Historia del Arte PAU 2019
Examen · convocatoria extraordinaria · Comunitat Valenciana
Examen de Historia del Arte de selectividad PAU 2019 en Valencia II
Cargando el PDF… Si no aparece, ábrelo aquí.
Enunciado del examen en texto
Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIOL 2019
JULIO 2019
Asignatura: HISTORIA DEL ARTE
Assignatura: HISTÒRIA DEL ART
BAREM DE L’EXAMEN: L’alumne tindrà que triar entre l’exercici A o el B La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts.
La tercera té una puntuació màxima de 2 punts.
BAREMO DEL EXAMEN: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B.
La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos.
La tercera pregunta tiene una puntuación máxima de 2 puntos.
EXERCICI A Imatge 1. Matisse. L’alegría de viure. 1905- 1906.
Imatge 2. Matisse. Harmonia en roig. 1908.
Imatge 3. Matisse. La dansa. 1909-1910.
Text “En la Fundació Mapfre de Madrid pengen des de fa una setmana un centenar i mig d'obres dels principals pintors del moviment fauve, eixe que va fer del color la carcassa i l'ànima de les seues creacions. Fins llavors les línies i els volums articulaven l'obra pictòrica, fora qual fora l'estil a què s'adscriguera, però el fauvisme (fierismo en espanyol, si bé la paraula té un sentit simbòlic: el que al·ludix a la feresa amb què els fauvistas van irrompre en l'art parisenc dels primer anys del segle XX) trencà amb la tradició fent del color el centre i el motiu principal dels seus quadros i dibuixos. Va ser un moviment molt efímer (a penes va durar dos anys) però va revolucionar la pintura i l'art europeus provocant unes conseqüències que s'estenen fins hui. ....
…Veient els quadros dels fauvistas (Matisse, Derain, Manguin, De Vlamink, Puy), un percep que el color es basta i sobra per a donar forma a la realitat, que no necessita de més suports per a representar el món i les seues mil imatges. En això no es diferencia molt de la música, que no necessita de concrecions per a traslladar a la imaginació dels que l'escoltem paisatge i emocions, llocs i fantasías” Julio Llamazares; “Fauvismo”. El País. Madrid, 29 octubre 2016.
PREGUNTES
1.- Analitza i comenta la imatge 1.
2.- Explica les característiques generals del Fauvisme.
3.- Comenta el context social en què sorgix i es desenrotlla el Fauvisme.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIOL 2019
JULIO 2019
Asignatura: HISTORIA DEL ARTE
Assignatura: HISTÒRIA DEL ART
BAREMO DEL EXAMEN: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B.
La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos. La tercera pregunta tiene una puntuación máxima de 2 puntos.
BAREM DE L’EXAMEN: L’alumne tindrà que triar entre l’exercici A o el B.
La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts.
EXERCICI B Imatge 1: Mesquita de Còrdova.
Imatge 2: Alhambra de Granada.
Text 1:
“El més important d'aquesta primera fase de la Mesquita Aljama de Còrdova, i que cal fer notar clarament, és que amb ella Abdarrahmán I va posar la imatge arquitectònica i decorativa de l'Estat que havia creat i que els seus descendents haurien d'augmentar i perfeccionar, però els elements i llenguatge bàsics van quedar establerts des del principi. Un Estat amb clares aspiracions califals insatisfetes per impossibles de satisfer, però el germen hi era perquè va venir amb aquell príncep immigrat, paradigma de supervivent en contra de totes les circumstàncies possibles”.
J.A. Souto, “La Mezquita Aljama de Córdoba”, en G.M. Borrás Gualis (Coord.): Arte Andalusí, Zaragoza, 2008, pp. 37-72.
Text 2:
“Tot i que no hi ha una divisió clara entre les primeres fases de l'art islàmic i les últimes a la península ibèrica, l'estil va canviar considerablement amb el pas del temps i en els últims exemples de què disposem, observem unes maneres totalment característiques, molt més decoratives i menys monumentals que en les obres primitives, on es reflecteix clarament el caràcter de la societat que les va produir: el govern va passar, en 1090, a mans de diferents governadors locals després de la caiguda de Còrdova. El mateix podem assegurar del nord d'Àfrica. En ambdues zones la mida de les construccions va disminuir, així com el seu caràcter fastuós. La decoració, per la seva banda, va guanyar en ornaments i superficialitat, preocupant més per l'elegància que per la grandesa”.
D. Talbot Rice, Arte islámico, Barcelona, 2000, p. 149.
PREGUNTES:
1.- Analitza i comenta la imatge 1.
2.- Explica les característiques generals de l'art islàmic.
3.- Comenta el context social, polític, cultural i religiós de l'art islàmic.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIOL 2019
JULIO 2019
Asignatura: HISTORIA DEL ARTE
Assignatura: HISTÒRIA DEL ART
BAREM DE L’EXAMEN: L’alumne tindrà que triar entre l’exercici A o el B La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts.
La tercera té una puntuació màxima de 2 punts.
BAREMO DEL EXAMEN: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B.
La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos.
La tercera pregunta tiene una puntuación máxima de 2 puntos.
EJERCICIO A Imagen 1. Matisse. La alegría de vivir. 1905-1906.
Imagen 2. Matisse. Armonía en rojo. 1908.
Imagen 3. Matisse. La danza. 1909-1910 Texto “En la Fundación Mapfre de Madrid cuelgan desde hace una semana un centenar y medio de obras de los principales pintores del movimiento fauve, ese que hizo del color el armazón y el alma de sus creaciones. Hasta entonces las líneas y los volúmenes articulaban la obra pictórica, fuera cual fuera el estilo al que se adscribiera, pero el fauvismo (fierismo en español, si bien la palabra tiene un sentido simbólico: el que alude a la fiereza con la que los fauvistas irrumpieron en el arte parisiense de los primeros años del siglo XX) rompió con la tradición haciendo del color el centro y el motivo principal de sus cuadros y dibujos. Fue un movimiento muy efímero (apenas duró dos años) pero revolucionó la pintura y el arte europeos provocando unas consecuencias que se extienden hasta hoy.
…. Viendo los cuadros de los fauvistas (Matisse, Derain, Manguin, De Vlamink, Puy), uno percibe que el color se basta y sobra para dar forma a la realidad, que no necesita de más apoyos para representar el mundo y sus mil imágenes. En eso no se diferencia mucho de la música, que no necesita de concreciones para trasladar a la imaginación de quienes la escuchamos paisaje y emociones, lugares y fantasías”.
Julio Llamazares. “Fauvismo”. El País. Madrid, 29 octubre 2016.
PREGUNTAS
1.- Analiza y comenta la imagen 1.
2.- Explica las características generales del Fauvismo.
3.- Comenta el contexto social en el que surge y se desarrolla el Fauvismo.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIOL 2019
JULIO 2019
Asignatura: HISTORIA DEL ARTE
Assignatura: HISTÒRIA DEL ART
BAREM DE L’EXAMEN: L’alumne tindrà que triar entre l’exercici A o el B.
La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts.
BAREMO DEL EXAMEN: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B.
La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos. La tercera pregunta tiene una puntuación máxima de 2 puntos.
EJERCICIO B Imagen 1. Mezquita de Córdoba.
Imagen 2. Alhambra de Granada.
Texto 1:
“Lo más importante de esta primera fase de la Mezquita Aljama de Córdoba, y que es necesario hacer notar claramente, es que con ella Abdarrahmán I puso la imagen arquitectónica y decorativa del Estado que había creado y que sus descendientes habrían de aumentar y perfeccionar, pero cuyos elementos y lenguaje básicos quedaron establecidos desde el principio. Un Estado con claras aspiraciones califales insatisfechas por imposibles de colmar, pero cuyo germen estaba ahí porque vino con aquel príncipe inmigrado, paradigma de superviviente en contra de todas las circunstancias posibles”.
J.A. Souto, “La Mezquita Aljama de Córdoba”, en G.M. Borrás Gualis (Coord.): Arte Andalusí, Zaragoza, 2008, pp. 37-72.
Texto 2:
“A pesar de que no existe una división clara entre las primeras fases del arte islámico y las últimas en la península ibérica, el estilo cambió considerablemente con el paso del tiempo y en los últimos ejemplos de que disponemos, observamos unas maneras totalmente características, mucho más decorativas y menos monumentales que en las obras primitivas, donde se refleja claramente el carácter de la sociedad que las produjo, cuyo gobierno pasó, en 1090, a manos de diferentes gobernadores locales tras la caída de Córdoba. Otro tanto podemos asegurar del norte de África. En ambas zonas el tamaño de las construcciones disminuyó, así como su carácter fastuoso. La decoración, por su parte, ganó en ornamentos y superficialidad, preocupándose más por la elegancia que por la grandeza”.
D. Talbot Rice, Arte islámico, Barcelona, 2000, p. 149.
PREGUNTAS:
1.- Analiza y comenta la imagen 1.
2.- Explica las características generales del arte islámico.
3.- Comenta el contexto social, político, cultural y religioso del arte islámico.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
JULIOL 2019
HISTÒRIA DE L’ART
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIO 2019
HISTORIA DEL ARTE
HISTÒRIA DE L’ART / HISTORIA DEL ARTE EXERCICI A / EJERCICIO A JULIOL 2019 / JULIO 2019
IMATGE 1 / IMAGEN 1
Imatge 1. Matisse. L’alegría de viure. 1905- 1906.
Imagen 1. Matisse. La alegría de vivir. 1905-1906.
IMATGE 2 / IMAGEN 2
Imatge 2. Matisse. Harmonia en roig. 1908.
Imagen 2. Matisse. Armonía en rojo. 1908.
IMATGE 3 / IMAGEN 3
Imatge 3. Matisse.
La dansa. 1909-1910.
Imagen 3. Matisse.
La danza. 1909-1910
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
JULIOL 2019
HISTÒRIA DE L’ART
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIO 2019
HISTORIA DEL ARTE
HISTÒRIA DE L’ART / HISTORIA DEL ARTE EXERCICI B / EJERCICIO B JULIOL 2019 / JULIO 2019
IMATGE 1 / IMAGEN 1
Imatge 1:
Mesquita de Còrdova.
Imagen 1.
Mezquita de Córdoba.
IMATGE 2 / IMAGEN 2
Imatge 2:
Alhambra de Granada.
Imagen 2.
Alhambra de Granada.
Soluciones y criterios de corrección en texto
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIOL 2019
JULIO 2019
Asignatura: HISTORIA DEL ARTE
Assignatura: HISTÒRIA DE L’ART
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
EJERCICIO A
Pregunta 1. Hasta 4 puntos si realiza un análisis formal correcto. Cualquier ampliación a este marco de comentario, siempre que sea pertinente y no lo repita en las otras preguntas, (por ejemplo, comparando con otras obras) se valorará positivamente, así como si habla de otros artistas.
Pregunta 2. Hasta 3 puntos si explica las características formales, técnicas, etc., de la pintura fauvista. Hasta 1 punto si menciona diversas obras.
Pregunta 3. La tercera pregunta se valorará con un máximo de 2 puntos. Se referirá al marco histórico-social en el que se inscribe el fauvismo.
EXERCICI A
Pregunta 1. Fins a 4 punts si realitza una anàlisi formal correcta. Qualsevol ampliació a este marc de comentari, sempre que siga pertinent i no ho repetisca en les altres preguntes, (per exemple comparant amb altres obres) es valorarà positivament, així com si parla d'altres artistes.
Pregunta 2. Fins a 3 punts si explica les característiques formals, tècniques, etc., de la pintura fauvista. Fins a 1 punt si menciona diverses obres.
Pregunta 3. La tercera pregunta es valorarà amb un màxim de 2 punts. Es referirà al marc històricosocial en què s'inscriu el fauvisme.
EJERCICIO B
Pregunta 1: Hasta 4 puntos si realiza un análisis formal y estilístico correcto. Se valorará positivamente cualquier ampliación a este marco de comentario, siembre que sea pertinente y no se repita en las otras preguntas.
Pregunta 2: Hasta 3 puntos si explica las características formales y técnicas, etc. del arte islámico.
Hasta 1 punto si menciona otras obras.
Pregunta 3: Hasta 2 puntos si explica el marco histórico-social en el que se inscribe el arte islámico.
EXERCICI B
Pregunta 1. Fins a 4 punts si realitza un anàlisi formal formal i estilístic correcte. Es valorará positivament qualsevol ampliació a este marc de comentari, sempre que siga pertinent y no ho repetisca en les altres preguntes.
Pregunta 2. Fins a 3 punts si explica les característiques formals, tècniques, etc. de l’art islámic.
Fins a 1 punt si menciona altres obres.
Pregunta 3. Fins a 2 punts si explica el marc històrico-social en el que s’inscriu l’art islámic.