Empresa y Diseño de Modelos de Negocio PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Funcionament de l’empresa i disseny de models de negoci Sèrie 2 Indiqueu l’opció triada:

Exercici 2.3: Opció A Espai per a la correcció Qualificació

Opció B Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercicis

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. A l’apartat 2.3 (dins l’exercici 2) heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i respondre a les qüestions de l’opció escollida. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció que heu triat.

Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells capaços d’emmagatzemar dades o de transmetre o rebre informació.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

A l’Empordà, a tocar dels contraforts de la Garrotxa, hi ha un petit poble envoltat de camps de conreu, boscos mediterranis i rierols. En aquest poble, dos germans, l’Anna i en Martí, tenen una empresa, La Muga, SL, dedicada a la producció i la comercialització de productes gastronòmics elaborats amb matèries primeres locals. Actualment, s’estan plantejant aprofitar els subproductes resultants del seu procés de producció. En concret, preveuen instaŀlar un sistema de reutilització de l’aigua procedent de la transformació de matèries primeres, que serà filtrada i purificada per mitjà de tecnologia natural abans de ser reincorporada al circuit productiu. Aquesta proposta desperta la curiositat de la Carme, la germana petita, que els demana que li expliquin en què consisteix exactament aquest sistema de reutilització de l’aigua. En Martí, però, li respon que aquesta informació no la hi pot facilitar, ni a ella ni a ningú, perquè és una estratègia empresarial.

L’empresa va néixer com una societat limitada (SL) per la seva mida reduïda i per a facilitar-ne la gestió familiar. Tanmateix, després d’uns anys d’activitat i d’un creixement constant, els germans es plantegen modificar-ne la forma jurídica i convertir-la en una societat anònima (SA).

L’Anna considera que ara és el moment ideal per a internacionalitzar el negoci, i per això vol obrir una sucursal comercial a Flandes, on hi ha una demanda creixent de productes gastronòmics mediterranis. Aquesta ampliació permetria augmentar la dimensió del negoci a través d’inversions en la pròpia estructura. L’Anna considera que establir una sucursal a Flandes ajudaria a diversificar els canals de comercialització i a millorar la competitivitat de La Muga, SL en relació amb altres empreses del sector. En Martí, tanmateix, no veu del tot clara la viabilitat d’aquest procés d’internacionalització, especialment pel que fa a la viabilitat comercial, i proposa elaborar un pla de negoci.

1.1. Tenint en compte aquesta informació, responeu a les qüestions següents: [0,6 punts]

a) Podeu afirmar que La Muga, SL utilitza el model de negoci de long tail? Per què?

b) El fet que vulguin instaŀlar un sistema de reutilització de l’aigua procedent de la transformació de les matèries primeres es pot considerar una innovació? Justifiqueu la resposta.

c) Per què creieu que en Martí diu a la Carme que no pot explicar a ningú com funciona el sistema de reutilització de l’aigua?

1.2. Justifiqueu de manera raonada si les afirmacions següents són certes o falses:

[0,4 punts]

a) La viabilitat comercial té com a objectiu estudiar si es podran rendibilitzar les inversions.

b) El canvi de tipus de societat de SL a SA que es plantegen comporta un canvi en la fiscalitat de l’empresa, ja que l’impost que grava els beneficis de la societat és diferent:

per a la societat limitada és l’IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) i per a la societat anònima és l’IS (impost de societats).

1.3. L’Anna i en Martí volen analitzar i identificar els factors que els poden influir en l’àmbit macroeconòmic si obren la nova seu a Flandes. És per això que us demanen si podeu fer l’anàlisi PESTEL de l’empresa coŀlocant les lletres de cada factor a la casella corresponent.

[0,7 punts]

Factors:

a) Hi ha empreses que innoven tecnològicament i moltes s’han especialitzat en la venda per Internet.

b) Es preveu una pujada dels preus dels productes de consum.

c) S’estableix un nou marc regulador per a impulsar la creació de noves empreses.

d) Hi ha estabilitat governamental.

e) La població té un nivell educatiu alt.

f ) Els consumidors volen comprar productes sostenibles.

g) Es preveu que el proper any es modifiquin les modalitats de contractació i d’acomiadament.

Nota: Cada factor només pot anar a una casella del model PESTEL.

1.4. Responeu a les qüestions següents, relacionades amb l’empresa de l’Anna i en Martí:

[0,8 punts]

a) Si la Muga, SL finalment obre la sucursal a Flandes, podeu determinar i justificar quin tipus de creixement (intern o extern) experimentarà l’empresa? En funció del que hàgiu contestat, raoneu quin tipus d’estratègia de creixement utilitzarà.

b) En Martí proposa elaborar un pla de negoci. La Carme no sap què és un pla de negoci; li ho podeu explicar amb les vostres paraules?

Exercici 2

[2,5 punts en total]

L’empresa Tablet Lux, SL es dedica a la fabricació i venda de tauletes educatives per a centres de primària. A 31 de desembre de 2025, presenta la informació comptable següent (els imports estan expressats en euros):

Concepte

Import

Aprovisionaments (inclou variació d’existències)

20.000 €

Despeses de personal

15.000 €

Amortització de l’immobilitzat de l’exercici

2.000 €

Altres ingressos d’explotació

50.000 €

Ingressos per vendes de tauletes

150.000 €

Despeses financeres

5.000 €

Ingressos financers

3.000 €

Altres despeses d’explotació

12.000 €

2.1. A partir de les dades de l’enunciat, elaboreu el compte de pèrdues i guanys de l’empresa Tablet Lux, SL aplicant un impost sobre beneficis del 25 %. Mostreu ordenadament i detalladament els càlculs que heu fet per a obtenir el resultat d’explotació, el benefici abans d’interessos i impostos (BAII), el benefici abans d’impostos (BAI) i el benefici net (BN).

[1 punt]

2.2. L’empresa Tablet Lux, SL necessita estudiar el seu procés productiu. Sabem que, en una setmana, amb 2 màquines i 5 treballadors s’obtenen 2.800 unitats de tauletes, que es comercialitzen a 150 €/unitat. El cost de cada màquina és de 1.500 €/setmana, el de cada treballador és de 500 €/setmana i la matèria primera consumida puja a 1.000 €/setmana.

Calculeu i interpreteu la productivitat del factor treball i la productivitat del factor capital.

[0,5 punts]

2.3. L’empresa Tablet Lux, SL presenta, a 31 de desembre de 2025, el balanç de situació següent:

ACTIU

ACTIU NO CORRENT Immobilitzat intangible* Aplicacions informàtiques Immobilitzat material* Construccions (per a l’activitat productiva) Instaŀlacions tècniques Mobiliari Equips per a processos d’informació Inversions financeres a llarg termini ACTIU CORRENT Existències Comercials

Deutors comercials i altres comptes a cobrar Clients Efectiu i altres actius líquids Bancs i institucions de crèdit Caixa Total actiu

34.750

34.750

PATRIMONI NET I PASSIU

319.750 PATRIMONI NET 299.750 Capital / Capital social 150.000 Reserves

38.000 Resultat de l’exercici 111.750

240.000

90.000

PASSIU NO CORRENT

70.000

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit

29.000

29.000

30.000

50.000

45.000

10.000

10.000

39.250

39.250

79.250 PASSIU CORRENT Proveïdors Creditors per prestació de serveis Proveïdors de l’immobilitzat a curt termini Deutes a curt termini amb entitats de crèdit Hisenda pública creditora per conceptes fiscals

70.250

12.000

6.000

10.000

5.000

37.250

30.000

25.000

5.000 399.000 Total patrimoni net i passiu

399.000

* Els comptes de l’immobilitzat es presenten amb el valor net comptable (cost d’adquisició o cost de producció menys amortització acumulada).

Nom de la ràtio

Fórmula i càlcul de la ràtio

Valor orientatiu o òptim, comparació amb el valor obtingut i conclusió

Liquiditat

Estructura del deute

Exercici 3

[2,5 punts en total]

L’empresa Connectboard es dedica a la fabricació de pissarres digitals interactives d’alta connectivitat i resistència, que comercialitza amb el mateix nom en un únic punt de venda a cada ciutat, molt estudiat per a garantir el prestigi de la marca. Elabora els productes amb una tecnologia A, que li permet fabricar una pissarra amb la utilització de 3 unitats de treball i 4 unitats de capital. A més, presenta la informació econòmica següent:

— costos d’edificacions (amortització en 20 anys): 30.000.000 €;

— rènting de maquinària: 1.000.000 € anuals;

— primeres matèries i altres costos variables: 230 € per pissarra;

— capacitat productiva màxima de l’empresa: 35.000 unitats anuals;

— cost de cada unitat de treball: 30 €;

— cost de cada unitat de capital: 25 €;

— preu de venda del producte: 500 €.

3.1. Calculeu el punt mort de l’empresa i argumenteu la seva viabilitat econòmica.

[0,75 punts]

3.2. Si l’empresa vol obtenir uns beneficis d’1.500.000 €, calculeu quina hauria de ser la seva producció i raoneu si serà possible aconseguir-ho.

[0,5 punts]

Connectboard vol comercialitzar l’any vinent una nova marca de baix cost, Cheapboard, per a intentar millorar la quota de mercat en un entorn cada cop més competitiu. Per a aconseguir-ho, té la possibilitat de canviar la tecnologia actual per alguna de les que es presenten a la taula següent (totes permeten elaborar una pissarra digital), mantenint el cost de cada unitat de treball i el cost de cada unitat de capital.

Tecnologia A (actual)

Unitats de treball

Unitats de capital

3.3. Raoneu quina és l’estratègia de distribució actual de l’empresa i quina seria l’estratègia de marca que vol utilitzar. Tot seguit, esmenteu un avantatge i un inconvenient de l’estratègia de marca que pretén implementar Connectboard.

[0,75 punts]

3.4. Raoneu quina/es de les tecnologies (A, B, C, D, E) hauria de triar l’empresa segons el criteri de l’eficiència tècnica i segons el criteri de l’eficiència econòmica.

[0,5 punts]

Exercici 4 [2,5 punts en total]

Encercleu la lletra de l’opció correcta de les qüestions següents.

[Cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts; per les preguntes no contestades no hi haurà cap descompte.]

4.1. Quina de les afirmacions següents sobre eines d’innovació en models de negoci és correcta?

a) El mapa d’empatia s’utilitza per a comprendre profundament el client i les seves necessitats.

b) El mapa d’empatia consisteix en quatre fases: segmentar, crear una marca, empatitzar i validar.

c) Els hipocentres d’innovació indiquen que les idees només poden provenir de l’equip directiu.

d) L’estratègia dels oceans blaus busca competir directament en mercats saturats.

4.2. En innovació, la matriu ERIC

a) consta de tres files i tres columnes en les quals s’inclou informació relacionada amb les qüestions que es plantegen en un nou model de negoci.

b) consisteix a aportar informació responent a quatre preguntes: què cal eliminar, què cal redissenyar, què cal incrementar i què cal crear.

c) consisteix a aportar informació responent a quatre preguntes: què cal eliminar, què cal reduir, què cal incrementar i què cal crear.

d) consisteix a aportar informació responent a quatre preguntes: què cal eliminar, què cal reduir, què cal incrementar i què cal canviar.

4.3. Una empresa pot aplicar estratègies relacionades amb la innovació i la inversió en recerca. Quan analitza els punts febles de la competència i se centra en un segment de mercat en el qual té un punt fort, segueix una estratègia

a) dependent.

b) imitativa.

c) oportunista.

d) ofensiva.

4.4. En l’estratègia dels oceans blaus

a) es planteja fer una recerca simultània de diferenciació i costos baixos, per a obrir un nou espai de mercat.

b) es vol superar la competència incrementant la quota de mercat.

c) s’apliquen sempre tècniques de pensament visual o de brainstorming per a aconseguir noves idees.

d) s’aplica la matriu ERIC, que serveix per a respondre a les preguntes relacionades amb eliminar, reutilitzar, incrementar i crear valor.

4.5. En el mercat podem trobar models de negoci basats en la gratuïtat, en els quals la major part dels serveis s’ofereixen sense cap cost. Aquest patró de negoci es coneix com a

a) multiplataforma.

b) long tail.

c) nínxol de mercat.

d) freemium.

4.6. En l’estudi de la viabilitat de models de negoci,

a) quan s’estudia la viabilitat econòmica, es calcula el punt mort.

b) quan s’estudia la viabilitat legal, es defineixen les estratègies de màrqueting.

c) quan s’estudia la viabilitat comercial, es calculen el VAN i la TIR.

d) quan s’estudia la viabilitat financera, es dissenya una anàlisi DAFO.

4.7. Una societat que integra l’economia social, que no té ànim de lucre directe i que té com a objectiu la satisfacció de les necessitats dels seus socis és una

a) societat civil pública.

b) societat cooperativa.

c) societat laboral i participada.

d) societat de responsabilitat limitada.

4.8. La manera concreta de combinar factors de producció en forma de procediments productius s’anomena

a) treball.

b) capital.

c) tecnologia.

d) organització empresarial.

4.9. Les empreses que operen en un país però exporten a altres països són empreses

a) regionals.

b) nacionals.

c) internacionals.

d) multinacionals.

4.10. La teoria del sostre de vidre fa referència

a) al fet que els referents femenins no tenen la mateixa visibilitat que els referents masculins.

b) al fet que moltes dones concilien la vida personal i professional com si treballessin en una doble jornada laboral.

c) al fet que alguns inversors o entitats financers tendeixen a invertir menys en projectes impulsats per dones.

d) a les barreres que impedeixen el desenvolupament professional de les dones en càrrecs directius o de responsabilitat.

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.