Historia del Arte PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Història de l’art Sèrie 1 Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Exercici 2

Opció __

Exercici 3

Exercici 4

Opció __

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Feu els exercicis 1 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En els exercicis 2 i 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a TOTES les qüestions de l’opció triada.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1. Aproximació a la història de l’art [2 punts en total]

a) Relacioneu les cinc obres següents amb la tècnica pictòrica que s’utilitza en cadascuna d’elles. Per fer-ho, escriviu les lletres corresponents a les caselles de la pàgina 3. [1 punt]

1. Oli sobre llenç

2. Tremp sobre fusta

3. Bon fresc (buon fresco)

4. Serigrafia

5. Brodat

b) Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

[1 punt: per les respostes errònies no hi haurà cap descompte]

Vertader

Fals

1. Artemisia Gentileschi va ser una pintora de l’impressionisme.

2. Giotto va pintar la capella dels Scrovegni de Pàdua.

3. A. Gaudí i L. Domènech i Montaner són contemporanis.

4. Moltes catedrals europees són d’estil gòtic.

5. L’expressionisme abstracte neix a Rússia.

Exercici 2. Art: forma i funció [4 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions de l’opció escollida.

OPCIÓ A. Catedral de Santiago de Composteŀla.

Pòrtic de la Glòria, interior de la nau central i planta

a) Dateu l’obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent.

[1 punt]

b) Exposeu, com a mínim, cinc característiques formals o estructurals de l’obra que determinen l’estil artístic al qual pertany i indiqueu-ne el nom. [1,5 punts]

c) Expliqueu quina era la funció de l’obra i com s’integra a les vies de pelegrinatge.

[1 punt]

d) Esmenteu dues obres representatives de les arts visuals del mateix estil (poden ser una pintura i una escultura, dues pintures o dues escultures). [0,5 punts]

OPCIÓ B. Jacques-Louis David, El jurament dels Horacis (París, Museu del Louvre).

a) Dateu l’obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent.

[1 punt]

b) Exposeu, com a mínim, cinc característiques formals o compositives de l’obra i indiqueu a quin estil artístic pertany. [1,5 punts]

c) Expliqueu quin tema es representa en l’obra i quina significació va tenir en l’època.

[1 punt]

d) Compareu les dones representades a la pintura de David de la pàgina 7 amb el grup d’escultures femenines que hi ha a la banda dreta del mausoleu d’Antonio Canova, fet pels seus deixebles. Què tenen en comú des del punt de vista formal i expressiu? [0,5 punts]

Mausoleu d’Antonio Canova (ca. 1827. Venècia, església de Santa Maria dei Frari)

Exercici 3. Dimensió individual i social de l’art [2 punts en total]

Goya, Els afusellaments del 3 de maig (1814)

Manet, L’afusellament de Maximilià (1867-1869)

Picasso, Massacre a Corea (1951)

Aquestes tres pintures tenen en comú un afusellament, però en èpoques i països diferents. L’artista gairebé mai és un cronista imparcial dels fets, ja que pot incidir en determinats aspectes, expressar un posicionament polític concret o bé pot haver rebut l’encàrrec de fer aquella obra.

a) Esmenteu dues similituds entre les tres obres, amb el benentès que Picasso coneixia les dues pintures anteriors i Manet, la de Goya. [1 punt]

b) Descriviu com expressa el dolor cadascun dels pintors. Per fer-ho, fixeu-vos en els diferents recursos artístics utilitzats en la composició, en els grups de personatges, en les expressions de les figures, etc. [1 punt]

Exercici 4. Art: espai, natura i ciutat [2 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions de l’opció escollida.

OPCIÓ A Llegiu el fragment següent d’una notícia i responeu a les preguntes que hi ha a continuació.

L’entrada al Panteó de Roma deixarà de ser gratuïta per a turistes El Panteó d’Agripa, a Roma, és el monument històric més visitat d’Itàlia, amb 9,3 milions de visitants el 2019, per davant del Colosseu, que va superar els 7 milions el mateix any. No és estrany que, davant d’aquesta allau de visites, les normes d’accés hagin canviat aquest any.

Aquest mes de març el Ministeri de Cultura (MiC) d’Itàlia i el Capitolo della Basilica di Santa Maria ad Martyres-Pantheon han determinat que l’accés a la basílica de Santa Maria i Màrtirs (coneguda més popularment com a Panteó) serà de pagament per a turistes. Així ho confirmen en un comunicat. Tal com expliquen, la recaptació de l’import serà per al MiC (70 %) i per a la diòcesi de Roma (30 %).

«En només tres mesos hem arribat a definir un objectiu basat en el sentit comú: cobrar una entrada mòdica per al lloc cultural més visitat d’Itàlia. Els ciutadans de Roma estaran exclosos del pagament. Els recursos obtinguts es destinaran al MiC, a accions de suport a la pobresa i al manteniment del Panteó», va assenyalar el ministre de Cultura, Gennaro Sangiuliano.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Sara Andrade. «La entrada al Panteón de Roma dejará de ser gratuita para turistas». Condé Nast Traveler [en línia] (6 abril 2023)

a) Situeu el Panteó en el context cultural en què es va crear.

[0,5 punts]

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 8 Història de l’art Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4

Exercici 1. Aproximació a la Història de l’art [2 punts en total]

a) Cadascuna de les obres següents del Renaixement italià és representativa d’un dels

conceptes següents. Relacioneu-los amb les obres escrivint el número corresponent a sota de cada una.

1. Perspectiva lineal: Masaccio.

2. Escorç: Mantegna.

3. Sfumato: Leonardo da Vinci.

[0,25 x 3 punts]

A continuació, identifiqueu quin dels conceptes correspon a la definició següent:

Concepte: Sfumato [0,25 punts]

b) Ordeneu cronològicament, de més antic (1) a més modern (5), els següents moviments artístics dels segles XIX i XX.

1.

2.

3.

4.

5.

Romanticisme Realisme Impressionisme Surrealisme Informalisme [0,10 x 5 = 0,50 punts]

A continuació, esmenteu un artista representatiu de cada moviment:

Cada moviment pot ser representat per autors diferents. Corroborar que la resposta sigui correcta. A tall d’exemple, s’anoten alguns noms.

1.

2.

3.

4.

Romanticisme: Delacroix, Gericault, Friedrich...

Realisme: Courbert, Martí Alsina...

Impressionisme: Monet, Pisarro...

Surrealisme: Salvador Dalí, Marc Chagall, Joan Miró...

5. Informalisme: Antoni Tàpies, Jean Dubuffet...

[0,10 x 5 =0,50 punts]

Pàgina 2 de 8 Història de l’art Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2. Art. Forma i funció [4 punts en total] OPCIÓ A Pintures de l’absis de Sant Climent de Taüll (Barcelona, MNAC).

a) Dateu i situeu l’obra en el seu context històric i cultural específic [1 punt].

Datació:

1123 (consagració de l’església). S’admet primera meitat del segle XII o primer terç i primer quart de segle XII.

[0,20]

Context històric i cultural:

Sistema econòmic feudal i societat estamental.

Teocentrisme.

Període dels comtats catalans estructurats entorn del casal de Barcelona.

Ordes monàstics: benedictins, cistercencs...

Escriptoris monàstics i escoles episcopals urbanes.

Vies de peregrinació als llocs sagrats: circuits també d’intercanvi cultural.

El llatí com a llengua culta i primers documents literaris en llengües vernacles: català, castellà, francès...

[0,20 x 4 punts]

b) Exposeu, com a mínim, cinc característiques formals o compositives de l’obra que determinin l’estil artístic al qual pertany i indiqueu-ne el nom [1,50 punts].

Característiques principals:

Pintura mural amb la tècnica del fresc.

Predomini del dibuix sobre el color.

Contorn de les figures i objectes resseguit en color negre.

Ús de colors vius i contrastats.

Fons monocrom.

Simetria en la distribució dels grups i les figures.

Tractament de les figures de manera esquemàtica i formes estereotipades en els plecs de les robes i les faccions.

Hieratisme.

Predomini de la frontalitat.

[5 x 0,25 punts]

Estil:

Romànic [0,25 punts]

Pàgina 3 de 8 Història de l’art Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Pàgina 4 de 8 Història de l’art Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

c) Expliqueu el tema i el significat de l’obra [1 punt].

Tema i sèries iconogràfiques:

A la volta: Dextera domini (mà dreta de Déu jutge) i Agnus Dei (símbol de Crist mort i ressuscitat).

Pantocràtor. Maiestas domini (a l’interior d’una màndorla, la benedicció judicial amb la inscripció al llibre Ego lux mundi, provinent de l’Evangeli de sant Joan). A dreta i esquerra, les lletres de l’alfabet grec, alfa i omega, inici i fi. Tetramorf (els quatre evangelistes amb els seus símbols).

Banda inferior: la Mare de Déu (sant greal) i els apòstols (Joan diferenciat dins el conjunt).

Cortinatges a la part baixa.

[0,75 punts]

Significació:

Teofania a partir del text de l’Apocalipsi de sant Joan (parusia o segona vinguda de Crist).

[0,25 punts]

d) Esmenteu dues obres d’aquest mateix estil artístic, pictòriques o escultòriques, presidides per la mateixa figura masculina [0,50 punts].

Els exemples són múltiples. N’exposem els més coneguts: els mosaics de l’absis de Cefalù, el brodat de la creació, San Isidoro de León...

[0,25 x 2]

Pàgina 5 de 8 Història de l’art Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

OPCIÓ B. Formes úniques de continuïtat en l’espai, d’Umberto Boccioni.

a) Dateu i situeu l’obra en el seu context històric i cultural específic [1 punt].

Datació:

1913. S’admet fins a primer terç del segle XX.

[0,20 punts]

Context històric i cultural:

Primera Guerra Mundial, 1914-1918.

Caiguda dels grans imperis i remodelació de fronteres a Europa.

Revolució Russa (1917), naixement del feixisme i el nazisme.

Els Estats Units d’Amèrica esdevenen una potència politicomilitar.

En arts plàstiques, aparició de les primeres avantguardes.

Funcionalisme en l’arquitectura.

Voluntat de ruptura amb la tradició per mitjà de la irrupció de nous llenguatges i tècniques i una actitud d’experimentació i provocació en l’art.

[0,20 x 4 = 0,80 punts]

b) Exposeu, com a mínim, cinc característiques formals de l’obra, explicant quines innovacions incorpora, i digueu en quin moviment artístic s’inscriu [1,50 punts].

Característiques:

Escultura exempta de bronze i de petites dimensions.

Monocroma amb la superfície polida i brillant.

Absència de realisme anatòmic.

Volums geomètrics.

Representa un cos humà en acció.

Figura oberta que es relaciona amb l’entorn [0,75 punts]

Novetats:

Projecció del moviment mitjançant la superposició de volums geomètrics amb diferents punts de vista.

L’existència d’una simultaneïtat de temps com si fos una seqüencià fílmica de tràveling.

[0,50 punts]

Pàgina 6 de 8 Història de l’art Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Estil:

Futurisme.

Un dels ismes de la primera meitat del segle XX, o de les avantguardes històriques.

[0,25 punts]

c) Compareu l’obra de Boccioni amb la Victòria de Samotràcia i expliqueu tant les semblances com les diferències que hi identifiqueu (1,50).

Semblances:

La voluntat de representar una figura en moviment.

Dificultat de transmetre el moviment a través d’un llenguatge per definició estàtic com una estàtua.

Les dues figures tenen la passa oberta, indici de moviment.

Acció de caminar.

[0,50 punts]

Diferències:

A la Victòria de Samotràcia el moviment s’expressa en el desenvolupament de les ales enrere i en la distribució irregular de les robes a conseqüència de l’acció i el temps.

A l’obra de Boccioni es renuncia al naturalisme. Els volums són de caràcter geomètric.

En l’obra futurista no hi ha cap referència mitològica (o narrativa).

Els plans de moviment corresponen a fraccions temporals diferents. Una forma fixa en una simultaneïtat de temps.

Lirisme o lleugeresa versus rotunditat i maquinisme Grans dimensions / petites dimensions.

Marbre versus bronze (a partir d’un guix).

Valorar de manera positiva si es menciona que la Victòria de Samotràcia se cita en el manifest futurista (1909) com un element menys bell que la modernitat.

[1 punt]

Pàgina 7 de 8 Història de l’art Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3. Dimensió individual i social de l’art [2 punts en total]

a) Què tenen en comú aquestes tres retrats?

Es tracta de governants, de caràcter autàrquic o totalitari.

[0,50 punts]

b) Quina d’aquestes imatges no és propagandística? Per què?

La tercera del governant xinès Mao.

[0,25 punts]

Es tracta d’una serigrafia d’Andy Warhol. Artista representatiu del Pop art americà.

Reprodueix personatges del segle XX com icones, objectes de consum, marques.

No enalteix el personatge.

[0,25 punts]

c) Expliqueu quins elements tenen en comú les dues imatges propagandístiques [1 punt].

Es tracta de dues estàtues.

Personatges representats dempeus.

Rigidesa en la representació del cos humà.

Voluntat de transmetre autoritat.

Cerca d’exemplaritat.

Voluntat identitària amb la indumentària.

[0’25 per ítem correcte]

Pàgina 8 de 8 Història de l’art Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Art. Espai, natura i ciutat [2 punts en total]

OPCIÓ A. Itinerari per una ciutat romana.

En funció de les imatges, els espais que probablement ressenyen de manera més habitual siguin les muralles, el temple, les sepultures, l’aqüeducte, el fòrum. Qualsevol d’aquestes opcions, com d’altres, és vàlida si és correcta. Cal especificar la seva funció i també, si és el cas, justificar el lloc de la seva ubicació.

[0,25 x 4]

També és fonamental, perquè així consta a la pregunta, que se citin les principals característiques de les ciutats romanes, amb l’emplaçament del Cardo i Decumanus.

[0,50 punts]

Valorar l’argumentació i la coherència discursiva [0,50 punts]

OPCIÓ B. La reproducció immersiva del quadre de Rembrandt

a) A quin estil pertany el pintor Rembrandt? Esmenteu una altra de les seves obres [1 punt].

Barroc. Naturalisme holandès.

[0,50 punts] Són moltes. En citem els exemples més coneguts: La lliçó d’anatomia del Dr. Tulp, La ronda de nit, El bany de Betsabé, un dels múltiples autoretrats...

[0,50 punts]

b) L’ús d’efectes visuals convincents i la creació de situacions immersives ajuden a entendre millor aquesta pintura i, per extensió, les obres d’art d’èpoques passades? Reflexioneu sobre l’ús d’aquestes realitats immersives i el respecte a la idea original de l’artista. Aquests espectacles immersius apropen l’art al públic o només busquen oferir noves experiències? Exposeu i raoneu el vostre parer [1,00 punt].

Puntuar el nombre d’arguments i la diversitat d’enfocaments emprats.

[0,50 punts] Valorar la coherència interna de l’argumentació.

[0,50 punts]