Historia de la Filosofía PAU 2020

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

SETEMBRE 2020

SEPTIEMBRE 2020

Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

BAREM DE L’EXAMEN:

L’estudiantat haurà de:

- elegir entre les qüestions 1-8 (relatives a un text o un concepte del mateix) que valen 2 punts i contestar dues d’elles (4 punts).

- elegir entre les qüestions 9-12 (tema sobre un autor/a) i contestar una d’elles (5 punts).

- elegir entre les qüestions 13-16 (comentar el pensament d’un autor/a) i contestar una d’elles (1 punt).

2 qüestions de la 1-8: 4 punts; 1 qüestió de la 9-12: 5 punts; 1 qüestió de la 13-16: 1 punt.

BAREMO DEL EXAMEN:

El estudiantado deberá:

-elegir entre las cuestiones 1-8 (relativas a un texto o un concepto del mismo) que valen 2 puntos y contestar dos de ellas (4 puntos).

-elegir entre las cuestiones 9-12 (tema sobre un autor/a) y contestar una de ellas (5 puntos).

-elegir entre las cuestiones 13-16 (comentar el pensamiento de un autor/a) y contestar una de ellas (1 punto).

2 cuestiones de la 1 a 8: 4 puntos; 1 cuestión de la 9 a 12: 5 puntos; 1 cuestión de la 13 a 16: 1 punto.

TEXT I 1 En relació amb el cinquè problema, el coneixement es desplega de la manera següent: sembla que la 2 llei natural és mudable.

1. Perquè sobre el que diu Siràcida 17,9, «els va afegir disciplina i llei de vida», diu la glossa:

4 «Va voler que s’atorgara una llei escrita per a la correcció de la llei natural». Però allò que es 5 corregeix, es canvia. Per tant, la llei natural és mudable.

2. A més, va contra la llei natural l’assassinat de l’innocent, com també l’adulteri i el robatori.

7 Però es descobreix que aquestes coses han estat canviades per Déu, como ara quan Déu ordenà a 8 Abraham que assassinara el [seu] fill innocent, com consta en Gènesi 22,2; quan va recomanar als 9 jueus robar els gots prestats pels egipcis, com consta en Èxode 12,35 i següents; quan va ordenar a 10 Osees que prenguera como a esposa una adúltera, como consta en Osees 1,2. Per tant, la llei natural es 11 pot canviar.

3. A més, Isidor afirma, en Etimologies, que «és de dret natural la possessió dels béns i l’estat de 13 llibertat». Això no obstant, veiem que aquestes coses han estat canviades completament per mitjà de 14 les lleis humanes. Per tant, sembla que la llei natural és mudable.

15 Per contra, hi ha l’afirmació recollida en el Decret, dist. 5: «el dret natural [existeix] des del 16 començament de la criatura racional. I el temps no [el] canvia, sinó que resta immutable».

T. D´AQUINO, Summa teològica, Ia-IIae, q. 94, a. 5 (trad. de J. A. Lluch)

TEXT II 1 I, com que la multitud de les lleis proporciona sovint excuses als vicis, de tal manera que un Estat està 2 més ben regit quan en té ben poques però hi son estrictíssimament observades; així, en comptes 3 d’aquest gran nombre de preceptes de què consta la lògica, vaig pensar que en tindria prou, amb els 4 quatre següents, mentre prengués la ferma i constant resolució de no deixar d’observar-los ni una sola 5 vegada.

6 El primer era no acceptar mai cap cosa como a vertadera sense conèixer evidentment que ho fos; és a 7 dir, evitar acuradament la precipitació i la prevenció, i no incloure en els meus judicis res més que 8 allò que es presentés al meu esperit tan clarament i distintament que jo no tingués cap motiu de posar9 ho en dubte.

10 El segon, dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts como fos posible i com 11 calgués per a resoldre-la millor.

12 El tercer, conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de 13 conèixer, per a ascendir a poc a poc, gradualment, fins al coneixement dels més complexos, i suposant 14 un ordre fins i tot entre aquells que no es precedeixen per naturalesa els uns als altres.

