola li suposaria incrementar el desemborsament inicial en 400 € més, però espera que, amb la campanya de màrqueting, el flux net de caixa del primer any s'incremente un 15 %. Si es manté el flux net de caixa del segon any sense variació, seria viable la inversió amb el criteri del VAN? Justifiqueu la vostra resposta. (Fins a 0,6 punts)

d) Alberto anhela anar-se'n a Austràlia a surfejar, així que vol que la reparació de taules li reporte, en dos anys, el necessari per recuperar la inversió i a més poder pagar els 1.032 € que li costaria el bitllet d'avió. Si realitza la campanya de màrqueting de l’apartat c), utilitzant el criteri del payback, quan recuperaria la inversió? És possible que, en un màxim de dos anys, recupere la inversió i a més puga cobrir el preu del bitllet d'avió a Austràlia? Podria pagar-li també el bitllet a la seua amiga Mariola? Justifiqueu les vostres respostes. (Fins a 0,6 punts)

EXERCICI 2 L’empresa Ecological Sport es dedica a la distribució comercial de material esportiu sostenible. Resolgueu una de les següents opcions:

OPCIÓ A:

A 31 de desembre de 2025 es disposa de la següent informació de l'empresa:

• Desenvolupa la seua activitat en un local que va adquirir el 15/11/18 per 260.000 €, dels quals 40.000 € corresponen al terreny i la resta a la construcció. Al seu moment, es va estimar una vida útil de 40 anys i un valor residual nul.

• L’01/06/25 ha substituït tant els ordinadors com els programes informàtics que estava utilitzant. Els ordinadors i programes informàtics que retira en aquesta data els va adquirir l’01/06/22 per 12.240 € i 3.600 €, respectivament, estimant en tots dos casos la seua vida útil en 3 anys i un valor residual nul. Els ordinadors i programes informàtics que adquireix l’01/06/25 li han costat 18.000 € i 4.200 € respectivament, estimant en tots dos casos la seua vida útil en 4 anys i un valor residual nul.

• Les vendes de material esportiu pugen a 286.000 €.

• Les compres (consums) de material esportiu pugen a 120.300 €.

• En 2025 ha percebut uns dividends de 2.300 € procedents de les accions que posseeix d'una societat.

• Les despeses de llum i telèfon han ascendit a 15.300 € i 2.600 €, respectivament.

• Els sous i salaris del personal de l’empresa són de 68.000 €.

• La seguretat social a càrrec de l’empresa puja a 15.300 €.

• Disposa d'un préstec pel qual en aquest exercici ha de pagar una quota de 2.500 €, dels quals el 10 % corresponen a interessos i la resta a la devolució del capital.

• L'impost sobre el benefici suposa el 25 % del resultat abans d'impostos.

A partir de la informació anterior, es demana:

a) Calculeu l'amortització corresponent a l'exercici 2025 per a cadascun dels elements d'immobilitzat que apareixen en l'enunciat. (Fins a 0,5 punts)

b) Elaboreu el compte de pèrdues i guanys de l’empresa. (Fins a 1,1 punts)

c) Sabent que l'actiu total de l'empresa ascendeix a 761.200 € i el seu patrimoni net a 420.000 €, calculeu la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera de l’empresa i interpreteu-ne els resultats. (Fins a 0,4 punts)

OPCIÓ B:

L'empresa Ecological Sport desitja crear una filial que es dedique al disseny, fabricació i venda de sabatilles de moda sostenible fabricades amb materials reciclats. Per a això, s'ha elaborat una previsió de costos mensuals (manteniment de maquinària 1.000 €; salaris del personal de disseny 6.350 €; despeses de publicitat digital 1.250 €; costos administratius 400 €) i costos per cada parell de sabatilles produït (materials reciclats 21 €; mà d'obra directa 11 €; embalatge i logística 8 €). S’estima un preu de venda de cada parell de 65 €.

Es demana:

a) Calculeu el llindar de rendibilitat i interpreteu el resultat. (Fins a 0,5 punts)

b) Representeu gràficament el llindar de rendibilitat. (Fins a 0,5 punts)

c) Si l'empresa vol obtenir un benefici anual de 42.000 €, quants parells de sabatilles hauria de produir i vendre mensualment per assolir-lo? (Fins a 0,5 punts)

d) Si les vendes mensuals foren de 400 parells de sabatilles, quin hauria de ser el preu de venda per obtenir un benefici anual de 42.000 €? (Fins a 0,5 punts)

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA ORDINARIA 2026:

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

BAREMO DEL EXAMEN: El estudiantado contestará 6 cuestiones. En las cuestiones 3, 4, 5 y 6 elegirá entre dos opciones alternativas (en el caso de contestar las dos alternativas planteadas en cada cuestión, sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo). Cada cuestión vale un máximo de 1 punto (total 6 puntos).

También tendrá que contestar 2 ejercicios. En el segundo ejercicio elegirá entre 2 opciones alternativas (si se contestan las dos alternativas, solo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo). Cada ejercicio vale un máximo de 2 puntos (total 4 puntos).

Se permite el uso de calculadoras siempre que no sean gráficas o programables y que no puedan realizar cálculo simbólico ni almacenar texto o fórmulas en memoria.

CUESTIONES (cada una vale hasta 1 punto)

1. Valentina, una joven emprendedora, ha creado una empresa denominada AlaGO, dedicada al reparto sostenible mediante una app que conecta restaurantes de comida saludable con clientes interesados.

• Empieza con 6 repartidores y una persona de apoyo administrativo.

• La totalidad del capital inicial procede de sus ahorros y de un préstamo familiar.

• Prevé una facturación anual de 180.000 €.

• Toda la actividad se realizará en la ciudad de Alicante.

Clasifique la nueva empresa según: (1) sector económico; (2) tamaño; (3) titularidad del capital; (4) ámbito geográfico de actuación. Justifique su respuesta.

2. La empresa Sabores de Callosa es una pequeña productora de mermeladas artesanales situada en Callosa d’en Sarrià.

Su clientela valora especialmente el proceso de elaboración tradicional que utiliza. En los últimos años, el interés de los consumidores por los productos artesanales y de proximidad ha aumentado, y la participación de la empresa en diferentes ferias gastronómicas le ha ayudado a ampliar su mercado. No obstante, Sabores de Callosa compite en los supermercados con grandes marcas muy conocidas y, además, todavía no ha desarrollado una estrategia de promoción ni de venta online.

A partir de la información anterior, identifique un elemento de cada una de las categorías del análisis DAFO y justifique su respuesta.

3. En relación con la idea de negocio y herramientas para innovar, responda una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A: ¿Qué es el lienzo de modelo de negocio o modelo Canvas? Explique dos de los nueve apartados que lo componen.

OPCIÓN B: Proponga dos dinámicas, herramientas o técnicas para generar nuevas ideas de negocio y explique en qué consiste cada una de ellas.

4. En relación con la función comercial de la empresa, responda una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A: Justifique, entre los siguientes canales a disposición de una empresa, cuáles se pueden considerar canales de distribución y cuáles no.

a) Publicaciones en redes sociales.

b) Tienda en línea en la página web de otra empresa.

c) Anuncios en Youtube.

e) Presentación informativa del producto en distintos espacios públicos.

OPCIÓN B: Explique dos posibles estrategias de precios en función de la competencia.

5. En relación con la empresa de fabricación de turrones El Boixet, responda una de las dos opciones siguientes:

OPCIÓN A: Justifique a qué función de dirección corresponde cada una de las siguientes actividades de El Boixet:

a) Determinar qué objetivos de ventas de turrón se quieren conseguir en el próximo año.

b) Dividir las tareas que se desarrollarán en la fábrica, con la intención de cumplir los objetivos establecidos de la forma más eficiente.

c) Comparar los resultados de ventas conseguidos con los objetivos previstos, para establecer medidas que permitan corregir las posibles desviaciones.

OPCIÓN B: El Boixet ha comprado una empresa de explotación agrícola de almendros para obtener su propia materia prima directamente. En una parte del terreno ha construido un hotel rural, El Carraixet, orientado a actividades de turismo deportivo. Además, acaba de abrir una tienda emblemática en la Plaza del Ayuntamiento en Valencia para vender sus turrones directamente al consumidor final.

Indique y razone qué estrategias de integración o diversificación está utilizando El Boixet.

6. En el marco de la gestión de recursos humanos de la empresa, responda una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A: En el contexto de los equipos de trabajo, defina el concepto de sinergia.

OPCIÓN B: Clasifique los siguientes instrumentos indicando si se trata de técnicas de reclutamiento o de técnicas de selección. Justifique su respuesta.

a) Entrevista personal.

b) Búsqueda de perfiles de personas candidatas a través de la red social LinkedIn.

c) Dinámicas de grupo.

d) Consulta de bolsas de trabajo gestionadas por una universidad.

EJERCICIOS (cada uno vale hasta 2 puntos)

EJERCICIO 1 …

Soluciones y criterios de corrección en texto

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN QÜESTIONS: es valorarà que el contingut siga correcte, complet, la claredat de l’exposició i la coherència en la identificació i/o explicacions de la qüestió plantejada. Cada qüestió val un màxim d’1 punt. Amb caràcter general, en el cas que se sol·liciten exemples, gràfics, equacions, etc., cada part de la pregunta es puntuarà sobre un màxim de 0,5 punts.

En les qüestions amb optativitat, en el cas de contestar les dues propostes plantejades, sols es corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet.

Puntuació màxima total de 6 punts.

EXERCICIS: es valorarà el plantejament complet i adequat, l’execució tècnica, el desenvolupament, el resultat (incloenthi les unitats de mesura) i la interpretació dels resultats. Cada exercici val un màxim de 2 punts.

Si en l’exercici amb optativitat es contesten les dues propostes de caràcter optatiu sols es corregirà la que haja contestat en primer lloc.

Puntuació màxima total de 4 punts.

Així mateix, es valorarà específicament la capacitat expressiva i la correcció idiomàtica dels estudiants. Les penalitzacions per errors en aquest aspecte podran ser com a màxim d’1 punt, atesos els criteris que recull la Guia PAU 2025-2026 publicada per la Conselleria d´Educació, Cultura i Universitats de la Generalitat Valenciana.

EXERCICI 1 Màxim 2 punts

a) (Fins a 0,6 punts:

• Plantejament correcte (equació del VAN igualada a zero): fins a 0,3 punts.

• Desenvolupament matemàtic de l’equació i càlcul correcte de la TIR: fins a 0,3 punts.)

– 22.000 +

10.500 12.300

=0 1+TIR (1+TIR)2

Definint R = 1 + TIR i operant: – 22.000 R2 + 10.500 R + 12.300 = 0 Les arrels d’aquesta equació s’obtenen de:

– 10.500 ± �10.5002 + 4x22.000x12.300

– 2x22.000 I són R1 = – 0,5462 i R2 = 1,0235 Descartant l'arrel negativa, concloem que TIR = 2,35%

b) (Fins a 0,2 punts)

No és viable.

Un projecte és viable quan la taxa interna de rendibilitat (TIR) és més gran que la taxa de descompte. La TIR del projecte és del 2,35 %, per la qual cosa aquesta condició no es compleix per a la taxa de descompte prevista del 5 %.

c) (Fins a 0,6 punts: 0,5 càlcul i 0,1 anàlisi de la viabilitat) Per al primer any: FNCamb campanya MK = 10.500x1,15 = 12.075 € Damb campanya MK = 22.000 + 400 = 22.400 €

Per tant:

VANamb campanya MK = – 22.400 + Com VAN > 0, seria viable.

12.075

12.300

= 256,46 € (1 1 + 0,05 + 0,05)2

d) (Fins a 0,6 punts: 0,4 termini de recuperació i 0,2 pagament de bitllets d'avió) Amb un desemborsament inicial de 22.400 €, quan acaba el primer any falten per recuperar:

22.400 – 12.075 = 10.325 €.

El flux net de caixa del segon any és de 12.300 € per la qual cosa abans de finalitzar el segon any es recuperaria la inversió. Si suposem que aquest flux de caixa es genera de forma homogènia al llarg de l’any, el desemborsament inicial s’acaba de recuperar després del desè mes del segon any (10.325 / 12.300) x 12 = 10,07 mesos.

Per tant, el termini de recuperació de la inversió és d’1 any i 10,07 mesos. A partir d'aquell moment quedaria en el que resta d'any 12.300 – 10.325 = 1.975 €. Aquesta quantitat seria suficient per pagar el seu bitllet d'avió a Austràlia però no el de la seua amiga Mariola.

EXERCICI 2 OPCIÓ A Màxim 2 punts

a) (Fins a 0,5 punts) Amortització 2025 Local

(260.000 – 40.000) / 40 = 5.500 €

Ordinadors que retira

(12.240 / 3) x (5 / 12) = 1.700 €

Ordinadors que adquireix

(18.000 / 4) x (7 / 12) = 2.625 €

Aplicacions informàtiques que retira

(3.600 / 3) x (5 / 12) = 500 €

Aplicacions informàtiques que adquireix (4.200 / 4) x (7 / 12) = 612,5 €

b) (Fins a 1,1 punts) COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS

1. INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ Vendes de mercaderies

2. DESPESES D’EXPLOTACIÓ Aprovisionaments Compres de mercaderies Despeses de personal Salaris Seguretat Social Altres despeses d’explotació Telèfon Llum Amortització de l’immobilitzat

A. RESULTAT D’EXPLOTACIÓ

3. INGRESSOS FINANCERS

4. DESPESES FINANCERES

B. RESULTAT FINANCER

C. RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS

5. Impost sobre el benefici RESULTAT DE L’EXERCICI

Import (€) 286.000 -120.300 -120.300 -83.300 -68.000 -15.300 -17.900 -2.600 -15.300 -10.937,5

53.562,5

2.300 -250

2.050

55.612,5 -13.903,13

41.709,37

Detalls de correcció:

• El càlcul de les amortitzacions queda valorat en l’apartat a), per la qual cosa un error en aquest càlcul no ha de penalitzar en la puntuació d’aquest apartat.

• Incloure partides que no pertanyen al Compte de Pèrdues i Guanys: -0,6 punts.

• Confondre ingrés amb despesa o viceversa: -0,6 punts.

• Ometre o confondre un apartat: -0,4 punts.

• Ometre o confondre un subapartat de les despeses d’explotació: -0,2 punts.

• Ometre una partida recollida en l’enunciat: -0,1 punts.

• Error de càlcul: -0,1 punts.

c) (Fins a 0,4 punts: 0,3 punts els càlculs de ràtios i 0,1 punts la interpretació) Rendibilitat econòmica =

Benefici abans interessos i impostos 53.562,5

= 0,0704 = 7,04% Actiu 761.200

L’empresa genera 7,04 € de benefici abans d'interessos i impostos per cada 100 euros invertits en el seu actiu.

Rendibilitat financera =

Benefici

41.709,37

= 0,0993 = 9,93% Patrimoni net 420.000

L’empresa genera 9,93 € de beneficis, per cada 100 euros de fons propis.

OPCIÓ B Màxim 2 punts

a) (Fins a 0,5 punts: 0,3 càlcul; 0,2 interpretació) El llindar de rendibilitat és el nivell de producció en què els ingressos s'igualen als costos.

Ingressos totals: IT = p ∗ q = 65q

Costos totals: CT = CF + CV = 9.000 + 40q

CF = 1.000 + 6.350 + 1.250 + 400 = 9.000 €

CV unitaris = 21 + 11 + 8 = 40 € → CV = 40q

IT = CT → 65q = 9.000 + 40q

q = 360 parells de sabatilles mensuals

Interpretació: l’empresa ha de produir i vendre almenys 360 unitats al mes per no tenir pèrdues. Si la producció i venda supera els 360 parells de sabatilles l’empresa obtindrà beneficis, però si és inferior a aquesta quantitat l’empresa obtindrà pèrdues.

b) (Fins a 0,5 punts)

c) (Fins a 0,5 punts) Benefici anual = 42.000 €

Benefici mensual =

42.000 € = 3.500 €/mes 12 meses

Benefici mensual = IT − CT → 3.500 = 65q − (9.000 + 40q) q = 500 parells de sabatilles/mes

d) (Fins a 0,5 punts) Benefici mensual = Per obtindre el preu:

42.000 € = 3.500 €/mes 12 mesos

Benefici mensual = IT − CT → 3.500 = p ∗ 400 − (9.000 + 40 ∗ 400)

3.500 = p ∗ 400 − 25.000 → P = 71,25 €

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA:

CONVOCATORIA:

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

CUESTIONES: Se valorará que el contenido sea correcto, completo, la claridad de la exposición y la coherencia en la identificación y/o explicación de la cuestión planteada. Cada cuestión vale un máximo de 1 punto. Con carácter general, en el caso de que se soliciten ejemplos, gráficos, ecuaciones, etc., cada parte de la pregunta se puntuará sobre un máximo de 0,5 puntos.

En las cuestiones con optatividad, en el caso de contestar las dos propuestas planteadas, sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo.

Puntuación máxima total de 6 puntos.

EJERCICIOS: Se valorará el planteamiento completo y adecuado, la ejecución técnica, el desarrollo, el resultado (incluyendo las unidades de medida) y la interpretación de los resultados. Cada ejercicio vale un máximo de 2 puntos.

Si en el ejercicio con optatividad se contestan las dos propuestas de carácter optativo sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar.

Puntuación máxima total de 4 puntos.

Asimismo, se valorará específicamente la capacidad expresiva y la corrección idiomática de los estudiantes. Las penalizaciones por errores en este aspecto podrán ser como máximo de 1 punto, atendiendo a los criterios recogidos en la Guía PAU 2025-2026 publicada por la Conselleria de Educación, Cultura y Universidades de la Generalitat Valenciana.

EJERCICIO 1 Máximo 2 puntos.

a) (Hasta 0,6 puntos:

• Planteamiento correcto (ecuación del VAN igualada a cero): hasta 0,3 puntos.

• Desarrollo matemático de la ecuación y cálculo correcto de la TIR: hasta 0,3 puntos.)

– 22.000 +

10.500 12.300

=0 1+TIR (1+TIR)2

Definiendo R = 1 + TIR y operando: – 22.000 R2 + 10.500 R + 12.300 = 0 Las raíces de esta ecuación se obtienen de:

– 10.500 ± �10.5002 + 4x22.000x12.300

– 2x22.000 y son R1 = – 0,5462 y R2 = 1,0235 Descartando la raíz negativa, concluimos que TIR = 2,35%

b) (Hasta 0,2 puntos)

No es viable.

Un proyecto es viable cuando la tasa interna de rentabilidad (TIR) es mayor que la tasa de descuento. La TIR del proyecto es del 2,35%, por lo que esta condición no se cumple para la tasa de descuento prevista del 5%.

c) (Hasta 0,6 puntos: 0,5 cálculo y 0,1 análisis de la viabilidad) Para el primer año: FNCcon campaña MK = 10.500x1,15 = 12.075 € Dcon campaña MK = 22.000 + 400 = 22.400 € Por tanto:

VANcon campaña MK = – 22.400 + Como VAN > 0, sería viable.

12.075

12.300

= 256,46 € (1 1 + 0,05 + 0,05)2

d) (Hasta 0,6 puntos: 0,4 plazo de recuperación y 0,2 pago de billetes de avión) Con un desembolso inicial de 22.400 €, cuando acaba el primer año faltan por recuperar:

22.400 – 12.075 = 10.325 €.

El flujo neto de caja del segundo año es de 12.300 € por lo que antes de finalizar el segundo año se recuperaría la inversión. Si suponemos que este flujo de caja se genera de forma homogénea a lo largo del año, el desembolso inicial se acaba de recuperar tras el décimo mes del segundo año (10.325 / 12.300) x 12 = 10,07 meses.

Por tanto, el plazo de recuperación de la inversión es de 1 año y 10,07 meses. A partir de ese momento quedaría en lo que resta de año 12.300 – 10.325 = 1.975 €. Esta cantidad sería suficiente para pagar su billete de avión a Australia pero no el de su amiga Mariola.

EJERCICIO 2

OPCIÓN A Máximo 2 puntos.

a) (Hasta 0,5 puntos) Amortización 2025 Local

(260.000 – 40.000) / 40 = 5.500 €

Ordenadores que retira

(12.240 / 3) x (5 / 12) = 1.700 €

Ordenadores que adquiere

(18.000 / 4) x (7 / 12) = 2.625 €

Aplicaciones informáticas que retira

(3.600 / 3) x (5 / 12) = 500 €

Aplicaciones informáticas que adquiere (4.200 / 4) x (7 / 12) = 612,5 €

b) (Hasta 1,1 puntos) CUENTA DE PÉRDIDAS Y GANANCIAS

1. INGRESOS DE EXPLOTACIÓN Ventas de mercaderías

2. GASTOS DE EXPLOTACIÓN Aprovisionamientos Compras de mercaderías Gastos de personal Salarios Seguridad Social Otros gastos de explotación Teléfono Luz Amortización del inmovilizado

A. RESULTADO DE EXPLOTACIÓN

3. INGRESOS FINANCIEROS

4. GASTOS FINANCIEROS

B. RESULTADO FINANCIERO

C. RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS

5. Impuesto sobre el beneficio RESULTADO DEL EJERCICIO

Importe (€) 286.000 -120.300 -120.300 -83.300 -68.000 -15.300 -17.900 -2.600 -15.300 -10.937,5

53.562,5

2.300 -250

2.050

55.612,5 -13.903,13

41.709,37

Detalles de corrección:

• El cálculo de las amortizaciones queda valorado en el apartado a), por lo que un error en dicho cálculo no debe penalizar en la puntuación de este apartado.

• Incluir partidas que no pertenecen a la Cuenta de Pérdidas y Ganancias: -0,6 puntos.

• Confundir ingreso con gasto o viceversa: -0,6 puntos.

• Omitir o confundir un apartado: -0,4 puntos.

• Omitir o confundir un subapartado de los gastos de explotación: -0,2 puntos.

• Omitir una partida recogida en el enunciado: -0,1 puntos.

• Fallo de cálculo: -0,1 puntos.

c) (Hasta 0,4 puntos: 0,3 puntos los cálculos de ratios y 0,1 puntos la interpretación) Rentab. económica =

Beneficio antes intereses e impuestos 53.562,5

= 0,0704 = 7,04% Activo 761.200

La empresa genera 7,04 € de beneficio antes de intereses e impuestos por cada 100 euros invertidos en su activo.

Rentab. financiera =

Beneficio

41.709,37

= 0,0993 = 9,93% Patrimonio neto 420.000

La empresa genera 9,93 € de beneficios, por cada 100 euros de fondos propios.

OPCIÓN B Máximo 2 puntos.

a) (Hasta 0,5 puntos: 0,3 cálculo; 0,2 interpretación) El umbral de rentabilidad es el nivel de producción en el que los ingresos se igualan a los costes.

Ingresos Totales: IT = p ∗ q = 65q

Costes Totales: CT = CF + CV = 9.000 + 40q

CF = 1.000 + 6.350 + 1.250 + 400 = 9.000 €

CV unitarios = 21 + 11 + 8 = 40 € → CV = 40q

IT = CT → 65q = 9.000 + 40q

q = 360 pares de zapatillas mensuales

Interpretación: La empresa tiene que producir y vender al menos 360 unidades al mes para no tener pérdidas. Si la producción y venta supera los 360 pares de zapatillas la empresa obtendrá beneficios, pero si es inferior a esa cantidad la empresa obtendrá pérdidas.

b) (Hasta 0,5 puntos)

c) (Hasta 0,5 puntos) Beneficio anual = 42.000 €

Beneficio mensual =

42.000 € = 3.500 €/mes 12 meses

Beneficio mensual = IT − CT → 3.500 = 65q − (9.000 + 40q)

q = 500 pares de zapatillas/mes

d) (Hasta 0,5 puntos) Beneficio mensual =

Para obtener el precio:

42.000 € = 3.500 €/mes 12 meses

Beneficio mensual = IT − CT → 3.500 = p ∗ 400 − (9.000 + 40 ∗ 400)

3.500 = p ∗ 400 − 25.000 → P = 71,25 €