Fundamentos Artísticos (antes Fundamentos del Arte) PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Fonaments artístics Sèrie 1

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió 2a correcció

Comprovació

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2

2.1

2.2

3.1

Exercici 3

3.2

3.3

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris i heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[3 punts en total]

Observeu la imatge següent. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

Ramon Casas. La càrrega (1899-1902). Oli sobre tela, 298 × 470,5 cm. Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS), Madrid.

Responeu a les qüestions següents. Pel que fa a les dues primeres, escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre la imatge.

1.1. Indiqueu a quin moviment artístic pertany l’obra de Ramon Casas. Justifiqueu la vostra elecció explicant quatre característiques formals o conceptuals del moviment presents en la pintura La càrrega.

[1 punt]

1.2. Expliqueu el context de l’època en què es va desenvolupar l’obra de Ramon Casas, tot esmentant dos esdeveniments que van succeir durant aquest període.

[1 punt]

1.3. Observeu atentament les imatges següents, corresponents a tres obres. Ordeneu-les cronològicament i indiqueu quina pertany a la mateixa època que la pintura de Ramon Casas.

[1 punt]

Exercici 2

[3 punts en total]

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

Escultura d’Umberto Boccioni, Formes úniques de continuïtat en l’espai (1913). Còpia reduïda en bronze de 19 × 14,5 × 6 cm comercialitzada com a decoració de sobretaula per Kunst & Ambiente, Dresden.

Imatges del procés de creació de l’Slime dress (vestit de gelatina viscosa) del dissenyador neerlandès Bart Hess, que va estendre, a manera de drapat, 15 kg de gelatina liquada i acolorida sobre el cos i el barret de la cantant nord-americana Lady Gaga, durant la sessió de fotos que va fer Nick Knight per a la promoció de l’àlbum Born This Way, publicat el 23 de maig de 2011 per Interscope Records.

Responeu a les qüestions següents. Escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre les imatges.

2.1. Expliqueu quatre característiques formals o conceptuals de l’escultura d’Umberto Boccioni i indiqueu a quin moviment pertany.

[1,5 punts]

2.2. Els periodistes preguntaven a Lady Gaga (Stefani Germanotta) si s’expressava de manera andrògina perquè realment era un home. Ella no va respondre mai. Així va donar suport a la llibertat sexual i l’autoacceptació. «Jo soc bella a la meva manera / perquè Déu no comet errors. / Vaig pel bon camí, estimat. / Vaig néixer d’aquesta manera», canta a la tornada de «Born This Way». Avui, aquesta cançó segueix sent un himne per al coŀlectiu LGTBIQ+. Expliqueu raonadament tres motius que podrien fer pensar que la fotografia per a la portada de l’àlbum Born This Way de Lady Gaga està inspirada en l’escultura d’Umberto Boccioni.

[1,5 punts]

Exercici 3

[4 punts en total]

Llegiu atentament el text següent.

Com que la llum és l’essència de la nostra existència, l’obra d’art que no s’ocupi de la llum no té raó de ser. Sense llum no tindrà ni unitat ni amplitud —serà petita, miserable, mal concebuda, circumscrita necessàriament a la matèria.

Res en el nostre món no es pot separar del seu context, i la nostra visió —les nostres impressions, si preferiu aquest terme— només pot ser el resultat de les relacions mútues o dels valors donats per la llum, i han de tenir una tonalitat dominant que la mirada capti.

Hi ha una altra qüestió de la qual no s’ha parlat mai, i que tanmateix és d’enorme importància;

quan mirem espontàniament per primera vegada un objecte a la natura, experimentem un desplaçament de les tonalitats, un eixamplament del que veiem, un efecte que canvia després d’aquesta primera impressió. Això és perquè, després d’aquesta primera visió, la nostra ment recupera la seva mandra i destrueix aquest moment de vida veritable, de visió plena, durant la qual experimentem una transposició de valors, i els del fons passen cap endavant i els de davant cap enrere. I encara que això es percebi més clarament a l’instant inicial no és menys cert que es pot continuar veient en qualsevol moment posterior.

[…] ¿Potser no és la veritat de la primera impressió, carregada com està de poesia i de suggestió, infinitament més significativa que qualsevol altra veritat, basada en el coneixement acumulat dels fets? L’art és un llenguatge emocional; i la precisió matemàtica no es presta a expressar les nostres emocions.

Tenim així davant nostre una perspectiva cromàtica molt diferent de la perspectiva tradicional, material; i sostinc que no hem de seguir el mètode de les celebritats reconegudes que han mesurat, i continuen mesurant, el primer pla i el segon pla, i segueixen els fets materials de les formes.

Ja no cal caminar al voltant d’una obra de guix, fusta, bronze o marbre, com no cal voltar un quadre; l’escultura que no necessiti que hi girin al voltant serà infinitament més suggeridora, íntimament viva, completa i gran.

Traducció d’un fragment de l’article de Medardo Rosso publicat al Daily Mail el 17 d'octubre del 1907, a partir de la versió en castellà publicada per Casimiro Libros al llibre La escultura como emoción, 2023, p. 39-41.

Observeu atentament les imatges següents.

Tom Wesselmann. Bathtub Collage No. 1 («Collage de la banyera núm. 1») (1963). Combine painting (pintura combinada): pintura a l’oli, laca i pintura acrílica sobre cartró premsat amb objectes muntats, 122,5 × 152,8 × 17,6 cm.

A l’esquerra, imatge del còmic de Chris Ware Rusty Brown (2019), publicat per Reservoir Books.

A la dreta, imatge de la pàgina 114 del volum.

3.1. Identifiqueu si el text de Medardo Rosso i la pintura de Tom Wesselmann pertanyen al mateix moviment (indiqueu també el nom del moviment o moviments). Encercleu tres paraules o conceptes clau del text i extraieu tres característiques formals de la pintura de Wesselmann que ho justifiquin.

[0,75 punts]

3.2. Per a la representació de l’apartat 3.3, haureu de prendre com a referent una obra d’un altre autor/a del moviment al qual pertany la pintura de Tom Wesselmann. Indiqueu quina obra i quin autor/a trieu com a referent.

[0,25 punts]

3.3. Desenvolupeu, a partir del referent que heu indicat en l’apartat 3.2, una nova representació que reculli les característiques del moviment al qual pertany la pintura de Tom Wesselmann. Elaboreu, concretament, un croquis d’una pintura, d’un disseny d’objecte, d’un disseny gràfic o d’un disseny d’indumentària.

Feu l’exercici utilitzant qualsevol tècnica seca en l’espai DIN A3 d’aquest mateix quadern (pàgines 10 i 11). Podeu fer els primers esbossos de la nova representació a la pàgina 9. Les imatges de sota de la pàgina anterior us poden servir de referència, però no es poden copiar.

Tingueu en compte les observacions següents:

— La interpretació de les imatges és lliure. Es valorarà la capacitat imaginativa per a transformar una imatge a partir de les característiques del moviment artístic i de l’obra i l’autor/a que heu triat com a referent.

[1 punt]

— Cal posar una atenció especial a mantenir les característiques formals del moviment al qual pertany la pintura de Tom Wesselmann, i escriure un títol que ajudi a vincular la vostra nova representació a aquest moviment.

[1 punt]

— Es valorarà la voluntat de combinar text amb ideogrames, grafismes o microdibuixos a l’hora de desenvolupar la proposta. Podeu fer intervenir qualsevol altre element en la vostra representació. Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu.

[1 punt]

[Espai DIN A4 per a fer els primers esbossos de l’exercici 3.]

[Espai DIN A3 per a fer la nova representació de l’exercici 3.]

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.