Biología PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: Biologia

ASIGNATURA: Biología

BAREM DE L’EXAMEN:

L'examen consta de QUATRE PREGUNTES. La primera pregunta és obligatòria i cadascuna de les tres preguntes restants conté dos apartats a triar un. Cada apartat conté diverses qüestions que hauran de ser respostes. En el cas que es responguen a qüestions dels dos apartats, només seran avaluades les qüestions del primer apartat que apareguen, llevat que es desestime perquè estiga CLARAMENT RATLLAT.

PREGUNTA 1 (2,5 punts) La a-amilasa és un enzim que hidrolitza els enllaços a(1→4) del midó, i dona lloc a fragments més curts com maltosa o oligosacàrids. Una forma senzilla de comprovar si l’enzim a-amilasa ha actuat sobre el midó o no és mitjançant la reacció de Lugol, en la qual el reactiu format per iode i iodur potàssic s’introdueix en l’estructura helicoidal de l’amilosa i forma un complex de color blau intens.

Tenint en compte aquesta informació, al laboratori es fan dos assajos:

i) Es mescla una solució de midó amb l’enzim a-amilasa i s’incuba a 37 °C durant 10 minuts. A continuació, s’afegeixen unes gotes de Lugol.

ii) L’enzim a-amilasa s’incuba a 80 °C durant 10 minuts. Posteriorment, es mescla la solució de midó amb aquest enzim i s’incuba a 37 °C durant 10 minuts. A continuació, s’afegeixen unes gotes de Lugol.

a) Expliqueu de forma raonada els resultats que es mostren en la imatge per als dos assajos (1 punt).

b) Indiqueu quin tipus de biomolècula és el midó, la seua estructura, la funció i els tipus d’éssers vius en què es troba (1 punt).

c) Indiqueu almenys dues diferències entre el midó i la cel·lulosa (0,5 punts).

PREGUNTA 2 (2,5 punts). Respon NOMÉS a un dels dos apartats següents:

Apartat 2.1.

a) Descriviu breument el procés que es representa en la imatge. Identifiqueu els compostos marcats amb les lletres A i B. On es localitza aquest procés a nivell cel·lular? (1,5 punts).

b) Identifiqueu en la imatge següent els orgànuls marcats amb un quadrat (1 punt).

Apartat 2.2.

a) Indiqueu si són vertaderes o falses aquestes afirmacions i justifiqueu les respostes (1,5 punts).

a.1 La beta-oxidació és un procés catabòlic pel qual s’obté una gran quantitat de poder reductor i acetil-CoA.

a.2 Els lisosomes contenen peroxidases i aigua principalment.

a.3 L’enllaç O-glucosídic és el que es produeix entre dos aminoàcids amb l’alliberament d’una molècula d’aigua.

a.4 El gradient protomotriu que s’origina en la cadena de transport electrònic permet la síntesi de poder reductor.

a.5 Les histones són els enzims implicats en la replicació de l’ADN.

a.6 La fixació del CO2 és un procés clau en la fotosíntesi.

b) La citocinesi es produeix tant en cèl·lules animals com en vegetals, però el procés no és exactament igual. En què es diferencia? (1 punt).

PREGUNTA 3 (2,5 punts). Respon NOMÉS a un dels dos apartats següents:

Apartat 3.1.

a) Indiqueu els processos assenyalats amb les lletres A, B, C i D (1 punt).

b) Les neurones i els adipòcits són funcionalment i estructuralment diferents. Hi ha els mateixos gens al nucli d’una neurona i al d’un adipòcit? Raoneu la resposta (0,5 punts).

c) Expliqueu breument la fermentació làctica i la fermentació alcohòlica, i assenyaleu-ne les semblances i diferències.

Indiqueu un procés industrial de cada tipus de fermentació (1 punt).

