Geografía PAU 2020

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

SETEMBRE 2020

SEPTIEMBRE 2020

Asignatura: GEOGRAFÍA

Assignatura: GEOGRAFIA

BAREM DE L’EXAMEN:

Es pot contestar fins un màxim de 4 preguntes a elegir entre les 8 de què consta l’examen.

Pregunta 1: 2,5 punts; Pregunta 2: 2,5 punts; Pregunta 3: 2,5 punts; Pregunta 4: 2,5 punts; Pregunta 5: 2,5 punts; Pregunta 6: 2,5 punts; Pregunta 7: 2,5 punts; Pregunta 8: 2,5 punts.

BAREMO DEL EXAMEN:

Se puede responder hasta un máximo de 4 preguntas a elegir entre las 8 de que consta el examen.

Pregunta 1: 2,5 puntos; Pregunta 2: 2,5 puntos; Pregunta 3: 2,5 puntos; Pregunta 4: 2,5 puntos; Pregunta 5: 2,5 puntos; Pregunta 6:

2,5 puntos; Pregunta 7: 2,5 puntos; Pregunta 8: 2,5 puntos.

1. En el Document 1 apareix un mapa dels principals dominis litològics de la Península Ibèrica. Indiqueu quins són i les seues principals característiques.

2. En el Document 2 apareix un perfil topogràfic del segment roig marcat sobre el mapa del Document 1.

Identifiqueu cada una de les grans valls fluvials i estructures de relleu que apareixen identificades en el perfil topogràfic amb un número i indiqueu, per a cada una de les grans morfoestructures, les seues principals característiques litològiques.

3. Indiqueu quines són les serralades que voregen l’Altiplà (Meseta) i expliqueu les seues principals característiques (altitud, desnivell, litologia dominant).

4. Expliqueu les principals semblances i diferències que hi ha entre l’Altiplà nord i sud (Submeseta norte y sur) i assenyaleu quins grans rius recorren cada un d’aquests. Indiqueu per a cada un d’aquests rius de quins grans sistemes muntanyencs reben aigües.

5. Amb les dades del Document 3 realitzeu un gràfic amb tots els seus elements en el Document Annex.

6. Comenteu les principals procedències del turisme que rep Espanya i els factors que ajuden a explicar-lo.

Podeu ajudar-vos del Document 4.

7. L’arribada a Espanya d’un altíssim nombre de turistes té conseqüències positives i negatives de tot tipus (econòmiques, socioculturals, mediambientals...). Expliqueu-les.

8. Expliqueu els principals factors que influeixen en la desigual distribució territorial del turisme a Espanya.

1. En el Documento 1 aparece un mapa de los principales dominios litológicos de la Península Ibérica.

Indica cuáles son y sus principales características.

2. En el Documento 2 aparece un perfil topográfico del segmento rojo marcado sobre el mapa del Documento 1. Identifica cada uno de los grandes valles fluviales y estructuras del relieve que aparecen identificadas en el perfil topográfico con un número e indica, para cada una de las grandes morfoestructuras, sus principales características litológicas.

3. Indica cuáles son las cordilleras que bordean la Meseta y explica sus principales características (altitud, desnivel, litología dominante).

4. Explica las principales semejanzas y diferencias que hay entre la submeseta norte y sur y señala qué grandes ríos recorren cada una de ellas. Indica para cada uno de estos ríos de qué grandes sistemas montañosos reciben aguas.

5. Con los datos del Documento 3 realiza un gráfico con todos sus elementos en el Documento Anexo.

6. Comenta las principales procedencias del turismo que recibe España y los factores que ayudan a explicarlo. Puedes apoyarte en el Documento 4.

7. La llegada a España de un altísimo número de turistas tiene consecuencias positivas y negativas de todo tipo (económicas, socioculturales, medioambientales…). Explícalas.

8. Explica los principales factores que influyen en la desigual distribución territorial del turismo en España.

Document 1 /Documento 1

Document 2 /Documento 2

Document 3 /Documento 3 Espanya, 2002-2018: Milions de viatgers allotjats en establiments hotelers España, 2002-2018: Millones de viajeros alojados en establecimientos hoteleros Lloc de residència/ Any/Año Any/Año Any/Año Any/Año Any/Año Lugar de residencia 2004 2007 2010 2014 2018 Espanya/España 39,2 48,6 46,2 42,6 51,2 Estranger/Extranjero 27,6 35,8 35,7 45,2 54,1 Total 66,8 84,4 81,9 87,8 105,3 Font/Fuente: INE: Anuario Estadístico de España y Encuesta de Ocupación Hotelera

Document 4 /Documento 4 Principals països de procedència dels viatgers arribats a Espanya en 2016 i 2019.

(Milions de viatgers) Principales países de procedencia de los viajeros llegados a España en 2016 y 2019.

(Millones de viajeros) Països de procedència/ Países de procedencia

Any/Año 2019

Any/Año 2016

Percentatge d’increment entre 2016 i 2019 / Porcentaje de incremento entre 2016 y 2019 Regne Unit/ Reino Unido 18,1 17,7

2.3 Alemanya/ Alemania 11,2 11,2 -0.3 França/ Francia 11,2 11,3 -0,9 Països Nòrdics/Países Nórdicos 5,5 5,1 8,2 Itàlia/ Italia 4,5 4,0 14,4 Països Baixos/ Países Bajos 3,7 3,4 10,3 Estats Units/ Estados Unidos 3,3 2,0 66,5 Bèlgica/Bélgica 2,5 2,3 10,3 Portugal 2,4 2,0 22,3 Irlanda 2,2 1,8 20,4 TOTAL 83,7 75,3 11,1 Font/Fuente: INE: Movimientos turísticos en fronteras

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

Assignatura: GEOGRAFIA

SETEMBRE 2020

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

SEPTIEMBRE 2020

Asignatura: GEOGRAFÍA

Codi barres alumnat / Código barras alumnado

DOCUMENT ANNEX / DOCUMENTO ANEXO

Soluciones y criterios de corrección en texto

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

SETEMBRE 2020

SEPTIEMBRE 2020

Asignatura: GEOGRAFÍA

Assignatura: GEOGRAFIA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN Si l’alumnat ha respost més de quatre preguntes, sols s’han de corregir les quatre primeres, les restants no s’han de qualificar.

Si el alumnado ha respondido a más de cuatro preguntas, solo se corregirán las cuatro primeras, sin calificarse las restantes.

Qüestió 1 (2,5 punts) L’alumne ha de contestar:

A. Domini silici. Àrea integrada per roques antigues de l’era precàmbrica i primària. Es localitza sobretot a l’oest peninsular. La roca dominant és el granit, però també hi podem trobar àmplies àrees amb pissarres.

B. Domini argilós. Està integrada per roques sedimentàries de les eres terciària i quaternària. Es localitza en les conques sedimentàries dels Altiplans nord i sud (Submesetas norte y sur) a i en les depressions del Guadalquivir i Ebre i en les planures mediterrànies. La roca dominant és l’argila, caracteritzada per la seua escassa resistència. Els relleus són habitualment plans o amb escasses inclinacions.

C. Domini calcari. Format per roques sedimentàries de l’era secundària i terciària. La seua localització forma una Z invertida que s’estén des dels Prepirineus, les Muntanyes Basques, el sector oriental de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric, part de la Serralada Costera Catalana i la Serralada Subbètica. La roca dominant és la calcària, roca dura que es fractura i que es pot dissoldre per l’acció de l’aigua acidificada. Forma relleus complexos.

Si l’alumnat només esmenta els dominis i els identifica amb la llegenda correctament es valorarà amb 0,5 punts.

Si descriu les principals característiques (almenys tres d’aquestes per cada domini) se li sumaran els 2 punts restants.

Qüestió 2 (2,5 punts) Es puntuarà amb 0,2 punts cada encert respecte a cada posició encertada i es valorarà amb fins a 0,5 punts la correcció de les seues característiques litològiques:

Vall i/o estructura del relleu

1. Vall del Duero

2. Subaltiplà nord (submeseta Norte)

3. Sistema Central

4. Vall del Tajo

5. Muntanyes de Toledo

6. Vall del Guadiana i/o Subaltiplà sud (Submeseta sur)

7. Sierra Morena

8. Vall del Guadalquivir

9. Serralada Bètica (subbètica)

10. Serralada Bètica (Penibètica, Sierra Nevada)

Litologia Silici Argilós i silici Silici Argilós Silici Silici Silici Argilós Calcari Silici

En aquells casos en què proposem diverses denominacions es donarà per vàlida la resposta si l’alumnat almenys respon amb una d’aquestes. En el cas de les posicions 9 i 10 s’acceptarà com a correcte si únicament indiquen Serralada Bètica.

Qüestió 3 (2,5 punts) L’Altiplà (Meseta) queda vorejat per:

•Massís Galaicoportuguès. Es disposa en la part NW. Format per materials d’un massís antic fracturat en blocs individualitzats. Està dins del domini silici. Presenta tres subparts: Muntanyes de Lleó (part oriental més elevada), muntanyes i conques mitjanes i zones costaneres (on trobem les ries).

•Serralada Cantàbrica. S’allarga al voltant de 450 km amb altures de més de 2500 m. La part occidental es correspon amb materials del sòcol (antics) principalment silicis, i els orientals són de cobertora (principalment calcaris). Morfològicament presenten una clara asimetria entre la cara nord (gran desnivell i fort pendent) i cara sud (escàs desnivell i pendent).

•Serralada Ibèrica, en el costat oriental. S’allarga al voltant de 460 km des de Burgos fins a València. La seua direcció dominant és la NW-ES. És una estructura de cobertora on predominen els materials calcaris. En alguns punts les cotes superen els 2000 m.

•Sierra Morena: suposa el marge sud. No defineix realment una serralada. Ací el sòcol hercinià forma una espècie d’escaló tectònic (i també topogràfic) que baixa a la depressió del Guadalquivir. Materials silicis i altures escasses (màximes de 1300 m).

A aquell alumnat que simplement les esmente se li donarà 0,25 punts per cada una. De totes les característiques que hem assenyalat n’hauria d’indicar almenys tres en cada una per a assolir els 1,5 punts restants.

Qüestió 4 (2,5 punts) L’alumnat ha d’indicar que la principal semblança és el seu relleu en altiplà o peniplanícies (turons suaus). Una altra semblança és que en les dues hi ha una diferència litològica entre la part oriental (argilosa) i la part occidental (silícia).

Entre les diferències cal assenyalar la distinta altimetria entre el Subaltiplà (Submeseta) nord (més elevat) i sud (menor elevació). Així mateix, ha d’indicar que si bé les dues presenten una morfologia d’altiplà, la sud està interrompuda en la seua part central per una alineació muntanyosa (els Montes de Toledo). També pot indicar que una particularitat del Subaltiplà (Submeseta) sud és que en aquest hi ha àmplies zones endorreiques en la zona de la Manxa. Si l’alumnat contesta almenys a dues semblances i dues diferències de les indicades se li atorgarà fins a 1,25 punts.

El Subaltiplà (Submeseta) nord el recorre el Duero, que queda alimentat pels Monts de Lleó, la Serralada Cantàbrica, la Serralada Ibèrica i el Sistema Central.

El Subaltiplà (Submeseta) sud és recorregut pels rius Tajo i Guadiana. La conca del Tajo ocupa part del Sistema Central, Sistema Ibèric i Monts de Toledo. La conca del Guadiana inclou elevacions dels Monts de Toledo, serres Bètiques i Sierra Morena.

Si encerta amb els tres rius se li comptaran 0,25 punts. Per cada serralada correcta que afegisca a cada riu anirà sumant-se 0,1 punts fins a arribar com a màxim 1 punt.

Qüestió 5 (2,5 punts) L’elaboració correcta de les línies anteriors del gràfic suposarà 0,75 punts —només s’admetrà el gràfic lineal múltiple amb les tres variables clarament diferenciades, no el de barres ni el de bandes—. La realització correcta i ben ajustada d’un eix de coordenades temporals i un altre de valors suposarà fins a 1 punt més —si no s’ajusten els intervals de manera correcta, es reduiran 0,5 punts—. La gràfica haurà de comptar amb títol, llegenda i font (0,5 punts). La netedat del gràfic i la claredat aportaran els 0,25 punts restants.

Un exemple d’exercici resolt podria ser el següent:

Font: INE: Anuario Estadístico de España y Encuesta de Ocupación Hotelera (reelaborat)

Qüestió 6 (2,5 punts) La demanda estrangera procedeix molt majoritàriament de països de l’Europa nord-occidental i està basada en bona part en l’atractiu del producte turístic de sol i platja, com pot observar-se en contrastar les arribades des d’Alemanya o Gran Bretanya amb la d’Itàlia, que disposa de zones de sol i platja comparables a les nostres. És una demanda procedent de països de renda elevada, que solen ser aquells que més poden viatjar a l’exterior (1,25 punts). Altres factors explicatius serien la proximitat al nostre país, com demostra el pes de Portugal, gràcies al menor preu del viatge, o el percentatge d’arribades des de països europeus relativament pròxims, gràcies a la forta connectivitat aèria (0,5 punts). Entre els països més allunyats predominen els de major poder adquisitiu o més vinculats a la societat global, com els EUA (però també uns altres com el Japó o la Xina), que solen gastar més en els seus viatges (0,25 punts). També es valoraran altres aportacions, com les referències a altres demandes diferenciades, com, per exemple, citar el turisme urbà lligat als vols de baix cost, amb estades més curtes, allotjament distint i procedència més variada, o explicar com s’incrementen més les arribades des de zones allunyades mentre perden força les tradicionals (0,5 punts). Si fa referència a factors com el turisme de negocis o el cultural com a motius d’arribada, podrà compensar-se fins a 0,5 punts en alguna mancança en els aspectes anteriors.

Qüestió 7 (2,5 punts) Pel que fa als aspectes econòmics, es podran referir a l’efecte positiu en la balança de pagaments, la creació d’ocupació directa i la induïda en altres sectors que, com el comerç, els transports o la construcció, poden incrementar la seua activitat, el seu ús i els seus beneficis. Quant als efectes negatius, es podria citar aspectes com l’encariment dels preus, l’estacionalitat de l’ocupació o la dependència turística excessiva en algunes zones (1,25 punts).

Entre les repercussions socioculturals, positives i negatives, poden citar-se canvis com ara les inversions en patrimoni cultural i monumental, el contacte amb gents d’altres llocs, el cosmopolitisme, la creació de nous serveis, el foment d’activitats culturals i ocupació, la massificació en alguns llocs, la banalització d’algunes característiques culturals identitàries o el rebuig de la població autòctona davant la transformació dels seus espais de vida... (0,75 punts).

Les conseqüències mediambientals podrien incloure la recuperació d’alguns centres històrics, el deteriorament d’alguns ecosistemes, els canvis en paisatges de muntanya o litorals, la construcció excessiva... (fins a 0,5 punts).

Atès el caràcter obert de la pregunta, es valorarà l’exposició ordenada i estructurada i la fonamentació de les respostes.

Qüestió 8 (2,5 punts) S’haurà d’indicar i argumentar com el màxim d’arribades es produeix en territoris lligats al turisme de sol i platja (Balears, Canàries, Andalusia, Múrcia, València i Catalunya) (fins a 1 punt). Hauran de destacar també l’atracció produïda per zones de turisme urbà i cultural, entre les quals destaquen les grans capitals —Madrid, Barcelona, Sevilla, València i Màlaga— i algunes ciutats de gran riquesa històrica (Granada, Toledo) (0,75 punts). Així mateix, hauran d’indicar que altres províncies, com les pirenaiques, que aprofiten el creixent interès pel turisme de muntanya, de neu, rural, o el turisme diferenciat en el litoral de l’Espanya humida (0,75 punts). Qualsevol mancança en els punts anteriors pot ser compensada amb altres aportacions raonades: per exemple, les diferències entre llocs en funció del turisme que hi acudeix (l’estranger és escàs en el turisme rural però majoritari en els arxipèlags); o la referència a noves modalitats o a casos concrets de turisme; o l’al·lusió a territoris que, com Catalunya, acullen modalitats molt diferents (del sol i platja a l’urbà o al de muntanya). La claredat expositiva i la fonamentació dels arguments podrà ser valorada.

Cuestión 1 (2,5 puntos) El alumno ha de contestar:

A. Dominio silíceo. Área integrada por rocas antiguas de la era precámbrica y primaria. Se localiza sobre todo en el oeste peninsular. La roca dominante es el granito, pero también podemos encontrar amplias áreas con pizarras.

B. Dominio arcilloso. Está integrada por rocas sedimentarias de las eras terciaria y cuaternaria. Se localiza en las cuencas sedimentarias de las submeseta norte y sur y en las depresiones del Guadalquivir y Ebro y en las llanuras mediterráneas. La roca dominante es la arcilla, caracterizada por su escasa resistencia. Los relieves son habitualmente planos o con escasas inclinaciones.

C. Dominio calcáreo. Formadas por rocas sedimentarias de la era secundaria y terciaria. Su localización forma una Z invertida que se extiende desde los Prepirineos, los Montes Vascos, el sector oriental de la Cordillera Cantábrica, el Sistema Ibérico, parte de la Cordillera Costero-Catalana y la Cordillera Subbética. La roca dominante es la caliza, roca dura que se fractura y que se puede disolver por la acción de agua acidificada.

Forma relieves complejos.

Si el alumnado solo nombra los dominios y los identifica con la leyenda correctamente se valorará con 0,5 puntos. Si describe las principales características (al menos 3 de ellas por cada dominio) se le sumarán los 2 puntos restantes.

Cuestión 2 (2,5 puntos) Se puntuará con 0,2 puntos cada acierto respecto a cada posición acertada y se valorará con hasta 0,5 puntos la corrección de sus características litológicas:

Valle y/o estructura del relieve

1. Valle del Duero

2. Submeseta norte

3. Sistema Central

4. Valle del Tajo

5. Montes de Toledo

6. Valle del Guadiana y/o Submeseta sur

7. Sierra Morena

8. Valle del Guadalquivir

9. Cordillera Bética (subbética)

10. Cordillera Bética (Penibética, Sierra Nevada)

Litología Silíceo Arcilloso y silíceo Silíceo Arcilloso Silíceo Silíceo Silíceo Arcilloso Calcáreo Silíceo

En aquellos casos en que proponemos varias denominaciones se dará por válida la respuesta si el alumnado al menos responde con una de ellas. En el caso de las posiciones 9 y 10 se aceptará como correcto si únicamente ponen Cordillera Bética.

Cuestión 3 (2,5 puntos) La Meseta queda bordeada por:

•Macizo Galaico-Portugués. Se dispone en la parte NW. Formado por materiales de un macizo antiguo fracturado en bloques individualizados. Está dentro del dominio silíceo. Presenta tres subpartes: Montes de León (parte oriental más elevada), montes y cuencas medias y zonas costeras (donde encontramos las rías).

•Cordillera Cantábrica. Se alarga alrededor de 450 km con alturas de más de 2500 m. La parte occidental se corresponde con materiales del zócalo (antiguos) principalmente silíceos, y los orientales son de cobertera (principalmente calcáreos). Morfológicamente presentan una clara asimetría entre la cara norte (gran desnivel y fuerte pendiente) y cara sur (escaso desnivel y pendiente).

•Cordillera Ibérica, en el lado oriental. Se alarga alrededor de 460 km desde Burgos a Valencia. Su dirección dominante es la NW-SE. Es una estructura de cobertura donde predominan los materiales calcáreos. En algunos puntos las cotas superan los 2000 m.

•Sierra Morena: supone el margen sur. No define realmente una cordillera. Aquí el zócalo herciniano forma una especie de escalón tectónico (y también topográfico) que baja a la depresión del Guadalquivir. Materiales silíceos y alturas escasas (máximas de 1300 m).

A aquel alumnado que simplemente las nombre se le dará 0,25 puntos por cada una de ellas. De todas las características que hemos señalado debería indicar al menos tres en cada una de ellas para lograr los 1,5 puntos restantes.

Cuestión 4 (2,5 puntos) El alumnado ha de indicar que la principal semejanza es su relieve en altiplano o peniplanicies (colinas suaves).

Otra semejanza es que en ambas hay una diferencia litológica entre la parte oriental (arcillosa) y la parte occidental (silícea).

Entre las diferencias hay que señalar la distinta altimetría entre la submeseta norte (más elevada) y sur (menor elevación). Asimismo, ha de indicar que si bien ambas presentan una morfología de altiplano la sur está interrumpida en su parte central por una alineación montañosa (los Montes de Toledo). También puede indicar que una particularidad de la submeseta sur es que en ella hay amplias áreas endorreicas en la zona de la Mancha. Si el alumnado contesta al menos a dos semejanzas y dos diferencias de las indicadas se le otorgará hasta 1,25 puntos.

…