Empresa y Diseño de Modelos de Negocio PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026 (extra)

CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026 (extra

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

BAREM DE L’EXAMEN: l'estudiantat ha de contestar 6 qüestions. En les qüestions 3, 4, 5 i 6 ha d’escollir entre dues opcions alternatives (en el cas de contestar les dues alternatives plantejades en cada qüestió, només es corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet). Cada qüestió val un màxim d'1 punt (total 6 punts).

També ha de contestar 2 exercicis. En el segon exercici ha d’escollir entre 2 opcions alternatives (si es contesten les dues alternatives, només es corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet). Cada exercici val un màxim de 2 punts (total 4 punts).

Es permet l'ús de calculadores sempre que no siguen gràfiques o programables i que no puguen realitzar càlcul simbòlic ni emmagatzemar text o fórmules en memòria.

QÜESTIONS (cadascuna val fins a 1 punt)

1. Marta vol obrir un forn amb cafeteria en un petit poble de la província de Castelló. Començarà sola, en un local llogat i amb una inversió inicial petita, finançada amb els seus estalvis. Està dubtant entre constituir-se com a empresària individual (autònoma) o com a societat limitada. A partir de la situació exposada, expliqueu un avantatge i un desavantatge de la figura jurídica d’empresària individual en comparació amb la de societat limitada.

2. Lluisa és una psicòloga que vol obrir el seu propi gabinet per oferir sessions individuals de teràpia. Ha estimat que pot realitzar un màxim de 600 consultes a l'any. Amb les dades que maneja, el seu assessor l'informa que el llindar de rendibilitat del negoci és de 720 consultes anuals. Utilitzant el concepte de llindar de rendibilitat, expliqueu-li a Lluisa si hauria d'obrir el gabinet. En cas negatiu, proposeu una possible alternativa que podria adoptar Lluisa perquè sí que resultara viable obrir el gabinet. Justifiqueu les vostres respostes.

3. En relació amb l’organització i presentació d’idees o projectes, responeu una de les següents opcions:

OPCIÓ A: Expliqueu què s'entén per storytelling i indiqueu dues raons per les quals en recomanaríeu l’ús.

OPCIÓ B: Expliqueu què és un elevator pitch i indiqueu les característiques que hauria de complir perquè resulte útil en presentar una idea de negoci.

4. Anna, aturada de llarga durada i amb dos fills petits al seu càrrec, ha decidit crear una empresa de serveis de suport a gent gran (acompanyament a cites mèdiques, ajuda amb gestions en línia, etc.). Té formació i experiència, però disposa de poc capital i no té avals que li permeten aconseguir finançament bancari. La seua intenció és contractar com a treballadores dones amb dificultats d’inserció laboral. Responeu una de les següents opcions:

OPCIÓ A: Prenent com a referència el cas d'Anna, expliqueu dues dificultats específiques que poden trobar les dones per emprendre en l'entorn actual.

OPCIÓ B: Expliqueu en què consisteix l'emprenedoria inclusiva i justifiqueu si el projecte d'Anna pot considerarse un exemple d'emprenedoria inclusiva o no; raoneu la vostra resposta.

5. Les següents empreses s'estan plantejant diferents estratègies de creixement. Seleccioneu una de les dues empreses, identifiqueu els tipus d’estratègia de creixement que està considerant i expliqueu en què consisteixen:

OPCIÓ A: Café Selecto és una empresa dedicada a la venda de cafè. Després de diversos anys de creixement, l'empresa observa que les seues vendes s'han estancat i la direcció estudia dues possibles opcions de creixement extern:

a) Integrar, com a part de Café Selecto, una altra companyia del mateix sector, més petita, que opera en una altra zona del país. Aquesta operació suposaria assumir els seus treballadors, instal·lacions i clients, i passar a funcionar com una sola empresa.

b) Expandir-se mitjançant acords que permeten a altres empresaris obrir locals utilitzant la marca i la forma de treballar de Café Selecto a canvi d'uns pagaments periòdics.

OPCIÓ B: L’empresa Horchata Natura, ubicada a l'Horta Nord, produeix orxata artesanal i la ven al seu propi local. Està valorant dues estratègies d'especialització per créixer:

a) Obrir nous locals propis a altres zones de la Comunitat Valenciana, oferint la mateixa orxata tradicional a un major nombre de clients.

b) Incorporar a la seua oferta nous productes de beguda relacionats amb l’orxata: orxata amb sabors, orxata amb menys sucre i versions enriquides, que es vendran al local actual i es dirigiran a la mateixa clientela habitual.

6. En relació amb la funció comercial de l’empresa, justifiqueu la veracitat o falsedat d’una de les dues afirmacions següents:

OPCIÓ A: "El nínxol de mercat és un concepte relacionat únicament amb el criteri geogràfic de segmentació de mercats".

OPCIÓ B: “La segmentació indiferenciada equival a la inexistència de segmentació de mercat”.

EXERCICIS (cadascun val fins a 2 punts) EXERCICI 1 Sabor Tradicional és una gelateria especialitzada en gelats artesanals. Actualment, el seu propietari està valorant vendre un nou gelat amb forma d'un personatge infantil molt conegut. Per a això, ha de decidir entre produir-lo artesanalment en el seu obrador o comprar-lo a un fabricant industrial líder en el mercat de les cremes gelades a Espanya.

La producció d’aquest nou gelat a l’obrador té un cost unitari de 0,75 € en concepte de fabricació més 0,10 € corresponent a l’embolcall ecològic. A més, l'empresa ha d'afrontar unes despeses anuals de 495 € per la renovació de motles, 2.600 € pel manteniment de la maquinària i 700 € per controls sanitaris. Com a alternativa, Sabor Tradicional pot comprar la producció a un fabricant industrial a un preu de 2 € per unitat.

El propietari de la gelateria ha estimat un preu de venda per al nou gelat de 3,5 €.

Es demana:

a) Per a quin nivell de producció és indiferent produir el nou gelat a l'obrador o comprar-lo al fabricant industrial?

Justifiqueu la resposta. (Fins a 0,5 punts)

b) Representeu gràficament la situació de l’apartat anterior, indicant en el gràfic els nivells de producció per als quals li interessa produir el nou gelat a l’obrador i per als quals li interessa comprar el nou producte al proveïdor extern.

(Fins a 0,6 punts)

c) Suposeu ara que el fabricant industrial decideix exigir a la gelateria una comanda mínima de 2.000 unitats per garantir el preu unitari de compra de 2 €, de manera que per a comandes inferiors el preu s'incrementa un 30 %.

Justifiqueu raonadament quina opció hauria d'escollir en els següents escenaris de previsió de vendes i calculeu per a cada cas el benefici que obtindria:

i.

vendes previstes de 1.000 unitats.

ii.

vendes previstes de 3.000 unitats iii.

vendes previstes de 4.000 unitats.

(Fins a 0,9 punts)

EXERCICI 2 PARRIBA és una associació d'aficionats a l'escalada que acaba de triar una nova presidenta. Resolgueu una de les dues opcions següents:

OPCIÓ A:

PARRIBA està considerant ampliar les instal·lacions del seu rocòdrom amb un nou mur per a escalada. La seua presidenta vol estudiar la viabilitat de dues alternatives que tenen una vida útil de 3 anys.

Desemborsament inicial Cobraments anuals per ús (cadascun dels tres anys) Pagaments anuals de manteniment (cadascun dels tres anys) Pagaments de renovació d’elements de seguretat en el tercer any

Alternativa A Mur spray wall

3.000 €

2.500 €

1.000 € 400 €

Alternativa B Mur moonboard

3.600 €

3.000 €

1.500 € 600 €

Considerant una taxa de descompte del 4 %, es demana:

a) Calculeu els fluxos nets de caixa generats per a cada alternativa en cadascun dels 3 anys. (Fins a 0,2 punts)

b) Calculeu el valor actual net (VAN) de cada alternativa i prioritzeu la més adequada; justifiqueu la vostra resposta.

