Geografía PAU 2025
Examen · convocatoria ordinaria · Comunitat Valenciana
Examen de Geografía – PAU 2025, convocatoria ordinaria
Cargando el PDF… Si no aparece, ábrelo aquí.
Enunciado del examen en texto
Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.
PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA:
CONVOCATORIA:
JUNY 2025
JUNIO 2025
ASIGNATURA: GEOGRAFÍA
ASSIGNATURA: GEOGRAFIA
BAREM DE L’EXAMEN: la pregunta 1 és de resposta única. En les preguntes 2, 3 i 4 cal triar una de les dues opcions.
Cada pregunta val 2,5 punts.
BAREMO DEL EXAMEN: la pregunta 1 es de respuesta única. En las preguntas 2, 3 y 4, habrá que elegir una de las dos opciones.
Cada pregunta vale 2,5 puntos
1. En el Document 1 es mostra un perfil topogràfic corresponent a l'eix dibuixat en negre en el mapa del Document 2. Identifica les grans estructures del relleu i les valls fluvials a les quals s'han assignat números.
2. Respon a un dels dos apartats:
a) Explica els factors geogràfics que condicionen el clima a Espanya.
b) Explica els factors termodinàmics que condicionen el clima a Espanya.
3. Respon a un dels dos apartats:
a) Considerant les dades facilitades pel Document 3, explica els dos principals tipus de turisme a l'Espanya actual i indica alguna de les seues característiques.
b) Explica la distribució territorial de l'oferta turística espanyola.
4. Respon a un dels dos apartats:
a) Amb el suport del mapa del Document 4, on es representa la mitjana de persones ocupades en la indústria (2008-2013), enumera les principals àrees i eixos industrials de concentració de la indústria espanyola i determina, de manera general, quins factors incideixen en el seu dinamisme actual.
b) Reflexiona sobre els avantatges i inconvenients que presenten actualment les fonts d'energia renovable.
1. En el Documento 1 se muestra un perfil topográfico correspondiente al eje dibujado en negro en el mapa del Documento 2. Identifica las grandes estructuras del relieve y los valles fluviales a los que se han asignado números.
2. Responde a uno de los dos apartados:
a) Explica los factores geográficos que condicionan el clima en España.
b) Explica los factores termodinámicos que condicionan el clima en España.
3. Responde a uno de los dos apartados:
a) Considerando los datos facilitados por el Documento 3, explica los dos principales tipos de turismo en la España actual e indica alguna de sus características.
b) Explica la distribución territorial de la oferta turística española.
4. Responde a uno de los dos apartados:
a) Apoyándote en el mapa del Documento 4, en el que se representa el promedio de personas ocupadas en la industria (2008-2013), enumera las principales áreas y ejes industriales de concentración de la industria española, y determina, de manera general, qué factores inciden en su dinamismo actual.
b) Reflexiona sobre las ventajas e inconvenientes que presentan actualmente las fuentes de energía renovable.
DOCUMENT 1 / DOCUMENTO 1
Font: elaborat a partir del model digital del terreny (MDT) de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) Fuente: Elaborado a partir del Modelo Digital del Terreno (MDT) del Instituto Geográfico Nacional (IGN)
DOCUMENT 2 / DOCUMENTO 2
Font: Institut Geogràfic Nacional (IGN) Fuente: Instituto Geográfico Nacional (IGN)
DOCUMENT 3 / DOCUMENTO 3
Principals punts turístics d'Espanya per nombre de viatgers el 2024 Principales puntos turísticos de España por número de viajeros en 2024 Milions de Milions de Punt turístic viatgers Punt turístic viatgers Punto turístico Millones Punto turístico Millones de viajeros de viajeros
1.-Madrid 9,9
9.- Calvià 1,7
2.-Barcelona 8,2
10.-Adeje (Tenerife) 1,6
3.-Sevilla 3,0
11.-Màlaga/Málaga 1,5
4.-Palma de Mallorca 2,5
12.-Salou (Tarragona) 1,3
13.-Torremolinos
5.-Benidorm 2,2 1,2 (Màlaga/Málaga)
14.-Lloret de Mar
6.-València 2,1 1,1 (Girona)
7.-S.B. de Tirajana (Gran 1,8
15.-Zaragoza 1,1 Canària / Gran Canaria)
16.-Bilbao
8.-Granada 1,7 1,1 (Biscaia/Vizcaya) Font: INE. Enquesta d’ocupació hotelera Fuente: INE: Encuesta de ocupación hotelera DOCUMENT 4 / DOCUMENTO 4 Distribució territorial de l’ocupació industrial a Espanya (2008-13) Distribución territorial de la ocupación industrial en España (2008-13)
Font: Elaborat per Arcgis a partir de dades de l'INE Fuente: Elaborado por Arcgis a partir de datos del INE
Soluciones y criterios de corrección en texto
PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA:
CONVOCATORIA:
JUNY 2025
JUNIO 2025
ASIGNATURA: GEOGRAFÍA
ASSIGNATURA: GEOGRAFIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
1. En el Document 1 es mostra un perfil topogràfic corresponent a l'eix dibuixat en negre en el mapa del Document 2. Identifica les grans estructures del relleu i les valls fluvials a les quals s'han assignat números.
Es puntua amb 0,25 punts cada unitat encertada. La resposta pot ser correcta, encara que no siga exactament la mateixa que es mostra en aquest perfil (per exemple: depressió pot ser substituïda per plana i serralada per sistema).
1: Pirineus; 2: Prepirineu; 3: depressió de l’Ebre; 4: riu Ebre; 5: riu Túria; 6: Sistema Ibèric; 7: Submeseta Sud;
8: Serralada Subbètica; 9: depressió Intrabètica; 10: Serralada Penibètica Tot i que el número 5 es correspon amb la depressió de Terol o del Riu Túria (també vall del Túria), degut a l’escala del mapa i les possibles dificultats d’apreciació, pot considerar-se com a resposta correcta la vall del Cabriol. Si de forma coherent l’estudiantat indica una serralada concreta en lloc de la unitat de la qual fa part (ex. Sierra Nevada al número 10) també s’atorgaran els 0,25 punts.
2.
Respon a un dels dos apartats:
a) Explica els factors geogràfics que condicionen el clima a Espanya.
L’estudiant/a ha de respondre que els factors geogràfics que condicionen el clima a Espanya són:
La latitud: la posició de la Península a la zona temperada de l’hemisferi nord ocasiona canvis estacionals en la perpendicularitat dels rajos solars. Aquest fet determina l’existència de dos estacions tèrmiques ben marcades, com són l’estiu i l’hivern; separades per dos estacions de transició, la primavera i la tardor.
Un altre element condicionant, per la seua posició, és la confluència de masses d’aire molt contrastades, les polars provinents del nord i les tropicals provinents del sud.
Les Canàries se situen en una latitud subtropical, que redueix els contrastos estacionals on
predomina la influència de les masses d’aire tropical (fins 0,5 punts).
La situació de la Península entre dos grans masses d’aigua de característiques tèrmiques diferents, l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània; així com la posició entre dos grans continents, Europa i Àfrica, la converteixen en un lloc d’encreuament de diferents masses d’aire.
Les Balears reben influències atmosfèriques variades per la seua insularitat i les Canàries per la seua proximitat a les costes d’Àfrica (fins 0,5 punts).
La influència de la mar és escassa per l’amplària de la península Ibèrica, la disposició de la costa poc retallada en general i l’orientació del relleu paral·lel a la costa. Aquets elements suposen l’existència d’una estreta franja litoral oberta a la mar i un ample interior dominat per la continentalitat sense influència marina. A les Balears i les Canàries la influència de la mar és important (fins 0,5 punts).
El relleu influeix en el clima per la seua altitud, disposició i orientació.
L’altitud fa disminuir la temperatura una mitjana de 0,65 ºC per cada 100 metres d’ascens.
També augmenten les precipitacions per l’efecte de refredar-se i condensar-se el vapor d’aigua de l’aire.
La disposició del relleu té les repercussions següents:
o Facilita o dificulta la penetració de la influència marina en funció de si la disposició és paral·lela o perpendicular. En general, és paral·lela excepte a la vall del Guadalquivir.
o Facilita o dificulta la penetració de certes masses d’aire. A la Península la majoria de les muntanyes tenen una disposició oest-est que dificulta l’entrada de masses d’aire procedents del nord o del sud i afavoreix la penetració de les masses d’aire de l’oest. L’amplitud de la Península provoca que les masses d’aire perden gran part de la humitat i extremen la seua temperatura.
La disposició submeridiana de la serralada Ibèrica, de la Litoral Catalana i de la Subbètica frenen l’entrada de les masses d’aire atlàntiques i mediterrànies.
o En les conques tancades per muntanyes, com la del Duero i la de l’Ebre, la precipitació és redueix per la descàrrega de la humitat de les masses d’aire a les muntanyes que les voregen (fins 0,5 punts).
L’orientació dels vessants respecte al vent dominant crea precipitacions orogràfiques i l’efecte foehn. En els vessants de sobrevent, exposats a l’ascens de l’aire, es produeixen precipitacions orogràfiques o estancament de núvols que provoquen les precipitacions “horitzontals”. Als vessants de sotavent pels quals descendeix l’aire ressec, es produeix reescalfament i sequedat atmosfèrica (efecte foehn) (fins 0,5 punts).
b) Explica els factors termodinàmics que condicionen el clima a Espanya.
L’estudiant/a ha de respondre que els factors termodinàmics són els responsables de la circulació atmosfèrica, que determina els diferents tipus de temps atmosfèric i de clima. La circulació atmosfèrica està regida pels factors següents:
La circulació en altura: el corrent en jet o jet stream polar.
Es tracta d’un corrent fort de vent que circula en direcció oest-est entre els nou i els onze quilòmetres d’altitud. El corrent separa les baixes pressions que hi ha en altura sobre el pol de les altes pressions tropicals. És el responsable del temps en superfície.
Les variacions de la seua velocitat i els desplaçaments estacionals condicionen el temps en superfície (fins 1,25 punts).
La circulació en superfície.
Esta dirigida pels centres d’acció, les masses d’aire i els fronts.
o Els centres d’acció són àrees d’altes i baixes pressions, anomenades anticiclons i borrasques, respectivament.
Els anticiclons són àrees d’altes pressions (˃1016 mbar) envoltades d’altres de pressió més baixa. El vent gira al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge i genera temps estable.
Les borrasques són àrees de baixes pressions (<1016 mbar) envoltades d’altres
de pressió més alta. El vent gira al seu voltant en sentit contrari a les agulles del rellotge i produeix temps inestable, sovint plujós.
o Les masses d’aire són porcions d’aire amb unes característiques concretes de temperatura, humitat i pressió. Espanya rep masses d’aire fredes àrtiques o polars, i masses d’aire càlides tropicals.
o Els fronts són superfícies que separen dos masses d’aire de característiques diferents. A Espanya, el front més important és el front polar, que separa les masses d’aire tropical i polar. Les seues ondulacions originen borrasques de dos fronts que provoquen precipitacions (fins 1,25 punts).
3. Respon a un dels dos apartats:
a) Considerant les dades facilitades pel Document 3, explica els dos principals tipus de turisme a l'Espanya actual i indica’n alguna de les característiques.
L'estudiant/a ha de ser capaç de destacar el pes rellevant de les poblacions lligades a dos tipus bàsics del turisme: el de sol i platja i l'urbà i explicar detalladament les seues característiques definitòries i/o les principals zones en què es desenvolupa cadascun d'ells (en cada cas es pot aconseguir fins a 1,25 punts si s'assoleix un grau d'aprofundiment suficient). Si no se cita el turisme urbà pel seu nom, però s'indica i detalla la relació d'aquest amb alguna tipologia totalment relacionada, com el turisme cultural, el turisme de compres o el d' esdeveniments, i s' expliquen correctament les seues característiques, podria arribar a considerar-se com a resposta vàlida alternativa.
b) Explica la distribució territorial de l'oferta turística espanyola.
L'estudiant/a ha de destacar com el turisme a Espanya es concentra especialment en algunes àrees concretes vinculades a la modalitat de sol i platja: bona part del litoral mediterrani i els arxipèlags balear i canari (fins a 1,25 punts). També ha de destacar el pes cada vegada més rellevant del turisme urbà, lligat a modalitats com el turisme de compres, el d'esdeveniments o sobretot al cultural. Madrid és el destí principal, però tal com es pot observar en el quadre estadístic que es facilita, també destaca un altre bon nombre de grans ciutats (Barcelona, València, Sevilla, Granada, Màlaga...) (fins a 0,75 punts). També ha d'indicar que hi ha un fort desequilibri respecte a altres zones, gairebé sempre interiors o del nord, i hi pot mostrar exemples d'altres llocs turístics destacats o de modalitats turístiques concretes (fins a 0,5 punts). Es podrà tenir en consideració, de manera compensatòria, l' estructuració de la pregunta, la fonamentació de la resposta o exemples ben descrits.
4. Respon a un dels dos apartats:
a) Amb el suport del mapa del Document 4, on es representa la mitjana de persones ocupades a la indústria (2008-2013), enumera les principals àrees i eixos industrials de concentració de la indústria espanyola i determina, de manera general, quins factors incideixen en el seu dinamisme actual.
En la identificació dels principals eixos i àrees de concentració industrial s'ha de considerar el litoral mediterrani entre Girona i Cartagena; la vall de l'Ebre; l'eix entorn de Madrid i la seua expansió seguint les vies de comunicació cap a Segòvia-Valladolid i Palència, i les províncies limítrofes de Guadalajara i Toledo; el litoral basc i la seua àrea de deslocalització a Navarra, La Rioja i Burgos. A Andalusia, el triangle entre Sevilla, Cadis i Huelva; i el litoral atlàntic gallec (fins a un màxim d'1 punt).
Quant als factors que incideixen en el dinamisme actual de les àrees i eixos de concentració industrial, se n’ha de considerar la localització i connectivitat en relació a les xarxes i sistemes de transport i comunicació avançades amb altres centres nacionals i internacionals; l'existència d'una tradició industrial; la proximitat a centres de decisió, d'innovació, de formació, cas dels parcs tecnològics; la proximitat a un ampli mercat de treball, de serveis financers i administratius (fins a un màxim de 1,5 punts).
Si s'identifiquen altres factors raonables, poden suplir parcialment deficiències observades.
b) Reflexiona sobre els avantatges i inconvenients que presenten actualment les fonts d'energia renovable.
En relació als avantatges, cal considerar que procedeixen de fonts diverses i no s'esgoten en ser consumides; són autòctones, per la qual cosa contribueixen a reduir la dependència energètica; no generen gasos d'efecte d'hivernacle; possibiliten l'autoproveïment; existeix un marc institucional favorable per a impulsar-les; són cada vegada més competitives enfront de les energies no renovables (fins a un màxim de 1,25 punts).
Quant als inconvenients, s’ha de destacar el fet que la producció d'alguns tipus, cas de l'energia hidràulica, solar o eòlica, presenta fluctuacions o variabilitat derivades de la pluviositat, insolació o la intensitat i freqüència del vent; provoquen contaminació visual i soroll; la dificultat d’emmagatzematge de l'energia produïda; la reducció de l'ús del sòl dedicat a l'agricultura o ramaderia; o l’alteració d'hàbitats per a espècies de flora i fauna silvestre (fins a un màxim de 1,25 punts).
Si s'identifiquen altres avantatges i inconvenients, poden suplir mancances observades.
1. En el Documento 1 se muestra un perfil topográfico correspondiente al eje dibujado en negro en el mapa del Documento 2. Identifica las grandes estructuras del relieve y los valles fluviales a los que se han asignado números.
Se puntúa con 0,25 puntos cada unidad acertada. La respuesta puede ser correcta, aunque no sea exactamente la misma que se muestra en este perfil (por ejemplo: depresión puede ser sustituida por valle o llanura, y cordillera por sistema).
1: Pirineos; 2: Prepirineo; 3: Depresión del Ebro; 4: Río Ebro; 5: Río Turia; 6: Sistema Ibérico; 7: Submeseta Sur; 8: Cordillera Subbética; 9: Depresión intrabética; 10: Cordillera Penibética Aunque el número 5 se corresponde con la Depresión de Teruel o del Río Turia (también Valle del Turia), debido a la escala del mapa y las posibles dificultades de apreciación, puede considerarse como respuesta correcta el Valle del Cabriel. Si de forma coherente el/la estudiante indica una cordillera concreta en lugar de la unidad de la que forma parte (ej. Sierra Nevada en el número 10) también se otorgarán los 0,25 puntos.
2.
Responde a uno de los dos apartados:
a) Explica los factores geográficos que condicionan el clima en España.
El/la estudiante debe responder que los factores geográficos que condicionan el clima en España son:
La latitud: la posición de la Península en la zona templada del hemisferio norte ocasiona cambios estacionales en la perpendicularidad de los rayos solares. Este hecho determina la existencia de dos estaciones térmicas bien marcadas, como son el verano y el invierno; separadas por dos estaciones de transición, la primavera y el otoño.
Otro elemento condicionante por su posición será la confluencia de masas de aire muy contrastadas, las polares provenientes del norte y las tropicales provenientes del sur.
Canarias se sitúan en una latitud subtropical, que reduce los contrastes estacionales donde predomina la influencia de las masas de aire tropical (hasta 0,5 puntos).
La situación de la Península entre dos grandes masas de agua de características térmicas diferentes, el océano Atlántico y el mar Mediterráneo; así como la posición entre dos grandes continentes, Europa y África; la convierten en un lugar de cruce de diferentes masas de aire.
Las Baleares reciben influencias atmosféricas variadas por su insularidad y Canarias por su proximidad a las costas de África (hasta 0,5 puntos).
La influencia del mar es escasa por la anchura de la Península Ibérica, la disposición de la costa poco recortada en general y la orientación del relieve paralelo a la costa. Estos elementos suponen la existencia de una estrecha franja litoral abierta al mar y un ancho interior dominado por la continentalidad sin influencia marina. En Baleares y Canarias la influencia del mar es importante
(hasta 0,5 puntos).
El relieve influye en el clima por su altitud, disposición y orientación.
La altitud hace disminuir la temperatura una media de 0,65ºC por cada 100 metros de ascenso. También aumentan las precipitaciones por el efecto de enfriarse y condensarse el vapor de agua del aire.
La disposición del relieve tendrá las siguientes repercusiones:
Facilita o dificulta la penetración de la influencia marina en función de si la disposición es paralela o perpendicular. En general es paralela excepto en el valle del Guadalquivir.
o Facilita o dificulta la penetración de ciertas masas de aire. En la Península la mayoría de las montañas tienen una disposición oeste-este que dificulta la entrada de masas de aire procedentes del norte o del sur, y favorecen la penetración de las masas de aire del oeste. El carácter masivo de la Península provoca que las masas de aire pierdan gran parte de la humedad y extremen su temperatura. La disposición submeridiana de la cordillera Ibérica, la Litoral Catalana y la Subbética frenan la entrada de las masas de aire atlánticas y mediterráneas.
…
Fuente oficial: Generalitat Valenciana.