Biología PAU 2019

Soluciones en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

Assignatura: BIOLOGIA

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: BIOLOGÍA

Criteris Generals de Correcció de l’Examen de Biología

1.- L’examen consta de dues opcions A i B, l’estudiant ha de triar íntegrament una de les dues.

2.- El plantejament de les qüestions es pot basar en un text breu, un dibuix, esquemes i representacions gràfiques.

3.- Algunes d’aquestes qüestions requereixen el coneixement i comprensió dels conceptes, altres requereixen la comprensió dels processos científics, i altres la comprensió de l’aplicació dels coneixements científics.

4.- L’examen es valora sobre 10 punts. Els punts assignats a cada qüestió figuren en el text.

Criterios generales de Corrección del Examen de Biología

1.- El examen consta de dos opciones A y B, y el estudiante debe elegir íntegramente una de las dos.

2.- El planteamiento de las cuestiones podrá basarse en un texto corto, dibujo, esquemas y representaciones gráficas.

3.- Algunas de estas cuestiones requieren el conocimiento y comprensión de los conceptos, otras requieren la comprensión de los procesos científicos y otras la comprensión de la aplicación de los conocimientos científicos.

4.- El examen se valora sobre 10 puntos, y los puntos asignados a cada cuestión figuran en el texto.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: BIOLOGÍA

Assignatura: BIOLOGIA

CRITERIS DE CORRECCIÓ OPCIÓ A BLOC I. Base molecular i fisicoquímica de la vida

1. Relaciona cada una de les descripcions que hi ha a continuació amb un dels lípids següents: colesterol, ceres, greixos, àcids biliars, fosfolípids, esteroides, terpens, esfingolípids (4 punts).

A.

B.

C.

D.

E.

F.

G.

H.

Són importants aïllants tèrmics en animals homeoterms Duen a terme funcions de protecció i revestiment en animals i vegetals Són els components principals de les membranes biològiques Són molt abundants en les membranes de cèl·lules del teixit nerviós Formen pigments vegetals Són hormones com l’aldosterona o els estrògens Forma part de les membranes de les cèl·lules animals i no de les cèl·lules vegetals Formen sals que emulsionen greixos a l’intestí

A: greixos; B: ceres; C: fosfolípids; D: esfingolípids; E: terpens; F: esteroides; G: colesterol; H: àcids biliars

2. Descriu les molècules de DNA i tRNA pel que fa a la seua composició, estructura i funció (6 punts).

El DNA està format per la unió de desoxiribonucleòtids que contenen desoxiribosa, fosfat i una base nitrogenada que pot ser adenina, guanina, timina o citosina. Els desoxiribonucleòtids s’uneixen mitjançant enllaços nucleotídics (fosfodièster)i formen una cadena de polinucleòtids. La molècula de DNA està formada per dues cadenes polinucleotídiques antiparal·leles enrotllades formant una doble hèlix. La seua funció és emmagatzemar la informació genètica.

El tRNA és un polinucleòtid format per la unió de nucleòtids per enllaç fosfodièster. Els nucleòtids estan formats per ribosa, fosfat i les bases adenina, uracil, guanina i citosina. El tRNA està format per una sola cadena polinucleotídica curta en la qual, en plegarse, hi ha trams de doble cadena. La funció del tRNA és transportar els aminoàcids activats fins al ribosoma, on s’uniran i formaran proteïnes.

BLOC II. Estructura i fisiologia cel·lular

3. Observa l’orgànul representat en la figura A i respon: a) De quin orgànul es tracta? (0,5 punts); b) Anomena cada una de les parts que estan indicades amb números (3 punts); c) En què es diferencien l’eucromatina i l’heterocromatina? (1 punt); d) Indica quina de les fotografies B o C correspon a una cèl·lula metabòlicament més activa. Explica per què. (0,5 punts)

a) La figura A representa el nucli; b) 1: Cromatina; 2: Làmina nuclear; 3: Nuclèol; 4: Embolcall nuclear; 5: Porus nuclear; 6:

RER; c) S’anomena heterocromatina la cromatina més compacta, que no s’està transcrivint, mentre que l’eucromatina és la cromatina menys compacta, que es troba en processos de transcripció activa; d) El nucli més actiu és el C, ja que conté una major proporció d’eucromatina.

4. a) Com s’anomena el principal procés biològic mitjançant el qual alguns organismes alliberen oxigen?; b) Quin és el paper

de l’aigua en aquest procés?; c) Quina repercussió té aquest procés per a la vida a la Terra? (3 punts).

a) El procés és la fotosíntesi; b) La molècula d’aigua s’escindeix per fotòlisi i allibera protons, oxigen i electrons. Aquests entraran en la cadena d’electrons fotosintètica i produiran finalment ATP i NADPH; c) L’enriquiment de l’atmosfera en oxigen permet el desenvolupament d’organismes aerobis; a més, la fotosíntesi és important com a font primària de matèria orgànica.

5. Enumera els tipus d’organismes segons la font d’energia i de carboni que utilitzen (2 punts).

Fotoautòtrof: utilitza CO2 com a font de carboni i obté energia de la llum; Fotoheteròtrof: utilitza biomolècules orgàniques com a font de carboni i la llum com a font d’energia; Quimioautòtrof: obté matèria orgànica a partir d’inorgànica utilitzant l’energia de l’oxidació de composts inorgànics; Quimioheteròtrof: utilitza molècules orgàniques com a font de carboni i d’energia..

BLOC III. Herència biològica: genètica clàssica i molecular

6. a) Defineix el concepte de fenotip i de genotip; b) Dos homes (pare 1 i pare 2) reclamen en un jutjat la paternitat d’un

xiquet, el grup sanguini del qual és O. La mare és del grup A, mentre que el possible pare 1 és del B i el possible pare 2 és AB.

Proposa els possibles genotips per a aquest xiquet, la mare i cada un dels dos possibles pares; c) Quin dels dos homes no pot ser el pare? Raona la resposta (3 punts).

a) El fenotip és la totalitat de trets observables en un organisme i el genotip és el conjunt de gens d’un organisme la informació del qual determina les característiques del fenotip; b) Xiquet OO; mare AO; pare 1 BO o BB; pare 2 AB; c) L’home 2 no pot ser el pare perquè, com que és AB, només pot tindre fills A o B o AB, però no OO.

7. Respecte a la divisió cel·lular: a) Exposa dues de les funcions que pot tindre el procés de la mitosi en la vida d’un organisme (1 punt); b) Molts anticancerígens són drogues que impedeixen l’organització (polimerització o despolimerització) dels microtúbuls. Quina implicació tindrien en la divisió cel·lular? Justifica raonadament aquesta afirmació (2 punts); c) En animals pluricel·lulars, unes cèl·lules es divideixen per mitosi i altres per meiosi. Quins tipus cel·lulars experimenten l’un i l’altre tipus de divisió i quin nombre i tipus de cèl·lules formen? Raona la resposta (2 punts); d) Explica el concepte de recombinació genètica i la seua importància biològica (2 punts).

a) Creixement d’un teixit, reparació de teixits o reproducció asexual en organismes unicel·lulars. b) Impedeixen la formació del fus acromàtic i per tant la mitosi, per això els tumors no poden créixer. c) Mitosi: en les cèl·lules somàtiques. Totes les cèl·lules somàtiques contenen tota la informació genètica i són iguals; en la mitosi es formen 2 cèl·lules que són iguals a la cèl·lula mare.

Meiosi: en les cèl·lules sexuals. Aquestes cèl·lules han de ser haploides per a formar els gàmetes, ja que s’uneixen els gàmetes masculins i femenins per formar la cèl·lula zigot que serà diploide. En la meiosi, a partir d’una cèl·lula diploide es produeixen 4 cèl·lules haploides. d) Intercanvi de gens entre dues cromàtides de dos cromosomes homòlegs. Dona lloc a la variabilitat genètica, imprescindible per a l’adaptació i l’evolució de les espècies.

BLOC IV. Microbiologia i immunologia. Aplicacions

8. Els microorganismes poden establir relacions simbiòtiques de tipus mutualisme amb altres éssers vius. Explica, mitjançant un exemple per a cada cas, com poden mantindre una reacció simbiòtica amb: a) fongs; b) animals; c) plantes (3 punts).

a) Un exemple són els líquens, que constitueixen una simbiosi entre l’alga i el fong: el fong protegeix l’alga de la dessecació i l’ajuda a obtindre aigua i sals minerals; l’alga proporciona fotoassimilats al fong; b) Els bacteris dels remugants ajuden a digerir els vegetals. Els bacteris de l’intestí ajuden a absorbir i sintetitzar nutrients, i a més ens defensen de possibles patògens; c) En plantes, els bacteris fixadors de nitrogen ajuden a assimilar aquest element a partir del N atmosfèric.

9. Relaciona cada un d’aquests microorganismes amb els processos en què està involucrat (3 punts).

Microorganismes: 1: Saccharomyces; 2: Lactobacillus; 3: Penicillum; 4: sulfobacteris; 5: Plasmodium; 6: cianobacteris Processos:

a) Són capaços de sintetitzar antibiòtics

b) Formen part del cicle del sofre

c) Produeixen la fermentació alcohòlica a través de la qual s’obté la cervesa, el pa

d) Formen part de líquens i del fitoplàncton i fixen el N als mars

e) Produeixen fermentació làctica, que permet l’obtenció de iogurts.

f) Poden provocar la malària 1: c); 2: e); 3: a); 4:b); 5: f); 6:d)

10. Defineix què és un anticòs i quines cèl·lules sintetitzen anticossos i explica dos tipus de funcions efectores de la reacció antigen-anticòs (4 punts).

Un anticòs és una proteïna que és sintetitzada per les cèl·lules plasmàtiques (els limfòcits B) en resposta a un antigen específic. Els seus tipus de reacció poden ser: opsonització, que implica l’activació de la fagocitosi dels microorganismes als quals s’uneixen per macròfags; neutralització dels microorganismes i toxines per bloquejar els llocs d’unió als receptors cel·lulars; aglutinació per formar immunocomplexos amb les toxines o patògens que precipiten inactivant la seua acció; activació del complement, en unir-se als antígens i causant-ne la destrucció.

OPCIÓ B BLOC I. Base molecular i fisicoquímica de la vida

1. a) Anomena i explica breument quines són les interaccions o enllaços que estabilitzen l’estructura terciària de les proteïnes

(3 punts).

b) Descriu el procés de desnaturalització de les proteïnes i indica almenys tres factors que poden desencadenar-lo. (3 punts)

a) Interaccions hidrofòbiques i forces de van der Waals: es donen entre aminoàcids apolars; enllaços d’hidrogen: s’estableixen entre grups polars no iònics; interaccions electrostàtiques: entre les cadenes laterals d’aminoàcids amb càrrega negativa (aminoàcids àcids) i cadenes laterals amb càrrega positiva (aminoàcids bàsics); ponts disulfur: enllaços covalents entre els grups tiols (-SH) de dues cisteïnes.

b) La funció biològica de les proteïnes depèn de la seua estructura tridimensional (conformació nativa). La pèrdua de l’estructura tridimensional suficient per a originar la pèrdua de la funció s’anomena desnaturalització. Entre els factors que poden provocar la desnaturalització es troben variacions de pressió, augment de temperatura, variacions extremes de pH, canvis en la concentració salina, presència d’urea, dissolvents orgànics o detergents.

2. a) Què són les biomolècules? (0,5 punts); b) Anomena les principals biomolècules inorgàniques i orgàniques (2 punts); c) Explica per què el carboni és un element fonamental en les biomolècules orgàniques (1,5 punts).

a) Les biomolècules són les molècules constituents dels éssers vius; b) Es classifiquen en biomolècules inorgàniques i orgàniques.

Entre les biomolècules inorgàniques hi ha l’aigua, les sals minerals i els gasos. Les principals biomolècules orgàniques són els glúcids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics; c) L’àtom de carboni pot formar enllaços covalents amb altres àtoms com ara hidrogen, oxigen o nitrogen, per donar lloc a grups funcionals. Posseeix quatre electrons desaparellats, fet que permet la formació d’enllaços covalents amb altres àtoms de carboni, i així es poden formar cadenes lineals, ramificades i cícliques de mida variable.

Cap altre element químic pot formar molècules amb formes i mides tan diferents o amb tanta varietat de grups funcionals.

BLOC II. Estructura i fisiologia cel·lular Indica els components químics d’una membrana biològica genèrica i assenyala les funcions de cadascun d’ells (4 punts).

Els lípids de membrana són amfipàtics, la qual cosa permet que en solucions aquoses formen bicapes espontàniament (autoacoblament) que es tanquen sobre elles mateixes (autosegellament) i regulen la fluïdesa. Les proteïnes realitzen funcions de transport, catalitzen reaccions químiques o actuen de receptors de senyals químics. Els glúcids serveixen per al reconeixement cel·lular.

3.

4. Descriu el funcionament de la bomba Na+-K+ i indica la seua importància fisiològica (2 punts).

La bomba de Na+-K+ utilitza l’energia de la hidròlisi de l’ATP per bombar 3 ions Na+ a l’exterior de la cèl·lula i introduir-hi 2 ions K+ en contra del gradient electroquímic. Permet mantindre el balanç osmòtic en algunes cèl·lules.

5. Observa la imatge següent i respon: a) Justifica a quin tipus de cèl·lula correspon (1 punt); b) Indica el nom de les estructures numerades i la funció principal de cadascuna d’elles (3 punts).

a) Tipus de cèl·lula: correspon a una cèl·lula eucariota, ja que posseeix nucli, orgànuls cel·lulars i citoesquelet, i és una cèl·lula animal perquè posseeix centrosoma, però no té paret ni cloroplasts.

b)

Nom de l’estructura Citoesquelet

Reticle endoplasmàtic rugós Aparell de Golgi

Mitocondri Centrosoma Lisosoma/Peroxisoma

Funció Controla els moviments dels orgànuls, permet a la cèl·lula canvis de forma, intervé en la formació de pseudopodis Sintetitza proteïnes que tenen com a destinació la membrana cel·lular, o que passaran a formar part dels orgànuls cel·lulars Glucosilació de lípids i proteïnes, empaquetament i secreció de molècules en vesícules de secreció Respiració cel·lular, reaccions catabòliques destinades a la producció d’energia Centre organitzador de microtúbuls, intervé en la divisió cel·lular Intervenen en la digestió cel·lular/Realitzen reaccions d’oxidació i destoxicació

BLOC III. Herència biològica: genètica clàssica i molecular

6. Una cèl·lula en interfase (període G1) té un contingut total de DNA nuclear de 4 x 10-6 g, distribuït en 6 cromàtides: a) Quin serà el contingut de DNA en l’etapa G2 del seu cicle? Raona la resposta; b) Quantes cromàtides tindrà en l’etapa G2?

Raona la resposta (2 punts).

a) El contingut de DNA serà el doble (8 x 10-6), ja que durant l’etapa prèvia a G2, l’etapa S, es replica el DNA nuclear; b) Tindrà

també el doble de cromàtides, és a dir, 12, i els cromosomes seran ara de dues cromàtides i no d’una (i per tant continuarà tenint 6 cromosomes).

7. Es dissenya un fag amb coberta del fag T2 i amb DNA del fag T4. Quan aquest fag infecta un bacteri, quin tipus de coberta (T2 o T4) i de DNA (T2 o T4) presenten els fags alliberats pel bacteri hostatger? Justifica la resposta (2 punts).

…