15 I el darrer, fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals que arribés a estar segur de no 16 ometre res.

R. DESCARTES, Discurs del mètode II (trad. de P. L. Font) TEXT III 1 Aquest (el filòsof especulatiu) continua sent el dipositari exclusiu d'una ciència útil al públic, que la 2 ignora, és a dir, la crítica de la raó; car aquesta no es pot fer mai popular, ni té tampoc la necessitat de 3 ser-ho, perquè així com els arguments finament teixits entren molt poc en el cap del poble a títol de 4 veritats útils, de la mateixa manera tampoc no li arriben mai al sentit les objeccions en contra, que són 5 igualment subtils. En canvi, com que l’escola, i així mateix tot home que s'eleve a l'especulació, cauen 6 inevitablement en argumentacions i contrarèpliques, la crítica de la raó està obligada a prevenir d'una 7 vegada per totes, per mitjà d’una recerca a fons dels drets de la raó especulativa, l'escàndol que, a la 8 curta o a la llarga, ha de sacsejar fins el poble i que és produït per les disputes en què inevitablement 9 s’emboliquen els metafísics (i, com a tals, al capdavall també els eclesiàstics) sense crítica i que a l'últim 10 falsifiquen llurs doctrines. Doncs bé, només mitjançant aquesta crítica poden tallar-se de soca-rel el 11 materialisme, el fatalisme, l'ateisme, la incredulitat dels lliure-pensadors, el fanatisme i la superstició, 12 que poden ser nocius per a tothom, i també, finalment, l'idealisme i l'escepticisme, que són perillosos 13 sobretot per a les escoles i que difícilment poden passar al públic.

I. KANT, Crítica de la raó pura, “Pròleg de la segona edició”, B XXXIV- B XXXV (trad. de Joan B.

Llinares Chover) TEXT IV 1 — Reduïsc a fórmula un principi. Qualsevol naturalisme en la moral, és a dir, qualsevol moral sana, 2 està dominat per un instint de la vida, — qualsevol manament de la vida s’acompleix amb un 3 determinat cànon d’allò que «s’ha de fer» i allò que «no s’ha de fer», qualsevol obstacle i qualsevol 4 enemistat en el camí de la vida hi queden deixats de banda. La moral contranatural, és a dir, quasi tota 5 la moral que fins ara s’ha ensenyat, venerat i predicat, s’adreça, pel contrari, concretament contra els 6 instints de la vida, — es una condemna a voltes dissimulada, a voltes pública i desvergonyida, 7 d’aqueixos instints. En dir «Déu examina el cor», la moral diu no als apetits més baixos i més alts de la 8 vida i pren Déu com a enemic de la vida… El sant en el qual Déu té la seua complaença és el castrat 9 ideal… La vida acaba on comença el «regne de Déu».

F. NIETZSCHE, Crepuscle dels ídols, “La moral com a contranaturalesa” (trad. de J. B. Llinares i R. Gomar)

QÜESTIONS:

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):

1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT I (2 punts).

2. Definix el terme “llei”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT I (2 punts).

3. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT II (2 punts).

4. Definix els termes “clarament i distintament”, partint de la informació oferta pel text i completantla amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT II (2 punts).

5. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT III (2 punts).

6. Definix el terme “crítica de la raó”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).

7. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT IV (2 punts).

8. Definix el terme “moral contranatural”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor en el TEXT IV (2 punts).

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

9. Les vies de demostració de l’existencia de Déu en TOMÀS D´AQUINO (5 punts).

10. Concepte d’idea i els seus tipus en DESCARTES (5 punts).

11. Condicions del coneixement científic en KANT (5 punts).

12. La mort de Déu en NIETZSCHE (5 punts).

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

13. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de TOMÀS D´AQUINO que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

14. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de DESCARTES que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

15. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de KANT que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

16. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de NIETZSCHE que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs i filòsofes, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani (1 punt).

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

SETEMBRE 2020

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

SEPTIEMBRE 2020

Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

BAREM DE L’EXAMEN:

L’estudiantat haurà de:

- elegir entre les qüestions 1-8 que valen 2 punts (relatives a un text o un concepte del mateix) i contestar dues d’elles (4 punts).

- elegir entre les qüestions 9-12 (tema sobre la filosofia d’un autor/a) i contestar una d’elles (5 punts).

- elegir entre les qüestions 13-16 (comentari del pensament d’un autor/a) i contestar una d’elles (1 punt).

2 qüestions de la 1-8: 4 punts; 1 qüestió de la 9-12: 5 punts; 1 qüestió de la 13-16: 1 punt.

BAREMO DEL EXAMEN:

El estudiantado deberá:

-elegir entre las cuestiones 1-8 que valen 2 puntos (relativas a un texto o un concepto del mismo) y contestar dos de ellas (4 puntos).

-elegir entre las cuestiones 9-12 (tema sobre la filosofia de un autor/a) y contestar una de ellas (5 puntos).

-elegir entre las cuestiones 13-16 (comentario del pensamiento de un autor/a) y contestar una de ellas (1 punto).

2 cuestiones de la 1 a 8: 4 puntos; 1 cuestión de la 9 a 12: 5 puntos; 1 cuestión de la 13 a 16: 1 punto

TEXTO I 1 En relación con el quinto problema, el conocimiento se despliega del siguiente modo: parece que la 2 ley natural es mudable.

1. Porque sobre aquello [que dice] Eclesiastés 17,9, «Les añadió disciplina y ley de vida», dice la 4 Glosa: «Quiso que se otorgara una ley escrita, para la corrección de la ley natural». Pero aquello que es 5 corregido, es cambiado. Luego la ley natural es mudable.

2. Además, contra la ley natural es el asesinato del inocente, como también el adulterio y el hurto.

7 Pero se descubre que esas cosas han sido cambiadas por Dios: por ejemplo, cuando Dios ordenó a 8 Abraham que asesinara a [su] hijo inocente, como consta en Génesis 22,2; cuando recomendó a los 9 judíos robar los vasos prestados de los egipcios, como consta en Éxodo 12,35 s.; cuando ordenó a 10 Oseas que tomara como esposa a una adúltera, como consta en Oseas 1,2. Luego la ley natural puede 11 cambiarse.

3. Además, Isidoro afirma, en Etimologías, que «es de derecho natural la posesión de los bienes y 13 el estado de libertad». Sin embargo, vemos que estas cosas han sido cambiadas completamente por 14 medio de las leyes humanas. Luego parece que la ley natural sea mudable.

15 Pero, al contrario, es la afirmación recogida en el Decreto, dist. 5: «el derecho natural [existe] desde 16 el comienzo de la criatura racional. Y el tiempo no [lo] cambia, sino que permanece inmutable».

T. DE AQUINO, Suma teológica, Iª-IIª, q. 94, a. 5 (Ed. Publicacions Universitat de València)

TEXTO II 1 Y como la multitud de leyes sirve muy a menudo de disculpa a los vicios, siendo un estado mucho 2 mejor regido cuando hay pocas, pero muy estrictamente observadas, así también, en lugar del gran 3 número de preceptos que encierra la lógica, creí que me bastarían los cuatro siguientes, supuesto que 4 tomase una firme y constante resolución de no dejar de observarlos una vez siquiera.

5 Fue el primero no admitir como verdadera cosa alguna, como no supiese con evidencia que lo es; es 6 decir, evitar cuidadosamente la precipitación y la prevención, y no comprender en mis juicios nada más 7 que lo que se presentase tan clara y distintamente a mi espíritu, que no hubiese ninguna ocasión de 8 ponerlo en duda.

9 El segundo, dividir cada una de las dificultades que examinare en cuantas partes fuere posible y en 10 cuantas requiriese su mejor solución.

11 El tercero, conducir ordenadamente mis pensamientos, empezando por los objetos más simples y más 12 fáciles de conocer, para ir ascendiendo poco a poco, gradualmente, hasta el conocimiento de los más 13 compuestos, e incluso suponiendo un orden entre los que no se preceden naturalmente.

14 Y el último, hacer en todos unos recuentos tan integrales y unas revisiones tan generales, que llegase a 15 estar seguro de no omitir nada.

R. DESCARTES, Discurso del método II (trad. de M. García Morente) TEXTO III 1 Este (el filósofo especulativo) sigue siendo el exclusivo depositario de una ciencia que es útil a la 2 gente, aunque ésta no lo sepa, a saber, la crítica de la razón. Esa crítica, en efecto, nunca puede 3 convertirse en popular. Pero tampoco lo necesita. Pues del mismo modo que no penetran en la mente 4 del pueblo los argumentos perfectamente trabados en favor de verdades útiles, tampoco llegan a ella 5 las igualmente sutiles objeciones a dichos argumentos. Por el contrario, la escuela, así como toda 6 persona que se eleve a la especulación acude inevitablemente a los argumentos y a las objeciones. Por 7 ello está obligada a prevenir, de una vez por todas, por medio de una rigurosa investigación de los 8 derechos de la razón especulativa, el escándalo que estallará, tarde o temprano, entre el mismo 9 pueblo, debido a las disputas sin crítica en las que se enredan fatalmente los metafísicos (y, en calidad 10 de tales, también, finalmente, los clérigos) y que falsean sus propias doctrinas. Sólo a través de la …