(Fins a 0,6 punts)

c) Aplicant el criteri del VAN, calculeu per a quin rang de valors de desemborsament inicial de l’alternativa B resultaria més interessant prioritzar aquesta opció en lloc de l’alternativa A, suposant que la resta de les dades es mantenen conforme a la proposta inicial. (Fins a 0,6 punts)

d) A la presidenta de l'associació li agradaria incorporar els dos murs alhora, però s'ha fixat la condició que la inversió conjunta d'ambdós murs es recupere en un termini màxim de 2 anys i per això vol conèixer quant s'han d'incrementar els cobraments totals del segon any perquè així siga. Apliqueu el criteri del payback, per calcular quin seria l’increment de cobraments totals necessari el segon any perquè la inversió es recupere en 2 anys. Considereu que el desemborsament inicial és la suma del corresponent a cada mur en la proposta inicial, i que els cobraments totals del primer any i els pagaments totals dels dos primers anys també es mantenen conforme a la proposta inicial. (Fins a 0,6 punts) OPCIÓ B:

La presidenta de PARRIBA desconeix quina és la situació econòmica – financera de l'associació, per la qual cosa decideix encarregar-vos un petit estudi que li permeta valorar aquesta situació. Per a això, us facilita el compte de pèrdues i guanys i el balanç de l'últim exercici comptable i us demana que:

a) b)

Elaboreu un diagnòstic de la situació de liquiditat i endeutament de l'associació, calculant per a això les ràtios de liquiditat, tresoreria, disponibilitat i endeutament. (Fins a 1,4 punts) Tot i que l'objectiu de l'associació no és la cerca de rendibilitat, la presidenta us demana que calculeu les ràtios de rendibilitat econòmica i rendibilitat financera i li interpreteu el resultat. (Fins a 0,6 punts) COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS

1. INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ Vendes d'abonaments d’escalada

2. DESPESES D’EXPLOTACIÓ Aprovisionaments Compres de materials Despeses de personal Salaris i Seguretat Social Altres despeses d’explotació Llum, aigua, lloguers Amortització de l’immobilitzat

A. RESULTAT D’EXPLOTACIÓ

3. INGRESSOS FINANCERS

4. DESPESES FINANCERES

B. RESULTAT FINANCER

C. RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS

5. Impost sobre el benefici RESULTAT DE L’EXERCICI

Import (€)

85.000 -35.000 -35.000 -22.300 -22.300 -7.400 -7.400 -14.250

6.050

-2.300 -2.300

3.750 -937,5

2.812,5

ACTIU

A) ACTIU NO CORRENT Immobilitzat material Terrenys i construccions Altre immobilitzat (rocòdrom) Amort. ac. inmob. material

B) ACTIU CORRENT Existències Materials diversos Deutors comercials i altres comptes a cobrar Clients Efectiu i altres actius líquids equivalents Bancs TOTAL ACTIU

Import (€)

57.500

57.500 155.000

22.500 -120.000

1.000

PATRIMONI NET I PASSIU

A) PATRIMONI NET Fons propis Capital social / Capital Reserva legal Resultats de l’exercici

B) PASSIU NO CORRENT Deutes a llarg termini Deutes entitats de crèdit a l/p

C) PASSIU CORRENT Deutes a curt termini Deutes entitats de crèdit a c/p Creditors comerc. i altres comptes a pagar Proveïdors

10.140

10.140

74.165

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU

16.665

5.525

5.525

1.000

Import (€)

52.297,5

52.297,5

30.000

19.485

2.812,5

15.320

15.320

15.320

6.547,5

5.000

5.000

1.547,5

1.547,5

74.165

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA:

CONVOCATORIA:

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

BAREMO DEL EXAMEN: El estudiantado contestará 6 cuestiones. En las cuestiones 3, 4, 5 y 6 elegirá entre dos opciones alternativas (en el caso de contestar las dos alternativas planteadas en cada cuestión, sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo). Cada cuestión vale un máximo de 1 punto (total 6 puntos).

También tendrá que contestar 2 ejercicios. En el segundo ejercicio elegirá entre 2 opciones alternativas (si se contestan las dos alternativas, solo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo). Cada ejercicio vale un máximo de 2 puntos (total 4 puntos).

Se permite el uso de calculadoras siempre que no sean gráficas o programables y que no puedan realizar cálculo simbólico ni almacenar texto o fórmulas en memoria.

CUESTIONES (cada una vale hasta 1 punto)

1. Marta quiere abrir una panadería con cafetería en un pequeño pueblo de la provincia de Castellón. Va a empezar sola, en un local alquilado y con una inversión inicial pequeña, financiada con sus ahorros. Está dudando entre constituirse como empresaria individual (autónoma) o como sociedad limitada. A partir de la situación expuesta, explique una ventaja y una desventaja de la figura jurídica de empresaria individual en comparación con la de sociedad limitada.

2. Luisa es una psicóloga que quiere abrir su propio gabinete para ofrecer sesiones individuales de terapia. Ha estimado que puede realizar un máximo de 600 consultas al año. Con los datos que maneja, su asesor le informa que el umbral de rentabilidad del negocio es de 720 consultas anuales. Utilizando el concepto de umbral de rentabilidad, explíquele a Luisa si debería abrir el gabinete. En caso negativo, proponga una posible alternativa que podría adoptar Luisa para que sí resultara viable abrir el gabinete. Justifique sus respuestas.

3. En relación con la organización y presentación de ideas o proyectos, responda una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A: Explique qué se entiende por storytelling e indique dos razones por las que recomendaría su uso.

OPCIÓN B: Explique qué es un elevator pitch, indicando las características que debería cumplir para que resulte útil al presentar una idea de negocio.

4. Ana, desempleada de larga duración y con dos hijos pequeños a su cargo, ha decidido crear una empresa de servicios de apoyo a personas mayores (acompañamiento a citas médicas, ayuda con gestiones online, etc.). Tiene formación y experiencia, pero dispone de poco capital y no tiene avales que le permitan conseguir financiación bancaria. Su intención es contratar como trabajadoras a mujeres con dificultades de inserción laboral. Responda una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A: Tomando como referencia el caso de Ana, explique dos dificultades específicas que pueden encontrar las mujeres para emprender en el entorno actual.

OPCIÓN B: Explique en qué consiste el emprendimiento inclusivo y justifique si el proyecto de Ana puede considerarse un ejemplo de emprendimiento inclusivo o no, razonando su respuesta.

5. Las siguientes empresas se están planteando distintas estrategias de crecimiento. Seleccione una de las dos empresas, identifique los tipos de estrategia de crecimiento que está considerando y explique en qué consisten:

OPCIÓN A: Café Selecto es una empresa dedicada a la venta de café. Tras varios años de crecimiento, la empresa observa que sus ventas se han estancado y la dirección estudia dos posibles opciones de crecimiento externo:

a) Integrar, como parte de Café Selecto, a otra compañía del mismo sector, más pequeña, que opera en otra zona del país. Esta operación supondría asumir sus trabajadores, instalaciones y clientes, pasando a funcionar como una sola empresa.

b) Expandirse mediante acuerdos que permitan a otros empresarios abrir locales utilizando la marca y la …

Soluciones y criterios de corrección en texto

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026 (extra)

CONVOCATORIA ORDINARIA 2026 (extrs):

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN QÜESTIONS: es valorarà que el contingut siga correcte, complet, la claredat de l’exposició i la coherència en la identificació i/o explicacions de la qüestió plantejada. Cada qüestió val un màxim d’1 punt. Amb caràcter general, en el cas que se sol·liciten exemples, gràfics, equacions, etc., cada part de la pregunta es puntuarà sobre un màxim de 0,5 punts.

En les qüestions amb optativitat, en el cas de contestar les dues propostes plantejades, sols es corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet.

Puntuació màxima total de 6 punts.

EXERCICIS: es valorarà el plantejament complet i adequat, l’execució tècnica, el desenvolupament, el resultat (incloenthi les unitats de mesura) i la interpretació dels resultats. Cada exercici val un màxim de 2 punts.

Si en l’exercici amb optativitat es contesten les dues propostes de caràcter optatiu sols es corregirà la que haja contestat en primer lloc.

Puntuació màxima total de 4 punts.

Així mateix, es valorarà específicament la capacitat expressiva i la correcció idiomàtica dels estudiants. Les penalitzacions per errors en aquest aspecte podran ser com a màxim d’1 punt, atesos els criteris que recull la Guia PAU 2025-2026 publicada per la Conselleria d´Educació, Cultura i Universitats de la Generalitat Valenciana.

EXERCICI 1 Màxim 2 punts

a) (Fins a 0,5 punts: 0,3 càlculs; 0,2 justificació) Produir a l’obrador Costos fixos = 495 + 2.600 + 700 = 3.795 € Costos variables = 0,75 + 0,10 = 0,85 €/unitat C(q) = 3.795 + 0,85q Comprar a proveïdor extern Costos fixos = 0 Costos variables = 2 €/unitat Cc(q) = 2q Al propietari li és indiferent produir o comprar quan el cost d’ambdues alternatives siga el mateix.

Cost de produir a l’obrador = Cost de comprar a proveïdor extern

3.795 + 0,85q = 2q q = 3.300 gelats Per a 3.300 gelats al propietari de la gelateria li és indiferent produir en el seu obrador o comprar a un proveïdor extern perquè en tots dos casos el cost és el mateix.

b) (Fins a 0,6 punts: 0,4 gràfic complet; 0,2 rangs de producció)

c) (Fins a 0,9 punts: 0,15 cada escenari correctament justificat i 0,15 cada benefici correctament calculat) Escenaris:

i.

Vendes = 1.000 unitats

1.000 unitats és inferior a la comanda mínima que garanteix p = 2 € Cal calcular ambdós costos per prendre la decisió:

Cost produir = 3.795 + 0,85 x 1.000 = 4.645 € Cost comprar:

o 1.000 unitats és inferior al mínim exigit (2.000 unitats).

o Preu de compra al proveïdor: p = 2 + (2 x 0,30) = 2,6 € o Cost de comprar: 2,6 x 1.000 = 2.600 €

Recomanació: comprar al proveïdor. És l’opció més barata, tot i no complir el requisit de comanda mínima de 2.000 unitats que garanteix el preu de 2 €.

Benefici = Ingressos – Costos = 1.000 x 3,5 – 2.600 = 3.500-2.600 = 900 € ii.

Vendes = 3.000 unitats

3.000 unitats és superior a la comanda mínima que garanteix p = 2 €

3.000 unitats < 3.300, per la qual cosa interessa comprar a un proveïdor extern perquè el cost és menor.

Alternativament, es poden calcular ambdós costos:

Cost produir = 3.795 + 0,85 x 3.000 = 3.795 + 2.550 = 6.345 €

Cost comprar: 2 x 3.000 = 6.000 €

Recomanació: comprar al proveïdor és l’opció més barata.

Benefici = Ingressos – Costos = 3.000 x 3,5 – 3.000 x 2 = 10.500-6.000 = 4.500 €

iii.

Vendes = 4.000 unitats

4.000 unitats és superior a la comanda mínima que garanteix p = 2 €

4.000 unitats > 3.300, per la qual cosa interessa produir perquè el cost és menor.

Alternativament, es poden calcular ambdós costos:

Cost produir = 3.795 + 0,85 x 4.000 = 3.795 + 3400 = 7.195 €

Cost comprar: 2 x 4.000 = 8.000 €

Recomanació: produir a l’obrador. És l’opció més barata.

Benefici = Ingressos – Costos = 4.000 x 3,5 – 7.195 = 14.000 – 7.195 = 6.805 €

EXERCICI 2 OPCIÓ A Màxim 2 punts

a) (Fins a 0,2 punts) Alternativa A Any FNC

2.500 - 1.000 = 1.500 €

2.500 - 1.000 = 1.500 €

2.500 - 1.000 - 400 = 1.100 €

Alternativa B FNC

3.000 - 1.500 = 1.500 €

3.000 - 1.500 = 1.500 €

3.000 - 1.500 - 600 = 900 €

b) (Fins a 0,6 punts: 0,4 càlculs; 0,2 interpretació) Alternativa A: VAN𝐴 = – 3.000 +

1.500

1.500

1.100

= 807,04 €

1 + 0,04 (1 + 0,04) (1 + 0,04)3

Alternativa B:

1.500

1.500

= 29,24 €

1 + 0,04 (1 + 0,04) (1 + 0,04)3

VAN𝐵 = – 3.600 +

Ambdues alternatives presenten un VAN positiu, per la qual cosa serien viables segons aquest criteri. No obstant això, l’alternativa A presenta un VAN major, per la qual cosa, sobre la base d’aquest criteri, es prioritzaria aquesta inversió enfront de l’alternativa B, que presenta un VAN menor.

c) (Fins a 0,6 punts) Perquè ambdues inversions siguen indiferents VAN𝐴 = VAN𝐵 El desemborsament inicial de l’alternativa B per al qual serien indistintes ambdues inversions, s’obtindria de:

–D𝐵 +

1.500

1.500

= 807,04 €

1 + 0,04 (1 + 0,04) (1 + 0,04)3

D𝐵 = 2.822,20 € Aplicant el criteri del VAN, per a desemborsaments inicials de l’alternativa B menors a 2.822,20 € seria més interessant prioritzar aquesta alternativa enfront de l’alternativa A.

Alternativament: VANA − VANB = 807,04 − 29,24 = 777,8 € DB = 3.600 − 777,8 = 2.822,20 €

d) (Fins a 0,6 punts) El desemborsament inicial total és la suma dels desemborsaments corresponents a cada mur.

Dtotal = 3.000 + 3.600 = 6.600 € FNCany 1 = Cobraments totals – Pagaments totals = 2.500 + 3.000 – 1.000 – 1.500 = 3.000 € Quan acaba el primer any falten per recuperar 6.600 – 3.000 = 3.600 € del desemborsament inicial. El flux net de caixa durant el segon any ha de correspondre amb 3.600 € perquè la inversió es recupere en finalitzar el segon any.

FNCany 2 = Cobraments totals - Pagaments totals = Cobraments totals – 1.000 – 1.500 = 3.600 € Cobraments totals el segon any = 6.100 € Es requeriria incrementar els cobraments totals el segon any en 6.100 - 5.500 = 600 € addicionals als previstos inicialment.

OPCIÓ B Màxim 2 punts

a) (Fins a 1,4 punts: 0,8 punts els càlculs de ràtios i 0,6 punts la interpretació) R. Liquiditat =

Actiu corrent 16.665

= 2,545 Pasiu corrent 6.547,5

R. Tresoreria =

Realitzable + Disponible 1.000 + 10.140

= 1,701 Passiu corrent

6.547,5

R. Disponibilitat =

R. Endeutam. =

Disponible

10.140

= 1,549 Passiu corrent 6.547,5

Passiu

15.320 + 6.547,5

= 0,295 Patrimoni net + passiu

74.165 Passiu

o alternativament: R. Endeutam. = Patrimoni net =

15.320+6.547,5 = 0,418

52.297,5

L’Associació es troba en una situació d’excés de liquiditat molt important. La ràtio de liquiditat ens indica que amb la totalitat del seu actiu corrent l’empresa pot cobrir sobradament els seus deutes a curt termini, havent-hi un marge molt important. Si eliminem l’efecte de les existències, la ràtio de tresoreria ens confirma l’excés de liquiditat.

Per la seua banda, la ràtio de disponibilitat ens indica que hi ha un volum de disponible molt important, ja que amb aquest es podrien pagar no només els deutes més immediats sinó tots els deutes a curt termini de l’associació i encara sobraria un cert marge.

Per la banda de l’endeutament, l’empresa es troba amb un nivell d’endeutament molt baix, ja que a penes un 30% (29,52%) dels seus recursos financers estan compostos per finançament aliè, o el que és el mateix, l’empresa disposa de 0,418 euros de deute per cada euro de recursos propis.

b) (Fins a 0,6 punts: 0,4 punts els càlculs de ràtios i 0,2 punts la interpretació) Benefici abans interessos i impostos

6.050

= 0,0816 = 8,16% Actiu

74.165 L’associació genera 8,16 euros de benefici abans d’interessos i impostos per cada 100 euros invertits en el seu actiu.

