Valenciano PAU 2021

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

EXEMPLE 2020

EJEMPLO 2020

Asignatura: Valenciano: Lengua y literatura II.

Assignatura: Valencià: Llengua i literatura II

BAREM DE L’EXAMEN: Comprensió del text, 3 punts. Anàlisi lingüística del text, 3 punts. Expressió i reflexió escrita, 4 punts.

BAREMO DEL EXAMEN: Comprensión del texto, 3 puntos. Análisis lingüístico del texto, 3 puntos. Expresión y reflexión escrita, 4 puntos.

TEXT 1

La nina de cel·luloide

M'han dit que el doctor se n'ha hagut d'anar, que han fet que seguís la ruta amb tots els soldats. Ara que m'hi havia fet amiga, ves. Des que va enguixar la meva nina que jo i el doctor érem la mar d'amics, perquè dia per altre venia a casa i em preguntava què feia la nina i li mirava el guix i li preguntava si li picava, i la nina no deia res, és clar, perquè és una nina, però jo sí que deia coses, i feia veu de nina i li deia al doctor que quan em traurien el guix i coses així.

Jo ja sabia que el doctor tenia molta feina i que no podia estar per a les beneiteries d'una nena com jo.

Tot això ja ho sabia, però el cas és que se'm va trencar la nina, que és de cel·luloide, i aquestes nines no es poden arreglar amb un pedaç, que se'ls ha d'operar a la sala d'operacions, amb infermeres de debò, com les que treballaven amb el doctor.

Jo ja sabia que només era una cama, però vaig cridar que és urgent que crideu un metge, perquè la nina perdrà sang, tot i que, de sang, no en té, pobra, mira que és pobra, la nina, que no té ni sang, i si no l'enguixen de seguida, segur que després serà pitjor, perquè li hauran de fer transfusions. La mare em deia que ara no en poden fer, de transfusions, que les guarden totes per als que vénen del front, que no sé ben bé on és, i per als que se'n van, que no sé ben bé on se'n van. Però jo deia que calia avisar el doctor, encara que tingués feina, perquè la nina era una nina bona i també era de cel·luloide.

Al final, el doctor va venir a casa, va dur guix de debò i va enguixar la cama de la nina i li anava posant tires de guix humit fins que el guix es va fer fort i després em va dir que aquestes nines són molt delicades.

Diuen que el doctor se n'ha anat i ara tots els soldats que hi havia també són fora i la mare m'ha dit que en vindran uns altres, de soldats, i que ja puc anar a cridar el pare, que és amagat al celler, que surti, que ja no se n'haurà d'anar. Li ensenyaré la nina. Amb el guix és tan maca, ara, que em sembla que es quedarà sempre així.

FONALLERAS, Josep Maria (2003): Llarga vista. Narrativa (1982-2002), Barcelona, Empúries, p. 293.

(Glossari. Cel·luloide: ‘material sintètic gairebé transparent que s’utilitzava per elaborar pel·lícula i nines. Altament inflamable’.)

TEXT 2

Es pot afirmar que el valencià és la llengua d’ús habitual per part dels tuitaires joves de la Marina Alta que tenen entre 15 i 35 anys. De fet, l’anàlisi (...) ha permès comprovar que es produeixen més tuits en valencià que tuits en castellà. A més, els tuits bilingües, és a dir, en castellà i valencià, es produeixen de manera molt reduïda en els usuaris estudiats. Aquest comportament lingüístic pot ser considerat com una prova de l’ús normal del valencià en la xarxa Twitter.

Les xarxes socials esdevenen un reflex de la vida real d’aquesta comarca on la població utilitza el valencià en tots els àmbits de la vida, igual com ocorre amb parlants de qualsevol altra llengua, situació que contribueix a la normalització del valencià. Un altre element que indica una normalitat en l’ús del valencià és que només 37 dels 32.155 tuits totals analitzats en el corpus són publicacions que tracten sobre la situació del valencià, és a dir, s’adverteix que sols en un nombre escàs de tuits els usuaris parlen sobre el valencià i el conflicte lingüístic (...).

La resta dels tuits estudiats contenen temes diversos que no tenen res a veure amb la llengua, sinó que es relacionen amb temes quotidians. Aquest fet també és una mostra de la situació normalitzada de la llengua. En el cas dels subjectes estudiats, el valencià s’utilitza de manera habitual i sense por perquè els joves es relacionen amb el seu entorn diàriament amb la seva llengua, fet que contribueix a la utilització normal del valencià en les xarxes socials, com Twitter.

Comptat i debatut, en aquest estudi s’ha demostrat que el valencià està ben viu a la comarca de la Marina Alta i que ha traspassat les fronteres d’intercanvi físic d’informació per a utilitzar-se en un espai virtual d’abast internacional en què s’equipara a l’estatus d’altres llengües. D’acord amb les paraules del guionista i comunicador valencià Eugeni Alemany en una entrevista en el diari digital La Veu del País Valencià (2014): «El futur del valencià està en les xarxes socials (...) la normalització del valencià passa per les xarxes (...) perquè amb les xarxes socials, el que dius s’escriu, és llegit per altres persones i això significa un aparador molt bestial per veure la presència de la nostra llengua.» TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp. 95–115.

1. Comprensió de texts Tria 2 de les 4 preguntes que valen 1 punt i 2 de les 4 preguntes que valen 0,5 punts (Total 3 punts).

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text 1. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text 1 amb una extensió aproximada de 6 línies. [1 punt]

c) Descriu el tema i les parts bàsiques del text 2. [1 punt]

d) Resumeix el contingut del text 2 amb una extensió aproximada de 6 línies. [1 punt]

e) Identifica la tipologia textual del text 1 i especifica almenys dos trets característics d'aquesta tipologia presents al text 1. [0,5 punts]

f) Indica cinc exemples de recursos expressius de caràcter literari presents al text 1. [0,5 punts]

g) Identifica la tipologia textual del text 2 i especifica almenys dos trets característics d'aquesta tipologia presents al text 1. [0,5 punts]

h) Explica la funció que fan al text 2 les cursives i les cometes. [0,5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text Tria 3 de les 6 preguntes (Total 3 punts).

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats pertanyents al text 1: [1 punt; resposta errònia: –0,25]

1. no en poden fer (línia 13): s’elideix o no s’elideix?

2. les guarden (l. 13): sorda o sonora?

3. cel·luloide (l. 15): oberta o tancada?

4. guix humit (l. 17): sorda o sonora?

b) Indica la pronunciació dels elements subratllats pertanyents al text 2: [1 punt; resposta errònia: –0,25]

1. d’ús habitual (línia 1): és sorda o sonora?

2. ocorre (l. 7): és oberta o tancada?

3. demostrat que (l. 17): és sorda o sonora?

4. Eugeni (l. 20): és oberta o tancada?

c) Torna a escriure les frases del text 1 següents substituint els elements subratllats en cadascuna pel pronom feble adequat. [1 punt]

1. em preguntava què feia la nina (línia 3)

2. és de cel·luloide (l. 7)

3. treballaven amb el doctor (l. 9)

4. li hauran de fer transfusions (l. 12)

d) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques que hi ha al text 2. Indica el tipus d’oració composta que representen i, si és pertinent, la funció sintàctica que realitzen [1 punt]

1. Es pot afirmar que el valencià és la llengua d’ús habitual per part dels tuitaires joves de la Marina Alta (línies 1-2)

2. Les xarxes socials esdevenen un reflex de la vida real d’aquesta comarca on la població utilitza el valencià en tots els àmbits de la vida (l. 6-7)

3. La resta dels tuits estudiats contenen temes diversos que no tenen res a veure amb la llengua, sinó que es relacionen amb temes quotidians (l. 12-13)

4. el valencià s’utilitza de manera habitual i sense por perquè els joves es relacionen amb el seu entorn diàriament amb la seva llengua (l. 14-15)

e) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text 1 o posa’n un sinònim. [1 punt]

1. guix (línia 3)

2. beneiteries (l. 6)

3. pedaç (l. 8)

4. de debò (l. 16)

f) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text 2 o posa’n un sinònim. [1 punt]

1. s’adverteix (línia 10)

2. Comptat i debatut (l. 17)

3. abast (l. 19)

4. aparador (l. 23)

3. Expressió i reflexió crítica Hi ha tres possibilitats de tria:

a) contestar les 4 preguntes que valen 1 punt (a, b, c i d) (Total 4 punts).

b) contestar les 2 preguntes que valen 2 punts (e i f) (Total 4 punts).

c) contestar 3 preguntes: 2 de les 4 preguntes que valen 1 punt i 1 de les 2 preguntes que valen 2 punts (Total 4 punts).

MARQUÈS (dolçament): Llavors, em descobrisc davant el vostre valor. (Avança cap a un costat de l’escenari, per la part on ha descorregut les cortines, i prem una motllura de la paret. Suaument i sense bruit comença a baixar del sostre una gran reixa, la qual, en uns segons tan sols, arriba a terra, tancant completament la boca del petit escenari.) Sí… Sou valent, Gabriel. Sou més valent del que m’imaginava. Perquè heu jugat contra mi… perquè us heu arriscat a jugar contra mi, Gabriel, i heu perdut la partida… i heu acabat per acceptar, amb alegria, la derrota.

Fragment d’El verí del teatre, de Rodolf Sirera Creue les nits. Evoque les baranes del riu.

Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric.

L’espectre de Francisco de la Torre, potser.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Llargament escriuria sobre les teues cames.

Fragment del poema «No escric èglogues» de Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés

a) Analitza les característiques del tractament de l’espai de l’acció en El verí del teatre. Tingues en compte el que apareix en el fragment. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]

b) Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de Sirera?

(Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]

c) Analitza la mètrica d’aquest fragment del poema «No escric èglogues». És aquesta la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats d’aquest llibre? Raona la resposta. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]

d) Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra de Vicent Andrés Estellés (dins del gènere poètic)? (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]

e) Escriu un text de característiques tipològiques semblants a l’escrit per Fonalleras, en què expliques alguna experiència de la teua infantesa des de la perspectiva d’un narrador infantil. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

f) Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un text de característiques tipològiques semblants a l’escrit per Tölke, en què exposes les raons que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts].