Geología y Ciencias Ambientales PAU 2021
Examen · convocatoria extraordinaria · Comunitat Valenciana
Examen de Geología de selectividad PAU 2021 en Valencia II
Cargando el PDF… Si no aparece, ábrelo aquí.
Enunciado del examen en texto
Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIOL 2021
JULIO 2021
Asignatura: GEOLOGÍA
Assignatura: GEOLOGIA
BAREM DE L’EXAMEN: L’examen consta de vint preguntes, sis de les quals estan lligades a dos talls geològics. L’alumne ha de triar deu preguntes de l’exercici proposat, independentment de si són preguntes individuals o si estan lligades als talls geològics, i ha de respondre-les. Cada pregunta es puntua sobre 1; al final se sumen les puntuacions i aquesta és la nota final.
BAREMO DEL EXAMEN: El examen consta de veinte preguntas, seis de ellas ligadas a dos cortes geológicos. El alumno debe escoger diez preguntas del ejercicio propuesto, independientemente de si son preguntas individuales o si están ligadas a los cortes geológicos, y debe responderlas. Cada pregunta se puntúa sobre 1, al final se suman las puntuaciones y ésta es la nota final.
Pregunta 1) Què és una roca organògena? Definiu-la, expliqueu com es formen i els diferents tipus que n’hi ha, tot indicant-ne les característiques i les diferències principals.
Pregunta 2). Expliqueu com varia la composició química de les roques ígnies segons la temperatura de cristal·lització del magma, indiqueu almenys 5 minerals representatius de la seqüència de refredament (en T decreixents) i digueu com s’anomena el diagrama representatiu d’aquesta seqüència.
Pregunta 3) Expliqueu què és el procés de dissolució, en què consisteix i sobre quines roques actua, tot posantne almenys dos exemples i formulant-ne un, d’aquests dos exemples.
Pregunta 4) Esmenteu cinc exemples de formes i/o depòsits associats a la meteorització de les roques, assenyalant clarament si és una forma o un depòsit, i el tipus de roca o mineral associat.
Pregunta 5) Definiu o expliqueu les diferències entre riu, rierol i torrent, tot incloent-hi aspectes relatius al cabal (magnitud i temporalitat), la longitud i el pendent, així com la connexió que tenen.
Pregunta 6) Expliqueu les diferències entre un til i un permafrost.
Pregunta 7) Indiqueu en el quadern de respostes els termes de l’1 a 5:
Cenozoic
(1)
Paleozoic
Quaternari (2) Paleogen Cretaci Juràssic (3) Permià Carbonífer (4) Silurià (5) Cambrià
Pregunta 8) Definiu els mètodes de datació relativa i datació absoluta en geologia. Enumereu un mètode de datació relativa i un altre de datació absoluta.
Pregunta 9) Què és la litosfera i de quines capes està constituïda? Quins tipus de litosfera hi ha? Poseu un exemple de placa que continga litosfera dels tipus que hàgeu respost.
Pregunta 10) Esmenteu dos riscos naturals que afecten territoris de la Comunitat Valenciana. Proposeu una mesura correctora estructural i una altra de no estructural per a fer front a un dels riscos que hàgeu esmentat.
Pregunta 11) Què significa que un recurs natural està sobreexplotat? Poseu-ne un exemple.
Pregunta 12) Enumereu quatre factors que participen en la deformació de les roques o la controlen. Comenteu els efectes principals de tres d’aquests factors.
Pregunta 13) La perillositat sísmica s’associa a la magnitud dels terratrèmols. Esmenteu les dues escales que s’usen habitualment per a mesurar la magnitud d’un terratrèmol i descriviu-les.
Pregunta 14) Pou artesià. Definiu aquest concepte i dibuixeu un esquema d’un pou d’aquest tipus.
-Les preguntes 15, 16 i 17 es refereixen al tall geològic següente
Llegenda:
(1) Conglomerats neògens; (2) Gresos; (3) Calcàries amb trilobits devonians; (4) Granit; (5) Margues amb ammonits juràssics; (6) Lutites; (7) Pòrfir.
Pregunta 15) Indiqueu quantes fases magmàtiques s’observen al tall, especifiqueu-ne l’edat relativa i descriviune la megaestructura o el tipus d’aflorament.
Pregunta 16) Identifiqueu quin tipus de superfícies correspon a les lletres (a-e) al tall.
Pregunta 17) Expliqueu la història geològica del tall.
-Les preguntes 18, 19 i 20 es refereixen al tall geològic següent:
Llegenda:
1) Llims arenosos amb restes de mamuts llanuts; 2) Calcàries esculloses; 3) Conglomerats; 4) Calcarenites amb nummulits; 5) Graves, arenes i llims; 6) Arenes amb estratificació encreuada dunar; 7) Gneissos.
Pregunta 18) Identifiqueu les discontinuïtats estratigràfiques que es reconeixen al tall geològic, tot indicant el tipus al qual corresponen i entre quins materials se situen.
Pregunta 19) Quin nom rep la morfologia que formen les graves, les arenes i els llims (5)? Identifiqueu les morfologies indicades amb les lletres a, b, c i d. Quin és el procés geològic responsable d’aquestes últimes morfologies?
Pregunta 20) Identifiqueu les seqüències sedimentàries que pugueu reconèixer al tall geològic, tot indicant els materials que les constitueixen en l’ordre cronològic correcte i l’edat geològica a la qual pertanyen. Justifiqueune el caràcter transgressiu o regressiu.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIOL 2021
JULIO 2021
Asignatura: GEOLOGÍA
Assignatura: GEOLOGIA
BAREM DE L’EXAMEN: L’examen consta de vint preguntes, sis de les quals estan lligades a dos talls geològics. L’alumne ha de triar deu preguntes de l’exercici proposat, independentment de si són preguntes individuals o si estan lligades als talls geològics, i ha de respondre-les. Cada pregunta es puntua sobre 1; al final se sumen les puntuacions i aquesta és la nota final.
BAREMO DEL EXAMEN: El examen consta de veinte preguntas, seis de ellas ligadas a dos cortes geológicos. El alumno debe escoger diez preguntas del ejercicio propuesto, independientemente de si son preguntas individuales o si están ligadas a los cortes geológicos, y debe responderlas. Cada pregunta se puntúa sobre 1, al final se suman las puntuaciones y ésta es la nota final.
Pregunta 1) ¿Qué es una roca organógena? Defínala, explique cómo se forman y sus diferentes tipos, indicando sus características y diferencias principales.
Pregunta 2) Explique cómo varía la composición química de las rocas ígneas en atención a la temperatura de cristalización del magma, indique al menos 5 minerales representativos de la secuencia de enfriamiento (en T decrecientes) y diga cómo se llama el diagrama representativo de dicha secuencia.
Pregunta 3) Explique qué es, en qué consiste y sobré que rocas actúa el proceso de disolución, indicando al menos 2 ejemplos y formulando uno de ellos.
Pregunta 4) Cite 5 ejemplos de formas y/o depósitos asociados a la meteorización de las rocas, señalando claramente si es una forma o un depósito, y el tipo de roca o mineral asociado.
Pregunta 5) Defina o explique las diferencias entre río, arroyo y torrente, incluyendo aspectos relativos al caudal (magnitud y temporalidad), longitud y pendiente, así como la conexión entre ellos.
Pregunta 6) Explique las diferencias entre un till y un permafrost
Pregunta 7). Indique en el cuadernillo de respuestas los términos del 1 a 5:
Cenozoico
(1)
Paleozoico
Cuaternario (2) Paleógeno Cretácico Jurásico (3) Pérmico Carbonífero (4) Silúrico (5) Cámbrico
Pregunta 8). Defina los métodos de datación relativa y datación absoluta en geología. Enumere un método de datación relativa y otro de datación absoluta
Pregunta 9) ¿Qué es la litosfera y de qué capas está constituida? ¿Qué tipos de litosfera existen? Cite un ejemplo de placa que contenga litosfera de los tipos respondidos.
Pregunta 10) Cite dos riesgos naturales que afectan a territorios de la Comunidad Valenciana. Proponga una medida correctora estructural y otra no estructural para hacer frente a uno de los riesgos que haya citado.
Pregunta 11) ¿Qué significa que un recurso natural está sobreexplotado? Cite un ejemplo.
Pregunta 12) Enumere 4 factores que participan o controlan la deformación de las rocas. Comente los efectos principales de tres de ellos.
Pregunta 13) La peligrosidad sísmica está asociada al tamaño de los terremotos. Cite las dos escalas que habitualmente se utilizan para medir el tamaño de un terremoto y descríbalas.
Pregunta 14) Pozo artesiano. Defínalo y dibuje un esquema de un pozo de este tipo.
-Las preguntas 15, 16 y 17 se refieren al corte geológico siguiente:
Leyenda:
(1) Conglomerados neógenos; (2) Areniscas; (3) Calizas con trilobites devónicos; (4) Granito; (5) Margas con ammonites jurásicos; (6) Lutitas; (7) Porfido.
Pregunta 15) Indique cuántas fases magmáticas se observan en el corte, especifique la edad relativa de las mismas y describa su megaestructura o tipo de afloramiento.
Pregunta 16) Identifique qué tipo de superficies corresponde a las letras (a-e) en el corte.
Pregunta 17) Explique la historia geológica del corte.
-Las preguntas 18,19 y 20 se refieren al corte geológico siguiente:
Leyenda:
1) Limos arenosos con restos de mamuts lanudos; 2) Calizas arrecifales; 3) Conglomerados; 4) Calcarenitas con nummulites; 5) Gravas, arenas y limos; 6) Arenas con estratificación cruzada dunar; 7) Gneises.
Pregunta 18) Identifique las discontinuidades estratigráficas que se reconocen en el corte geológico, indicando el tipo al que correspondan y entre qué materiales se sitúan.
Pregunta 19) ¿Qué nombre recibe la morfología que forman las gravas, arenas y limos (5)? Identifique las morfologías indicadas con las letras a, b, c y d. ¿Cuál es el proceso geológico responsable de estas últimas morfologías?
Pregunta 20) Identifique las secuencias sedimentarias que pueda reconocer en el corte geológico, indicando los materiales que las constituyen en el orden cronológico correcto y la edad geológica a la que pertenecen.
Justifique el carácter transgresivo o regresivo de las mismas.
Soluciones y criterios de corrección en texto
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIOL 2021
Assignatura: GEOLOGIA
JULIO 2021
Asignatura: GEOLOGÍA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
* Les solucions que s'indiquen en aquests criteris de correcció són orientatives i expressen, en molts casos, la profunditat de les respostes. Per a obtenir la màxima puntuació és suficient aquesta profunditat.
La nota final del examen ha de tenir dues xifres decimals.
BAREM DE L'EXAMEN: L'examen consta de vint preguntes, sis de les quals estan lligades a dos talls geològics. L'alumne ha de triar deu preguntes de l'exercici proposat, independentment de si són preguntes individuals o si estan lligades als talls geològics, i ha de respondre-les. Cada pregunta es puntua sobre 1; al final se sumen les puntuacions i aquesta és la nota final.
IMPORTANT: Si respon més de deu preguntes, corregiu i puntueu només les deu primeres contestades en el quadern de respostes. Seguiu aquest mateix criteri en el cas que l'alumne responga més del que es demana en alguna pregunta.
PREGUNTA 1) 0,25 punts per indicar que són roques d’origen orgànic formades per l’acumulació i la transformació de sediments de matèria orgànica i que inclouen el carbó i el petroli. 0,2 punts per explicar que tenen diferent origen o procés de formació: el carbó es forma en aiguamolls o pantans i marenys amb falta d’oxigen; el petroli procedeix del zooplàncton i el fitoplàncton dels fons marins o lacustres. 0,25 punts per explicar la seqüència de formació del carbó en ordre creixent d’enriquiment en C (torba → lignit → hulla → antracita) tot indicant que el grau de compactació, el descens en el contingut d’aigua i capacitat calorífica de cada espècie segueixen la mateixa tendència. Puntuem amb 0,1 punts si s’indica algun dels valors corresponents a aquestes propietats per a cadascuna de les 4 roques de la seqüència.
0,2 punts per explicar que el petroli és un líquid de color groc fosc i de baixa densitat format per una mescla d’hidrocarburs en els tres estats (com ara parafines, resines i asfalts, o més específicament metà, butà, benzè…).
PREGUNTA 2) 0,3 punts per explicar que els minerals van cristal·litzant segons la temperatura de fusió respectiva, de manera que primer es formen les roques que contenen els minerals de punt de fusió més alt; per contra, les últimes que es formen són les roques constituïdes pels minerals menys densos amb punts de fusió més baixos. 0,1 punts si s’esmenten els rangs de temperatures (per damunt dels 1.300 °C i al voltant dels 700 °C, respectivament). 0,1 punts per cadascun dels cinc minerals sol·licitats de la seqüència següent, ordenats correctament (0,05 punts per cada nom sense ordenar): olivina > piroxens > amfíbol i mica negra > feldespat potàssic > mica blanca > quars. 0,1 punts per indicar que la seqüència es coneix com a sèrie de reacció de Bowen.
PREGUNTA 3) La resposta ha d’incloure els continguts següents, que es valoren segons la claredat i correcció. La dissolució és un procés de meteorització química (0,15 punts) que consisteix en la transformació de materials sòlids en les formes iòniques o solubles respectives (0,15 punts). Actua principalment sobre les roques sedimentàries de precipitació química (0,15 punts).
Com a exemples de roques, dos dels següents (0,15 punts per cada resposta correcta) i un de les reaccions (0,25 punts si és correcta).
Calcària (o qualsevol material carbonatat):
CaCO3 + CO2 + H2O 2 HCO3−+ Ca2+ Algeps:
CAS4·2H2O ↔ Ca2+ + SOTA42− + 2 H2O Halita (o qualsevol roca formada per sals més solubles que l’algeps):
NaCl +H2O ==> Cl- + Na+ H2O
PREGUNTA 4) La resposta ha d’incloure els continguts següents, que es valoren segons la claredat i correcció: cinc
exemples (0,2 punts per cada exemple correcte en nom, tipus i roca; 0,1 punts si només nom i tipus; 0,05 si només nom) de les ternes (nom-tipus-roca) següents:
Formes associades als plutons granítics:
o Caos de boles (berrocal [es]) o Tartera (pedriza [es]) o Tor o Llosera (lanchar [es]) o Cadolles (pilancones [es], pilas [es] o gamnas [es]) o Pedres oscil·lants (piedras caballeras [es]) o Blocs separats o Inselbergs Formes associades a materials calcaris:
o Lapiaz o rascler o Dolines o Pòlies o Coves o I qualsevol altra forma associada a la morfologia càrstica Depòsits:
o Argiles (roques silicatades pobres en sílice) o Terra rossa (silicats amb hidròxids de ferro) o Arenitzacions (roques silicatades riques en sílice) o Lehm (granit) o Els sòls en general
PREGUNTA 5) 0,3 punts per cada definició correcta. Puntuació màxima si tot és correcte. Riu: curs d’aigua superficial amb circulació permanent d’aigua concentrada en un llit, normalment de cabal i longitud elevats. Rierol: circulació d’aigua ocasional associada a les èpoques de pluges o desglaç, de poca longitud i cabal molt irregular. Torrent: rierol d’alta muntanya amb gran desnivell altitudinal de flux esporàdic o temporal. En tots tres casos els llits són permanents, els torrents conflueixen en els rierols, i els rierols, en els rius.
PREGUNTA 6) 0,5 punts per explicar que amb el nom de til es denomina el material propi de les zones glacials perquè es refereix als depòsits que queden sota les glaceres, i està constituït per fragments de roques de diverses grandàries disposades caòticament (des de graves fins a argiles). 0,5 punts per explicar que amb el nom de permafrost es denomina els sòls de les zones periglacials que voregen les glaceres i en les quals l’aigua es troba permanentment en forma de gel llevat de les temporades d’estiu.
PREGUNTA 7) Per cada nom indicat correctament, 0,2 punts. (1) mesozoic; (2) neogen; (3) triàsic; (4) devonià; (5) ordovicià.
PREGUNTA 8) Per indicar que datació relativa és quan s’ordenen els processos geològics dels més antics als més moderns (0,35) i que la datació absoluta estableix una edat exacta o un interval de duració dels processos geològics (0,35). Per enumerar un mètode de datació relativa: bioestratigrafia o fòssils, principi de superposició, tall, etc. (0,15) i absoluta: isòtops radioactius, datacions radiomètriques, dendrocronologia, varves glacials, etc. (0,15).
PREGUNTA 9). La litosfera és la capa més superficial de la terra (0,10 punts) quan se’n considera el model dinàmic (0,10 punts). Està constituïda per l’escorça i per la part del mantell situada sobre l’astenosfera (0,20 punts). Hi ha dos tipus de litosfera (0,10 punts), segons si l’escorça que la forma és de tipus continental o oceànic (0,20 punts). Exemples de plaques amb tots dos tipus de litosfera poden ser la placa euroasiàtica, la placa africana (o núbia), l’americana, etc.
(0,30 punts).
PREGUNTA 10). Poden esmentar-se els terratrèmols, les inundacions, els moviments de vessant, etc. Les mesures estructurals varien en funció del risc esmentat (construcció antisísmica en el cas dels terratrèmols, construcció de mesures d’estabilització en vessants inestables, etc.). Entre les mesures no estructurals es poden esmentar l’educació, la legislació, el desenvolupament de codis constructius que tinguen en compte els riscos, assegurar els béns respecte als danys que puguen ocasionar els fenòmens naturals, etc. Per cada risc real que afecte la Comunitat Valenciana, 0,25 punts.
Per cada mesura, 0,25 punts.
PREGUNTA 11). La resposta ha d’incidir en l’explotació excessiva d’un recurs natural determinat, tot superant la taxa de reposició en el cas dels recursos renovables, la qual cosa dona lloc a un exhauriment en un futur pròxim d’aquest recurs. Segons com de completa resulte la resposta, fins a 0,75 punts; l’exemple (com ara l’aigua als aqüífers, la fusta als boscos (si s’esmenten, acceptem els jaciments minerals i petrolífers com a correctes), etc.) es valora amb 0,25 punts.
PREGUNTA 12) Cal esmentar quatre factors dels següents: i) pressió litostàtica o confinant, ii) temperatura, iii) presència de fluids, iv) temps d’actuació o d’aplicació de l’esforç, v) existència de plans de discontinuïtat, vi) tipus d’esforç (0,10 per cada factor esmentat, fins a un màxim de 0,40 punts). Si comenta la temperatura, haurà d’explicar la relació d’aquest factor amb el comportament plàstic/dúctil de les roques, per exemple. O, en el cas de la pressió litostàtica, l’increment de la resistència de les roques al trencament quan augmenta la profunditat, és a dir, la pressió de confinament. La presència de fluids potencia la deformació de les roques, i incrementa el comportament dúctil en profunditat i el fràgil a les zones superficials. L’existència de plans de discontinuïtat (estratificació o esquistositat) que condiciona el comportament de les roques davant dels esforços segons les relacions entre els plans de discontinuïtat i la posició dels esforços. El temps d’aplicació de l’esforç que condicionarà el tipus de deformació fràgil o dúctil segons la duració i la intensitat de l’esforç. Per cadascun dels tres factors que comente de forma correcta, 0,20 punts.
PREGUNTA 13) Per indicar que es tracta de les escales d’intensitat i magnitud (0,10 punts per cadascuna si està ben anomenada). Ha d’indicar que l’escala d’intensitat és una mesura subjectiva i qualitativa del mal produït per un terratrèmol en una regió. Aquesta escala valora la reacció de les persones i l’afecció en edificis i infraestructures, així com en el medi natural. Es valora que especifique que es tracta d’una escala tancada, és a dir, que presenta un grau mínim i màxim que varien en funció de l’escala d’intensitat que es faça servir (Mercalli modificada o EMS, per exemple). En canvi, l’escala de magnitud és una escala oberta (no presenta un valor límit, ni mínim ni màxim) de caràcter semiquantitatiu, que indica la mesura de l’energia alliberada per un terratrèmol, i es determina a partir del senyal registrat en un sismograma. No varia en funció de la distància a l’epicentre i té un caràcter logarítmic, és a dir, cada grau augmenta aproximadament 32 vegades l’energia alliberada. Per l’explicació correcta de cadascuna de les escales, fins a 0,40 punts. Explicacions similars es donaran per vàlides.
PREGUNTA 14) Per indicar que un pou artesià és aquell en el qual el nivell piezomètric es troba per damunt del sostre de l’aqüífer, és a dir, que es localitzen en aqüífers captius o confinats, 0,40 punts. Si, a més, diferencia els pous artesians surgents (quan el nivell piezomètric està per damunt de la cota del terreny) dels pous artesians en càrrega, que són aquells en els quals el nivell piezomètric es troba per davall de la superfície del terreny, però per damunt del sostre de l’aqüífer, 0,30 punts. Per un esquema dibuixat de forma correcta, 0,30 punts. No cal que siga un bloc diagrama, n’hi ha prou que mostre un tall hidrogeològic en què s’identifique correctament un pou artesià (surgent o no).
PREGUNTA 15) Per indicar 2 fases magmàtiques, 0,1 punts:
Primera fase: intrusió del pòrfir (0,2) formant un dic (0,1) i un sill (0,1) d’edat devoniana (0,1).
Segona fase: intrusió del granit (0,2), tot formant un plutó (0,1) posterior al juràssic i anterior al neogen (0,1).
PREGUNTA 16). 0,20 punts per cada ítem correcte:
(a) Falla normal.
(b) Paraconformitat.
(c) Discordança angular.
(d) Inconformitat.
(e) Falla normal.
PREGUNTA 17) 0,10 punts per cada ítem indicat en l’ordre correcte, fins a un màxim d’1 punt.
a) Depòsit de gresos (2), lutites (6) i calcàries amb trilobits devonià (3).
b) Intrusió del pòrfir (7).
c) Erosió.
d) Depòsit de margues amb ammonits juràssics (5) en paraconformitat.
e) Esforços compressius: plegament, formació d’antiformes i sinformes (també valen anticlinals i sinclinals).
f) Esforços distensius: formació de la falla normal [e]
g) Intrusió del granit (4).
h) Erosió.
i) Depòsit de conglomerats neogens (1) en discordança angular.
j) Esforços distensius: formació de la falla normal [a] k) Erosió i formació del relleu actual.
PREGUNTA 18) Inconformitat; se situa entre els gneissos (7) i les calcarenites amb nummulits (4) i/o arenes amb estratificació encreuada dunar (6). Discordança erosiva o disconformitat, situada entre els llims sorrencs amb restes de mamuts llanuts (1) i els conglomerats (3) + arenes amb estratificació encreuada dunar (6). Discordança erosiva o disconformitat entre les graves, les arenes i els llims (5) i les arenes amb estratificació encreuada dunar (6). S’assignen 0,30 punts per cada discontinuïtat ben descrita; i la màxima puntuació si ho té tot bé.
PREGUNTA 19) Terrasses fluvials (0,25 punts); a. avenc; b. caverna o sala; c. estalactita; d. estalagmita (0,40 punts); si a, c i d els esmenta com a espeleotemes, se li puntua solament com un encert; processos càrstics (0,25 punts); ha d’anomenar-los correctament, no és vàlida la descripció del procés; i la màxima puntuació si ho té tot bé.
PREGUNTA 20) Seqüència paleògena (del més antic al més modern): calcarenites amb nummulits (4), arenes amb estratificació encreuada dunar (6), conglomerats (3). Es tracta d’una seqüència regressiva: es passa de depòsits marins a sedimentació continental. S’assignen 0,20 punts per l’edat correcta, 0,20 punts per la seqüència completa i 0,20 punts més si en justifica correctament el caràcter regressiu. Seqüència neogena (del més antic al més modern): llims sorrencs amb restes de mamuts llanuts (1) i calcàries esculloses (2). En aquest cas es produeix una seqüència transgressiva: es passa de depòsits amb fauna continental a un medi escullós (marí). S’assignen 0,10 punts per l’edat correcta, 0,10 punts per la seqüència completa i 0,10 punts més si en justifica correctament el caràcter transgressiu. Si, a més, indica com una altra seqüència el quaternari (graves, arenes i llims (5)), 0,10 punts.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:
JULIOL 2021
Assignatura: GEOLOGIA
JULIO 2021
Asignatura: GEOLOGÍA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN * Las soluciones que se indican en estos criterios de corrección son orientativas y expresan, en muchos casos, la profundidad de las respuestas. Para obtenir la màxima puntuación es suficiente esta profundidad.
La nota final del examen ha de tenir dos cifras decimales.
BAREMO DEL EXAMEN: El examen consta de veinte preguntas, seis de ellas ligadas a dos cortes geológicos. El alumno debe escoger diez preguntas del ejercicio propuesto, independientemente de si son preguntas individuales o si están ligadas a los cortes geológicos, y debe responderlas. Cada pregunta se puntúa sobre 1, al final se suman las puntuaciones y ésta es la nota final.
IMPORTANTE: Si contesta a más de diez preguntas, corrija y puntúe solamente las diez primeras contestadas en el cuadernillo …
Ver todos los exámenes de Geología y Ciencias Ambientales en Valencia.