Biología PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Biologia Sèrie 1 Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts.

Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que poden emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

Puntuació total de l’exercici 1

[2,5 punts en total]

A la saga literària de Cançó de gel i foc, una de les famílies protagonistes troba una lloba gegant (Aenocyon dirus) amb sis cadells al costat.

Els llops gegants van existir realment i es van extingir fa 13 000 anys.

El llop actual (Canis lupus) té un pèl el color del qual depèn de diversos gens. El primer gen que actua és MC1R, que determina la quantitat de pigment colorant (eumelanina) que es fabrica. Aquest gen té dos aŀlels, AF i AC, de Font: https://expertoanimal.elperiodico.com.

manera que AFAF fabrica molt de pigment i la coloració és més fosca; AFAC fabrica menys pigment i la coloració és clara, i ACAC no fabrica pigment i, per tant, la coloració és blanca. El segon gen que actua és CBD103, que determina el color del pigment, i té dos aŀlels: B (dominant), que determina el pigment negre, i b (recessiu), que determina el pigment gris.

1.1. Els sis cadells de la lloba eren: dos de pèl gris fosc, dos de color gris clar, un de negre i un de blanc. Completeu la taula amb els fenotips i els genotips possibles dels cadells per a aquests gens.

Puntuació de l’apartat 1.1

Fenotip

Genotips possibles AFAFBB

Cadell gris clar Cadell gris fosc Cadell blanc

1.2. A la taula següent, determineu el tipus d’herència de la coloració induïda per MC1R i justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

Tipus d’herència:

Justificació:

Puntuació de l’apartat 1.2

1.3. Actualment, a la zona euroasiàtica es pot diferenciar clarament la distribució de llops pel color del pèl, grisos al sud i blancs al nord (zona àrtica). Expliqueu per què la freqüència dels aŀlels que atorguen coloracions clares ha augmentat a les poblacions del nord.

Puntuació de l’apartat 1.3

1.4. L’any passat, l’empresa Colossal Biosciences va modificar genèticament el genoma del llop Canis lupus i va obtenir tres cadells de llop que tenien un aspecte semblant al dels llops gegants de la saga literària. La notícia deia que havien recuperat l’espècie extingida de llop gegant.

Segons la definició biològica de espècie, com podríem demostrar que aquests tres cadells ja no són de Canis lupus, sinó que són d’una espècie diferent?

Puntuació de l’apartat 1.4

1.5. A continuació es mostren diverses fases de la tècnica CRISPR utilitzada per a modificar determinats gens del genoma del llop (Canis lupus) i obtenir cadells modificats genèticament. Ordeneu-les numèricament segons l’ordre correcte del procés.

Puntuació de l’apartat 1.5

L’enzim Cas9, guiat per l’RNA guia, reconeix la regió del DNA de Canis lupus que es vol modificar.

Es comprova mitjançant tècniques de seqüenciació que el gen s’ha modificat correctament i que s’expressa de manera funcional.

Es determina el gen d’interès del llop gegant i se n’obté la seqüència a partir de restes de DNA antic.

Es dissenya un RNA guia complementari a la seqüència del gen d’interès de Canis lupus.

Es modifica el gen de Canis lupus per a incorporar-hi la informació genètica del llop gegant.

Exercici 2

[2,5 punts en total]

Puntuació total de l’exercici 2

Richard Peto és un estadístic i epidemiòleg britànic que l’any 1977 va constatar que hi havia una manca de correlació entre la mida d’algunes espècies animals i el risc de patir càncer. Va observar que espècies de mida gran i longeves (que viuen molts anys), com els elefants, tenen una taxa de càncer igual o inferior a la d’espècies més petites, com els ratolins.

Aquesta observació es coneix com la paradoxa de Peto i suggereix l’existència de diferents mecanismes anticancerígens naturals en les espècies.

2.1. Com que el càncer està relacionat amb el cicle ceŀlular, el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat.

Responeu a les preguntes següents, relatives a aquesta qüestió:

[0,5 punts]

Puntuació de l’apartat 2.1

Quina relació hi ha entre el càncer i el cicle ceŀlular?

Per què el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat?

2.2. En investigacions posteriors es va observar que els elefants no tenen un risc més alt de patir càncer perquè, en el seu cas, des del punt de vista evolutiu, s’han seleccionat mecanismes moleculars que han reduït aquesta vulnerabilitat. Els elefants tenen vint còpies del gen supressor de tumors TP53 en el seu genoma, mentre que els humans o altres mamífers en tenen una. El gen TP53 codifica la proteïna p53, que atura la divisió ceŀlular en el punt de control G2/M si hi ha dany en el DNA, perquè pugui reparar-se o, en cas contrari, induir l’apoptosi.

Puntuació de l’apartat 2.2

2.3. Per a estudiar el paper de la proteïna p53 en el control del cicle ceŀlular es va dur a terme un experiment al laboratori amb dues línies ceŀlulars humanes: una línia ceŀlular original (amb el gen TP53 funcional) i una línia ceŀlular en la qual s’havia inactivat el gen TP53. Es van cultivar les dues línies de cèŀlules i es van exposar a radiació gamma, una radiació ionitzant forta que provoca danys greus en el DNA. Posteriorment, es va observar cada línia ceŀlular al microscopi i se’n va calcular l’índex mitòtic (el percentatge de cèŀlules que estaven en mitosi) cada dotze hores durant quatre dies.

Es van obtenir els resultats següents:

Font: Imatge modificada a partir d’https:// www.biointeractive.org/es/classroom-resources/ p53-y-el-ciclo-celular.

Puntuació de l’apartat 2.3

2.4. Actualment, la principal causa de mort dels elefants joves al món és la infecció per l’herpesvirus endoteliotròpic de l’elefant (EEHV), un virus de doble cadena de DNA capaç de causar hemorràgies internes mortals. El reservori principal del virus EEHV són els animals adults infectats que no presenten hemorràgies i en els quals el virus es troba en fase de latència. Per a identificar aquests animals es duu a terme una PCR (reacció en cadena de la polimerasa) a partir de mostres de teixit de l’animal i una detecció d’anticossos contra l’EEHV en sang.

Responeu a les preguntes següents, en relació amb aquest experiment.

Puntuació de l’apartat 2.4

És possible trobar una amplificació del genoma de l’EEHV per PCR en els elefants adults infectats que no presenten hemorràgies?

Sí No Justificació:

És possible que un elefant adult que té el virus EEHV en fase de latència hagi desenvolupat en algun moment anticossos contra aquest virus?

Sí No Justificació:

2.5. L’octubre del 2025, un equip d’investigadors de la Universitat de Surrey (Regne Unit) va presentar a la revista Nature Communications el disseny de la primera vacuna d’RNA recombinant per a l’EEHV. Els resultats són prometedors i mostren com la vacuna va induir la resposta de dos tipus clau de cèŀlules immunitàries: els limfòcits T helpers o coŀlaboradors CD4+ i els limfòcits T citotòxics CD8+.

Responeu a les preguntes següents, relatives a la vacunació.

Puntuació de l’apartat 2.5

Indiqueu, en cadascuna de les categories següents (A i B), quin tipus d’immunitat proporciona als elefants la vacuna d’RNA recombinant.

Activa Passiva

Artificial Natural

Justificació:

La vacunació amb RNA consisteix a injectar determinats mRNA perquè les cèŀlules de l’elefant els tradueixin i sintetitzin proteïnes víriques. Per què aquestes proteïnes activaran el sistema immunitari de l’elefant?

Exercici 3

Puntuació total de l’exercici 3

[2,5 punts en total]

Els polihidroxialcanoats (PHA) són bioplàstics sintetitzats intraceŀlularment per alguns microorganismes com a reserva de carboni i energia que, una vegada extrets de la cèŀlula, presenten propietats físiques similars als plàstics derivats del petroli. Des de la dècada del 1980 són un tema d’investigació important, sobretot com a substituts dels plàstics d’origen petroquímic, ja que els PHA són completament biodegradables i es produeixen a partir de fonts de carboni renovables.

Un dels microorganismes que generen PHA és Cupriavidus necator, un bacteri gramnegatiu quimioautòtrof.

3.1. Indiqueu, a la taula següent, quina d’aquestes dues imatges podria correspondre a Cupriavidus necator, i anomeneu-ne les parts numerades.

Puntuació de l’apartat 3.1

Font: Imatge modificada a partir d’https://repositorio-uapa.cuaed.unam.

mx/repositorio/moodle/pluginfile.php/2889/mod_resource/content/1/UA PA-Diferenciando-Bacterias-Gram/index.html.

Cupriavidus necator: Imatge A

Imatge B

3.2. Per a distingir els bacteris gramnegatius i grampositius es duu a terme la tinció de Gram, tal com s’esquematitza a la taula següent:

Font: Elaboració pròpia.

Puntuació de l’apartat 3.2

Quina columna correspon als bacteris gramnegatius?

Quina columna correspon als bacteris grampositius?

Tenint en compte les diferències que hi ha segons la tinció, quina característica estructural tenen els bacteris tenyits de color violeta que fa que a l’hora d’efectuar la decoloració no desaparegui el cristall violeta?

3.3. Cupriavidus necator és un bacteri quimioautòtrof. La seva producció de PHA comença quan el bacteri es troba en condicions de limitació de nitrogen (N2), magnesi (Mg), oxigen (O2) o fòsfor (P), i d’excés de carboni (C) al seu entorn; aquestes circumstàncies fan que s’activi el cicle de Calvin.

Completeu la taula de sota basant-vos en la informació de l’esquema següent.

Puntuació de l’apartat 3.3

Font: Elaboració pròpia a partir d’https://www.researchga te.net/publication/346962449_Engineering_the_Calvin-Ben son-Bassham_cycle_and_hydrogen_utilization_pathway _of_Ralstonia_eutropha_for_improved_autotrophic _growth_and_polyhydroxybutyrate_production.

Enzim necessari per a dur a terme la fixació (1):

Coenzim reductor (2):

Molècula que és fixada en el cicle de Calvin (3):

Localització del cicle de Calvin:

S’utilitza llum per a produir l’ATP? Raoneu la resposta.

3.4. Cupriavidus necator també pot comportar-se com un organisme heteròtrof quan al medi hi ha un excés de matèria orgànica (fructosa, glucosa…), per la qual cosa també s’acumula PHA com a reserva energètica i de carboni dins la cèŀlula, tal com mostra l’esquema següent. Completeu la taula de sota basant-vos en aquest esquema.

Puntuació de l’apartat 3.4

Font: Imatge modificada a partir d’https://dri ve.google.com/file/d/15HkStWD3YEdYhdHLO TJI9KOHvGBzN0lH/view.

Com s’anomena la via A?

Com s’anomena la reacció B?

Quin és el balanç energètic per glucosa de la via A?

Quan Cupriavidus necator necessita energia, utilitza el PHA per a tornar a fer acetil-CoA, que entrarà al cicle de Krebs. On es durà a terme el cicle de Krebs?