Artes Escénicas PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Arts escèniques Sèrie 2

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Responeu a totes les preguntes que s’hi plantegen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[3 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,3 punts]

Creeu una escena breu (de tres-centes cinquanta a quatre-centes cinquanta paraules) a partir de les indicacions següents:

— tema: la suplantació de la identitat digital;

— personatges: tres alumnes d’un mateix institut (del gènere que vulgueu, en cada cas);

— espai: el carrer;

— temps: una tarda de primavera de 2026;

— diàleg: àgil i amb moments de tensió.

El text ha de contenir com a mínim QUATRE acotacions i, dins del diàleg, hi ha d’haver DUES referències de temps i UNA d’espai.

Exercici 2

[3 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,3 punts]

Elaboreu una proposta de posada en escena (de tres-centes cinquanta a quatre-centes cinquanta paraules) del fragment del text teatral transcrit a continuació. Tingueu en compte els aspectes següents:

— els elements principals de la materialització escènica en relació amb el discurs dramàtic (diàleg, acotacions i referències de temps i espai en el diàleg);

— els personatges i les coordenades de temps i espai;

— la concreció d’altres aspectes de l’escenificació que considereu pertinents.

Irina (contenint-se): Oh, soc tan desgraciada… No puc treballar, no treballaré. Prou, prou! Vaig estar a Telègrafs, ara soc a l’Ajuntament, i odio i em fastigueja tot allò que em fan fer… He complert vint-i-tres anys, ja fa molt que treballo, i el cervell se m’ha assecat. M’he aprimat, m’he fet vella, lletja, i res, res, cap satisfacció, i passa el temps, i em sembla que cada dia m’allunyo més i més d’una vida autèntica i bella, cada vegada la veig més lluny, més lluny, fins que cau en una mena d’abisme. Estic desesperada i no entenc com puc ser viva encara, com és que encara no m’he matat.

Olga: No ploris, nena meva, no ploris… Em fas patir.

Irina: Si no ploro, no ploro… Prou… Ja està, ja no ploro. Prou… Prou!

Olga: Estimada, t’ho dic com a germana, com a amiga, si vols fer cas del meu consell, casa’t amb el baró! (La Irina plora contingudament.) Tu el respectes, l’aprecies molt… És veritat que és lleig, però és tan honrat, tan net… Les persones no es casen per amor, només ho fan per complir el seu deure. Si més no jo ho veig així. Jo em casaria sense amor. Amb qualsevol que m’ho demanés, em casaria; tant se val, només miraria que fos un home honrat. Fins i tot amb un vell, em casaria… Irina: Jo anava esperant que ens traslladaríem a Moscou, i que allà trobaria l’home de la meva vida, somiava en ell, l’estimava… Però ha resultat que tot això són ximpleries, ximpleries… Olga (abraça la seva germana): Estimada germana meva, preciosa, és clar que t’entenc. Quan el baró Nikolai Lvòvitx va abandonar la carrera militar i ens va venir a veure vestit amb americana, el vaig trobar tan lleig que fins i tot em vaig posar a plorar… Ell em va preguntar: «Per què plora?».

I què li havia de respondre, jo! Però si fos la voluntat de Déu que es casés amb tu, jo seria feliç.

Perquè això és diferent, molt diferent.

Anton P. Txékhov. Tres germanes. A: Quatre peces teatrals: La gavina; L’oncle Vània; Tres germanes;

El jardí dels cirerers. Trad. de Nina Avrova i Joan Casas. Barcelona: Edicions 62, 2012, p. 235-236

Exercici 3

[3 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,3 punts]

A partir del visionament que heu fet d’Alba (o el jardí de les delícies), de Marc Artigau, dirigida per Raimon Molins (Teatre Nacional de Catalunya, 2018), expliqueu com es concep l’espai escènic del muntatge i com es relaciona amb la temàtica de l’obra. El text ha de tenir entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules.

Alba (o el jardí de les delícies), de Marc Artigau. Teatre Nacional de Catalunya, 2018.

Fotografia: May Zircus.

Exercici 4

[1 punt: 0,25 punts per definició]

Definiu breument (de dues a cinc línies) els termes següents.

a) Claca:

b) Escena:

c) Quarta paret:

d) Temps:

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.