Benefici

2.812,5 Rendibilitat financera =

= 0,0538 = 5,38% Patrimoni net 52.297,5 Rendibilitat econòmica =

L’associació genera 5,38 euros de beneficis, per cada 100 euros de fons propis.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA:

CONVOCATORIA:

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

CUESTIONES: Se valorará que el contenido sea correcto, completo, la claridad de la exposición y la coherencia en la identificación y/o explicación de la cuestión planteada. Cada cuestión vale un máximo de 1 punto. Con carácter general, en el caso de que se soliciten ejemplos, gráficos, ecuaciones, etc., cada parte de la pregunta se puntuará sobre un máximo de 0,5 puntos.

En las cuestiones con optatividad, en el caso de contestar las dos propuestas planteadas, sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo.

Puntuación máxima total de 6 puntos.

EJERCICIOS: Se valorará el planteamiento completo y adecuado, la ejecución técnica, el desarrollo, el resultado (incluyendo las unidades de medida) y la interpretación de los resultados. Cada ejercicio vale un máximo de 2 puntos.

Si en el ejercicio con optatividad se contestan las dos propuestas de carácter optativo sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar.

Puntuación máxima total de 4 puntos.

Asimismo, se valorará específicamente la capacidad expresiva y la corrección idiomática de los estudiantes. Las penalizaciones por errores en este aspecto podrán ser como máximo de 1 punto, atendiendo a los criterios recogidos en la Guía PAU 2025-2026 publicada por la Conselleria de Educación, Cultura y Universidades de la Generalitat Valenciana.

EJERCICIO 1 Máximo 2 puntos.

a) (Hasta 0,5 puntos: 0,3 cálculos; 0,2 justificación) Producir en el obrador Costes fijos = 495 + 2.600 + 700 = 3.795 € Costes variables = 0,75 + 0,10 = 0,85 €/unidad C(q) = 3.795 + 0,85q Comprar a proveedor externo Costes fijos = 0 Costes variables = 2 €/unidad Cc(q) = 2q Al propietario le es indiferente producir o comprar cuando el coste de ambas alternativas sea el mismo.

Coste de Producir en el obrador = Coste de Comprar a proveedor externo

3.795 + 0,85q = 2q q = 3.300 helados Para 3.300 helados al propietario de la heladería le es indiferente producir en su obrador o comprar a un proveedor externo porque en ambos casos el coste es el mismo.

b) (Hasta 0,6 puntos: 0,4 gráfico completo; 0,2 rangos de producción)

c) (Hasta 0,9 puntos: 0,15 cada escenario correctamente justificado y 0,15 cada beneficio correctamente calculado) Escenarios:

i.

Ventas = 1.000 unidades

1.000 unidades es inferior al pedido mínimo que garantiza p = 2 € Hay que calcular ambos costes para tomar la decisión:

Coste producir = 3.795 + 0,85 x 1.000 = 4.645 € Coste comprar:

o 1.000 unidades es inferior al mínimo exigido (2.000 unidades).

o Precio de compra al proveedor: p = 2 + (2 x 0,30) = 2,6 € o Coste de comprar: 2,6 x 1.000 = 2.600 €

Recomendación: comprar al proveedor. Es la opción más barata, a pesar de no cumplir el requisito de pedido mínimo de 2.000 unidades que garantiza el precio de 2 €.

Beneficio= Ingresos – Costes = 1.000 x 3,5 – 2.600 = 3.500-2.600 = 900 € ii.

Ventas = 3.000 unidades

3.000 unidades es superior al pedido mínimo que garantiza p = 2 €

3.000 unidades < 3.300, por lo que interesa comprar a un proveedor externo porque el coste es menor.

Alternativamente, se pueden calcular ambos costes:

Coste producir = 3.795 + 0,85 x 3.000 = 3.795 + 2.550 = 6.345 €

Coste comprar: 2 x 3.000 = 6.000 €

Recomendación: comprar al proveedor, es la opción más barata.

Beneficio = Ingresos – Costes = 3.000 x 3,5 – 3.000 x 2 = 10.500-6.000 = 4.500 €

iii.

Ventas = 4.000 unidades

4.000 unidades es superior al pedido mínimo que garantiza p = 2 €

4.000 unidades > 3.300, por lo que interesa producir porque el coste es menor.

Alternativamente, se pueden calcular ambos costes:

Coste producir = 3.795 + 0,85 x 4.000 = 3.795 + 3400 = 7.195 €

Coste comprar: 2 x 4.000 = 8.000 €

Recomendación: producir en el obrador. Es la opción más barata.

Beneficio = Ingresos – Costes = 4.000 x 3,5 – 7.195 = 14.000 – 7.195 = 6.805 €

EJERCICIO 2

OPCIÓN A Máximo 2 puntos.

a) (Hasta 0,2 puntos) Alternativa A Año FNC

2.500 - 1.000 = 1.500 €

2.500 - 1.000 = 1.500 €

2.500 - 1.000 - 400 = 1.100 €

Alternativa B FNC

3.000 - 1.500 = 1.500 €

3.000 - 1.500 = 1.500 €

3.000 - 1.500 - 600 = 900 €

b) (Hasta 0,6 puntos: 0,4 cálculos; 0,2 interpretación) Alternativa A: VAN𝐴 = – 3.000 +

1.500

1.500

1.100

= 807,04 € 1 + 0,04 (1 + 0,04)2 (1 + 0,04)3

Alternativa B:

1.500

1.500

= 29,24 €

1 + 0,04 (1 + 0,04) (1 + 0,04)3

VAN𝐵 = – 3.600 +

Ambas alternativas presentan un VAN positivo, por lo que serían viables según este criterio. Sin embargo, la alternativa A presenta un VAN mayor, por lo que, en base a este criterio, se priorizaría esta inversión frente a la alternativa B, que presenta un VAN menor.

c) (Hasta 0,6 puntos) Para que ambas inversiones sean indiferentes VAN𝐴 = VAN𝐵 El desembolso inicial de la alternativa B para el cual serían indistintas ambas inversiones, se obtendría de:

–D𝐵 +

1.500

1.500

= 807,04 €

1 + 0,04 (1 + 0,04) (1 + 0,04)3

D𝐵 = 2.822,20 € Aplicando el criterio del VAN, para desembolsos iniciales de la alternativa B menores a 2.822,20 € sería más interesante priorizar esta alternativa frente a la alternativa A.

Alternativamente: VANA − VANB = 807,04 − 29,24 = 777,8 € DB = 3.600 − 777,8 = 2.822,20 €

d) (Hasta 0,6 puntos) El desembolso inicial total es la suma de los desembolsos correspondientes a cada muro.

Dtotal = 3.000 + 3.600 = 6.600 € FNCaño 1 = Cobros Totales – Pagos Totales = 2.500 + 3.000 – 1.000 – 1.500 = 3.000 € Cuando acaba el primer año faltan por recuperar 6.600 – 3.000 = 3.600 € del desembolso inicial. El flujo neto de caja durante el segundo año debe corresponder con 3.600 € para que la inversión se recupere al finalizar el segundo año.

FNCaño 2 = Cobros Totales - Pagos Totales = Cobros Totales – 1.000 – 1.500 = 3.600 € Cobros Totales el segundo año = 6.100 € Se requeriría incrementar los cobros totales el segundo año en 6.100 - 5.500 = 600 € adicionales a los previstos inicialmente.

OPCIÓN B Máximo 2 puntos.

a) (Hasta 1,4 puntos: 0,8 puntos los cálculos de ratios y 0,6 puntos la interpretación) R. Liquidez =

Activo corriente 16.665

= 2,545 Pasivo corriente 6.547,5

R. Tesorería =

Realizable + Disponible 1.000 + 10.140

= 1,701 Pasivo corriente

6.547,5

R. Disponibilidad =

R. Endeudam. =

Disponible

10.140

= 1,549 Pasivo corriente 6.547,5

Pasivo

15.320 + 6.547,5

= 0,295 Patrimonio neto + pasivo

74.165 Pasivo

o alternativamente: R. Endeudam. = Patrimonio neto =

15.320+6.547,5 = 0,418

52.297,5

La Asociación se encuentra en una situación de exceso de liquidez muy importante. La ratio de liquidez nos indica que con la totalidad de su activo corriente la empresa puede cubrir sobradamente sus deudas a corto plazo, existiendo un margen muy importante. Si eliminamos el efecto de las existencias, la ratio de tesorería nos confirma el exceso de liquidez.

Por su parte, la ratio de disponibilidad nos indica que existe un volumen de disponible muy importante, puesto …