Apartat 3.2.

a) Anomeneu i dibuixeu dos exemples de mutació cromosòmica (0,5 punts).

b) Expliqueu el procés de maduració de l’ARN missatger en eucariotes. En les cèl·lules procariotes, l’ARN missatger pateix algun procés de maduració? (1 punt).

c) Els virus presenten dos tipus de cicles segons el seu sistema de multiplicació. Identifiqueu cadascun dels cicles en l’esquema següent i descriviu breument la diferència entre ells (1 punt).

PREGUNTA 4 (2,5 punts). Respon NOMÉS a un dels dos apartats següents:

Apartat 4.1.

Candidozyma auris és un fong patogen emergent que es va aïllar per primera vegada l’any 2009, i que causa principalment brots hospitalaris. A Espanya, el primer brot es va produir a la Comunitat Valenciana l’any 2016. C. auris pot residir en la pell de persones sanes, a les quals generalment no causa infecció. No obstant això, sol causar candidiasis greus, fins i tot mortals, en pacients immunodeprimits.

a) Definiu immunodeficiència. Indiqueu una diferencia entre immunodeficiència primària i immunodeficiència secundària, i poseu un exemple, almenys, d’una d’elles (1 punt).

b) A causa de la seua alta resistència a antifúngics, un dels tractaments possibles per a aquesta candidiasi és la seroteràpia. Expliqueu què és la seroteràpia i raoneu perquè aquest és un tractament adequat per a pacients immunodeprimits (1 punt).

c) La detecció d’aquesta candidiasi al laboratori es pot fer amplificant una regió específica del seu ADN genòmic.

Indiqueu quina és la principal tècnica d’amplificació d’ADN que s’utilitza en biologia molecular i expliqueu breument en què consisteix (0,5 punts).

Apartat 4.2.

a) Què és un anticòs? Indiqueu el tipus de cèl·lula que el produeix i quin tipus de resposta immune generen els anticossos (1 punt).

b) Expliqueu què és un limfòcit T (0,5 punts).

c) Què és l’ADN recombinant? Relacioneu-lo amb els enzims o endonucleases de restricció (1 punt).

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: Biologia

ASIGNATURA: Biología

BAREMO DEL EXAMEN:

El examen consta de CUATRO PREGUNTAS. La primera pregunta es obligatoria y cada una de las tres preguntas restantes contiene dos apartados a elegir uno. Cada apartado contiene diversas cuestiones que deberán ser respondidas. En el caso de que se responda a cuestiones de los dos apartados, sólo serán evaluadas las cuestiones del primer apartado que aparezca, a no ser que se desestime porque esté CLARAMENTE TACHADO.

PREGUNTA 1 (2,5 puntos).

La a-amilasa es una enzima que hidroliza los enlaces a(1→4) del almidón, dando lugar a fragmentos más cortos como maltosa u oligosacáridos. Una forma sencilla de comprobar si la enzima a-amilasa ha actuado sobre el almidón o no es utilizando la reacción de Lugol, en la cual el reactivo formado por yodo y yoduro potásico se introduce en la estructura helicoidal de la amilosa formando un complejo de color azul intenso.

Teniendo en cuenta esta información, en el laboratorio se hacen dos ensayos:

i) Se mezcla una solución de almidón con la enzima a-amilasa y se incuba a 37 ºC durante 10 minutos. A continuación, se adicionan unas gotas de Lugol.

ii) La enzima a-amilasa se incuba a 80 ºC durante 10 minutos. Posteriormente, se mezcla la solución de almidón con dicha enzima y se incuba a 37 ºC durante 10 minutos. A continuación, se adicionan unas gotas de Lugol.

a) Explique de forma razonada los resultados que se muestran en la imagen para los dos ensayos (1 punto).

b) Indique qué tipo de biomolécula es el almidón, su estructura, función y tipo de seres vivos en que se encuentra (1 punto).

c) Indique al menos dos diferencias entre el almidón y la celulosa (0,5 puntos).

PREGUNTA 2 (2,5 puntos). Responda SOLO a uno de los dos apartados siguientes:

Apartado 2.1.

a) Describa brevemente el proceso que se representa en la imagen. Identifique los compuestos marcados con las letras A y B. ¿Dónde se localiza este proceso a nivel celular? (1,5 puntos).

b) Identifique en la siguiente imagen los orgánulos marcados con un cuadrado (1 punto).

Apartado 2.2.

a) Indique si son verdaderas o falsas estas afirmaciones justificando las respuestas (1,5 puntos).

a.1 La beta-oxidación es un proceso catabólico por el que se obtiene gran cantidad de poder reductor y acetil-CoA.

a.2 Los lisosomas contienen principalmente peroxidasas y agua.

a.3 El enlace o-glucosídico es el que se produce entre dos aminoácidos con la liberación de una molécula de agua.

a.4 El gradiente protón-motriz que se origina en la cadena de transporte electrónico permite la síntesis de poder reductor.

a.5 Las histonas son las enzimas implicadas en la replicación del ADN.

a.6 La fijación del CO2 es un proceso clave en la fotosíntesis.

b) La citocinesis se produce tanto en células animales como en vegetales, pero el proceso no es exactamente igual.

¿En qué se diferencia? (1 punto).

PREGUNTA 3 (2,5 puntos). Responda SOLO a uno de los dos apartados siguientes:

Apartado 3.1.

a) Indique los procesos señalados con las letras A, B, C y D (1 punto).

b) Las neuronas y los adipocitos son funcional y estructuralmente diferentes. ¿Existen los mismos genes en el núcleo de una neurona y en el de un adipocito? Razone su respuesta (0,5 puntos).

c) Explique brevemente la fermentación láctica y la fermentación alcohólica, indicando sus similitudes y diferencias.

Indique un proceso industrial de cada tipo de fermentación (1 punto).

Apartado 3.2.

a) Nombre y dibuje dos ejemplos de mutación cromosómica (0,5 puntos).

b) Explique el proceso de maduración del ARN mensajero en eucariotas. En las células procariotas, ¿el ARN mensajero sufre algún proceso de maduración? (1 punto).

c) Los virus presentan dos tipos de ciclos en base a su virulencia. Identifique cada uno de ellos en el siguiente esquema y describa brevemente la diferencia entre ellos (1 punto).

PREGUNTA 4 (2,5 puntos). Responda SOLO a uno de los dos apartados siguientes:

Apartado 4.1.

Candidozyma auris es un hongo patógeno emergente que se aisló por primera vez en el año 2009 y que causa principalmente brotes hospitalarios. En España, el primer brote se produjo en la Comunidad Valenciana en el año 2016. C. auris puede residir en la piel de personas sanas, a las que generalmente no causa infección. Sin embargo, suele causar candidiasis graves, incluso mortales, en pacientes inmunodeprimidos.

a) Defina inmunodeficiencia. Diferencie entre inmunodeficiencia primaria e inmunodeficiencia secundaria e indique un ejemplo de, al menos, una de ellas (1 punto).

b) Debido a su alta resistencia a antifúngicos, uno de los tratamientos posibles para esta candidiasis es la sueroterapia.

Explique qué es la sueroterapia y razone por qué este es un tratamiento adecuado para pacientes inmunodeprimidos (1 punto).

c) La detección de esta candidiasis en el laboratorio se puede realizar amplificando una región específica de su ADN genómico. Cite la principal técnica de amplificación de ADN que se utiliza en Biología Molecular y explique brevemente en qué consiste (0,5 puntos).

Apartado 4.2.

a) ¿Qué es un anticuerpo? Indique el tipo de célula que lo produce y qué tipo de respuesta inmune generan (1 punto).

b) Explique qué es un linfocito T (0,5 puntos).

c) ¿Qué es el ADN recombinante? Relaciónelo con las enzimas o endonucleasas de restricción (1 punto).

Soluciones y criterios de corrección en texto

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: Biologia

ASIGNATURA: Biología

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN BAREM DE L’EXAMEN:

L'examen consta de QUATRE PREGUNTES. La primera pregunta és obligatòria i cadascuna de les tres preguntes restants conté dos apartats a triar un. Cada apartat conté diverses qüestions que hauran de ser respostes. En el cas que es responguen a qüestions dels dos apartats, només seran avaluades les qüestions del primer apartat que apareguen, llevat que es desestime perquè estiga CLARAMENT RATLLAT.

PREGUNTA 1 (2,5 punts) La α-amilasa és un enzim que hidrolitza els enllaços α(1→4) del midó, i dona lloc a fragments més curts com maltosa o oligosacàrids. Una forma senzilla de comprovar si l’enzim α-amilasa ha actuat sobre el midó o no és mitjançant la reacció de Lugol, en la qual el reactiu format per iode i iodur potàssic s’introdueix en l’estructura helicoidal de l’amilosa i forma un complex de color blau intens.

Tenint en compte aquesta informació, al laboratori es fan dos assajos:

i) Es mescla una solució de midó amb l’enzim α-amilasa i s’incuba a 37 °C durant 10 minuts. A continuació, s’afegeixen unes gotes de Lugol.

ii) L’enzim α-amilasa s’incuba a 80 °C durant 10 minuts. Posteriorment, es mescla la solució de midó amb aquest enzim i s’incuba a 37 °C durant 10 minuts. A continuació, s’afegeixen unes gotes de Lugol.

a) Expliqueu de forma raonada els resultats que es mostren en la imatge per als dos assajos (1 punt).

En la imatge es mostren els resultats dels dos assajos. A 37 °C la α-amilasa hidrolitza els enllaços α (1→4) del midó i trenca l’estructura de l’amilosa, per la qual cosa quan s’afegeix el Lugol a la mescla de reacció no es forma el complex blau intens. No obstant això, en el segon assaig es fa amb un enzim que s’ha incubat a 80 °C. Aquesta temperatura produeix la desnaturalització de la α-amilasa i, per tant, quan s’utilitza en la reacció no es produeix la degradació del midó. L’estructura d’aquest homopolisacàrid està intacta i, en afegir el Lugol, apareix el complex blavós.

b) Indiqueu quin tipus de biomolècula és el midó, la seua estructura, la funció i els tipus d’éssers vius en què es troba (1 punt).

El midó és un homopolisacàrid de glucosa. Des del punt de vista estructural està format per dos tipus de polímers:

l’amilosa i l’amilopectina. L’amilosa és un polímer lineal de molècules de glucosa unides per enllaços α (1→4).

L’amilopectina també és un polímer de glucosa que presenta enllaços α (1→4) i ramificacions per enllaços α (1→6). La seua funció consisteix a actuar com a reserva energètica en cèl·lules vegetals.

c) Indiqueu almenys dues diferències entre el midó i la cel·lulosa (0,5 punts).

El midó i la cel·lulosa són homopolisacàrids de glucosa que es diferencien en la funció i l’estructura. El midó és un homopolisacàrid de reserva energètica mentre que la cel·lulosa té funció estructural. La cel·lulosa és un homopolisacàrid lineal mentre que el midó és ramificat. El midó presenta enllaços α (1→4) i α (1→6) mentre que la cel·lulosa es forma per enllaços β (1→4).

PREGUNTA 2 (2,5 punts). Respon NOMÉS a un dels dos apartats següents:

Apartat 2.1.

a) Descriviu breument el procés que es representa en la imatge. Identifiqueu els compostos marcats amb les lletres A i B. On es localitza aquest procés a nivell cel·lular? (1,5 punts).

És la fase lumínica de la fotosíntesi. La fase lumínica és la primera etapa de la fotosíntesi i la seua funció és convertir l’energia solar en energia química (ATP i NADPH). Aquest procés requereix llum per a trencar molècules d’aigua (fotòlisi), alliberar oxigen com a residu i aportar electrons a la cadena de transport electrònic, cosa que permet el bombament de protons al lumen tilacoidal. La tornada de protons a l’estroma, a través de l’ATP sintasa, permet la síntesi d’ATP. La lletra A correspon a l’oxigen i la B al NADPH, ambdós productes d’aquesta fase.

Ocorre als cloroplasts, en concret als tilacoides.

b) Identifiqueu en la imatge següent els orgànuls marcats amb un quadrat (1 punt):

A-Mitocondri, B-Aaparell de Golgi, C: Peroxisomes (Vacúols o lisosomes) i D-Reticle endoplasmàtic rugós.

Apartat 2.2.

a) Indiqueu si són vertaderes o falses aquestes afirmacions i justifica les respostes (1,5 punts).

a.1 La beta-oxidació és un procés catabòlic pel qual s’obté una gran quantitat de poder reductor i acetil-CoA.

Vertadera. La beta-oxidació és el procés de degradació d’àcids grassos en el qual es produeix molt de poder reductor (NADH i FADH2) i acetil-CoA. Poden esmentar que la degradació de les molècules d’acetil-CoA en el cicle de Krebs permet obtenir molta energia.

a.2 Els lisosomes contenen peroxidases i aigua principalment.

Falsa. Els lisosomes contenen enzims digestius perquè participen en la digestió cel·lular.

a.3 L’enllaç O-glucosídic és el que es produeix entre dos aminoàcids amb l’alliberament d’una molècula d’aigua.

Falsa. L’enllaç O-glucosídic és el que s’encarrega d’unir dos monosacàrids.

a.4 El gradient protomotriu que s’origina en la cadena de transport electrònic permet la síntesi de poder reductor.

Falsa. El gradient protomotriu que s’origina en la cadena de transport electrònic necessita poder reductor per a originar-se i així sintetitzar ATP.

a.5 Les histones són els enzims implicats en la replicació de l’ADN.

Falsa. Les histones són proteïnes implicades en l’empaquetament de l’ADN. També podrien dir quins són els principals enzims implicats en la replicació de l’ADN, les ADN-polimerases.

a.6 La fixació del CO2 és un procés clau en la fotosíntesi.

Vertadera. El cicle de Calvin permet la fixació del CO2 durant la fase fosca o biosintètica de la fotosíntesi i, per tant, l’obtenció de compostos orgànics (sucres) a partir d’inorgànics.

b) La citocinesi es produeix tant en cèl·lules animals com en vegetals, però el procés no és exactament igual. En què es diferencia? (1 punt).

En les cèl·lules animals la citocinesi comença amb l’aparició d’un solc de divisió per la formació de l’anell contràctil, format principalment per filaments d’actina. L’anell es va estrenyent i produeix l’estrangulació, que donarà lloc a dues cèl·lules filles. No obstant això, en el cas de les cèl·lules vegetals el procés és diferent a causa de la paret cel·lular que contenen. En aquest cas, es forma un barandat de separació conegut com a fragmoplast, que està format per vesícules de l’aparell de Golgi.

PREGUNTA 3 (2,5 punts). Respon NOMÉS a un dels dos apartats següents:

Apartat 3.1.

a) Indiqueu els processos assenyalats amb les lletres A, B, C i D (1 punt).

A-Replicació, B-Transcripció, C-Traducció i D-Transcripció inversa.

b) Les neurones i els adipòcits són funcionalment i estructuralment diferents. Hi ha els mateixos gens al nucli d’una neurona i al d’un adipòcit? Raoneu la resposta (0,5 punts).

Les neurones i els adipòcits contenen el mateix ADN i, per tant, els mateixos gens en els seus nuclis. Es podrà afegir: aquests gens s’expressen de manera diferent.

c) Expliqueu breument la fermentació làctica i la fermentació alcohòlica, i assenyaleu-ne les semblances i diferències.

Indiqueu un procés industrial de cada tipus de fermentació (1 punt).

En la fermentació làctica el piruvat obtingut en la glucòlisi es redueix a àcid làctic per la lactat deshidrogenasa.

No obstant això, en la fermentació alcohòlica el piruvat es transforma en etanol i diòxid de carboni en dues etapes consecutives (descarboxilació del piruvat per la piruvat descarboxilasa i la reducció de l’acetaldehid per l’alcohol deshidrogenasa). En els dos casos, el substrat inicial és el piruvat i el NADH s’oxida a NAD+. La fermentació làctica la duen a terme els bacteris làctics i les cèl·lules musculars, mentre que la fermentació alcohòlica la realitzen principalment llevats. La fermentació làctica s’empra en la producció de formatge, iogurt i llets acidificades, mentre que la fermentació alcohòlica s’utilitza en la producció de begudes alcohòliques (cervesa i vi) i fabricació del pa.

Apartat 3.2.

a) Anomeneu i dibuixeu dos exemples de mutació cromosòmica (0,5 punts).

Algun dels exemples que podrà dibuixar l’alumne són els següents:

Deleció Translocació Duplicació Inversió

b) Expliqueu el procés de maduració de l’ARN missatger en eucariotes. En les cèl·lules procariotes, l’ARN missatger pateix algun procés de maduració? (1 punt).

En eucariotes, el transcrit d’ARN missatger primari pateix un processament o maduració que implica tres modificacions principals: addició de la caputxa 5’ en l’extrem 5’ de l’ARN; tall i unió, empalmament o splicing (s’eliminen els introns i s’uneixen els exons); i tall i poliadenilació (addició de la cua poli-A) de l’extrem 3’. Poden afegir que la maduració es produeix al nucli, cotranscripcionalment, abans d’exportar l’ARNm al citoplasma, on serà traduït als ribosomes. En les cèl·lules procariotes l’ARNm no pateix maduració, perquè no hi ha separació nucli-citoplasma i és traduït cotranscripcionalment.

c) Els virus presenten dos tipus de cicles segons el seu sistema de multiplicació. Identifiqueu cadascun dels cicles en l’esquema següent i descriviu breument la diferència entre ells (1 punt).

A: cicle lític; B: cicle lisogènic. En el cicle lític els virus, una vegada replicats, s’encapsiden i produeixen la lisi cel·lular. No obstant això, en el cicle lisogènic el material genètic s’integra en el genoma de l’hoste i pot quedarse latent un temps més o menys llarg, fins que finalment s’activa el cicle lític.

PREGUNTA 4 (2,5 punts). Respon NOMÉS a un dels dos apartats següents:

Apartat 4.1.

Candidozyma auris és un fong patogen emergent que es va aïllar per primera vegada l’any 2009, i que causa principalment brots hospitalaris. A Espanya, el primer brot es va produir a la Comunitat Valenciana l’any 2016. C. auris pot residir en la pell de persones sanes, a les quals generalment no causa infecció. No obstant això, sol causar candidiasis greus, fins i tot mortals, en pacients immunodeprimits.

a) Definiu immunodeficiència. Diferencieu entre immunodeficiència primària i immunodeficiència secundària, i poseu un exemple, almenys, d’una d’elles (1 punt).

La immunodeficiència és una situació en la qual el sistema immunitari presenta una capacitat disminuïda per a defensar l’organisme davant d’infeccions o altres agents estranys. La immunodeficiència primària es congènita (genètica), és a dir, s’adquireix en el naixement, mentre que la secundària és adquirida al llarg de la vida per factors externs. Exemples d’immunodeficiència congènita (primària) serien la immunodeficiència combinada greu (SCID) o la síndrome d’immunodeficiència congènita (“xiquets bambolla”). Exemples d’immunodeficiència adquirida (secundària) serien la causada per la infecció per VIH, per tractaments immunosupressors com la quimioteràpia o per a evitar rebutjos d’òrgans trasplantats.

b) A causa de la seua alta resistència a antifúngics, un dels tractaments possibles per a aquesta candidiasi és la seroteràpia. Expliqueu què és la seroteràpia i raoneu per què aquest és un tractament adequat per a pacients immunodeprimits (1 punt).

La seroteràpia és un tipus d’immunitat artificial passiva en la qual s’injecta al malalt un sèrum ric en anticossos contra un antigen concret, obtingut prèviament en un altre individu. En aquest cas és un tractament adequat perquè els pacients infectats solen estar immunodeprimits, per la qual cosa la seua capacitat de generar anticossos propis estarà disminuïda.

c) La detecció d’aquesta candidiasi al laboratori es pot fer amplificant una regió específica del seu ADN genòmic.

Indiqueu quina és la principal tècnica d’amplificació d’ADN que s’utilitza en biologia molecular i expliqueu breument en què consisteix (0,5 punts).

La PCR o reacció en cadena de la polimerasa. És una tècnica que permet amplificar un determinat fragment d’ADN a partir d’una xicoteta quantitat inicial d’ADN genòmic. Consta de tres passos que es repeteixen durant diversos cicles: desnaturalització (separació dels dos brins d’ADN); alineament (unió d’encebadors a regions específiques de l’ADN motle) i extensió (síntesi de nous brins d’ADN mitjançant una ADN polimerasa termoestable).

Apartat 4.2.

a) Què és un anticòs? Indiqueu el tipus de cèl·lula que el produeix i quin tipus de resposta immune generen els anticossos (1 punt).

Els anticossos o immunoglobulines són proteïnes que s’uneixen específicament als antígens (agents estranys com poden ser patògens, toxines o molècules no reconegudes com a pròpies) per a ajudar a eliminar-los o neutralitzarlos. Les cèl·lules productores dels anticossos són els limfòcits B una vegada diferenciats en cèl·lules plasmàtiques.

Desencadenen immunitat humoral.

b) Expliqueu què és un limfòcit T (0,5 punts).

Són cèl·lules del sistema immune adaptatiu que formen part de la resposta immune cel·lular. Reben el nom perquè maduren al tim. Poden esmentar que hi ha diversos tipus de limfòcits T: citotòxics, auxiliars, supressors, etc.

c) Què és l’ADN recombinant? Relacioneu’l amb els enzims o endonucleases de restricció (1 punt).

L’ADN recombinant és una molècula d’ADN dissenyada i sintetitzada in vitro en la qual s’uneixen seqüències d’ADN provinents de dos organismes distints, cosa que permet obtenir una combinació que normalment no es troba a la naturalesa. Els enzims o endonucleases de restricció s’utilitzen en enginyeria genètica per a sintetitzar ADN recombinant, ja que reconeixen seqüències de bases específiques en l’ADN i tallen les dues cadenes de nucleòtids.

Per això, els enzims de restricció es consideren “tisores moleculars” que generen fragments que posteriorment es poden unir amb uns altres.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: Biologia

ASIGNATURA: Biología

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN BAREMO DEL EXAMEN:

El examen consta de CUATRO PREGUNTAS. La primera pregunta es obligatoria y cada una de las tres preguntas restantes contiene dos apartados a elegir uno. Cada apartado contiene diversas cuestiones que deberán ser respondidas. En el caso de que se responda a cuestiones de los dos apartados, sólo serán evaluadas las cuestiones del primer apartado que aparezca, a no ser que se desestime porque esté CLARAMENTE TACHADO.

PREGUNTA 1 (2,5 puntos).

La α-amilasa es una enzima que hidroliza los enlaces α(1→4) del almidón, dando lugar a fragmentos más cortos como maltosa u oligosacáridos. Una forma sencilla de comprobar si la enzima α-amilasa ha actuado sobre el almidón o no es utilizando la reacción de Lugol, en la cual el reactivo formado por yodo y yoduro potásico se introduce en la estructura helicoidal de la amilosa formando un complejo de color azul intenso.

Teniendo en cuenta esta información, en el laboratorio se hacen dos ensayos:

i) Se mezcla una solución de almidón con la enzima α-amilasa y se incuba a 37 ºC durante 10 …