Valenciano PAU 2019

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA II

Assignatura: VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II

BAREM DE L’EXAMEN: Comprensió del text, 3 punts. Anàlisi lingüística del text, 3 punts. Expressió i reflexió escrita, 4 punts.

BAREMO DEL EXAMEN: Comprensión del texto, 3 puntos. Análisis lingüístico del texto, 3 puntos. Expresión y reflexión escrita, 4 puntos.

Tria una d’aquestes dues opcions OPCIÓ A Llig aquest text i respon les preguntes següents.

Por

Quan em desperto és quan tinc més por. He de veure que el meu món segueix en l’ordre en què jo el recordo i llavors la por es va fent petita i a l’hora de dinar gairebé no la noto. No desapareix, però només quan recordo que és allà fa aquell mal i aquella tristesa. Quan obro els ulls, sovint, ni els colors ni els records no són prou nítids. M’he de mirar la finestra amb les branques que es belluguen una mica pel vent, sentir l’enrenou al passadís, olorar el llençol tan net i tan rugós. Després la veu de la Magda, la veïna, l’olor de la llet i de les medecines. Necessito uns minuts perquè l’escenari es posi a lloc. I avança el matí i no hi ha res de nou. No he oblidat ni els noms, ni les converses. Somric i parlo, com si res. És llavors que sento que he guanyat una mica la por. Que respiro tranquil·la i que l’aire del pati i aquest sol de març són encara una treva i semblen de felicitat.

Al migdia ve la meva filla i parlem, com sempre. Encara que ara les converses han agafat un to transcendental que no havien tingut mai. Totes dues ens n’adonem i tinc la sensació que fingim una escena de teatre. Parlem dels estius al mar quan ella era molt petita, del futur dels seus fills, de sentiments que no m’havia explicat mai. Els donem el pes de les últimes converses en què seguiré sent jo del tot. M’abraça i somriu massa. I em mira i sé què pensa, que em vol retenir, ara, que encara soc com sempre.

La por ve quan penso què oblidaré primer. Si els records que em marxaran abans seran aquells que són només meus. Els més secrets. Com de poc vaig voler el seu pare i com vaig arribar a estimar altres cossos. Com vaig sentir, llavors, que la joventut em fugia menys. Com d’infeliç em va fer saber que seria mare i com hauria volgut poder decidir que aquella no era la vida que volia. Ni aquella feina, ni aquell pis fosc. Em fa por imaginar-me com desapareixeré. Si anirà de pressa, si tindré alguns moments de lucidesa i me n’adonaré tant que serà com si m’arrenquessin trossets de vida com trossets de pell.

Em fa por imaginar-me amb la memòria buida. Amb el sol de primavera que potser em farà somriure, instintivament, i farà que sembli que soc feliç.

A la nit és quan és més dolorosa, aquesta por. Em fa imaginar-me i em fa sentir malsons que es repeteixen: arrencada de records i vida, tota buida per dins com una closca seca que ja no guarda res.

És una por que em paralitza i em fa voler morir. Abans que em desperti i pateixi per si el món es posa a lloc tal com jo el recordo. Abans que em desperti i hagi oblidat per sempre aquesta por.

Queraltó, Clara (2018) El que pensen els altres, Barcelona, Proa, pp. 95-96.

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d'aquesta tipologia presents al text. [0,5 punts]

d) Indica cinc exemples de recursos expressius de caràcter literari presents al text. [0,5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25]

1. segueix en l’ordre (línia 1): sorda o sonora?

2. converses (l. 7): oberta o tancada?

3. infeliç em va fer (l. 18): sorda o sonora?

4. fosc (l. 20): oberta o tancada?

b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració composta que representen i, si és pertinent, la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]

1. Quan obro els ulls, sovint, ni els colors ni els records no són prou nítids (línia 3-4)

2. Necessito uns minuts perquè l’escenari es posi a lloc (l. 6)

3. les converses han agafat un to transcendental que no havien tingut mai (l. 10-11)

4. vaig sentir, llavors, que la joventut em fugia menys (l. 18)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o posa’n un sinònim. [1 punt]

1. belluguen (línia 4)

2. enrenou (l. 5)

3. treva (l. 9)

4. closca (l. 25)

3. Expressió i reflexió crítica

a) La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què? (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

b) Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit en què s’explique l’experiència d’algú que ha d’afrontar un canvi important en la seua vida. Recorda que has de posar un títol al text.

(Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

OPCIÓ B Llig aquest text i respon les preguntes següents.

La mort de les llengües

En aquesta màquina de provocar focs d’encenalls que és Twitter, l’estiu passat es va generar una polèmica sobre la mort de les llengües. La cosa va ser efímera i més aviat superficial, però a mi em va fer rumiar, d’una banda, la lleugeresa de moltes opinions i, d’una altra, el desconeixement del fenomen en si. A mi també em passa que haig de lluitar, per exemple, contra les idees preconcebudes dels meus alumnes a l’hora de tractar la qüestió de la mort de les llengües. Que el llatí es consideri una ‘llengua morta’ no ajuda gaire a clarificar les coses. I qui es cregui que l’escriptura és una garantia de perpetuació potser no ha pensat mai que l’escriptura pot ser a la llengua com la fotografia per a les persones. Per més testimonis gràfics que en tinguem, si algú es mor, és mort. (...) El debat a Twitter que mencionava va coincidir en el temps amb l’incendi del Museu de Rio de Janeiro. Ningú no va menystenir els laments per la pèrdua dels enregistraments històrics de les llengües del Brasil. Ningú no va dir que ‘no passava res’ per haver-los perdut. Potser és que només valorem la diversitat quan no ens fa nosa? Potser només volem les llengües per als museus? Quan desapareix una llengua sí que passa alguna cosa. Si més no, un grup humà és humiliat i menystingut per allò que li han transmès els qui l’han precedit. Afortunadament per a tots, les llengües són acumulables. No ens cal renunciar a una per adquirir-ne una altra. Hem de tenir present que hem arribat a un punt en què la diversitat lingüística del món està greument amenaçada: el 4% de la humanitat parla el 96% de les llengües del món. A restablir l’equilibri ecolingüístic, hi hem de contribuir tots: els parlants de llengües majoritàries, amb la solidaritat, i els de llengües subordinades, amb el compromís. Si tots sumem, només hi podem guanyar.

Junyent, Carme: VilaWeb (16/11/2018)

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d'aquesta tipologia presents al text. [0,5 punts]

d) Identifica i justifica cinc marques de modalització del text [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25]

1. fenomen (línia 3): oberta o tancada?

2. pensat mai (l. 7): sorda o sonora?

3. incendi (l. 9): oberta o tancada?

4. només hi podem (l. 19): sorda o sonora?

b) Indica a quins elements fan referència els pronoms febles subratllats i quina funció sintàctica realitzen. [1 punt]

1. per haver-los perdut (línia 11)

2. No ens cal renunciar a una (l. 14-15)

3. per adquirir-ne una altra (l. 15)

4. hi hem de contribuir tots (l. 17)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n un sinònim. [1 punt]

1. efímera (línia 2)

2. lleugeresa (l. 3)

3. menystenir (l. 10)

4. fa nosa (l. 12)

3. Expressió i reflexió crítica

a) Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

b) El poble valencià viu una situació sociolingüística relacionada amb la que descriu el text. Explica-ho i dona’n la teua opinió. Cal que aprofites tot el que has estudiat sobre el tema que planteja el text.

(Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]