Historia de la Filosofía PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Istòria dera filosofia Seria 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Pregunta I Exercici 1. Opció __

Pregunta II

Pregunta III

Exercici 2 Exercici 3. Opció __ Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Er examen cònste de TRES exercicis obligatòris, que trobaratz enes planes 2-5 (exercici 1), plana 8 (exercici 2) e plana 10 (exercici 3).

En exercici 1, auetz de trigar UA des dues opcions (A o B) e respóner as tres qüestions corresponentes ara opcion trigada. Er exercici 2 a ua soleta opcion. En exercici 3, auetz de trigar UA des dues opcions (A o B), que pòt èster diferenta dera opcion qu’ajatz trigat en exercici 1.

Es responses an d’èster clares e an d’èster redigides de manèra coerenta e coesionada, damb correccion gramaticau, lexica e ortografica.

Exercici 1

[6 punts en totau]

Trigatz UA des dues opcions següentes, A o B, e responetz as tres qüestions dera opcion qu’auetz trigat (que se formulen despús deth tèxte).

OPCION A L’educació és un àmbit en què és legítim que es relaxi l’habitual deferència a la llibertat d’elecció:

aquí, els governs faran bé d’exigir que els infants tinguin certs funcionaments, i no només capacitats.

Per què és aquest cas diferent de molts altres? És diferent només quan estem pensant en infants, els quals tenen les capacitats de lliure elecció encara immadures i són susceptibles de sucumbir a les pressions dels pares perquè treballin en lloc d’estudiar (atès que depenen econòmicament d’ells i tenen molt poques opcions per a poder evitar aquesta situació). L’educació és un factor tan fonamental a l’hora de donar accés a un ampli espectre de les capacitats que pot tenir un adult que fer que sigui obligatòria durant la infància és una mesura justificada per l’espectacular expansió de capacitats que propicia de cara a moments posteriors de la vida. Pel que fa als infants, doncs, el compromís de l’estat amb les capacitats futures dels seus ciutadans, unit al seu profund interès a comptar amb ciutadans informats i capaços, justifica un enfocament governamental agressiu que converteixi l’educació primària i secundària en obligatòria […]. En el cas de l’educació d’adults a qui caldria obtenir més educació de la que van tenir en el seu dia, l’enfocament correcte seria recórrer a la persuasió.

Martha C. Nussbaum, Crear capacitats, capítol 8

Qüestion I. Hètz un brèu resum d’aguest tèxte, centrant-vos enes idees principaus que i apareishen e ena relacion que s’establís entre aguestes idees. (Responetz escriuent, aproximativament, entre nauanta e cent trenta paraules.) [2 punts]

Qüestion II. Explicatz brèument eth significat qu’an en tèxte es mots següents (responetz escriuent, aproximativament, entre cinc e vint paraules en cada cas): [1 punt]

a) «funcionaments»:

b) «persuasió»:

Qüestion III. Consideratz era següenta afirmacion deth tèxte: «L’educació és un àmbit on és legítim que es relaxi l’habitual deferència a la llibertat d’elecció: aquí, els governs faran bé d’exigir que els infants tinguin certs funcionaments, i no només capacitats.» Explicatz quin ei eth sens d’aguesta afirmacion e de quina manèra se relacione damb es proposicions filosofiques de Martha C. Nussbaum; indicatz quina justificacion aufrís Nussbaum entad aguesta afirmacion. (Ena responsa, vos auetz de referir as aspèctes deth pensament de Nussbaum que siguen pertinentes, encara que non apareguen explicitament en tèxte.) [3 punts] [Començatz a respóner ad aguesta qüestion aciu dejós; podetz continuar escriuent enes planes 6 e 7.]

OPCION B Tot i que la sequedat de la gola no sempre ve, com és habitual, del fet que beure és necessari per a la salut del cos, sinó de vegades d’una causa del tot contrària, com és el cas dels hidròpics, és de totes maneres molt millor que ens enganyi en aquesta circumstància que no pas que ens enganyés sempre, quan el cos està ben disposat […].

Aquesta consideració m’és molt útil no només per a reconèixer tots els errors a què la meva naturalesa està sotmesa, sinó també per a evitar-los, o per a corregir-los més fàcilment. Sé que allò que els meus sentits m’indiquen sobre el que és bo o és nociu per al cos és més sovint veritat que no pas fals; puc gairebé sempre examinar una mateixa cosa amb molts sentits; i puc, a més, utilitzar la meva memòria (que connecta el present i el passat) i el meu enteniment (que ara ja ha descobert totes les causes dels meus errors). No haig de témer, doncs, que hi pugui haver falsedat en les coses que els meus sentits em representen habitualment. […] De cap manera no haig de dubtar de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apeŀlat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres.

Perquè, del fet que Déu no és enganyador, se’n segueix necessàriament que jo en això tampoc no m’enganyo.

René Descartes. Meditacions metafísiques, vi

Qüestion I. Hètz un brèu resum d’aguest tèxte, centrant-vos enes idees principaus que i apareishen e ena relacion que s’establís entre aguestes idees. (Responetz escriuent, aproximativament, entre nauanta e cent trenta paraules.) [2 punts]

Qüestion II. Explicatz brèument eth significat qu’an en tèxte eth mot e era expression següentes (responetz escriuent, aproximativament, entre cinc e vint paraules en cada cas): [1 punt]

a) «falsedat»:

b) «se’n segueix necessàriament»:

Qüestion III. Consideratz era següenta afirmacion deth tèxte: «De cap manera no haig de dubtar de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apeŀlat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres.» Explicatz quin ei eth sens d’aguesta afirmacion e de quina manèra se relacione damb es proposicions filosofiques de René Descartes; indicatz com aguesta afirmacion se justificarie a partir des proposicions de Descartes. (Ena responsa, vos auetz de referir as aspèctes deth pensament de Descartes que siguen pertinents, encara que non apareguen explicitament en tèxte.) [3 punts]

[Podetz continuar responent ací ara qüestion iii der exercici 1.]

Exercici 2 [2 punts]

Consideratz eth punt de vista següent:

«Suposem eth cas d’ua persona de vint ans que dispòse de recorsi que li permeten non auer de trebalhar. S’ad aguesta persona li ven de gust dedicar tot eth dia a dormir, préner eth solei, anar de hèsta e, sustot, a guardar videos intranscendents de gatets o de persones que s’estramunquen en TikTok, non i a cap d’impediment morau entà qu’ac hèsque.» Analisatz com s’avalorarie aguest punt de vista des dera perspectiva de dus autors/es destacats dera istòria dera filosofia occidentau (podetz préner en consideracion es dus autors/ es que volgatz). Entà hè’c, explicatz prumèr com credetz que calerie avalorar aguest punt de vista a partir des idees d’un d’aguesti autors/es, e dempús com pensatz que calerie avalorar-lo a partir des idees der aute. Entà acabar, indicatz, molt brèument, quin vos semble qu’ei eth punt principau de semblança o de contrast entre es proposicions des dus autors/es, en çò que tanh ara qüestion tractada.

Exercici 3 [2 punts]

Trigatz UA des dues opcions següentes, A o B.

OPCION A fèt.»

Consideratz era afirmacion següenta: «Vau mès èster Socrates insatisfèt qu’un pèc satis-

Indicatz s’ètz d’acòrd o en desacòrd damb aguesta afirmacion. Justificatz era vòsta responsa tot aportant rasons que donguen supòrt ath punt de vista que decidísquetz defensar.

OPCION B Consideratz es afirmacions següentes:

«I a motoristes a qui les agradarie poder condusir era mòto sense portar casc, entà auer ua vision mès ampla, sénter de plen eth vent en peu e gaudir dera sensacion de libertat. Es conseqüéncies de portar o non portar casc requèn, basicament, ena persona que lo pòrte (o non lo pòrte). Atau donc, era societat non i aurie d’intervier, e non i aurie d’auer leis qu’obliguen as motoristes (e ciclistes, e conductors/es de patinets) a portar casc.» Indicatz s’ètz d’acord o en desacòrd damb aquerò que s’exprimís en aguest grop d’afirmacions. Justificatz era vòsta responsa tot aportant rasons que donguen supòrt ath punt de vista que decidísquetz defensar.

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant