Historia del Arte PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Història de l’art Sèrie 1 Indiqueu les opcions triades:

Exercici 2:

Opció A

Opció B

Exercici 4:

Opció A

Opció B

Espai per a la correcció Qualificació Exercici 1

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 2

Exercici 3 Exercici 4

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Feu els exercicis 1 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En els exercicis 2 i 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a TOTES les qüestions de l’opció triada. Indiqueu a la portada de l’examen les opcions que heu escollit.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1. Aproximació a la història de l’art [2 punts en total]

a) Senyaleu en la imatge, mitjançant fletxes o números, els elements arquitectònics de la llista següent:

[0,7 punts]

1. Naos

2. Capitell dòric 3. Acroteris

4. Fris

5. Arquitrau

Reconstrucció del temple de Zeus a Olímpia Font: Alamy.com.

Nom:

Explicació:

6. Frontó

7. Peristil

b) Identifiqueu a quin estil o llenguatge artístic pertanyen les cinc obres següents.

[0,5 punts]

1. Georges Braque

4. Berthe Morisot

2. Damià Campeny

3. Caspar D. Friedrich

5. Bill Viola

1. Georges Braque:

2. Damià Campeny:

3. Caspar D. Friedrich:

4. Berthe Morisot:

5. Bill Viola:

A continuació, esmenteu una característica principal d’un dels estils artístics de l’enumeració anterior.

[0,5 punts]

Estil escollit:

Característica:

Exercici 2. Art: forma i funció [4 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A. Caravaggio, La mort de la Mare de Déu (París, Museu del Louvre).

a) Dateu l’obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent.

[1 punt]

b) Analitzeu breument les característiques formals que defineixen aquesta pintura de Caravaggio i indiqueu-ne l’estil. [1,5 punts]

c) Expliqueu el tema, la funció i la recepció que tingué aquesta pintura en l’època.

[1 punt]

d) A partir d’aquestes dues pintures del gòtic, assenyaleu dos trets diferenciadors en la representació del que és sagrat respecte a l’obra de Caravaggio. [0,5 punts]

Giotto di Bondone, La mort de la Mare de Déu (ca. 1310)

Hugo van der Goes, La mort de la Mare de Déu (ca. 1480)

OPCIÓ B. Pavelló Alemany de Barcelona, de Ludwig Mies van der Rohe.

Font: Fundació Mies van der Rohe.

a) Dateu l’obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent.

[1 punt]

b) Exposeu, com a mínim, cinc característiques formals o estructurals de l’obra i indiqueu a quin moviment artístic pertany. [1,5 punts]

c) Expliqueu breument la funció i el significat que tenia aquest edifici.

[1 punt]

d) Esmenteu dues característiques fonamentals de l’edifici del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que el diferencien del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe. [0,5 punts]

Exercici 3. Dimensió individual i social de l’art [2 punts en total]

El rècord de Frida Kahlo en el mercat artístic

Frida Kahlo, El somni (El llit) (1940)

El mes de novembre del 2025, la casa de subhastes Sotheby’s de Nova York va vendre la pintura El somni (El llit), de Frida Kahlo, per 54,7 milions de dòlars, segons una informació publicada al diari El País. Es tractava del quadre subhastat més car de la història que ha pintat mai una dona artista.

Observeu les dues obres i responeu a les qüestions següents.

a) Esmenteu un element de la cultura mexicana i un de tradició surrealista que es trobin en qualsevol de les dues obres. [1 punt]

b) Expliqueu breument les raons que van dur l’artista a autorepresentar-se en ambdues obres.

[1 punt]

Exercici 4. Art: espai, natura i ciutat [2 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A A partir de la lectura d’aquest article, responeu a les preguntes que hi ha a continuació.

Egipte s’emporta la seva primera victòria en la batalla per recuperar peces museístiques El debat de la descolonització s’ha revifat després de l’obertura del Gran Museu Egipci:

el país àrab reclama la devolució de peces com la pedra de Rosetta o el bust de Nefertiti El patrimoni museístic global ha viscut, en els darrers anys, una onada de repatriacions sense precedents. Si els segles xviii, xix i xx es van caracteritzar per la concentració de peces de gran valor procedents del conegut com a Sud global als principals museus d’Europa i de Nord-amèrica, el xxi està sent el segle del seu retorn als països d’origen.

Al debat de la descolonització s’hi ha sumat, ara, Egipte, que, després d’haver inaugurat el tan desitjat Gran Museu Egipci (GEM), ha exigit a museus europeus la devolució de diverses de les seves peces originàries. I en aquest sentit, la primera victòria ha arribat des dels Països Baixos. El seu Ministeri de Cultura ha anunciat recentment que un bust de pedra d’època faraònica tornarà al país àrab en els pròxims mesos: «L’escultura Bust d’un alt funcionari de la dinastia de Tutmoté un gran significat per a la identitat d’Egipte.» sis III. El Govern dels Països Baixos s’ha comproLa comunitat internacional espera, ara, que el mès a retornar-lo a Egipte.

Regne Unit, Alemanya i França imitin el moviment: en aquests tres països es troben la pedra de Rosetta, el bust de Nefertiti i el zodíac de Dandara, respectivament. «No es pot continuar ignorant els països que reclamen el seu patrimoni cultural», assenyala Jeannette Plummer Sires, arqueòloga i curadora. «Els arguments que normalment s’utilitzen per a rebutjar aquestes reclamacions tenen a veure amb la infraestructura: es creu que aquests museus no tenen els coneixements per a custodiar el seu propi material. Però la creació del GEM desmunta aquest argument», afegeix.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Constanza V. Paura. «Egipto logra su primera victoria en la batalla por recuperar piezas museísticas». National Geographic [en línia] (14 novembre 2025)

a) A banda dels retrats citats a l’article, el de l’alt funcionari i el de Nefertiti, esmenteu dues obres més que siguin representatives de l’art egipci de l’època dels faraons. [1 punt]