Historia de la Filosofía PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Istòria dera filosofia Seria 5 Indicatz es opcions trigades:

Exercici 1:

Opcion A

Opcion B

Exercici 3:

Opcion A

Opcion B

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Pregunta I Exercici 1

Pregunta II

Pregunta III

Exercici 2 Exercici 3 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Er examen cònste de TRES exercicis obligatòris, que trobaratz enes planes 2-5 (exercici 1), plana 8 (exercici 2) e plana 10 (exercici 3).

En exercici 1, auetz de trigar UA des dues opcions (A o B) e respóner as tres qüestions corresponentes ara opcion trigada. Er exercici 2 a ua soleta opcion. En exercici 3, auetz de trigar UA des dues opcions (A o B), que pòt èster diferenta dera opcion qu’ajatz trigat en exercici 1. Indicatz ena portada der examen es opcions qu’auetz escuelhut.

Es responses an d’èster clares e an d’èster redigides de manèra coerenta e coesionada, damb correccion gramaticau, lexica e ortografica.

Era coeréncia, era coesion e era correccion gramaticau e lexica s’avaloren conjuntament coma part dera avaluacion deth grad de comprenença der alumne/a des idees estudiades e dera sua capacitat de pensar de forma clara e ben estructurada. Es fautes d’ortografia e es problèmes de presentacion pòden restar enquia un maxim de 0,25 punts en totau der examen.

Exercici 1

[6 punts en totau]

Trigatz UA des dues opcions següentes, A o B, e responetz as tres qüestions dera opcion qu’auetz trigat (que se formulen despús deth tèxte). Indicatz ena portada der examen era opcion escuelhuda.

OPCION A Seria absurd que, mentre que en la valoració de totes les altres coses es té en compte tant la quantitat com la qualitat, se suposés que en la valoració dels plaers només cal tenir en compte la quantitat.

[…] Poques criatures humanes consentirien que se les convertís en animals inferiors a canvi de la promesa que obtindrien tots els plaers que pot tenir una bèstia; cap ésser humà inteŀligent no acceptaria ser un ximple, ni una persona instruïda ser un ignorant, ni cap persona sensible i recta ser egoista i infame, per més que els puguin persuadir que un ximple, un babau o un brètol està més satisfet amb el que li ha tocat que no pas ho estan ells amb el que els ha tocat a ells. No renunciarien a allò que posseeixen de més que ell, per saciar de la forma més completa possible els desitjos que tenen en comú amb ell. […] És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.

John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol ii

Qüestion I. Hètz un brèu resum d’aguest tèxte, centrant-vos enes idees principaus que i apareishen e ena relacion que s’establís entre aguestes idees. (Responetz usant, aproximativament, entre ueitanta e cent vint paraules.) [2 punts]

Qüestion II. Explicatz brèument eth significat qu’an en tèxte es mots següents (responetz usant, aproximativament, entre cinc e vint paraules en cada cas): [1 punt]

a) «qualitat»:

b) «persuadir»:

Qüestion III. Consideratz era següenta afirmacion deth tèxte: «L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.» Explicatz quin ei eth sens d’aguesta afirmacion e quin papèr a ena justificacion d’aquerò que John Stuart Mill defen en L’utilitarisme. (Ena responsa, vos auetz de referir as aspèctes deth pensament de Mill que siguen pertinents, encara que non apareguen explicitament en tèxte.) [3 punts] [Començatz a respóner ad aguesta qüestion aciu dejós; podetz continuar escriuent enes planes 6 e 7.]

OPCION B Soc […] una cosa que pensa. I què més? Miraré de buscar més intensament en la imaginació per a esbrinar si no soc alguna cosa més. Certament, no soc aquesta combinació de membres que anomenem cos humà; no soc en absolut un aire suau i penetrant, que s’expandeix arreu del cos; no soc tampoc un vent, un alè o un vapor ni res que pugui fingir o imaginar, perquè ja he suposat que tot això no era res; i sense abandonar aquesta suposició, m’adono que no deixo d’estar segur que jo soc alguna cosa. […] Sé que jo existeixo, i vull saber què és aquest «jo» que sé que existeix. És clar que la concepció de mi mateix a la qual he arribat no depèn de les coses que encara no sé si existeixen i, per consegüent, encara amb més motiu no depèn de cap de les coses que la meva imaginació fingeix i inventa. I els mateixos termes «fingir» i «imaginar» m’adverteixen del meu error: en efecte, estaria inventant si imaginés ser alguna cosa, perquè imaginar és contemplar la figura o la imatge d’una cosa corpòria. Ara bé: sé del cert que jo existeixo i sé també que totes les imatges (i, en general, totes les coses que es refereixen a la naturalesa dels cossos) potser són només somnis o quimeres. […] Sé amb certesa que res del que puc comprendre per mitjà de la imaginació no pertany al coneixement que tinc de mi mateix.

René Descartes. Meditacions metafísiques, ii

Qüestion I. Hètz un brèu resum d’aguest tèxte, centrant-vos enes idees principaus que i apareishen e ena relacion que s’establís entre aguestes idees. (Responetz usant, aproximativament, entre ueitanta e cent vint paraules.) [2 punts]

Qüestion II. Explicatz brèument eth significat qu’an en tèxte es mots següents (responetz usant, aproximativament, entre cinc e vint paraules en cada cas): [1 punt]

a) «imatge»:

b) «cossos»:

Qüestion III. Consideratz era següenta afirmacion deth tèxte: «Sé amb certesa que res del que puc comprendre per mitjà de la imaginació no pertany al coneixement que tinc de mi mateix.» Explicatz quin ei eth sens d’aguesta afirmacion que René Descartes hè ena meditacion ii, com encaishe aguesta afirmacion damb eth conjunt dera argumentacion de Descartes enes Meditacions e quina justificacion aurie aguesta afirmacion segontes Descartes. (Ena responsa, vos auetz de referir as aspèctes deth pensament de Descartes que siguen pertinents, encara que non apareguen explicitament en tèxte.) [3 punts]

[Podetz continuar responent ací ara qüestion iii der exercici 1.]

Exercici 2 [2 punts]

Maugrat que non i a dades oficiaus, se calcule qu’en Catalonha i a mès de trenta mil persones, majoritàriament hemnes, qu’exercissen era prostitucion. Eth nombre de «clients» o «usatgèrs» dera prostitucion ei, clarament, molt superior.

A partir dera teoria qu’Immanuel Kant defense ena Fonamentació de la metafísica dels costums, credetz qu’era prostitucion serie moraument acceptabla segontes Kant? Perqué?

Exercici 3 [2 punts]

Trigatz UA des dues opcions següentes, A o B. Indicatz ena portada der examen era opcion escuelhuda.

OPCION A Consideratz era reflexion següenta:

«Jo è liure arbitri. En un moment dat, decidí qu’aué haria er examen d’istòria dera filosofia, mès, s’auessa volut, poderia auer trigat hèr er examen d’istòria. Ara, se voi, pogui decidir gratar-me era aurelha dreta damb era man dreta, o hè’c damb era man esquèrra, o non gratar-me pas era aurelha e seguir liegent sense distrèir-me. Jo trigui.

Ara ben, s’existisse un èster perfècte, Diu, qu’ac sabesse tot e ac poguesse tot, alavetz jo reaument non poderia èster liure, non auria liure arbitri: Diu, com qu’ac sap tot, saberie tot aquerò qu’a passat e tot aquerò que passarà. S’Eth ja sap, per exemple, que jo d’aciu a tres minutes me gratarè era aurelha dreta, alavetz jo, d’aciu a tres minutes, non auria reaument arren a decidir; sonque poderia hèr ua causa: aquerò que Diu en aguest moment ja sap que jo harè. D’aciu a 2 minutes e 55 segons, per mès qu’a jo me semblèsse que decidisqui qué hèsqui, reaument non haria cap d’eleccion (gratar-me era aurelha o non gratar-me-la); sonque i aurà ua causa que pogui hèr: aquerò que, ara madeish, Diu ja sap que harè.

Ara ben, se m’obsèrvi a jo madeish, e aquerò que jo experimenti, en moment que hèsqui ua eleccion, me dongui compde que jo òc que decisqui. Ei evident qu’è liure arbitri. Aquerò me da ua rason entà creir que non pòt existir cap d’èster perfècte (un Diu) qu’ac sap tot (present, passat e futur).» Indicatz s’ètz d’acòrd o en desacòrd damb era conclusion que s’extrè d’aguesta reflexion. Justificatz era responsa en tot aportar rasons que donguen supòrt ath punt de vista que deciditz defensar.

OPCION B Consideratz era reflexion següenta:

«Se, tot caminant peth bòrd d’un estanh, veigui un mainatge petit que s’estofe e jo sabi nadar, auria, sense dobte, d’entrar immediatament en estanh entà sauvar-lo (encara qu’aquerò me compòrte, per exemple, que hèsca a hóner era ròba que pòrti o arribar tard en trabalh e pèrder sòs).

Per un aute costat, sabi qu’en mon i a un pilèr de mainatges que morissen per malauties propiciades per deficits grèus de vitamina A o per malauties causades per picades de mosquits. Totes aguestes mòrts se poderien evitar facilament se se les proporcionèssen dòsis regulars de vitamina A o se se distribuïssen mosquitères. Tant ua causa com era auta ei molt barata e ben eficaça. Es donacions a determinades organizacions que hèn labors umanitàries servissen entà hèr a arribar pastilhes de vitamina A o mosquitères enes lòcs deth mon e enes comunitats a on les ac cau.

Aué ath ser auia previst gésser e gastar-me quaranta euros tà sopar en un bon restaurant.

Se, en lòc de gastar-me es quaranta euros en sopar, hessa un donatiu a quauqu’ua des organizacions nomentades mès ensús, ei ben probable que sauvèssa era vida d’un o mès mainatges.

Atau donc, dera madeisha manèra qu’en cas d’un mainatge qu’ei a punt d’estofar-se en un estanh jo non poderia passar de long e deishar-lo estofar (encara que me suposèsse un petit sacrifici ajudar-lo), tanpòc non pogui “passar de long” en aqueth cas: atau donc, non auria

d’anar a sopar en restaurant e, en cambi, auria de dedicar es quaranta euros que me i auria gastat a hèr un donatiu entà evitar mòrts prematures de mainatges per manca de vitamina A o per malauties causades pes picades de mosquits.» Indicatz s’ètz d’acòrd o en desacòrd damb era conclusion d’aguesta reflexion. Justificatz era responsa en tot aportar rasons que donguen supòrt ath punt de vista que deciditz defensar.

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant