Biología PAU 2020

Soluciones en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

SETEMBRE 2020

SEPTIEMBRE 2020

Asignatura: Biología

Assignatura: Biologia

CRITERIS DE CORRECCIÓ

1. L'examen consta de vuit preguntes i cada pregunta conté diverses qüestions.

2. L'alumnat haurà de respondre ÚNICAMENT A QUATRE PREGUNTES COMPLETES (amb les qüestions respectives) a triar entre les vuit proposades en l'examen. En cas que es contesten més de quatre preguntes, només seran avaluades les quatre primeres, llevat que alguna d’aquestes quatre primeres es desestime i estiga CLARAMENT RATLLADA. En aquest cas es corregiria la pregunta següent.

3. El plantejament de les preguntes es podrà basar en un text curt, dibuix, esquemes i representacions gràfiques.

4. Algunes d'aquestes preguntes requeriran el coneixement i la comprensió dels conceptes, d’altres requeriran la comprensió dels processos científics i d’altres la comprensió de l'aplicació dels coneixements científics.

5. Cada pregunta es valorarà sobre 10 punts (els punts assignats a cada qüestió figuren en el text) i el total obtingut es dividirà per quatre.

PREGUNTA 1 (10 punts)

1.1. Definiu i relacioneu els conceptes de osmosi, medi isotònic, medi hipertònic, medi hipotònic, turgència cel·lular i plasmòlisi (6 punts).

L'osmosi és el moviment net d'aigua a través d'una membrana semipermeable des d'una zona de baixa concentració de soluts cap a una altra de més concentració. Quan la concentració del medi extracel·lular és igual a la del medi intern, els medis són isotònics i no hi ha moviment net d'aigua entre ells. Si els medis tenen diferent concentració de soluts, el de més concentració és hipertònic i el de menys concentració, hipotònic. Quan la cèl·lula té més concentració de soluts que el medi extracel·lular es produirà l'entrada d'aigua a la cèl·lula, que provocarà un inflament denominat turgència cel·lular (en el cas de cèl·lules animals, la falta de paret provocarà la lisi cel·lular). Quan la cèl·lula té menys concentració de soluts que el medi extracel·lular es produirà l'eixida d'aigua de la cèl·lula, que provocarà que aquesta disminuïsca el seu volum (plasmòlisi o crenació), situació que pot ocasionar la mort cel·lular.

1.2. Descriviu breument la funció de les molècules següents: colesterol, glucoesfingolípids, triacilglicèrids i ceres (4 punts).

Colesterol: Forma part de membranes biològiques regulant la seua fluïdesa i és precursor de sals biliars, hormones esteroïdals (glucocorticoides, mineralocorticoides i hormones sexuals) i de vitamina D. Glucoesfingolípids: Formen part de membranes biològiques, són a la cara externa de la membrana i participen en reconeixement cel·lular. Triacilglicèrids: Reserva energètica, sobretot en animals, també poden actuar com a amortidors mecànics o aïllant tèrmic. Ceres: Funció de protecció i impermeabilitzant.

PREGUNTA 2 (10 punts)

2.1. En relació amb les proteïnes:

a) Relacioneu els termes de la columna A amb els de la columna B (2 punts).

1. Hemoglobina

a. Intervé en la coagulació sanguínia

2. Histona

b. Proteïna present en epidermis, pèls, plomes o banyes

3. Col·lagen

c. Reserva d'aminoàcids i transport de molècules

4. Miosina

d. Transport d'oxigen

5. Albúmina

e. Proteïna associada al DNA

6. Queratina

f. Participa en la contracció muscular

7. Fibrina

g. Formen anticossos

8. Globulines

h. Proteïna del teixit conjuntiu, cartilaginós i ossi

b) Indiqueu les diferències entre proteïnes globulars i fibroses (1 punt).

c) Classifiqueu les proteïnes de la columna A segons siguen globulars o fibroses (2 punts).

a) 1d, 2e, 3h, 4f, 5c, 6b, 7a, 8g.

b) Proteïnes globulars: conformació globular (esferoidal) amb alt grau de plegament (compactes) i solubles en aigua. Proteïnes fibroses: conformació filamentosa, proteïnes allargades, resistents i insolubles en aigua, generalment amb funció estructural.

c) Globulars: Hemoglobina, histona, albúmina i globulines. Fibroses: Col·lagen, queratina, miosina i fibrina.

2.2. a) Identifiqueu, a partir de les estructures A i B, quina es correspon amb la α-D glucopiranosa i quina amb la β-D fructofuranosa (1 punt).

Tots dos monosacàrids s'uneixen per a formar el disacàrid mostrat en C:

b) Indica com es denomina l'enllaç que es forma i a quin disacàrid correspon (1 punt).

c) Indica les fonts naturals d'aquest disacàrid i justifica si posseeix o no caràcter reductor (1 punt).

d) Descriu l'estructura i funció de dos polisacàrids amb funcions diferents (2 punts).

a) A és β-D fructofuranosa i B és α-D glucopiranosa.

b) Enllaç O-glicosídic; el disacàrid és la sacarosa.

c) Es troba en plantes. És abundant en la remolatxa i la canya de sucre d'on s'extrau per a consum humà. No té caràcter reductor, ja que no queda cap carboni anomèric lliure (és un enllaç dicarbonílic).

d) Es podrà descriure l'estructura d'un polisacàrid amb funció de reserva energètica, per exemple, midó o glucogen, i un altre amb funció estructural com cel·lulosa o quitina, indicant el monosacàrid que el forma, si és un polisacàrid lineal o ramificat i el tipus d'enllaç que uneix les unitats de monosacàrid.

PREGUNTA 3 (10 punts)

3.1. Relacioneu els noms de les següents estructures cel·lulars amb les seues funcions (5 punts).

Estructures Funcions

1. Cloroplastos

a. Protecció i suport mecànic.

2. Centríols

b. Formar el fus mitòtic en cèl·lules animals.

3. Aparell de Golgi

c. Digestió intracel·lular.

4. Lisosomes

d. Realitzar la fotosíntesi.

5. Peroxisomes

e. Permeabilitat selectiva i comunicació cel·lular.

6. Ribosomes

f. Reaccions oxidatives i destoxicació.

7. Microfilaments

g. Síntesi de components de paret cel·lular.

8. Paret cel·lular

h. Moviments cel·lulars i manteniment de la forma cel·lular.

9. Membrana plasmàtica i. Síntesi de proteïnes.

10. Mitocondris j. Respiració cel·lular aeròbia.

1d, 2b, 3g, 4c, 5f, 6i, 7h, 8a, 9e, 10j

3.2. Explica la diferència entre heterofagocitosi i autofagocitosi. (2 punts).

En l'heterofagocitosi, els lisosomes digereixen material d'origen exogen que s'incorpora a la cèl·lula per endocitosi, pinocitosi o fagocitosi mentre que en l'autofagocitosi el lisosoma digereix material d'origen endogen perquè es produïsca recanvi dels components cel·lulars.

3.3. Observeu la imatge de l’orgànul cel·lular següent, indiqueu el nom de les estructures marcades amb números i assenyaleu un procés que tinga lloc en cadascuna d'elles (3 punts).

1: Membrana mitocondrial interna: Cadena de transport electrònic i síntesi d'ATP. 2:

Matriu mitocondrial: Cicle de Krebs, β-oxidació d'àcids grassos i descarboxilació del piruvat. 3: Espai intermembrana: Generació del gradient de H+ per a la síntesi d'ATP

PREGUNTA 4 (10 punts)

4.1. En relació amb les membranes cel·lulars defineix el concepte de bomba. Quina és la funció principal de la bomba Na+-K+ en les cèl·lules animals? (3 punts).

Una bomba és una proteïna transportadora que realitza transport actiu, en contra de gradient electroquímic, utilitzant energia metabòlica. La bomba Na+-K+ utilitza energia de l'ATP per a expulsar sodi de l'interior cel·lular i introduir potassi i així mantenir el gradient electroquímic i el potencial de membrana.

4.2. Per a estudiar la via de síntesi i secreció de proteïnes mitjançant el seguiment del marcatge radioactiu:

a) Quines molècules hauríem de marcar? (0,5 punts).

b) Esmenteu els orgànuls implicats i l'ordre en què intervenen i expliqueu què ocorre en cadascun d'ells (3.5 punts).

a) Els aminoàcids.

b) En primer lloc intervé el reticle endoplasmàtic rugós, RER, que a través dels ribosomes adherits a la seua membrana sintetitza les proteïnes que queden en el seu lumen, on es glicosilen o adquireixen la conformació espacial.

En segon lloc, es produeixen vesícules portadores de les proteïnes que s'uneixen als sàculs de l'aparell de Golgi, per la cara cis. Una vegada dins finalitza la glicosilació de les proteïnes i es dirigeixen a la cara trans mitjançant la formació de vesícules i la unió d'aquestes als sàculs del dictiosoma. Una vegada en la cara trans, les vesícules es dirigeixen fins a la membrana, unint-se a aquesta i secreten el seu contingut, a través del procés d'exocitosi.

4.3. En algunes cèl·lules es poden donar reaccions metabòliques que produeixen la carboxilació de la ribulosa 1,5-bisfosfat, produeixen gliceraldehid 3-fosfat i consumeixen ATP i cofactors reduïts.

a) De quina ruta formen part aquestes reaccions i en quin orgànul tenen lloc (indiqueu també en quina part d'aquest)? (1 punt).

b) Es tracta d'una ruta anabòlica o catabòlica? Justifiqueu la resposta (1 punt).

c) De quins processos provenen l'ATP i els cofactors reduïts que es consumeixen i on tenen lloc? (1 punt).

a) Les reaccions esmentades formen part del cicle de Calvin o de la reducció de les pentoses fosfat, i tenen lloc en l'estroma del cloroplast.

b) Es tracta d'una ruta anabòlica perquè, a partir del CO2 (molècula inorgànica pobra en E), es produeixen molècules orgàniques complexes (trioses P) riques en E.

c) L'ATP i els cofactors reduïts procedeixen de la fotofosforilació i del flux no cíclic d'electrons (fase lluminosa) que tenen lloc en la membrana dels tilacoides.

PREGUNTA 5 (10 punts)

5.1. En relació amb la divisió cel·lular per mitosi:

a) Anomeneu cada fase representada en els dibuixos (A, B, C, D) i ordeneu-les seqüencialment (1 punt).

b) Descriviu quatre esdeveniments que es produeixen en la fase representada en el dibuix C (2 punts).

c) Raoneu si es tracta d'una cèl·lula animal o vegetal (1 punt).

a) L'ordre seqüencial serà: B-profase, D-metafase, A-anafase i C-telofase.

b) En la fase C-telofase tenen lloc els esdeveniments següents: es produeix la desespiralització dels cromosomes i deixen de fer-se visibles. Es formen els nuclèols. Reapareix l'embolcall nuclear. S'inicia la citocinesi.

c) Els dibuixos representen una cèl·lula animal, ja que té centríols, orgànuls exclusius d'aquestes cèl·lules.

5.2. A la vista de la imatge, contesteu a les qüestions següents:

a) Indiqueu raonadament de quin procés es tracta (1 punt).

b) En quins llocs de la cèl·lula eucariota i procariota es produeix (1 1 punt).

c) Com afectaria aquest procés una elevació brusca de la temperatura per damunt dels 80 °C? (1 punt).

d) Indiqueu la polaritat de les cadenes implicades en aquest procés

numerades com a 1, 2 i 3 (1 punt).

a) El procés representa la transcripció del DNA a RNA perquè la cadena que s'obté (la 3) té uracil i solament es copia un de les cadenes.

b) Eucariotes: nucli, matriu mitocondrial i estroma del cloroplast. Procariotes: citoplasma.

c) Es produiria la desnaturalització del DNA, se separarien les cadenes i no es podria produir la transcripció (també es produiria la desnaturalització de les proteïnes implicades en el procés). d) Cadena 1 (DNA): 3’→5’; cadena 2 (DNA): 5’→3’; cadena 3 (RNA):

5’→3’.

5.3. Les paraules del codi genètic (codons) estan formades per tres lletres (bases). Per quina raó no poden estar formades per dues lletres? (2 punts).

Si es formaren per 2 lletres: 4 bases preses de 2 en 2 donarien lloc a 4 2 = 16 combinacions que serien insuficients per a codificar els 20 aa diferents que hi pot haver en les proteïnes.

PREGUNTA 6 (10 punts)

6.1. Observeu l’arbre següent en el qual es mostra una determinada malaltia genètica en l'espècie humana (en negre individus afectats). Determineu si aquesta malaltia és:

a) Autosòmica o lligada al sexe, justifiqueu la resposta (1 punt).

b) Dominant o recessiva, justifiqueu la resposta (1 punt).

c) Determineu el genotip dels individus I-1, I-2, II-2, II-4, II-5 i III-3 (3 punts).

a) Autosòmica, ja que pot aparèixer en els dos sexes.

b) Recessiva, ja que només s'expressa en homozigosi.

c) I-1: Aa; I-2: Aa; II-2: aa; II-4: Aa; II-5: Aa; III-3: aa.

II

III IV

6.2. La regió codificadora d'un gen en eucariotes està formada per quatre exons de 99, 75, 66 i 90 nucleòtids, respectivament, i tres introns, intercalats entre els exons, de 45, 63 i 42 nucleòtids, respectivament.

Indiqueu:

a) Quants nucleòtids tindrà l’mRNA precursor, justifiqueu la resposta (2 punts).

b) Quants nucleòtids tindrà la regió que es traduirà de l’mRNA madur, justifiqueu la resposta (2 punts).

c) Quants aminoàcids tindrà el pèptid codificat, justifiqueu la resposta (1 punt).

a) L’mRNA precursor (no madur) tindrà la suma de nucleòtids dels introns i exons, és a dir: 99+75+66+90+45+63+42 = 480 nucleòtids.

b) Els introns són segments que no es traduiran; per tant, la regió que es traduirà tindrà la suma dels nucleòtids dels exons:

99+75+66+90 = 330 nucleòtids.

c) El pèptid codificat tindrà 109 aminoàcids. És a dir, atès que cada triplet (3 bases) codifica per a un aminoàcid: 330/3 = 110, menys el triplet de stop, que no codifica cap aminoàcid = 109.

PREGUNTA 7 (10 punts)

7.1. Expliqueu per què les vacunes tenen una funció preventiva de malalties, mentre que la inoculació de γ-globulines té funció curativa. De quin tipus d'immunització es tracta en cada cas? (4 punts).

Les vacunes són preparats d'antígens que s'inoculen perquè l'organisme produïsca anticossos prèviament a la infecció. És una immunització adquirida activa i provoca memòria immunològica. Les γ-globulines són anticossos específics contra una determinada malaltia que s'inoculen al pacient (sèrum) una vegada que la contrau perquè la puga combatre. És una immunització adquirida passiva que no provoca memòria immunològica.

7.2. S'estan posant a punt protocols per a produir cervesa en una indústria cervesera. Per a fer-ho, es proven dos ceps diferents de Saccharomyces cerevisiae Sac1 i Sac2. S'afegeix a un contenidor la mateixa concentració de llevat, malta d'ordi, llúpol i aigua, i es tanca hermèticament. A diferents temps, s'analitzen els continguts de glucosa i d'etanol. Els resultats es mostren en les gràfiques adjuntes. Sobre la base dels resultats obtinguts:

a) Expliqueu el procés metabòlic que ha tingut lloc (2 punts).

b) Expliqueu el diferent comportament observat en els dos ceps Sac1 i Sac2, basant-vos en els resultats (2 punts).

c) Indiqueu quins microorganismes utilitzaríeu per a fabricar iogurt, sobre quin substrat actuen, i expliqueu com es denomina i en què consisteix el procés que té lloc (2 punts).

a) El procés que ha tingut lloc és la fermentació alcohòlica en el qual el sucre (glucosa) passa a etanol alliberant-se CO2, i produint-se ATP.

b) En el cas dels dos ceps de Saccharomyces, el cep 2 és molt més ràpid consumint la glucosa i genera més quantitat d'etanol que el cep 1.

c) El procés per a fabricar iogurt es denomina fermentació làctica, el substrat és la glucosa obtinguda a partir de la lactosa de la llet;

els microorganismes implicats són bacteris del gènere Lactobacillus (i també del gènere Streptococcus). La lactosa és fermentada a àcid làctic que augmenta l'acidesa i precipita les proteïnes de la llet.

PREGUNTA 8 (10 punts) …