Historia de la Filosofía PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Història de la filosofia Sèrie 3

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Pregunta I Exercici 1. Opció __

Pregunta II

Pregunta III

Exercici 2 Exercici 3. Opció __ Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris, que trobareu a les pàgines 2-5 (exercici 1), pàgina 8 (exercici 2) i pàgina 10 (exercici 3).

En l’exercici 1, heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i respondre a les tres preguntes corresponents a l’opció triada. L’exercici 2 té una única opció. En l’exercici 3, heu de triar UNA de les dues opcions (A o B), que pot ser diferent de l’opció que hàgiu triat a l’exercici 1.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[6 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

OPCIÓ A La mirada de l’esclau és poc favorable a les virtuts dels poderosos: s’hi mostra escèptic i desconfiat, i sent una malfiança subtil contra tot allò que s’honora com a «bo» en aquelles virtuts […]. I com a contrapunt es destaquen i es fan sortir a la superfície les qualitats que alleugen la condició dels afligits: aquí s’han d’honorar la compassió, la mà sempre amatent a prestar ajuda, la tendresa del cor, la paciència, la diligència, la humilitat, l’afabilitat […]. Vet aquí els fogons on es cou aquella famosa oposició «bo» i «malvat» —a la maldat se li associa el poder i la perillositat, la certesa de quelcom temible, subtil i fort que no tolera ser menyspreat. En la moral de l’esclau, el «malvat», doncs, fa por;

en la moral dels senyors és precisament el «bo» qui desperta la por i vol despertar-la, mentre que l’home «dolent» és percebut com el menyspreable.

L’oposició arriba a l’extrem quan, segons les conseqüències de la moral de l’esclau, al capdavall també el «bo» de la seva moral és vist amb un punt de menyspreu —que pot ser lleuger i benvolent—, perquè, en la mentalitat de l’esclau, el bo ha de ser en tot cas la persona inofensiva: és bondadós, fàcil d’entabanar, potser una mica ximple, un bonhomme [un bon home]. A tot arreu on la moral de l’esclau ha arribat a dominar, la llengua mostra una tendència a acostar les paraules «bo» i «ximple».

Friedrich Wilhelm Nietzsche. Més enllà del bé i del mal, part ix

Pregunta I. Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.) [2 punts]

Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas): [1 punt]

a) «compassió»:

b) «acostar les paraules»:

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «En la moral de l’esclau, el “malvat”, doncs, fa por; en la moral dels senyors és precisament el “bo” qui desperta la por». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de Friedrich W. Nietzsche; indiqueu en detall com aquesta afirmació es justificaria a partir d’aquestes propostes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] [Comenceu a respondre a aquesta pregunta aquí sota; podeu continuar escrivint a les pàgines 6 i 7.]

OPCIÓ B Doncs bé, què soc jo, ara que suposo que hi ha algú extremament poderós i, si goso dir-ho, maliciós i astut, que dedica totes les seves forces i totes les seves arts a enganyar-me? Puc estar segur de tenir cap de les coses que acabo d’atribuir a la naturalesa corporal? Em deturo a pensar-hi amb atenció, les passo i repasso totes en el meu esperit i no en trobo cap que pugui dir que em pertanyi.

No és necessari que m’aturi a enumerar-les. Passem, doncs, als atributs de l’ànima i vegem si n’hi ha cap que em pertanyi. Els primers fan referència a nodrir-me i caminar; i si és veritat que no tinc cos, també serà veritat que no puc caminar ni alimentar-me. Un altre és percebre amb els sentits, però tampoc no és possible percebre amb els sentits sense cos. A més que altres vegades ja he cregut percebre amb els sentits moltes coses mentre dormia, les quals he hagut de reconèixer, en despertar-me, que veritablement no les havia percebut. Un altre és pensar. I aquí sí que trobo que el pensament és un atribut que em pertany: és l’únic que no es pot separar de mi. Jo soc, jo existeixo […]. Ara no admeto res que no sigui necessàriament vertader: no soc, doncs, parlant amb propietat, sinó una cosa que pensa […]. Forçaré la meva imaginació per cercar si no soc alguna cosa més. No soc de cap manera aquesta agrupació de membres que anomenem cos humà; no soc en absolut un aire suau i penetrant, que s’expandeix per tots aquests membres; no soc tampoc un vent, un alè o un vapor ni res que pugui fingir o imaginar, perquè ja he suposat que tot això no era res. I sense abandonar aquesta suposició, mantinc que no deixa de ser cert que soc alguna cosa.

René Descartes. Meditacions metafísiques, ii

Pregunta I. Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.) [2 punts]

Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas): [1 punt]

a) «necessàriament»:

b) «suposició»:

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «No soc de cap manera aquesta agrupació de membres que anomenem cos humà.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de René Descartes; indiqueu de quina manera aquesta afirmació es justifica a partir d’aquestes propostes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

[Podeu continuar responent aquí a la pregunta iii de l’exercici 1.]

Exercici 2 [2 punts]

Considereu el punt de vista següent:

«Si els països d’Europa volen seguir essent competitius i poder produir productes que els europeus puguem consumir i que les nostres empreses puguin vendre a altres països de fora de la Unió Europea, ens caldria millorar la nostra tecnologia puntera; per a aconseguir això hauria d’augmentar la proporció dels nostres joves que estudien enginyeries o ciències aplicades. És a dir, per a poder mantenir el nostre estil de vida i poder preservar en el futur el nivell de benestar que tenim actualment en la nostra societat, caldria que hi hagués més joves que estudiessin determinades carreres i es dediquessin a certes feines. Per això, és just i legítim que l’Estat pugui requerir a les persones joves que tenen una bona capacitat per a poder seguir estudis d’enginyeria o de ciències aplicades que facin aquests estudis i després treballin en els camps professionals que s’hi relacionen —encara que elles potser haurien preferit estudiar alguna altra cosa o fer alguna activitat professional diferent (com ara muntar un gimnàs o una botiga, estudiar dret i esdevenir fiscal, o dedicar-se a la música).» Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva d’un d’ells, i després com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva de l’altre.

Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

Exercici 3 [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

OPCIÓ A Considereu l’argumentació següent:

«Que una persona tingui llibertat és quelcom molt valuós. Per tant, no s’hauria d’obligar els nens i adolescents a anar a l’escola, si no volen. Se’ls hauria de respectar la seva llibertat d’escollir fer una altra cosa. Per exemple, a una adolescent de quinze anys no se l’hauria d’obligar per llei a estudiar. Si ella vol, s’hauria de deixar que fes una altra cosa.» Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

OPCIÓ B Considereu les afirmacions següents:

«La veritat està sobrevalorada. Per tal d’actuar d’una forma moralment i políticament adequada, el principal no és preocupar-se per què és veritat i què és fals sinó, més aviat, preocupar-se per actuar amb bones intencions, amb altruisme i amb ganes de contribuir al bé comú.» Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions, tot justificant el punt de vista que decidiu defensar aportant raons.

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 8 Història de la Filosofia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3 Cal respondre cinc preguntes repartides en tres exercicis. L’exercici 1 consta d’un text i tres preguntes. Els altres dos exercicis tenen una sola pregunta cadascun. L’exercici 1 i l’exercici 3 inclouen, cadascun, dues opcions (les dues opcions tenen les mateixes característiques). L’exercici 2 té una sola opció.

Hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre les diferents preguntes.

Els criteris que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació.

El paper de la coherència, la cohesió i la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica En una prova de filosofia és fonamental que l’estudiant s’expressi de forma clara, precisa i ben estructurada, i que elabori textos coherents i cohesionats, en què no hi hagi contradiccions i en què quedi clar el fil conductor d’allò que es va exposant i la relació entre les diferents idees que es presenten. Per altra banda, en un examen de filosofia, aquests elements no es poden avaluar de forma autònoma. Expressar-se amb claredat i de forma coherent i ben estructurada és essencial per mostrar que es pensa amb claredat i que es té una bona comprensió d’allò sobre què es parla.

Aquests darrers dos aspectes (claredat de pensament i grau de comprensió) constitueixen el nucli d’allò que es vol avaluar amb aquest examen. La coherència, cohesió, claredat i precisió en l’expressió són, per tant, elements fonamentals de les respostes en aquest examen i resulten indestriables de l’avaluació del contingut d’allò que es diu. No se’n pot fer una avaluació separada o autònoma. En la mesura en què en una resposta hi manqui coherència, cohesió, claredat o precisió en l’expressió, això reflectirà una deficiència en el grau de comprensió de la temàtica tractada i, en aquesta mesura, haurà d’afectar negativament la qualificació d’aquesta resposta.

A més, cal tenir en compte que si una resposta exposa idees de forma coherent i ben estructurada que no es corresponen, però, amb allò que es demana, la claredat, coherència i precisió no afegeixen cap valor a la resposta.

Finalment, pel que fa a l’exercici 3, en què es produeix un text d’una certa extensió, es valorarà també específicament la correcció ortogràfica i la presentació (claredat de la lletra). Les faltes d’ortografia significatives poden restar, cadascuna, 0,05 punts, fins a un màxim de 0,15 punts. Per altra banda, una deficiència clara en la presentació del text, que en dificulti la comprensió, pot restar 0,05 punts. Per tant, en aquest exercici, les deficiències en ortografia i presentació poden restar en total fins a un màxim de 0,2 punts.

Pàgina 2 de 8 Història de la Filosofia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 1

Pregunta I Sintetitzar breument el contingut del text.

[2 punts]

L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne/a coneix els detalls de la filosofia de l’autor/a (excepte si la manca d’aquest coneixement li impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (entre 90 i 130 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi de tot el text. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en el nombre de paraules indicat, no ha de comptar contra l’alumne/a el fet que no respecti aquests límits.

A continuació s’esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en què s’enuncien i articulen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l’alumne/a. I, per descomptat, no es pot esperar de cap manera un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l’alumne/a no es limiti a enunciar idees, sinó que mostri comprensió de l’estructura argumentativa o discursiva del text.

Opció A Per assolir la màxima puntuació, cal que el resum exposi, d’una forma o altra, les idees següents:

(i) En aquest text es consideren dos tipus de morals: la dels esclaus i la dels senyors.

(ii) Aquestes dues morals tenen nocions diferents sobre qui és “bo”:

(iii) La moral de l’esclau considera valuoses aquelles qualitats que portarien a ajudar els febles o desvalguts: la compassió, la tendresa de cor, etc.; i considera “malvat” el poderós, que fa por i li agrada fer por, i no tolera ser menyspreat.

(iv) En el cas de la moral dels senyors, el “bo” és aquell que és poderós i fa por.

En la moral dels senyors allò que s’oposa a ser “bo” és ser “dolent”, i els “dolents” són la gent menyspreable.

(v) Finalment, fins i tot per a la moral de l’esclau, aquell a qui ells consideren “bo” té, per a ells, un punt de menyspreable, perquè entenen “ser bo” com lligat, fins a cert punt, amb ser ximple o fàcil d’enganyar.

Pàgina 3 de 8 Història de la Filosofia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Opció B Per assolir la màxima puntuació, l’alumne/a ha d’exposar, d’una forma o altra, les idees següents:

(i) En aquest text, Descartes està (encara) considerant la possibilitat que hi hagi algú maligne i extremadament poderós que el vol enganyar.

(ii) Atès que pot haver-hi aquest ésser maligne i extremadament poderós, no pot estar segur de tenir cap de les propietats que se solen atribuir al cos, en particular la propietat d’estar percebent diferents objectes.

(iii) Conclou, que l’única propietat que pot estar segur de tenir és la de pensar. El pensament és l’única cosa que li pertany necessàriament. Ell és, doncs, una cosa que pensa.

(iv) A partir d’aquí pot afirmar que ell no és un cos humà: pot suposar que ell no té cos, i tot i així, i al mateix temps, seguir mantenint que està segur que ell existeix. Per tant, no pot ser que ell sigui un cos.

En totes dues opcions, l’avaluació de la pregunta I s’ha de fer de forma global.

L’alumne/a no té en absolut per què fer el seu resum distingint exactament el mateix nombre d’apartats que s’indiquen en aquests criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és articular d’una manera coherent les idees que s’hi indiquen.

Pàgina 4 de 8 Història de la Filosofia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Pregunta II Identificar el significat de termes o expressions.

[1 punt]

El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne/a utilitzi un vocabulari tècnic. El fet que l’alumne/a utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu.

Opció A a)

Compassió: sentir-se cridat a actuar per tal d’evitar o alleugerir un mal que afecta altres persones.

b)

Acostar les paraules: fer que dues paraules tinguin significats que tenen algun tret en comú; que es refereixin a coses que s’assemblen en algun aspecte.

Opció B

a) Necessàriament: que seria impossible que fos d’una altra manera.

b) Suposició: es fa una suposició quan es pren en consideració una possible manera en què podrien ser les coses, sense acceptar, si més no de moment, que realment són d’aquella manera.

Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre.

Pàgina 5 de 8 Història de la Filosofia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Pregunta III Explicar el sentit d’una determinada afirmació i les raons de l’autor/a per fer aquesta afirmació. [3 punts] L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor/a. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per entendre l’afirmació que es vol explicar i per entendre les raons de l’autor/a per fer aquesta afirmació. Una bona resposta ha de saber indicar quin paper té aquesta afirmació particular en el conjunt del pensament de l’autor/a i com aquesta afirmació es justifica a partir d’allò que l’autor/a defensa. A vegades, una exposició general i correcta del pensament del filòsof/a pot no respondre al que es demana si no explica com el pensament general de l’autor/a justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.

Opció A Una resposta ha de tenir la màxima puntuació si tracta, adequadament, els punts següents:

(i) Explicar les característiques que, segons Nietzsche, tenen la moral dels senyors i la moral de l’esclau.

(ii) Inversió dels valors: la moral dels senyors es basa en l’autoafirmació. La moral de l’esclau sorgeix en oposició a la moral dels senyors. Explicar en què consisteix i per què es dona, segons Nietzsche, la inversió dels valors en la moral de l’esclau. Paper del ressentiment.

(iii) Explicar que les nocions involucrades en la contraposició “bo-dolent” de la moral dels senyors tenen característiques molt diferents de les nocions involucrades en la contraposició “bo-malvat” (o “bo-pervers”) de la moral de l’esclau.

(iv) D’una banda, la concepció de “bo” és diferent. La noció de “bo” en la moral dels senyors es correspon, justament, amb la noció de malvat (o pervers) en la moral de l’esclau. Per altra banda, i de forma relacionada, en el cas de moral dels senyors el concepte de “bo” és el fonamental i el de “dolent” deriva d’aquest; en la moral de l’esclau passa justament el contrari, el concepte de “malvat” (o “pervers”) és fonamental i el de “bo” és derivat.

(v) Explicar, en base al que s’ha dit prèviament, que en la frase que és objecte de la pregunta s’estan considerant alhora la distinció “bo”/”dolent” de la moral dels senyors i la distinció “bo”/”malvat” de la moral de l’esclau. Quan en la frase s’usa el terme “malvat” se l’entén com a contraposat al terme “bo” tal com es concep en la moral de l’esclau; en canvi, quan després, en la mateixa frase, s’usa el terme “bo”, s’està entenent “bo” en el sentit que té en la moral dels senyors (on es contraposa a “dolent”).

Pàgina 6 de 8 Història de la Filosofia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Opció B La màxima puntuació requeriria tractar, d’alguna manera, els punts següents:

(i) Explicar en què consisteix el dubte metòdic de Descartes: es tracta d’un mètode per intentar trobar un fonament segur del coneixement. L’apel·lació a la possibilitat del geni maligne com a base per al dubte general.

(ii) El cogito com a prova d’una primera veritat segura.

(iii) Si fem servir el dubte metòdic, hem de considerar com a fals tot allò sobre el que es podria dubtar; això porta Descartes a concloure que l’única propietat necessària que tinc és la de pensar, i que, per tant, l’essència del jo és el pensament.

(iv) Explicar i desenvolupar, amb les pròpies paraules de l’estudiant, el raonament que hi ha en la darrera frase del text: no pot ser que jo sigui un cos, perquè puc estar suposant que no tinc cos, al mateix temps que ja he establert que puc afirmar amb seguretat que jo existeixo i que jo soc una cosa que pensa.

Per tant, segons Descartes, aquesta cosa que pensa, jo, no pot ser que sigui un cos: si la cosa que pensa i el cos fossin la mateixa entitat, aleshores, no podria passar (com de fet passa) que jo estigui segur que una existeix sense estar segur que l’altre existeix.

(v) Serà meritori (afegirà puntuació, si es presenta adequadament), però no és necessari (es pot treure la màxima puntuació sense incloure-ho), que l’estudiant presenti algun altre dels arguments que Descartes ofereix en la Meditació VI per a intentar justificar que el meu cos i el meu esperit són dues entitats diferents.

• En les dues opcions, l’avaluació de la pregunta III s’ha de fer de forma global.

L’alumne/a no té en absolut per què fer la seva explicació distingint el mateix nombre d’apartats que s’indiquen en aquests criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és articular d’una manera coherent les idees que s’hi indiquen.

Pàgina 7 de 8 Història de la Filosofia Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 Avaluar una situació tot aplicant les idees de dos autors/ores. [2 punts] És una pregunta oberta i poden haver-hi diferents tipus de resposta. Una possible resposta, potser la que resultarà més prominent per a una majoria d’estudiants, es fixaria en les propostes de Plató i de Nussbaum.

En el cas de Plató podem especular que es mostraria partidari del punt de vista descrit: la gent s’ajunta per viure en societat per poder tenir tota una sèrie de béns;

això s’aconsegueix millor si la societat s’organitza segons el principi d’especialització:

cadascú s’ha de dedicar a allò per al que està millor dotat. Posteriorment, Plató descriu diferents classes a la societat i, explícitament, esmenta que s’ha de persuadir i, si cal, obligar els ciutadans a aportar al conjunt de la societat allò per al que tenen especials facultats.

Per altra banda, Nussbaum, amb la seva teoria de les capacitats, posa un èmfasi especial en el valor intrínsec que té per a cada persona que ella tingui la possibilitat d’elegir quin tipus de vida vol viure. L’Estat hauria de garantir que les persones tinguin la capacitat de poder accedir a tot un conjunt de possibilitats; que aquestes capacitats esdevinguin funcionaments ha de dependre només de la voluntat de cadascú. Per tant, podem estar força segurs que des de la perspectiva de Nussbaum ens hauríem de mostrar contraris al punt de vista descrit.

Recordem de nou, en qualsevol cas, que aquesta és una pregunta oberta i que també es pot respondre correctament apel·lant a altres filòsofs o filòsofes destacats de la història de la filosofia occidental.

L’avaluació d’aquesta resposta es pot fer en dues parts, cadascuna de les quals valdrà 1 punt:

(i)

Grau de comprensió de les idees del primer autor/a que siguin pertinents per a fer una avaluació del punt de vista descrit en la pregunta.

(ii)

Grau de comprensió de les idees del segon autor/a que siguin pertinents per a fer una avaluació del punt de vista descrit en la pregunta.

Allò que es respongui a la darrera indicació en la pregunta (“Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre …